Miriam Dalet, voluntària de tot cor

Miriam Dalet, voluntària de tot cor

Resum: 

Després de tota una vida dedicada a treballar contrarellotge en una empresa, Miriam Dalet o Miru, com la coneix tothom, va voler veure la part positiva i, després de que li detectessin una metàstasi de melanoma i li concedissin la invalidesa permanent absoluta, va decidir aprofitar el temps lliure i fer el que sempre havia volgut: ajudar els altres. Des de setembre de l'any 2009 és voluntària en diferents associacions, tot i que aquest esperit altruïsta ja li ve de fa anys, quan va participar com a voluntària als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Miru anima tothom a fer tasques de voluntariat, ja que per ella és una experiència molt recomanable.

Miriam Dalet (Miru)

Edat: 40 anys

Entitats: Regularment a Institució Balmes de nens discapacitats de Sant Boi de Llobregat, Creu Roja, AECC (Associació Espanyola Contra el Càncer a Catalunya), Fundació Esclerosi Múltiple (campanya Mulla't) i Fundación Deporte y Desafío (colònies amb nens discapacitats). Esporàdicament en actes com els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, els Europeus d'Atletisme de 2010, el Triatló Garmin de Barcelona i la Marató de TV3 d'aquest any.

Quants anys portes fent voluntariat?

Des del setembre de 2009.

Per què vas decidir fer aquesta col·laboració?

Arran del diagnòstic d'una malaltia greu vaig haver de demanar i vaig obtenir la invalidesa permanent absoluta. Després de més de 19 anys treballant en una empresa, fent més hores que un rellotge, vaig trobar el moment per fer allò que sempre havia volgut: ajudar els altres. Em considero una persona molt activa i no podia deixar passar aquesta oportunitat que m'oferia la vida. Sempre cal buscar la part positiva de les coses.

Ens pots dir una paraula que defineixi voluntariat?

De tot COR.

Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?

Sóc molt dolenta per recordar música, però la banda sonoroa de la pel·lícula "Memòries d'Àfrica" em fa obrir el cor.

La millor experiència amb què t'has trobat fent voluntariat?

Veure com els nanos es relaxen muntats d'alt d'un cavall, tant físicament com psíquicament. Em fan sentir molt feliç per ells. Encara que no t'ho puguin expressar amb paraules, t'arriba al cor.

Què t'aporta el voluntariat i què aportes a la societat a través del voluntariat?

M'aporta sentir-me útil donant el millor de mi mateixa i emportar-me l'agraïment sincer de les persones que ajudo. Cada dia aprenc del voluntariat i tinc encara més ganes d'aprendre. A la societat, penso que aporto un granet de sorra que, unit a tantes altres persones voluntàries, ajuda a fer un món una mica millor, una mica més feliç o menys infeliç per totes aquelles persones que s'ho estan passant malament.

Afegeix un comentari nou