Jurídic

El 30 de juliol de 2015 es va aprovar la primera Llei del voluntariat a Catalunya: la Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme.

Fins aleshores, la “Carta del Voluntariat de Catalunya” aprovada l’any 1996, mitjançant la Resolució 98/V, de 29 de maig era el document que garantia els drets i els deures del voluntaris dins de les organitzacions.

Després de la Llei 25/2015, l’estat espanyol va aprovar la Llei 45/2015, de 14 de octubre.

Fruit d’aquesta situació, recentment s’ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), la Resolució de 15 de juliol de 2016, de la Secretaria General de coordinació autonòmica i local, que publica l’Acord de la Subcomissió de seguiment normatiu, prevenció i solució de conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat en relació a la Llei 45/2015.

L’article 3 de la Llei de voluntariat defineix el programa de voluntariat com el document formal, aprovat per l’òrgan de govern d’una entitat de voluntariat, que recull sistematitzada i justificadament la voluntat de l’entitat d’organitzar una o més activitats d’interès general que complementin l’acompliment dels seus objectius o hi coadjuvin, amb la participació de voluntaris.

Segons la Llei, el concepte de voluntari no es refereix a totes les persones que puguin col·laborar amb l’entitat sinó únicament aquelles que estiguin integrades en un programa de voluntariat. Per exemple, els socis quan participen de la vida associativa no tenen la consideració de voluntaris als efectes de la llei.

En el cas dels menors d’edat, són els pares o tutors legals qui han de signar el full de compromís, sempre que els programes s’adaptin a les característiques i edat dels menors.

La Convenció sobre els drets dels infants de 20 de novembre de 1989 de Nacions Unides – UNICEF recull, entre d’altres, drets tan elementals com la no discriminació, la reunificació familiar, la llibertat d’expressió, de pensament, consciència i religió, associació, protecció de la vida privada, de forma paral·lela a la Declaració Universal de Drets Humans i desenvolupant la Declaració Universal de Drets de la Infància.

A més, inclou drets tan importants per a la infància com la protecció contra els maltractaments, l’adopció, la protecció en cas d’infants refugiats, discapacitats, la salut, l’educació, la protecció per evitar el treball, l’ús i tràfic d’estupefaents, l’explotació sexual, la tortura o privació de llibertat.

També resulten aplicables als infants amb discapacitat l’article 7 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, de 13 de desembre de 2006, així com els articles 24 i 25, que recullen els drets a l’educació i a la salut.

A més de tota la normativa continguda als Convenis Internacionals que s’han enumerat i els principis constitucionals pensats per protegir la infància, la normativa del Codi Civil de Catalunya també protegeix els menors, segons s’estableix a la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del Llibre segon, relatiu a la persona i la família, que regula l’estatut dels menors desemparats, la filiació, i figures com l’adopció i l’acolliment.

També s'ha de tenir en compte la Llei 14/2010, de 27 de maig, de drets i oportunitats en la infància i adolescència, que inclou drets tan evidents com la no discriminació, entre d’altres.

A més, enumera i regula els drets, distingint les següents categories:

• Drets civils i polítics: on inclou la figura del defensor dels drets dels infants i drets també recollits a la Convenció de Drets de la infància i a la Constitució, com la llibertat d’expressió, l’accés a la informació, la llibertat de pensament, consciència i religió, llibertat d’associació i reunió, de forma paral·lela al recull de drets de la Convenció de Drets Humans.
• Drets de l’àmbit familiar;
• Drets a la salut;
• Dret a l’educació; i
• Drets socials.

Dedica, a més, especial atenció a la protecció dels infants i adolescents en situació de risc, que es regulen evidentment amb detall al Llibre Segon del Codi Civil.

El pla ha d’incloure un conjunt de mesures de prevenció que permeti identificar les conductes que puguin suposar un risc penal i les mesures de control que permetin la detecció i reacció en cas que es produeixi una conducta delictiva.

En primer lloc, la implantació del model de prevenció de delictes corporatius obliga a fer un anàlisi de riscos tenint en compte quins poden ser els punts dèbils de l’entitat en relació amb el compliment de la legalitat.

Les entitats han de tenir també un codi ètic, que ha d’incloure els valors de l'organització i, entre ells, la bona gestió dels recursos financers.

L’entitat ha de tenir un òrgan encarregat de la supervisió. En cas d’entitats petites, aquesta funció correspon a l’òrgan d’administració. Són entitats de petites dimensions les que poden presentar comptes de pèrdues i guanys abreujats.

El model de prevenció de delictes ha d’incloure l’obligació d’informar a l’òrgan de supervisió de qualsevol risc que es detecti i impliqui un incompliment de la normativa aplicable, el qual pugui donar lloc a un il·lícit penal.

En qualsevol dels dos casos que es preveuen, és a dir, delicte de l’òrgan d’administració o de persones que depenen del mateix, són condicions per excloure la responsabilitat de l’entitat:

• que l’òrgan d’administració hagi aplicat el model d’organització i gestió que inclou les mesures de vigilància i control per prevenir els delictes;
• que la supervisió del funcionament i compliment del model de prevenció la faci un òrgan de l’entitat que té aquesta funció;
• que l’autor del delicte hagi infringit fraudulentament el model d’organització i prevenció de l’entitat;
• que no hi hagi negligència per part de l’òrgan de supervisió.

L’Ajuntament exigeix que l’entitat amb la qual es realitzi la contractació acompleixi totes les condicions del conveni col·lectiu que estigui aplicant o, en el cas de no existir, de l’Estatut dels Treballadors. La guia fa especial menció dels salaris i les condicions laborals sectorials. Per tant, una entitat que estigui pagant salaris per sota del que estableix el seu conveni col·lectiu no podrà establir relacions de contractació amb l’Ajuntament de Barcelona.

Tot i que els salaris ja s’anomenen explícitament dins de la condició d’acompliment del conveni col·lectiu, hi ha un apartat exclusiu en la guia dedicat a aquests. Per tant, es valoraran millor aquelles entitats que millor paguin la seva plantilla, tot i que aquest tampoc serà un element excloent.

En aquest sentit, s’especifica el que es considera salari i s’estableix literalment que “el criteri d’adjudicació es pondera de manera aritmètica i atorga la màxima puntuació a l’empresa que plantegi un nivell superior en el salari base o el concepte salarial que es valori”.

Lligat amb el punt anterior, la guia permet que la concessió de contractes estableixi com a punt a valorar que l’entitat tingui establertes mesures de conciliació de la vida laboral i familiar, tot i que no estableix cap mínim.

El que sí queda recollida és la necessitat de poder demostrar documentalment l’assumpció i acompliment d’aquestes mesures.

Els òrgans obligatoris de les cooperatives són els següents:

• L’Assemblea General: Es compon de totes les persones sòcies de la cooperativa i les seves funcions principals són les següents: es tracta del màxim òrgan de representació, fixa la línia general d’actuació, aprova la gestió i els comptes executats pel Consell Rector, i aprova el Pla de gestió de l’exercici següent.
• El Consell Rector: Es compon d’un mínim de 3 persones: president/a, secretari/a i vocal, exceptuant les cooperatives de dos socis. Aquestes persones seran escollides per un màxim de 5 anys, tot i que poden ser reelegides.

Les seves funcions principals són les següents: és l’òrgan de govern i de representació de l’entitat, exerceix el control permanent i directe de la Direcció, i estableix les directrius generals d’actuació d’acord amb la política fixada per l’assemblea.

Poden ser sòcies d’una cooperativa tant les persones físiques amb capacitat d’obrar com les persones jurídiques, públiques o privades.

Les cooperatives d’iniciativa social necessiten un mínim de 2 persones per constituir-se, tenint en compte que en el termini de 5 anys caldrà incorporar una tercera persona sòcia.

Dins d’una cooperativa podem trobar diferents tipus de socis, en destaquem els següents:

• Soci/a comú o de treball: És el que duu a terme l’activitat cooperativitzada.
• Soci/a col·laborador/a: Col·labora en la consecució de l’objecte social de la cooperativa, tot i que no duu a terme l’activitat cooperativitzada.
• Soci/a temporal: No és una figura obligatòria, sinó que s’ha de regular als estatuts de la cooperativa. Són aquelles persones sòcies amb les quals s’estableix un vincle social de durada determinada, el qual no pot excedir als 5 anys. A més, el nombre de socis i sòcies temporals no pot ser superior a un terç del conjunt dels socis/es comuns.
• Soci/a en situació d’excedència: Es tracta d’una persona sòcia a qui el Consell Rector ha autoritzat per deixar de dur a terme l’activitat cooperativitzada de manera temporal.

En aquest cas, tenen dret de veu però no de vot a l’assemblea.

Els principals deures de les persones sòcies de la cooperativa són els següents:

• Participar i dur a terme les activitats que constitueixen l’objecte de la cooperativa.
• Complir amb les obligacions econòmiques que els corresponguin.
• Assistir a les assemblees generals i altres reunions a les quals siguin convocats.
• Acceptar els càrrecs socials, llevat de causa justificada.
• Complir els acords adoptats pels òrgans de govern.
• No dedicar-se a activitats que siguin una competència per a la cooperativa ni col·laborar amb qui en faci, a menys que es disposi d'autorització del Consell Rector.
• Participar en les activitats de formació i intercooperació que promogui la cooperativa.
• Deure de secret respecte a la informació pròpia de la cooperativa.

Les cooperatives, a casa nostra, es regulen mitjançant la Llei 12/2015, de 9 de juliol, de les Cooperatives de Catalunya.

Les cooperatives d’iniciativa social sense ànim de lucre tenen com a finalitats: la integració laboral, la plena inserció i la defensa de persones, col·lectius amb dificultats especials d’integració o afectats per qualsevol classe d’exclusió social o limitació de llurs drets socials, o bé la satisfacció de necessitats socials no ateses o ateses de manera insuficient.

Per assolir la seva finalitat social, les cooperatives habitualment realitzen serveis assistencials, terapèutics, sanitaris, residencials, d’atenció domiciliària, culturals, recreatius, o altres de naturalesa social.

Per constituir una cooperativa és necessari un mínim de 2 persones sòcies que aportin el seu treball a l’entitat, tenint en compte que en un termini màxim de 5 anys s’haurà d’incorporar una tercera persona sòcia. Per tant, finalment hi ha d’haver tres persones sòcies.

Per a dur a terme la constitució formal de la cooperativa s’hauran de complir els següents requisits:

• Fer la sol·licitud de la denominació social.
• Redactar els estatuts de la cooperativa.
• Obrir un compte bancari on es diposita el capital social.
• Elevar a públic l’acta de constitució de la cooperativa, els seus estatuts, el certificat de reserva de denominació i el certificat d’ingrés del dipòsit.
• Presentar la documentació al Registre per a la seva inscripció.

Es tracta d’entitats que disposen d’autonomia organitzativa i que es troben sota l’empara dels següents principis:

• Adhesió voluntària: Les cooperatives són organitzacions obertes a totes les persones sense discriminació per qualsevol motiu, on els seus socis i sòcies tenen plena llibertat per formar-ne part o per deixar membres.
• Gestió democràtica: Les persones sòcies participen activament en la fixació de les polítiques d’actuació i en la presa de decisions, tenint cadascuna un vot. A més, totes les persones sòcies poden ser escollides per ocupar càrrecs socials de l’entitat.
• Participació econòmica de les persones sòcies: Els socis i les sòcies contribueixen al capital de les cooperatives i el gestionen democràticament.
• Autonomia i independència: Les cooperatives són organitzacions autònomes gestionades pels seus socis i sòcies.
• Educació, formació i informació: Les cooperatives faciliten la formació dels socis, dels càrrecs electes i dels treballadors a fi que puguin contribuir de manera eficaç al desenvolupament de la cooperativa.
• Cooperació entre cooperatives: Les cooperatives treballen conjuntament per enfortir el moviment cooperatiu.
• Interès per la comunitat: Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les comunitats on estan implantades mitjançant polítiques aprovades pels seus socis.

Les cooperatives, en general, es fomenten sobre els valors d’autoajuda, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat.

Al mateix temps, les persones sòcies han de seguir els valors de la honestedat, la transparència, la responsabilitat i la vocació social.

Els delictes que poden imputar-se tant a la fundació com als patrons són ben comuns, alguns exemples són els següents:

Les estafes, regulades a l’article 251 bis, les apropiacions indegudes, a l’article 253 o les insolvències punibles, recollides als articles 259-261 bis; els delictes contra la propietat intel·lectual, industrial, mercat i consumidors de l’article 288; o delictes contra hisenda pública i la Seguretat Social, que es tipifiquen a l’article 310 bis; també delictes contra recursos naturals i medi ambient, que es regulen als articles 327 i 328.

D’aquestes conductes n’hi ha algunes que es poden sancionar com a imprudents, com és el cas de les insolvències punibles o els delictes contra recursos naturals i el medi ambient.

Segons el Codi Penal, són sancions que poden imposar-se a entitats:

• Multes.
• Suspensió de les activitats per període no superior a 5 anys.
• Clausura de locals o establiments per període no superior a 5 anys.
• Prohibició de realitzar les activitats mitjançant les quals s’ha comès el delicte, que pot ser per període no superior a 5 anys o definitiva.
• Intervenció judicial.
• Inhabilitació per obtenir subvencions o ajuts públics.
• Dissolució.

La responsabilitat civil, que resulti de responsabilitat penal, serà solidària entre l’entitat i els patrons, segons estableix l’article 116.3.

La responsabilitat civil és subsidiària de la fundació per danys i perjudicis comesos per les decisions preses pels patrons, segons l’ article 120.3.

Els grups d’interès són persones que realitzen activitats de participació en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques de l’Administració de la Generalitat, amb la finalitat d’influir en l’orientació d’aquestes polítiques, en defensa d’un interès propi, de tercers o general.

Es tracta, doncs, de persones que poden ser decisives en la configuració de polítiques públiques.

Poden ser grups d’interès tant persones físiques, com jurídiques, així com organitzacions sense personalitat jurídica, com és el cas de les plataformes i xarxes.

En aquest sentit, les associacions, fundacions o federacions també podran ser considerades grups d’interès, si amb la seva activitat pretenen canviar polítiques socials o de govern. Aquestes entitats s'haurien d’inscriure dins de la Categoria III, d’organitzacions no governamentals.

Altrament, també pot ser catalogada com a grup d’interès una persona física de manera individual.

En moltes ocasions ens podem trobar referits aquest col·lectiu amb altres apel·latius com grups de pressió, lobbies o stakeholders.

El tràmit d’inscripció al Registre només es podrà fer telemàticament i per mitjà de signatura electrònica.

La sol·licitud d’inscripció l’haurà d’emplenar la persona física que ho demana o en cas de ser una persona jurídica o una organització sense personalitat jurídica, el seu representant. A aquests efectes, la signatura digital i la persona que fa la sol·licitud hauran de coincidir. En el cas de les associacions, correspondrà al president.

Tanmateix, es pot utilitzar la figura de mandatari per a que una tercera persona pugui ser la sol·licitant, tot i no ostentar la representació legal de l’entitat. A tal efecte, caldrà que s’indiqui aquest aspecte en l’apartat de càrrec.

El formulari és el mateix que el del tràmit d’esmenes i és per això que el primer pas per omplir la sol·licitud serà seleccionar quin és el tràmit que es vol realitzar si: inscripció o esmenes.

Des del Registre recomanen desar el formulari un cop emplenat i validat, però sense signatura digital, per poder-lo aprofitar en el cas que s’hagi de fer el tràmit d’esmenes.

Un cop triat entre inscripció o esmena, el tràmit continua amb la complementació de les dades de la persona sol·licitant, relatiu als noms, cognoms, DNI i direcció postal.

La següent pàgina és relativa a la informació general i bàsica del grup d’interès, que caldrà que correspongui amb les dades de la pròpia associació, fundació o federació.

En aquest apartat, cal fer menció a la casella relativa a la descripció de finalitats i objectius, que serà necessari que coincideixi amb el que s’hagi indicat als estatuts.

Pel que fa la categoria, les associacions, fundacions i federacions s’inclouran dins de la Categoria III, d’Organitzacions no governamentals i concretament a la subcategoria de fundacions i associacions.

En relació als àmbits d’interès, caldrà triar els àmbits materials en què el grup està interessat a influir, podent ser un o més d’un.

La sol·licitud segueix amb l’apartat d’activitats registrals que caldrà definir de manera clara i concreta.

Com a especificitat en aquest punt, cal destacar que en cas que es respongui afirmativament en el tema de les comunicacions i reunions, cal que s’indiqui:

• Quin tipus contacte es tracta, si es tracta d’assessorament, reunions, audiències, informes, entre d’altres.
• La forma en que es preveu que es donarà, si oral o escrita.
• La forma en la que es realitzarà si directa o indirecta. Serà directa quan l’activitat de comunicació o contacte es dona entre el grup d’interès i l’administració pública. Serà indirecta si es dona per altres mitjans, com podria ser conferencies o actes socials.

El tràmit continua havent d’emplenar les dades financeres de l’entitat que caldrà complimentar de manera correcte i fidedigne, que mostri la situació econòmica real de l’entitat.

El formulari segueix demanant que s’indiqui una adreça electrònica i telèfon de contacte on poder fer les notificacions oportunes.

Al seu torn, el tràmit prossegueix amb l’acceptació i complementació, si escau, del codi de conducte comú, establert al Decret 171/2015. A aquests efectes, es podran afegir nous compromisos assumits per l’entitat.

Finalment, caldrà acceptar les condicions, validar, signar digitalment el formulari i enviar-lo a la bústia electrònica habilitada a l’efecte.

Per a més informació la generalitat ha publicat una guia d’ajuda per emplenar la sol·licitud.

Un cop identificades les diferents dades que es guarden a l’entitat, ja sigui en suport paper com en suport informàtic, s’han d’agrupar en fitxers, els quals caldrà notificar-los davant de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AGPD)

Aquesta notificació, es fa a través de la plana web de la AGPD i, concretament, a través de la seva seu electrònica.

Un cop a la seu electrònica, caldrà que es seleccioni l'opció: inscripció de fitxers, la qual ens redirigirà al Servei Electrònic de Notificació Telemàtica de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (NOTA). A continuació, s'ha de seleccionar la opció: Iniciar Nova Notificació.

Un cop arribat a aquest punt, haurem d’indicar l'opció de titularitat privada i la forma amb la qual farem el tràmit, depenent de si tenim o no certificat digital.

La inscripció sense certificat digital és força similar a la que es tramita amb certificat digital. Es diferencia en el fet que s’haurà de remetre la sol·licitud d’inscripció del fitxer, degudament signada, per correu postal a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, situada a Madrid.

Un dels portals que pot succitar interès per a les entitats pot ser el Cens d’entitats de foment de la llengua catalana, al qual es poden adherir totes les entitats que realitzin activitats que impulsin i promoguin l’ús de la llengua catalana.

Mitjançant aquest portal es tramitarà la seva inclusió o renovació, que s’haurà de fer anualment, durant el termini que va des de l’1 de gener fins el 30 d’abril de cada any.

Entre els avantatges que suposa estar inscrit en aquest cens, trobem les desgravacions en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Així doncs, totes les donacions fetes a favor de fundacions o associacions que figuren en el Cens es podran desgravar en l’IRPF.

A l'hora de relacionar-se amb l'Administració Pública per part de les entitats, hi ha més portals que poden suscitar interès a les associacions, com per exemple els següents:

• El Cens d’entitats juvenils: voluntàriament es podran inscriure, les entitats constituïdes per joves o que presten serveis a les persones joves de manera estable, seccions juvenils i consells locals de joventut. La inscripció en el Cens dóna a les entitats el dret a acollir-se a les convocatòries de subvencions i ajuts de la Direcció General de Joventut, entre d’altres.

• El Registre d’entitats de Medi Ambient i Sostenibilitat: es podrà inscriure, de forma voluntària, qualsevol entitat que centri la seva activitat en l’àmbit de l’ecologia, de la sostenibilitat ambiental i aquelles relacionades amb la protecció i la millora del medi ambient. A més, incorpora un important avantatge fiscal, ja que les persones físiques que hagin realitzat una donació a associacions i fundacions inscrites en aquest Registre tenen dret a una deducció del 15% de la donació a la quota de l'IRPF.