L’emergència humanitària a Gaza empitjora a l’espera d’una nova escalada de violència

La situació a la Franja de Gaza continua deteriorant-se a cada minut que passa. Els devastadors bombardejos israelians a la zona, desencadenats com a resposta a l’inesperat atac de Hamàs del 7 d’octubre, ja han causat almenys 2.700 víctimes mortals, prop de deu mil persones ferides i milers de desaparegudes. 

A més, al voltant de la meitat de la població civil del nord de Gaza ha fugit cap al centre i sud de la Franja pel temor a la gran invasió que està ultimant l'exèrcit d’Israel, i que es pot produir en qualsevol moment. 

Nacions Unides ha confirmat que unes 600.000 persones –d’una població d’1,1 milions– han abandonat les seves llars al nord de Gaza, com han demanat reiteradament les autoritats israelianes. El propi primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha assegurat que els bombardejos són només l’avantsala de l’anunciada gran operació que pot durar molt de temps i que pretén “demolir i eliminar per complet Hamàs”.  

El Moviment de Resistència Islamista, que controla la Franja des del 2007, va sorprendre Israel i amb un atac planificat que, fins al moment, ha provocat la mort d’unes 1.400 persones. A més, el grup assegura que manté com a ostatges uns 200 israelians, que ha proposat intercanviar per 6.000 presos palestins.  

Bloqueig total i "càstig col·lectiu" a Gaza

Mentrestant, l’emergència humanitària a Gaza és màxima. El territori, qualificat de “la presó a cel obert més gran del món”, continua tancat i barrat i els subministraments de béns bàsics com electricitat, gas, aigua, aliments i combustible resten interromputs. 

El bloqueig és total, amb tots els passos fronterers tancats, i la situació humanitària que viu la població empitjora minut a minut. “El fantasma de la mort planeja sobre Gaza. Sense aigua, ni electricitat, ni menjar, ni medicines, milers moriran”, ha sentenciat Martin Griffiths, cap d’Assumptes Humanitaris de l’ONU.

Un bloqueig asfixiant exercit per terra, mar i aire que, per altra banda, no és nou per a les prop de dos milions de persones que habiten a la Franja, que l’estan patint des del 2007, tot i ser contrari al dret internacional i suposar una violació massiva dels drets humans de la població.

Des de les organitzacions humanitàries, i des de cada cop més veus de la comunitat internacional, s’exigeix a Israel que respecti els drets de la població, sense accés a cap mena d’ajuda humanitària. Ara mateix, no hi ha un lloc segur a la Franja de Gaza i les persones s’apleguen al davant d’hospitals i escoles de l’agència de l’ONU per a les persones refugiades palestines (UNRWA), per evitar els bombardejos. 

“La qüestió humanitària és molt preocupant, amb molta gent atrapada en una zona sotmesa a bombardejos indiscriminats i desproporcionats, segons el nostre parer, sense distingir entre combatents i població civil”, exposa el Dani Vilaró, portaveu d’Amnistia Internacional Catalunya (AI), qui no dubta a qualificar la política que Israel està duent a terme a Gaza de “càstig col·lectiu”, una acció que equival a un crim de guerra en el marc del dret internacional humanitari. 

De la mateixa manera, la Blanca Camps-Febrer, investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, coincideix que la reacció israeliana a l’atac de Hamàs “és del tot desproporcionada, però no pot sorprendre a ningú perquè va en la línia del que ha estat fent l’Estat d’Israel des de la seva creació, i fins i tot abans”.

En aquest sentit, segons la investigadora, una de les claus per no errar el focus és entendre que la situació no es pot tractar com un conflicte entre dues parts. “Aquesta és una narrativa que tergiversa la realitat, perquè la balança mai ha estat equilibrada”, i sentencia que des del 1948 estem davant d’un “projecte colonial i una política d’ocupació que sotmet i reprimeix la població palestina”. 

A l’espera de l’anunciada gran ofensiva d’Israel 

Així, malgrat el desastre humà que s’està vivint a Gaza, es tem que el pitjor encara estigui per venir. Així ho està proclamat insistentment Israel, que prepara una gran invasió de conseqüències inimaginables per a la població de Gaza. “Hi ha un greu perill d’una neteja ètnica en massa de la població palestina”, ha advertit Francesca Albanese, relatora especial de Nacions Unides per als Territoris Ocupats Palestins. 

Si es compleixen els pitjors pronòstics, podríem estar davant d’un escenari assimilable a la situació que va originar el moviment conegut com a Nakba (catàstrofe, en àrab), és a dir, l’èxode massiu de la població palestina –més de 750.000 persones–, que va ser expulsada del seu territori després de la creació de l’Estat d’Israel el 1948 i va veure com les milícies sionistes destruïen centenars de ciutats i pobles palestins, mentre massacraven la població. Justament, enguany la comunitat palestina va commemorar el 75è aniversari de la Nakba. 

“No es pot castigar tots els habitants de Gaza per les accions d’un grup armat, cal deixar molt clar que la població civil no és Hamàs”, afirma Vilaró, qui, a més, recorda que el desplaçament forçós de la població arran de l’ordre d’evacuació d’Israel també es pot tipificar com a crim de guerra. 

A hores d’ara, l’única sortida plausible per contenir l'ofensiva israeliana i aturar un nou bany de sang sembla estar en mans de la comunitat internacional. Els Estats Units, principal aliat històric d’Israel, ha mostrat el seu suport inequívoc a l’estat jueu, però ha advertit, en paraules del seu president, Joe Biden, que una ocupació militar permanent de Gaza seria “un gran error”. Un avís que també s’interpreta com una maniobra per evitar el perill real que el conflicte s’estengui i acabi provocant una guerra a gran escala a la regió.

La Unió Europea, per la seva banda, ha evidenciat un cop més la dificultat que té per fixar una única posició i parlar amb una sola veu. Mentre dirigents com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha expressat un suport sense fissures a Israel –que després ha hagut de matisar–, altres veus europees han començat a qüestionar l'actuació israeliana i a demanar contenció a Netanyahu.  

“Fem una crida a la comunitat internacional per exigir respecte al dret internacional humanitari i que s’aturin els atacs directes a la població civil, alhora que faci pressió per obrir corredors humanitaris amplis i reals”, expressa el portaveu d’AI. Sobre aquest punt, però, Camps-Febrer lamenta que “no estem veient iniciatives clares per buscar canals i vies que possibilitin un alto el foc, ni cap crítica contundent a l’Estat d’Israel sobre el que ja ha manifestat que vol fer a Palestina”.

Rebuig a l’escala de violència i a la impunitat

En aquesta línia, Lafede.cat ha emès un comunicat, al qual s’han adherit nombroses entitats, en què manifesta el seu rebuig a l’escalada de violència a la zona des d’ambdues parts i reclama “respectar el dret internacional humanitari i la protecció de la població civil, així com a garantir l’accés a l’ajuda humanitària”. 

El text, igualment, denuncia que s’ha arribat a aquesta situació per la imposició per part d’Israel d’un “sistema colonial i militar d’opressió i violència generalitzada contra el poble palestí els últims 75 anys”. I remata: “La insostenible acumulació de violacions sistemàtiques de drets humans ha estat possible gràcies al silenci còmplice de la comunitat internacional que ha permès una total impunitat de l’Estat d’Israel”.

Si ningú ho atura i Israel duu a terme impunement aquesta neteja ètnica a Gaza, des del Centre Delàs tenen clar que la situació pot ser “l’últim clau al taüt del dret internacional humanitari”, un terme que cada cop acumula més descrèdit, especialment al Sud Global,  que es fa palès amb aquesta doble vara de mesurar que s’aplica a uns i altres. 

Davant d’aquest escenari, la Comunitat Palestina de Catalunya i altres entitats en defensa dels drets del poble palestí ja han organitzat mobilitzacions arreu de Catalunya i en preparen més per als pròxims dies a diversos municipis catalans. A Barcelona, per exemple, han convocat una concentració el dia que Israel llanci l’anunciada operació i envaeixi Gaza, per denunciar  “el règim d’ocupació, d’apartheid i colonialisme que l’Estat d’Israel aplica a la població palestina des de fa 75 anys”.