10 iniciatives contra el malbaratament alimentari a Europa

Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya
Autor/a: 
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:

10 iniciatives contra el malbaratament alimentari a Europa

Autor/a: 
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

Resum: 

Europa llença 88 milions de tones de menjar en bon estat a les escombraries cada any. Presentem algunes de les iniciatives de persones i entitats que, des de diversos indrets d'Europa, lluiten contra el malbaratament alimentari.

L'any 2015 la Fundació ENT, Associació de Naturalistes de Girona i Associació Espai Ambiental, van impulsar la campanya El valor dels Aliments a Catalunya, explicant el triple valor dels aliments: ambiental, perquè s'utilitzen molts recursos per a produir-los (aigua, adobs, maquinària) i quan es llencen esdevenen un residu que cal gestionar; cultural i social: perquè els aliments, i el fet de cultivar-los, cuinar-los, i menjar-los, són al centre de la cultura i de la identitat dels pobles. I, en els moments de crisi, s'evidencia la seva importància com a recurs bàsic per la subsistència, la manca del qual esdevé un important problema social. I finalment el valor econòmic: perquè el consum d'aliments és una de les principals despeses econòmiques de les famílies, que a més ajuda a sostenir el sector agroalimentari. El malbaratament d'aquests béns significa pèrdues econòmiques de 143 000 milions d'euros a Europa, segons les dades elaborades pel projecte Fusion de la Comissió Europea.

Molts ciutadans i ciutadanes europees, conscients del "valor dels aliments", es mobilitzen per posar solució al problema, també ètic, del malbaratament alimentari. Presentem 10 iniciatives des de diferents àrees d'Europa.

1. Feedback

Feedback és una de les majors organitzacions contra el malbaratant alimentari. És una entitat ambiental sorgida al Regne Unit, que treballa per acabar amb el malbaratament en cada nivell del sistema alimentari. Promouen diverses campanyes significatives amb la finalitat d' influir en les actituds públiques i en les polítiques governamentals i empresarials sobre els residus d'aliments.
Volen tenir un paper catalitzador en les accions sobre l'eliminació del malbaratament alimentari a escala mundial, promovent la col·laboració amb els governs, les institucions internacionals, les empreses, les ONG, organitzacions de base i el públic, per canviar l'actitud de la societat cap al malbaratament alimentari. La seva cara visible és Tristram Stuart, que va publicar el llibre "Residus: el descobriment de l'escàndol mundial dels aliments (Penguin, 2009)". Les seves campanyes principals, que han assolit una escala internacional, són:

  • Alimentem els 5000, o "el miracle dels pans i els peixos". És el nom dels Grans Dinars d'Aprofitament, esdeveniments creats per Feedback, inspirat en el pas de l'evangeli del miracle dels pans i els peixos. Aquests dinars són el buc insígnia per posar llum sobre l'escàndol global del malbaratment alimentari. Són esdeveniments festius en els quals es serveixen àpats per a 5.000 persones fets completament amb aliments que d'una altra manera s'haurien perdut. Està previst un gran dinar d'aprofitament el 10 de maig a New York.
  • The pig Idea : Una campanya per fomentar l'ús del menjat rebutjat per alimentar els porcs. L' objectiu és aixecar la prohibició de la UE que impedeix alimentar els porcs - i l'aviram - amb restes alimentàries, tal com s'havia fet tradicionalment a les granges.
  • Gleaning Network, o la Xarxa d'Espigoladors: coordina voluntaris, els agricultors i les organitzacions benèfiques de redistribució d'aliments per salvar els milers de tones de fruites i hortalisses fresques que es malgasten en les granges cada any al Regne Unit i Europa, i dirigir aquests aliments frescos nutritius a persones necessitades. Existeix Gleaning Network Eu.

2. Stop Spild af Mad

Stop Spild af Mad és l'entitat contra el malbaratament alimentari més gran de Dinamarca, amb una important presència al altres estats del Nord d' Europa. Han posat en marxa la lluita contra el malbaratament d'aliments a l'estat escandinau, contribuint que a Dinamarca els últims cinc anys hagi aconseguit reduir-lo en un 25%. És una entitat sense ànim de lucre amb voluntaris que va començar a actuar el 2008, i des de aleshores ha ajudat a concentrar l'atenció dels mitjans sobre la problematica del malbaratament al seu país. L'associació, avalada per 45000 danesos, i gran nombre de personalitats públiques del país, està lluitant per reduir les 700.000 tones anuals de menjar malbaratat a Dinamarca. Han aconseguit nombrosos resultats tan al seu entorn com en l'àmbit de la UE, els països nòrdics i les Nacions Unides.

Ho lidera Selina Juul, que va iniciar la seva activitat escrivint receptes d'aprofitament. És un personatge referent en la denúncia contra el malbaratament als països nòrdics, que va rebre el Premi Natura i Medi Ambient del Consell Nòrdic, i ha esdevingut ambaixadora de la FAO. Ha portat el malbaratament a l'agenda de la UE i de l'ONU, i manté una activitat molt dinàmica a les xarxes socials.

3. Discosoupe

Disco Soupe és un moviment solidari i festiu nascut a Paris al març de 2012, que treballa per la sensibilització al gran públic de la problemàtica del malbaratament alimentari. Reuneixen ciutadans, de França i de tots els continents, per discutir sobre el sistema i les pràctiques relacionades amb els hàbits alimentaris. Busquen la construcció d'un nou model, a través d'actes de convivència, i les experiències sensorials al voltant del menjar, caracteritzats per l'actitud positiva i alegre.

Les Disco Soupes (o Disco Salades, Disco Smoothies, etc.) són sessions col·lectives i obertes, a l'espai públic, centrades en la cuina de fruites i verdures rebutjades o no venudes, en un ambient musical i festiu. Les sopes, les amanides, els sucs de fruita o els batuts, són distribuïts a totes les persones gratuïtament, o a un preu lliure. Aquestes accions permeten una aproximació tan a l'educació a la cuina sana i al gust, com una redescoberta del plaer de cuinar junts, i signifiquen la creació de zones de banquets no mercantilitzades i efímeres, en l'espai públic. A través de aquest procés, s'aconsegueix la sensibilització de més persones vers la problemàtica de malbaratament alimentari.

4.Food Surplus Entrepreneurs Network, Bèlgica

És una comunitat d'iniciatives empresarials al voltant dels aliments, amb l'objectiu d'afavorir un món sense malbaratament alimentari.
L'FSE dóna suport als empresaris de quatre maneres:

- A través d'una plataforma virtual paneuropea virtual que connecta 180 innovadors socials.

- Organitzant esdeveniments internacionals per reunir els innovadors socials de tot Europa, com els Food Waste Collab.

- Connectant els FSE Hubs a escala de ciutats o regions, en els que els innovadors socials es reuneixen regularment per construir solucions als seus reptes o per inspirar als nous empresaris.

- Mostrant l'activitat de les iniciatives empresarials amb excedents d'aliments en el seu mapa online i en fa difusió a mitjans i xarxes socials.

5.Boroume

BOROUME és una entitat sense afany de lucre que lluita contra el malbaratament alimentari, i treballa per la valorització dels aliments amb finalitats humanitàries a tota Grècia. Va ser fundada al gener del 2012, tot i que van començar a fer activitat l'any anterior. Boroume treballa com a nus de comunicació entre donants d'aliments i entitats destinatàries, fent de pont entre cada donant i el destinatari més adequat. Així han creat centenars de ponts, molts de caràcter permanent, i aconsegueixen oferir 10000 porcions d'aliments al dia, en la mateixa àrea. L'objectiu de BOROUME és desenvolupar un nou moviment social per fer emergir la sensibilitat social en ciutadans i empreses, a través de la creació d'un model innovador de valorització dels aliments, evitant que acabin a les escombraries, i siguin donats amb finalitats benèfiques. Donen suport al procés d'estalvi d'aliments a la cadena de supermercats més gran de Grècia, per apropar-lo amb les organitzacions benèfiques i als serveis socials, i ajudar les persones que pateixen inseguretat alimentària. Durant el 2015 han estat donat suport als refugiats a Grècia.

6. Foodsharing

Foodsharing és una plataforma online creada a Alemanya per l'intercanvi d'aliments. Cada usuari es pot enregistrar a la web i comunicar els productes que té a disposició i que alguna altra persona pot aprofitar. Es pot realitzar la transació prersonalment, o acudir a un dels punts repartits per les ciutats alemanyes i deixar allà els aliments, anomentar Fair Teiler, o punts de compartició justos.

En la seva fundació, el 2012, està vinculat Valentin Thurn, autor del documental "Taste the waste".

7. Fruta Feja

La Cooperativa "Fruta feia" sorgeix de la necessitat d'invertir la tendència que té el mercat de llençar fruites i verdures per motius que no tenen res a veure amb la seguretat i qualitat dels aliments. El projecte vol fer front a la ineficiència del mercat, i crear un mercat alternatiu per a les fruites i verdures "lletges" que pot canviar els patrons de consum. Un mercat que generi valor per als productors i consumidors, i combat tan els residus d'aliments com la despesa innecessària de recursos utilitzats en la seva producció.

Així el principal objectiu de Fruta Feia és reduir les tones d'aliments de qualitat que són retornats als agricultors, i amb això evitar la despesa innecessària de recursos usats en la seva producció, com l'aigua, les terres conreades, l'energia o el temps de treball invertit. I alterar els patrons de consum perquè en el futur siguin comercialitzats de forma igual tots els productes hortofructícoles, amb independència de la mida, el color o la forma.

En la primera fase del projecte la Cooperativa Fruta Feia ha actuat sobre la regió de Lisboa i la Vall del Tajo, però en una segona fase volen arribar a cobrir tot Portugal amb la replicació del model alternatiu.

A més a més busquen la conscienciació de la població en la problemàtica del malbaratament alimentari, entendre que els productes lletjos no són escombraries, i també la possibilitat de consumir productes regionals a un preu més baix.

8. Last Minute Market

Last Minute Market és una iniciativa sorgida de la Universitat de Bologna el 1998, que a partir del 2003 ha esdevingut una realitat empresarial que opera sobre tota Itàlia. Desenvolupen projectes de recuperació dels aliments no venuts o no comercialitzables en favor d'entitats del tercer sector. En l'actualitat són actius en 40 municipis italians, amb un sistema de donacions i recollida d'aliments que tingui en compte els control dels aspectes nutricionals, higiènic sanitaris, logístics i fiscals.

Les activitats del LMM s'articulen al voltant dels productes alimentaris, excedents d'activitats comercials i productives, i també a través dels productes hortofrutícoles no recollits que han quedat al camp, dels menús preparats per ser recuperats de la restauració col·lectiva, com menjadors escolars i empreses. També tenen una línea per la recuperació de productes farmacèutics i parafarmacèutics propers a caducar, i a llibres i bens editorials destinats a ser destruits, així com a bens no alimentaris.

9. Neveras Solidarias

Nevera solidària és un projecte que neix a Galdakao (Biskaia), després de mesos de feina de la Asociación Humanitaria de Voluntarios de Galdakao GBGE Galdakaoko Boluntarioen Gizarte Elkartea, de la mà d' Álvaro Saiz, el seu president i fundador.

La primera Nevera Solidària es va col·locar el 29 d'abril de 2015 a Galdakao, amb la coordinació entre GBGE i l'Ajuntament d'aquest municipi basc. Va aconseguir salar de les escombraries al voltant de 200 Kg d'aliments que d'altra manera haguessin acabat a l'abocador. A partir d'aquell moment treballen per compartir el projecte amb altres persones, associacions i comerços que desitgin instal·lar una nevera solidària al seu municipi.

10. Plataforma aprofitem els aliments

La Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA) és una associació amb seu a Catalunya formada per persones i entitats lligades a la prevenció del malbaratament alimentari. Treballen en xarxa, apropant tots els agents implicats en la cadena dels aliments (productors, empreses, entitats, consumidors...) per trobar solucions comunes al problema del malbaratament d'aliments.

Les seves línies d'acció es basen en la sensibilització, la recerca i l'acció. Formen part de la Plataforma iniciatives com Menja Just de la UAB o l'empresa social Espigoladors, entre d'altres.
El 2014 van organitzar el Gran Dinar a Barcelona, en el que 10000 voluntaris i voluntàries van aconseguir recuperar 4000 kg d'aliments i servir 4115 racions.

Comentaris

Aquest mes Girona està de prova pilot. La Copa SCCL i l'Associació Naturalistes de Girona hem engegat una prova pilot que ens servirà per dissenyar un sistema de recollida permanent als paradistes del Mercat del Lleó. A la prova pilot s'han adherit 32 de les 70 parades del Mercat. Esperem amb aquesta experiència contribuir en visualitzar el malbaratament que generem, evitar-lo i quan no es pot aprofitar l'aliment en comptes de llençar-lo. Esperem tenir bones notícies ben aviat!

Afegeix un comentari nou