Segons exposa PTP l'actual model de finançament de les infraestructures debilita el finançament corrent del transport públic, ja per sí inestable, degut a la manca d'una llei de finançament del transport públic, pendent a Catalunya des de 2004 segons la disposició addicional vuitena de la Llei 9/2003 de Mobilitat.

Tot i que el transport públic beneficia tota la ciutadania, el 40% dels seus costos de funcionament són aportats pels seus usuaris via tarifa, provinent el 60% restant dels pressupostos generals. El problema apareix, explica PTP, quan les millores i ampliacions del transport públic acaben suposant un increment de tarifes per sobre de l'IPC durant un període superior als 10 anys.

Les mesures que hauria de seguir la Generalitat per millorar la gestió del transport públic, segons PTP, són les següents:

1. Complir amb la Llei de Mobilitat i aprovar ràpidament una llei de finançament estable del transport públic.

2. Cercar noves fonts de finançament procedents del vehicle privat (Model Transport for London o TABASA, on els usuaris del transport privat financen part de les millores del transport públic):

• Reorientar la política dels peatges. Abandonar la idea del rescat dels mateixos i utilitzar-los per finançar el sistema nacional de transport públic i mesures de mobilitat més sostenible, segura, equitativa i eficient.
• Assumir l'Eurovinyeta com a via de finançament
• Fer finalistes els ingressos dels aparcaments públics i vincular-los al finançament del sistema de mobilitat, també del transport públic

3. Impulsar la fidelització dels usuaris tot l'any, considerant els exemples dels avenços provocats per la tarifa plana al sector de la telefonia i Internet o els abonaments adaptables al consum.