L’infern humanitari que es viu a Gaza sembla no tenir aturador. El brutal bombardeig israelià a l’hospital Al-Ahli de la ciutat de Gaza, en què haurien mort almenys cinc-centes persones, és l’últim episodi d’una espiral de violència que dessagna el poble palestí, sotmès a un pla d’ocupació que està en marxa des de fa més de setanta-cinc anys.

La comunitat palestina a Catalunya viu la situació amb una enorme angoixa i preocupació. Qui més qui menys, ha perdut algun conegut a Gaza aquests dies. I la situació encara sembla que pot empitjorar amb l’anunciada gran invasió d’Israel. En parlem amb la Salam Almaslamani, membre i expresidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya, una de les entitats que ha convocat una gran manifestació unitària aquest dissabte a Barcelona sota el lema ‘Aturem el genocidi a Palestina’.

Com esteu vivint, des de la distància, tota la situació que es viu a Gaza?

Molt malament, és un tràngol realment horrible. Tots els amics que tinc aquí, i que són de Gaza, han perdut algun familiar o algun ésser estimat aquests dies. Tots, sense excepció, no s’ha salvat ningú. I quan els truco no tenen força ni per parlar, ni per denunciar l’infern que es viu allà. Estem absolutament destrossats. Perquè no només estan matant a la gent de Gaza, el genocidi no es concentra només a Palestina, sinó que també afecta tota la diàspora.

Us heu pogut comunicar amb Gaza?

Sobretot amb Cisjordània, perquè amb Gaza és molt més difícil. Tanmateix, la gent de Gaza se les està empescant per trobar maneres de comunicar-se amb l’exterior. És allò que diuen, que com menys tens, més gran és la teva imaginació per tirar endavant. I, per exemple, sabem que estan utilitzant les bateries dels cotxes per carregar els telèfons mòbils i evitar els constants talls d’electricitat. La gent té moltíssima por, molta angoixa i ràbia. Però és una ràbia que no neix de l’odi, perquè tots sabem que l’odi no és la solució.

"Estem destrossats, el genocidi no es concentra només a Palestina, sinó que també afecta tota la diàspora".

Què penseu del moment actual?

Volem deixar clar que no estem d’acord amb l’assassinat de cap persona, sigui d’on sigui, perquè ningú té el dret de llevar-li la vida a una altra persona. Això és i sempre ha estat Palestina. Ara bé, també creiem que tot el que està passant no s’està explicant bé des dels mitjans de comunicació.

En quin sentit?

Primer de tot, això ni és un conflicte ni està equilibrat. Israel compta amb un dels exèrcits i serveis secrets més poderosos del món. Per això creiem que cal canviar el relat i contextualitzar millor la situació per entendre què està passant. Es parla constantment de Hamàs com un grup terrorista, però algú està explicant en quin context va néixer Hamàs el 1987?

La situació de ve de lluny.

Tot això ve de la brutal política que els palestins patim des de fa molts anys a casa nostra. És un reflex de molts anys de patiment, de setanta-cinc anys d’ocupació, d’episodis brutals com la Nakba, la Naksa, dels acords incomplerts, del bloqueig de Gaza… Quina reacció esperen de la situació que hi ha a Gaza? Com ha de reaccionar qui viu a la presó a l’aire lliure més gran del món, on hi ha dos milions de persones amuntegades? Això és Gaza.

S’està errant el focus a l’hora d’explicar què està passant?

Absolutament, la gent s’hauria de preguntar quin projecte està duent a terme Israel a Palestina. No s’informa ni es fan anàlisis de la situació real. Estem parlant d’un projecte colonial, que vol quedar-se en propietat un territori que no és seu i vol enviar la gent que hi viu al desert del Sinaí. I és justament el que estan fent, una neteja ètnica del poble palestí per fer possible el seu projecte del Gran Israel. En quin idioma hem de parlar els palestins perquè això s’entengui?

Esperàveu aquesta reacció tan brutal d’Israel a l’atac de Hamàs?

És que, insisteixo, això no és d’ara. Gaza pateix bombardejos indiscriminats des de fa molts anys. Jo, de fet, no em crec que Israel no sabés res de l’atac de Hamàs. Penso que tot estava força preparat i organitzat, i que poc els ha importat sacrificar vides israelianes per reforçar el seu projecte i fer un pas més en el seu pla d’ocupació.

Respecte a l’atac de Hamàs, l’interpreto com una crida desesperada perquè el món faci alguna cosa. Jo ja no sé quina sortida tindrà tot plegat. Els acords d’Oslo no s’han complert. Quina solució tindrem els palestins si som víctimes d’una neteja ètnica que es practica amb total impunitat?

La situació actual es pot equiparar a la Nakba?

Per descomptat, es pot dir que és una tercera Nakba. La primera va ser el 1948, després de la creació de l’Estat d’Israel; la segona, el 1967, que nosaltres anomenem Naksa, amb la guerra dels Sis Dies; i ara és la tercera. Les autoritats israelianes ja han deixat molt clar que el seu objectiu és acabar amb el poble palestí i reduir Gaza a cendres. El mateix ministre de defensa d’Israel ens ha qualificat d’“animals humans”... On està el dret internacional davant la barbaritat que s’està perpetrant a Gaza?

Com veieu la reacció de la comunitat internacional a tot plegat?

Només puc sentir una profunda indignació, perquè la realitat és que no s’està donant cap resposta al que està passant. En aquest tema, no es pot ser neutral, perquè això equival a reforçar l’agressor. I cal denunciar qui dona suport a l’actuació d’Israel, començant per Ursula Von der Leyen, que no pot situar-se tan explícitament a favor d’un bàndol. I més quan s’estan produint manifestacions arreu d’Europa per protestar contra el que està fent Israel.

Fins quan hem de permetre tot això? La gent s’està mobilitzant, i ho ha de continuar fent, perquè els governs només es mouran si ho exigeix el carrer. A Sud-àfrica va ser la pressió internacional la que va canviar la situació. És l’única sortida.