Neus Casajuana: “Els grans canvis només es poden fer si tens la societat al teu costat”

Revo significa “somni” en esperanto. Si en situem en l’imaginari de l’associació Revo Prosperitat Sostenible, creada el 2016 per activistes de diversos àmbits, aquest somni és assolir un model econòmic, social i ecològic alternatiu que s’enfoqui en el benestar humà i que plantegi solucions per posar fi a la desigualtat social, tot garantint la preservació del planeta.

Per transitar aquest camí, l’entitat ha construït un espai de reflexió, proposta i acció que té vocació d’influir en la societat i la política, que es mou entre el carrer i l’acadèmia. En parlem extensament amb la seva presidenta, la Neus Casajuana, qui repassa la trajectòria de l’associació i posa el focus en idees, com l’economia del benestar, que facin possible un canvi basat en el benestar i la sostenibilitat. 

Què va motivar la creació de l’Associació Revo Prosperitat Sostenible?

Nosaltres vam néixer el 2016 perquè vam detectar que, més enllà de la feina que es fa des dels partits polítics, pensàvem que calia una tasca a nivell de societat civil i, en aquell moment, no vam trobar una associació que fes propostes serioses per contribuir al canvi de model que pensem que cal abordar amb urgència. Tenim clar que cal caminar cap a un model que permeti que el benestar de les persones i de la societat estigui complet, i que ofereixi aquest benestar dins dels requisits que necessita el medi ambient i els límits planetaris. 

Des de quina mirada plantegeu aquest canvi?

Nosaltres veiem que hi havia associacions que es dedicaven més a qüestions socials i d’altres que s’enfocaven a aspectes ambientals i energètics, però la combinació de les dues en aquell moment no hi era. Ara sí que hi són, però en aquell moment no. I la nostra intenció sempre ha estat moure’ns entre la societat en general, és a dir, qualsevol persona del carrer, i l’acadèmia. Per tant, intentem que els documents i tot allò que difonem tingui un nivell mínim de qualitat i es basi en la ciència, no tant en el parer, que tingui una base científica. 

En quin moment estem actualment? Quin és el nivell d’urgència pel que fa a aquest canvi?

La urgència és molta. Per exemple, si parlem de transició energètica o dels problemes ambientals que té el planeta. Ara bé, un factor que cal tenir molt en compte és que a la gent, d’entrada, no li agraden els canvis. I no parlo només dels polítics, que ja sabem que treballen per al curt termini i tenen moltes pressions. Vull dir que a la gent no li agraden els canvis si no entén molt bé per què es fan. 

Explicar i fer entendre aquests canvis és el gran repte.

Sí, i per això creiem que cal treballar en diferents àmbits. Un dels importants, en què estem posats de ple des de fa anys és el que a Europa se’n diu wellbeing economy, és a dir, l’economia del benestar. I el canvi de governança que això implica. Si no canviem la forma de governar-nos, aquí no canviarà res. La idea és mirar els problemes a llarg termini, i això sempre és difícil i comporta aplicar polítiques diferents de les que tenim actualment.

Aprofundim en aquesta idea de l’economia del benestar.

Ho estem treballant des de fa uns anys amb el moviment post-growth, que parla d’una economia del benestar que mira més enllà del creixement i més enllà del PIB. És un concepte que aquí encara no ha arribat gaire i que estem introduint. A escala europea, per exemple, estem impulsant el hub a Espanya i Portugal de l’associació Wellbeing Economy Alliance. I col·laborem amb ells a nivell internacional. També som part de la Coalició de l'Economia del Benestar de la Unió Europea, que vol impulsar el canvi de governança que necessitem a nivell europeu.

Es tracta de teixir aliances per avançar.

Nosaltres intentem fer-ho amb associacions de tota mena per impulsar canvis i posar l’accent en temes determinats. Un dels que estem treballant és aconseguir implantar a nivell espanyol, i també català, una llei del benestar de les generacions futures. De la mà d’altres associacions, com Greenpeace i Political Watch, estem fent incidència per tirar endavant aquest tema i ja tenim un esborrany de text. 

Per altra banda, també volem impulsar canvis en els sistemes financers i monetaris i estem enfocats a aconseguir que el pròxim governador del Banc d’Espanya tingui sensibilitat i criteri en qüestions que requereixen canvis com el tema ambiental o l’energètic. La idea és ajudar i facilitar que fer aquests canvis sigui més factible, per exemple, fent que els bancs donin línies de crèdit a un interès més baix per a qüestions necessàries com la rehabilitació energètica dels edificis.

Com es pot arribar a aquesta economia del benestar?

Un pilar bàsic és tenir clar que qualsevol canvi important no es pot fer si no tens la societat al teu costat. Això implica posar la participació ciutadana a un nivell molt més alt que l’actual. És un canvi absolutament fonamental. Les persones faran les coses quan les entenguin, no quan se’ls imposin des de dalt. Per això cal canviar la forma de participar i la forma de governar, i aquí entrarien eines com les assemblees ciutadanes i altres mecanismes de participació directa.

"Si no canviem la forma de governar-nos, aquí no canviarà res".

També parleu de la necessitat de tenir visió de futur.

Ens hem de poder plantejar cap a on volem anar com a societat. Aquesta visió de futur és imprescindible per començar a parlar d’estratègies, i sempre fer-ne molt partícip la gent i la societat. Hi ha països que ja ho estan fent, però aquí encara no en tenim gaire pràctica. Si aconseguim tenir clares les estratègies de futur, es convertiran en plans i acabaran en polítiques concretes. 

Els nostres governs tenen aquesta visió de futur?

És evident que la política viu molt del curt termini. Nosaltres pensem que quan un govern dissenya un programa s’ha de plantejar com les polítiques públiques que fa impactaran en el benestar de les persones, de les generacions futures i en el benestar d’altres indrets. Per tant, cal deixar enrere la visió curtterminista i mirar el futur. 

Com es pot fer quan el present ho marca tot?

Es pot fer, per exemple, emprant mecanismes com avaluacions d’impacte que tinguin en compte aquesta visió de futur. Cal començar a aplicar avaluacions d’impacte de les polítiques amb mirada llarga. Nosaltres creiem que l’avaluació és clau, per a les polítiques presents i futures. I aquestes avaluacions siguin transparents i accessibles per a tothom. Si, per exemple, estem parlant d’ampliar l’aeroport, quins factors cal que tinguem en compte per prendre la decisió? 

Avui, el component econòmic continua tenint molt de pes.

Crear llocs de treball i generar economia és un factor important, però n’hi ha d’altres, com les emissions de carboni que representaria, que en un futur també es poden traduir en un perjudici per als nostres fills i nets. O el model turístic que estem fomentant. Hi ha moltes variables. Ara bé, el que sí que cal fer sempre és plantejar alternatives.

No us voleu quedar en la protesta.

Això ho tenim molt clar. No som una associació de protesta sinó de proposta. La nostra idea és proposar alternatives que siguin possibles, perquè només amb la protesta no arribarem enlloc. 

Què penseu del tecnooptimisme, que pregona que la tecnologia ens salvarà de tot?

Evidentment, no estem en contra de la innovació ni de la tecnologia. Al contrari, pensem que pot ser molt útil per millorar la tan necessària eficiència. Ara bé, l’eficiència per si sola no és suficient per ser sostenibles. Hi ha el que es coneix com l’efecte Jevons o l’efecte rebot, que demostra que quan augmentes l'eficiència, acabes gastant més perquè tens més recursos disponibles i al final els acabes utilitzant. A banda que hi ha tecnologies com el segrest de carboni que, fins al moment, és només un wishful thinking. 

El decreixement pot ser un camí a transitar?

Ens sembla una bona idea, però sempre tenint en compte que parlem dels països rics. El Sud Global és una altra realitat molt diferent. El problema del decreixement és que ara mateix és només una idea. I les idees han de convertir-se en polítiques públiques concretes. Nosaltres vam ser dels primers a parlar de decreixement quan només es feia des de l'acadèmia. Amb tot, la paraula per si sola no és suficient; cal concretar-la en polítiques públiques.