Des de fa més de dos anys, la Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC) treballa en un projecte per tractar de visibilitzar l'espoli que van patir els ateneus durant el franquisme. Uns béns, en la seva majoria equipaments, que encara no han estat retornats, i que, principalment, es troben en mans de l'Estat espanyol. Després del reconeixement de la situació, i la bona voluntat mostrada de part de les formacions polítiques, des de la FAC demanen fer un pas més per tal de caminar cap al retorn del patrimoni requisat.

Pep Morella, president de la FAC, va comparèixer recentment davant la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya per incidir en la necessitat de dur a terme accions clares en aquest sentit. Per aquest motiu, va demanar a les portaveus de les formacions que "demostrin amb fets el seu suport real a les accions orientades al retorn dels béns espoliats pel franquisme als ateneus". Morella afegeix que "portem més de quaranta anys de democràcia i gairebé no s'ha fet res. És moment de passar de les paraules als fets".

Aquestes accions de les quals parla Morella són les que, segons la FAC, haurien de considerar-se a la futura nova Llei de Memòria Democràtica del Congrès. "A banda del fet que es queda curta, és una llei ambigua on aquesta situació no queda ben reflectida", explica Morella, que, en aquest sentit, demana concreció. Morella es refereix, entre altres aspectes, al reconeixement de les víctimes jurídiques que representen els ateneus i la seva dignificació i rescabalament a l’hora de concebre-les al mateix nivell que les víctimes físiques.

Malgrat que la majoria de béns els ha de retornar l'Estat espanyol, Morella explica que encara hi ha una petita part dels equipaments espoliats que es troben en mans de la Generalitat de Catalunya, ja que durant la transició l’Estat espanyol va retornar alguns dels béns al nostre país. "Demanem que, de manera exemplificadora, la Generalitat comenci a retornar aquests pocs equipaments que pot tenir en la seva propietat per fer pressió i que l’Estat espanyol retorni la resta", manifesta el president de la FAC.

​“La solució al problema de l’espoli passa, principalment, per una qüestió de voluntat política", exposa Morella. "Si no hi ha interès polític, no ho recuperarem i és molt trist que entitats que estan treballant per a la ciutadania, que estan treballant per la cultura d’aquest país, de manera voluntària i altruista, no puguin recuperar la propietat legítima del seu equipament", afegeix. Morella recorda que, a banda dels ateneus, es van veure afectats per l'espoli altres associacions, cooperatives i, fins i tot, formacions polítiques.

Béns robats "a punta de pistola"

Gran part d'aquests béns espoliats pel franquisme, tal com explica Morella, són béns immobles, edificis que continuen estant ocupats per les entitats i els ateneus, perquè en tornar la democràcia varen poder recuperar l'activitat, però que no tenen la seva propietat. Tal com afirma Morella, són equipaments que van ser construïts amb el treball de la ciutadania, i que va suposar tant un esforç econòmic com físic.

Morella detalla que els edificis es van espoliar perquè els ateneus eren, i continuen sent, espais on es preserva i es promociona la cultura popular, i que tenen com a objectiu el foment de la cultura catalana i l'ús de la nostra llengua. "Aquests béns van ser robats, a punta de pistola, als seus legítims propietaris amb la finalitat de debilitar l'enemic, que era Catalunya", recorda el president de la FAC. "Seria important recuperar el que, legítimament, és seu. Seria una reparació al fet que va representar l'espoli i la dignificació de les entitats afectades", sentència Morella.

La FAC va encarregar un estudi a la Neus Moran l'any 2019 per conèixer la trista realitat de l'espoli franquista a Catalunya. De l'estudi n'han nascut una sèrie d'iniciatives, com ara una exposició itinerant als ateneus, taules rodones amb expertes o amb els principals partits polítics o l'impuls de l'esmena, que hem comentat, a la Llei de Memòria Democràtica del Congrés.