Propostes literàries antipatriarcals per un Sant Jordi alliberat

  • "En defensa d'Afrodita", un llibre que pot canviar la teva concepció del amor

    "En defensa d'Afrodita", un llibre que pot canviar la teva concepció del amor

  • "La mirada de Michonne", guia pràctica per a l'autodefensa feminista

    "La mirada de Michonne", guia pràctica per a l'autodefensa feminista

Fitxers relacionats

Les imprescindibles, les incòmodes, les apoderades, les alliberades, ... totes tenen cabuda en un Sant Jordi amb perspectiva feminista.

Ara que s'acosta Sant Jordi, et proposem que et posis les ulleres violetes i et miris el món des de l'òptica feminista. La perspectiva que trenca amb la norma del patriarcat, la que construeix les relacions socials atorgant un poder dominant a l'home respecte a la dona, és la que lluita per construir una societat equitativa. A casa nostra, cada cop proliferen més les editorials que capten aquesta realitat i ofereixen literatura amb perspectiva de gènere. En són bons exemples Virus Editorial, Tigre de Paper Edicions, Traficantes de sueños o Akal, entre d’altres.

A continuació, Xarxanet.org et recomana propostes feministes per regalar (o autoregalar-se) aquest Sant Jordi 2015:

Les imprescindibles d’aquí i d’arreu

  • Para mis socias de la vida (2005), Marcela Lagarde. Llibre de capçalera imprescindible per a la pràctica feminsita: allò personal és polític. Aquest volum recull tres dels tallers que imparteix l’antropòloga i diputada mexicana Marcela Lagarde, presidenta de la Comisión Especial de Seguimiento a los Feminicidios a la Cámara de Diputados de México. El sant grial de les claus feministes per a l’apoderament i l’autonomia de les dones.
  • Revolución en punto cero (2013), Silvia Federici. Aquest volum reuneix tretze articles de la historiadora feminista de més ressó actual. La pràctica dels “comuns”, concepte bàsic encunyat per Federici a Calibán y la bruja; crítiques a posicions d’altres pensadors i institucions formen part de les seves propostes. Totes les seves contribucions reflecteixen tan la seva força política com la potència intel·lectual de la seva concepció del capitalisme, en general, i del treball reproductiu, en particular. Federici explora sota una visió mordaç i original la crítica pràctica al salari com a forma de divisió social, així com el reconeixement de tots els treballs no assalariats que serveixen de sosteniment per la vida en comú.
  • Mujeres, raza i clase (2006), Angela Y. Davis. L’activista afroamericana amb el perfil de silueta més reconegut arreu del món, Anglea Davis, desvetlla les causes que van dur a que les reivindicacions de les dones negres fossin, sistemàticament, invisibilitzades malgrat el potencial revolucionari que tancava un moviment similar. En els seus capítols, Davis ofereix una anàlisi rigurosa i esclaridora que no només posa de manifest les estratègies de lluita de les dones negres, sinó els problemes de composició de les diferències que segeueixen descarnant els moviments polítics actuals.
  • L’hora violeta (1980), Montserrat Roig. L’escriptora barcelonina descriu tres dones que han d’afrontar el seu fracàs: davant l’home-pare, l’home-cervell i l’home com a ideal romàntic. Però és molt possible que es tracti d’un simbolisme per apropar-nos a la figura d’una sola dona mitjançant diferents tècniques d’acostament. No en va, al llarg d’aquesta obra l’autora sotmet el feminisme a una intensa deconstrucció: la Natàlia, noia vital i independent, es desdobla en la Norma, la seva amiga novel·lista que ha d’escriure sobre l’experiència de la Judit i la Kati per tal de salvar i preservar la veu d’aquestes dues amigues. La narració ens aboca a viure la crisi del moviment comunista i les picabaralles vers uns plantejaments que parteixen d’una base comuna, però que enfoquen una metodologia diferent.
  • El senyal de la pèrdua. Escrits inèdits dels últims anys ( 2014), Maria Mercè Marçal. El 1994, després de molts anys de conrear la poesia, l’activista cultural i feminista Maria-Mercè Marçal va publicar la seva única novel·la, sobre una escriptora anglo-francesa de la ratlla del 1900: La passió segons Renée Vivien. Poc temps després, el 1996, quan li van detectar el càncer de què havia de morir al cap de dos anys, Marçal va començar un dietari que va anar escrivint, amb intermitències, fins poc abans del final. Es tracta d'un dietari centrat en l'experiència de la malaltia, escrit des d'una extrema lucidesa. Paral·lelament, l'autora va mantenir una correspondència intensa amb Jean-Paul Goujon, biògraf de Renée Vivien, en la qual va abocar molt bona part de les inquietuds que la definien com a persona i com a escriptora.  Aquest material, que constitueix el llegat inèdit dels últims anys de la més gran poeta de la llengua catalana, es recull en aquest volum imprescindible.

Autodefensa i eines per a les violències estructurals

  • ¿Estás segura? (2014), Karin Konkle. Llicenciada en Estudis de Gènere i afincada a Catalunya des de fa anys, la nord-americana Karin Konkle s’ha especialitzat en la formació d’autodefensa per a dones. La defensa personal no és només pegar i la violència no sempre prové dels desconeguts, pel carrer. En el fons, saber defensar-nos  implica dir sí quan volem dir sí i no, quan volem dir no. Konkle recull les claus que ensenya als cursos teorico-pràctics que imparteix arreu dels Països Catalans, amb un gran èxit de satisfacció de les seves alumnes. També podeu iniciar-vos al món de l’autodefensa als seus vídeos:
 
  • La mirada de Michonne (2014), Rubén Sánchez Ruiz. Sánchez Ruiz, psicòleg i activista feminista en deconstrucció masculina permanent, treballa en l’àmbit de la victimologia acompanyant dones que han patit violència masclista en la seva recuperació. L’autor del potent bloc El dit a la nafra, ha fet la seva segona incursió al món de paper amb aquesta guia pràctica d’autodefensa. Dona i negra, amb rastes llargues, amb la seva catana, Michonne està preparada en tot moment per a l’enfrontament amb els zombies machirulos… En els seus ulls hi ha molt més que una manera de mirar; transmet moltes emocions, coratge, valentia i resiliència.
  • Estado de Wonderbra: entretejiendo narraciones feministas sobre las violencias de género (2008), Barbara Biglia i Concha Sanmartín (coords.). Recent recopilatori de textos que constitueix una important aportació feminista, que obre el camí cap a altres mirades de comprensió i intervenció sobre les violències de gènere, distanciades de les imposades pel sistema heteropatriarcal normatiu i androcèntric. Sense complexes, els articles s’endinsen en el nucli de moviments socials de l’Estat espanyol i visibilitza que, fins i tot els autoanomenats “feministes”, no s’escapen de la mà ombrívola del Patriarcat.

Deconstruint els gèneres

  • Deshacer el género (2006), Judith Butler. La destacada pensadora feminista Judith Butler recull reflexions recents sobre els conceptes de gènere i sexualitat, tot centrant-se en el nou parentesc, la psicoanàlisi i el tabú de l’incest, el transgènere, l’intersexe, la violència social i la tasca de transformació social. A partir de la teoria feminista i la teoria queer, l’autora considera les normes que regeixen –i no ho aconsegueixen- el gènere i la sexualitat vinculades a les restriccions d’una categoria reconeixible de persona.
  • Dibuixant el gènere (2015), Gerard Coll-Planas. Habitualment no qüestionem què vol dir ser dones o ser homes, i donem per descomptat que és fruit de processos biològics. En aquest llibre es presenta el gènere com una construcció cultural que regula les diferències i desigualtats entre dones i homes i que suposa l’exclusió de les persones trans, intersex, gais, lesbianes i bisexuals. Les pàgines mostren quines són les pressions, les violències i els discursos que estableixen les normes del gènere i que configuren les nostres vides. Pròleg de Teresa Forcades.

Amor lliure

  • En defensa d’Afrodita (2014), VVAA. Sexe? Amor? Relacions? Parella? Relacions lliures? Tens un repte entre les mans, un repte contra tu, contra tot allò que hem aprés, que ens han ensenyat. Un repte que ens obliga a canviar l’òptica amb la que mirem el món. Un repte a pensar les relacions sexo-afectives des d’una perspectiva de ruptura i innovadora. Aquest llibre pot ferir la teva sensibilitat, pot fer que et qüestionis la teva vida i les teves relacions, pot ser un xoc, però aquesta n’és la intenció, forçar-nos a reflexionar sobre allò que mai ens haguéssim plantejat. En Defensa d’Afrodita, vol ser un càntic col·lectiu a unes noves formes de relacionar-nos entre les persones. Unes formes lliures i no coercitives on la llibertat sexual sigui la garant de la construcció de la persona nova en una nova societat.

"Dones dolentes"

  • Bruixes, histèriques i assassines (2009), Laia Climent i Marina Lòpez (eds.). L’imaginari social està ple de llegendes i icones femenines a qui s’atribueixen tots els mals de la humanitat. Els mites de Pandora o Lilith, castigades per la seva curiositat intel·lectual i insubmissió al desig sexual de l’home, respectivament, van posar les bases del discurs misògin per justificar la discriminació i violència vers les dones. Deixant entreveure la veritable por al poder, la potencialitat i les capacitats de les dones. En aquest volum, 12 autores i un autor ens apropen i replantegen el concepte de dolenteria femenina, que vertebra el discurs de tot allò que una dona no ha de ser: “a les dones se’ns ha titllat de dolentes per pensar, per voler decidir; dolentes per no volen entrar dins els motlles tradicionals de la dona submisa”.
  • Desmontando el caso del Raval (2014), Elsa Plaza. Relat de la misogínia i classisme a la Barcelona modernista. Enriqueta Martí, “La Vampiresa del Raval”, és la protagonista d’una de les llegendes urbanes que més fama i difusió ha tingut en els darrers cent anys. Acusada de prostituta, lladre de nens, assassina, bruixa i proxeneta, el cas de l’Enriqueta va commocionar la Barcelona de 1912. Aquesta apassionant investigació descobreix com aquesta llegenda oculta la realitat d’una cultura patriarcal i capitalista que va alimentar i alimenta el maltractament i l’explotació laboral i sexual de nens i dones.
  • Leila Khaled, el meu poble viurà. Autobiografia d'una revolucionària (2014), George Hajjar i Leila Khaled. Leila Khaled és una més de les milers i milers de palestines que han crescut entre l’ocupació militar israeliana i la resistència palestina, i que al llarg de la seva vida han hagut de decidir, sense gaires opcions, quin camí prenien, assumint-ne totes les conseqüències. El seu pas a la lluita armada, i la participació en operacions destinades a cridar l’atenció del món davant l’opressió invisible que patia Palestina, com el segrest d’avions, l’han convertida en un personatge molt conegut. Estimada, apreciada i admirada per generacions de palestines i solidàries d’arreu del món; i temuda, odiada i criminalitzada per les defensores del sionisme i les seves aliades internacionals.

Clàssiques immortals

  • Mary Wollstonecraft. Vindicación de los derechos de la mujer (2014), Sheila Rowbotham. La vida de Mary Wollstonecraft (1759-1797) va marcar clarament la vocació dels seus textos i el mèrit d’una escriptura desafiant amb l’espai aleshores negat a les dones. El context de la Revolució francesa i les seves circumstàncies personals la van convertir en una fascinant excepció del pensament de l’època. Aquesta obra aborda la inclusió de la dona als principis universals de la Il·lustració, així com l’aplicació del principici d’igualtat, l’educació i l’emancipació dels prejudicis. La distànica que separa el temps de Wollstonecraft del present només canvia la manera de formular les preguntes, però no el fons.
  • Una càmbra pròpia (1929), Virginia Woolf. Perquè els clàssics mai moren, recomanem una revisió de l’assaig més famós de l’icona del modernisme literari anglès del segle XX, Virginia Wolf. Aquest assaig es basa en una sèrie de conferències que l'escriptora va donar a dues escoles universitàries per a dones a Cambridge l'octubre de 1928. Per a Woolf "una dona ha de tenir diners i una cambra pròpia si ha d'escriure ficció".També parla de la necessitat de qualsevol autor per tenir llicència poètica i la llibertat personal per crear art.
  • El segon sexe (1949), Simone de Beauvoir.  Es tracta d'una de les obres més conegudes i més importants per al moviment feminista. L'obra tracta les diferents raons per les quals la dona ha estat bandejada de tots els dominis de la societat si exceptuem la casa. Beauvoir hi afirma que són els homes els qui governen la societat i que les dones estan temptades de dedicar-se exclusivament al seu matrimoni i als seus fills, limitant així la seua llibertat.

Literatura infantil no sexista

  • El meu fill princesa (2015), Cheryl Kilodavis i Suzanne DeSimone. És la història d'una mare que té un fill al que li agrada disfressar-se. És un conte il·lustrat basat en fets reals, que parla de l’acceptació, l'atenció i el compromís entre adults i infants.
  • T'estimo (quasi sempre) (2015), Anna Llenas. Com en El monstre dels colors, aquí també es tracta el tema de l’educació emocional, en aquest cas de la necessitat de trobar un punt intermig entre la nostra personalitat i la dels altres per construir relacions sanes i sòlides. 

Afegeix un comentari nou