gènere

La ressenya d'un llibre que recull el perfil de la dona sense llar: una mare, al voltant dels cinquanta anys, amb estudis primaris i sense parella. També especifica que, a més dels abusos sexuals i altres violències masclistes, el motiu que porta les dones a acabar en situació de carrer és la dependència econòmica.

El Cercle Tecnològic presenta el Baròmetre de la DonaTic, el primer estudi que radiografia la presència d edones tecnòlogues al teixit empresarial i econòmic a Catalunya. Visibilitza la tendència del sector respecte a la diversitat i equitat de gènere de les empreses TIC de Catalunya.

El Baròmetre recull dades sobre la participació en captació i retenció de talent, les polítiques d'igualtat i diversitat, les polítiques de conciliació i tendències sobre polítiques inclusives. Les dades ens aporten la construcció d'indicadors i/o indexes, com el de la bretxa de gènere o el Gender Gap Ratio per mesurar la distància que manca per arribar a la paritat de gènere o igualtat de representació i participació entre homes i dones.

El Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere (2016 – 2020) constitueix el principal instrument d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona per a promoure la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere i per a l’eliminació de les desigualtats i violències que es deriven de l’orientació sexual, la identitat de gènere i les diferències en el desenvolupament sexual. Es tracta d’un pla transversal que es proposa incorporar i reforçar aquesta perspectiva en totes les polítiques en què sigui rellevant i en el funcionament i organització del mateix Consistori.

La normativa actual estableix unes obligacions molt específiques a les organitzacions i empreses en relació a l’assetjament per raó de sexe i sexual en l’àmbit laboral, concretament, el deure de desenvolupar eines específiques de prevenció i resolució de casos d’assetjament. En ocasions, malgrat la voluntat de complir amb els preceptes establerts, no resulta fàcil aplicar les eines desenvolupades d’una forma eficaç i justa, posant al centre els drets i necessitats de les víctimes d’assetjament. Aquesta guia sorgeix de la necessitat de facilitar eines pràctiques a professionals d’empreses i organitzacions que volen dedicar esforços a millorar internament les formes de prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament.

El món casteller ha estat històricament un món masculí i masculinitzat. Des de fa unes dècades la dona no només s'ha introduït a les colles sinó que ha anat prenent cada vegada més importància, bé sigui a la vessant tècnica aportant menys pes als troncs, com a la banda de gestió, on cada vegada hi ha més constatació de la diferència en el lideratge. Davant la poca presència de dones a la Junta directiva de la CCCC (representants de colles castelleres escollides per les pròpies colles) i l'afirmació habitual de falta de presència femenina als rols de poder de les colles, als mitjans de comunicació, o en actes i ponències de temàtica castellera, es va voler verificar si es tractava de percepcions subjectives esbiaixades per la falta de presència de dones a la població castellera, o bé una infrarepresentació d'aquesta en benefici d'homes que ocupen aquests espais. És per aquest motiu que des de la CCCC s'impulsa el present informe on recollir i plasmar les dades de les colles castelleres convencionals

L'informe mostre com les causes i els efectes del canvi climàtic afecten de forma diferent a dones i homes, i realitza una anàlisi amb perspectiva de gènere de les polítiques climàtiques implementades fins el moment, en l'àmbit internacional i comunitari, i de forma més recent, en l'àmbit nacional i autonòmic. Es reflecteixen així, els diferents graus de compromís per a assumir els processos necessaris i per a arbitrar mecanismes que posin el focus en la mirada de fènere i contemplin la veu i les necessitats de les dones al disseny i la implementació d'aquestes polítiques, inclós una major participació a la presa de decisions.

L'informa d'enguany té l'objectiu de mantenir el focus en un mesurament consistent de la bretxa de gènere a la vegada que ofereix noves dades per assenyalar a l'emergència de tendències preocupants en el mercat laboral per tal de poder adressar-les proactivament. A més, el document vol servir com una crida a l'acció als i les líders per a establir la paritat de gènere com l'objectiu central de les seves polítiques i pràctiques per a la recuperació post-pandpemica, per al benefici de les nostres societats i economies.

Aquest informe recull entrevistes que exposen violències sexuals en contextos d'oci nocturn i consum de drogues, resultat del treball de l'Observatori durant el curs 2017-2018. Com en altres edicions, el document dissecciona discursos i dinàmiques socials relacionades amb la festa i el consum de substàncies des d'una mirada de gènere i a partir de bases epistemològiques feministes. L'objectiu d'aquests treballs és aportar noves claus i repensar-ne d'antigues, per tal de contribuir a la prevenció i la intervenció en aquest camp.

Un estudi que recull com s’han respost les denúncies per discriminació per raó d’orientació sexual i identitat o expressió de gènere a Catalunya des del 2015 fins el 2019. Busca ser un full de ruta per suggerir millores en l’acció administrativa en aquest camp, prenent com a base la implementació de la llei 11/2014. Així, l’estudi no només quantifica i analitza les denúncies i els procediments en aquest àmbit, sinó que també, entre d’altres, compara les accions administratives, penals i laborals i descriu les actuacions del govern en matèries de polítiques públiques.

La revista se centra en els estudis LGBTI i la seva relació amb la cultura i la comunicació, i es configura com la primera, i, de moment, única, revista científica de l’espai iberoamericà dedicada a aquest àmbit de coneixement.