L’Ajuntament de Barcelona posa en marxa el Projecte Alimenta, que promou el dret a una alimentació digna, sostenible i saludable entre les persones en situació de vulnerabilitat. Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, va explicar a la presentació del projecte que aquesta iniciativa va més enllà de l’assistència.

Segons Fuertes “és un model apoderador que dona eines a les persones perquè puguin desenvolupar la seva pròpia autonomia, la seva pròpia elecció, i, per tant, que no generi efectes d’estigma”.

Des del consistori, van explicar, a més, que Alimenta es basa en la promoció d’aliments sostenibles i saludables, és a dir, de proximitat, de temporada i que respecten el medi ambient.

El projecte planteja que hi hagi diverses cuines que es posen a disposició de les persones en situació de vulnerabilitat. En aquest sentit, Soni Fuertes va dir que hi ha persones que, no només necessiten els aliments, sinó també un espai on poder cuinar i, fins i tot, coneixements per a cuinar de forma saludable i per a aprofitar els aliments que queden a la nevera evitant el seu malbaratament.

De moment, aquest juliol ja s’han obert dues cuines gestionades per la Fundació Privada Jovent, que donarà servei als barris del Carmel, la Teixonera i la Vall d’Hebron. El Menjador Solidari Gregal s’encarregarà de l’Espai Alimenta del barri del Besòs i el Maresme, la Fundació Roure, del Gòtic i el Casc Antic, i la cooperativa Impulsem atendrà persones del Raval.

Felipe Reyes, coordinador de projectes de la Fundació Privada Jovent, va comentar que l’objectiu és “donar suport a unes 20-25 persones”. Reyes també va explicar que s’ofereix una part d’acompanyament en la cerca de feina i que els menjars que es donen estan fets per joves en risc d’exclusió social que fan un taller de cuina.

La crisi per la pandèmia empitjora la nutrició

Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 2020 “va multiplicar de forma considerable els dispositius de provisió d’aliments en relació amb l’any anterior, fins a arribar gairebé a les 50.000 persones”. L’any passat es va lliurar un 16% més d’àpats a través dels menjadors socials (557.000 àpats), “més de 430.000 àpats a través dels dispositius extraordinaris engegats per la Covid-19 i es van servir 1,2 milions d’àpats a domicili o en companyia”, segons el consistori.

Altres entitats com Creu Roja ja tenien en el seu pla d’acció la formació en educació alimentària per promoure una alimentació saludable i econòmica que ajudi a la prevenció i millora de la salut dels infants. De fet, segons l’entitat, l’any 2019 l’alimentació era, juntament amb el lloguer o hipoteca, la principal despesa a la qual les famílies havien de fer front. El balanç de la Creu Roja de març del 2021 indica que una de les principals claus de l’entitat és garantir l’accés a l’alimentació entre els infants i joves, per això es van dur a terme diferents accions immediates.

Segons dades de Save the Children España del 2017-18, a l’Estat espanyol el 18,3% de les famílies no podia consumir carn, pollastre o peix cada dos dies. La mateixa entitat ha analitzat també la situació de les llars vulnerables afectades per la crisi econòmica i social de la pandèmia i en aquest cas s’indica que un 31% de les famílies assistides “declara només menjar carn, peix o equivalents una o dues vegades a la setmana i gairebé el 3% afirma no poder menjar aquesta aliments mai”.

L’estudi també reflecteix que moltes famílies basen la seva dieta en el menjar que reben als bancs d’aliments o altres entitats, com els menjadors escolars. En aquest sentit, la meitat dels nens i nenes només mengen fruita o verdura 1 o 2 vegades al dia.

Des d’Acción contra el Hambre defensen que “moltes famílies a Espanya pateixen dificultats per dur a terme una dieta saludable” i això “afecta la salut física i mental”. De fet, l’entitat aquest 2021 ha realitzat l’esdeveniment ‘Diàleg sobre alimentació saludable i ocupació’ on l’alimentació s’ha posat en el centre per a la transformació: “si una persona no s’alimenta bé, serà impossible que se satisfacin totes les seves necessitats i, per tant, assolir un benestar psicològic”, segons Pilar Moreno, investigadora principal del programa ‘Vives Emplea Saludable’.

A la jornada, també es va posar sobre la taula el fet que la falta de recursos pot dificultar l’accés a una dieta saludable, però també intervenen altres factors com “el coneixement i altres aspectes més psicosocials relacionats amb l’adquisició d’hàbits i actituds”.