Jurídic

Les organitzacions han de tenir contractades una sèrie d’assegurances bàsiques que donaran cobertura a la seva activitat diària i a les festes majors.

• Assegurança de responsabilitat civil: cobreix la responsabilitat davant de terceres persones produïdes per l’activitat de l’entitat, dins o fora de les instal·lacions de l’organització.
• Assegurança d’accidents: cobertura d’assistència sanitària i rescat, i cobertura de mort o invalidesa permanent o temporal de les persones afectades.
• Assegurança del voluntariat: perquè les persones voluntàries estiguin cobertes pels riscos derivats de l’activitat en la qual participen, tant dels danys que pugui patir la persona voluntària com els que ella mateixa pugui causar involuntàriament a terceres persones i per raó de l’activitat.

El Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives és la normativa que determina que cal contractar una assegurança de responsabilitat civil pels danys materials i personals que es puguin produir pels espectacles i activitats realitzats als espais públics.

Pel que fa a les quantitats que cal assegurar, dependrà del nombre de persones que es determinen com a públic.

Les instal·lacions o estructures portàtils que s’utilitzin en festes, fires o en la via pública amb aforament indeterminat s’haurà d’assegurar una quantia mínima de 150.300 € per cada instal·lació o estructura. Així doncs, els espectacles públics o activitats recreatives a la via pública que no es pugui delimitar el nombre d’assistents, caldrà assegurar un capital mínim de 601.000 €.

Igualment, existeixen factor que poden augmentar o reduir el capital assegurat:

• Si l’activitat es realitza, totalment o parcialment, sota rasant, s’haurà de fer un increment d’entre un 25% i un 30%.
• Caldrà assegurar amb un capital mínim de 601.000 € els espectacles públics o activitats recreatives a la via pública on no es pugui delimitar el nombre d’assistents.
• L’Administració pública amb un informe motivat podrà reduir les quantitats mínimes assegurades, quan el risc sigui menor. El motiu de la reducció pot ser per la ubicació, un 30%, per la classe d’espectacle, fins a un 50%, per la durada de l’espectacle, si és durant el dia del 30%, si és de dos a tres dies, un 20% i si és de més de tres dies un 10%.
• De tota manera, en cap dels casos el capital pot ser inferior als 300.000 € per sinistre i 150.000 € per víctima.

En cas de dubtes en referència a aquesta qüestió, altres relacionades amb l'àmbit normatiu o relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

El Decret 267/2016 o Decret del lleure classifica les activitats en període de vacances entre activitats d’educació en el lleure i activitats esportives, les quals no són de tecnificació o entrenament, sinó que comporten les característiques pròpies del lleure esportiu.

D’acord amb la norma, les activitats que es consideren d’educació en el lleure a efectes legals i que han de complir les seves disposicions són les següents:

• Casal de vacances: qualsevol activitat que es realitza durant les vacances escolars, de dilluns a divendres, en la qual no es pernocta.
• Colònia: inclou dormir fora, en una instal·lació fixa.
• Ruta: marxa itinerant on cada dia es fa nit en un lloc diferent.
• Acampada: activitat on es passa la nit a l’aire lliure, habitualment, en una tenda.
• Camp de treball: les persones participants, de forma voluntària, desenvolupen una activitat d’interès social, comunitari o que vol aconseguir una transformació social.

Pel que fa a les activitats esportives, s’inclouen els següents tipus:

• Casal esportiu: casal de vacances que té com a objectiu la pràctica d’una o diverses modalitats esportives.
• Estada o campus esportiu: colònia que té com a objectiu educatiu el coneixement i pràctica d’una o més modalitats esportives.
• Ruta esportiva: marxa itinerant que inclou la pràctica d’una o més modalitats esportives.

Analitzem les qüestions jurídiques i la normativa que cal tenir present a l'hora d'organitzar i implementar activitats de lleure adreçades a menors de 18 anys fora de l'àmbit familiar

https://t.co/WNIeZtLl65#EsportsDiba pic.twitter.com/Dayb2KywVI

— Esports Diputació de Barcelona (@EsportsDiba) June 3, 2024

La normativa estableix l’obligació de notificar de certes activitats de vacances a la Direcció General de Joventut. El tràmit és absolutament obligatori per a totes les activitats que compleixin els següents requisits:

• Activitat amb una durada de quatre dies o més consecutius sense pernoctació.
• Activitat en la qual es pernocta durant dos dies o més.

El termini per realitzar la notificació és fins a set dies abans de l’inici de l’activitat. El més recomanable és dur-la a terme per via telemàtica amb identificació digital.

En la notificació s’han de fer constar les principals dades de l’activitat, que són les següents:

• Programa de l’activitat, on constin els objectius, calendari, horaris i planificació.
• Autorització de participació en l’activitat.
• Fitxa de salut.
• Llista d’identificació i contacte de participants.
• Targeta sanitària de les persones participants.
• Comprovant de la contractació de l’assegurança.
• Còpia de la notificació.
• Acreditació de les titulacions de l’equip de persones dirigents.

Finalment, cal recordar que totes les persones que per l’activitat que desenvolupen tenen relació amb menors d’edat han de disposar del certificat del Registre Central de Delictes Sexuals o per tràfic d'éssers humans. Així ho marca el Reial decret 407/2024, de 23 d’abril, pel qual es modifica el Reial decret 110/2015, d’11 de desembre, pel qual es regula el Registre Central de Delinqüents Sexuals.

El certificat és de caràcter obligatori i totes les entitats que organitzen activitats de lleure d’estiu l’han de demanar a les persones treballadores i voluntàries de l’entitat que tenen relació directa amb els i les participants menors de divuit anys.

El pot demanar la persona titular tant per via telemàtica a través del certificat digital o Cl@ve. També existeix la possibilitat de demanar-ho presencialment. Així mateix, la persona interessada pot autoritzar a una persona responsable de l'entitat perquè tramiti el certificat negatiu.

El més oportú és renovar-lo cada any, curs o temporada esportiva. En cas que les persones monitores només participin amb l’entitat per desenvolupar l’activitat d’estiu, caldrà tenir-lo abans de l’inici de la temporada.

En cas de dubtes amb referència a aquesta qüestió o altres relacionades amb la gestió d'entitats no lucratives, es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Les hores complementàries les regula l’article 12 de l’ET i són aquelles que fa una persona treballadora quan supera les hores establertes en un contracte a temps parcial. S’han de tenir en compte les següents qüestions:

• Només poden fer hores complementàries aquelles persones que tinguin un contracte de deu o més hores setmanals.
• L’organització ha d’informar la persona treballadora amb una antelació mínima de tres dies.
• Com a norma general, les hores complementàries no poden ser superiors al 30% de les ordinàries. Només es pot superar si el conveni col·lectiu estableix el contrari, però, en cap cas, pot ser superior al 60% de la jornada habitual.
• L’entitat pot oferir hores complementàries voluntàries al personal, però no poden superar el 15% de la jornada ordinària. No obstant això, si ho especifica el conveni, pot arribar al 30%.

L’article 35 de l’Estatut dels Treballadors regula les hores extres que fan les persones treballadores. Es consideren hores extraordinàries aquelles que superen la jornada laboral ordinària. S’han de tenir en compte les següents consideracions:

• Com a norma general, no es poden fer més de vuitanta hores extraordinàries anualment. Només és possible superar-les en situacions de força major, però sempre s’han de respectar els descansos pertinents.
• Principalment, les hores extraordinàries estan destinades a les persones que fan jornades completes. Tot i això, les persones amb jornades parcials també poden fer hores extraordinàries en situacions urgents o puntuals, tal com contempla l’ET a l’apartat 3.
• La compensació es pot fer monetàriament o amb hores o dies lliures.
• Si el contracte és temporal, les hores extraordinàries han de ser proporcionals al temps del contracte.
• Les hores extres no s’han de computar en la base de cotització. Només s’ha de fer això si són per cobrir accidents de feina o malalties professionals, ja que es consideren contingències professionals i tenen una cotització addicional.

Per tal de resoldre dubtes amb referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió laboral de les entitats no lucratives, es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Per fer possible la cooperació internacional existeixen diferents agents que contempla la llei:

• Administració General de l'Estat: és l'òrgan responsable de la planificació, execució i seguiment de la cooperació espanyola.
• Organitzacions No Governamentals de Desenvolupament (ONGD): són entitats privades sense ànim de lucre que treballen en el camp de la cooperació al desenvolupament.
• Entitats locals: poden participar en la cooperació internacional al seu territori, i poden col·laborar amb les ONGD i altres actors de la cooperació.
• Ciutadania: té un paper important en la cooperació al desenvolupament, ja que pot participar en la sensibilització, la mobilització i la reivindicació de polítiques públiques més justes.

72 organizaciones de La Coordinadora participamos en la XLII Asamblea General. Juntos/as nos reunimos para fortalecer la lucha por un mundo justo, feminista y sostenible. Buscamos convertir este año en el año de la Ley de Cooperación.
Conoce más: https://t.co/mayzfvsBgH pic.twitter.com/MMIS60FGoc

— Fundación InteRed (@InteRed_ong) May 2, 2024

La Llei de cooperació introdueix diverses novetats importants, entre les quals destaquen les següents:

• Augment de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD): estableix l'objectiu de destinar un 0,7% del Producte Interior Brut (PIB) per a l’AOD l'any 2030. Aquest objectiu suposa un augment significatiu de l'AOD espanyola, que actualment se situa al voltant del 0,2% del PIB.
• Enfortiment de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID): dota d'un marc regulador adaptat i de les capacitats i els recursos necessaris per respondre als compromisos de l'Agenda 2030.
• Enfocament basat en els drets humans: reconeix la centralitat dels drets humans en la cooperació al desenvolupament i estableix l'obligació de respectar, protegir i promoure aquests drets en totes les actuacions de cooperació.
• Major participació de la ciutadania: crea nous mecanismes per a la participació ciutadana en la planificació, execució i seguiment de la cooperació al desenvolupament.
• Gestió més transparent i eficaç de la cooperació: introdueix mesures per millorar la transparència i la rendició de comptes en la gestió de la cooperació al desenvolupament. Aquestes mesures inclouen la publicació d'informació sobre la planificació i execució de la cooperació, l'avaluació dels resultats de les actuacions i la creació d'un sistema de control intern.
• Reforç de la cooperació descentralitzada: reconeix la importància de la cooperació descentralitzada, que es duu a terme per les Comunitats Autònomes (CA) i les entitats locals. La llei estableix mesures per enfortir la cooperació, com la creació d'un fons específic per al finançament de projectes de cooperació descentralitzada i donar accés a les CA a programes de cooperació delegades de la Unió Europea.

A més, aquesta normativa marc servirà de referència per a l’elaboració de quatre reials decrets que desenvoluparan el seu contingut i que són els següents:

• Estatut de les Persones Cooperants amb la intenció de donar un major reconeixement a aquesta figura i millorar-ne la situació.
• Reforma de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), per reforçar la seva acció.
• Reforma de la cooperació financera, amb l’objectiu de fer-la més àgil i eficaç.
• Reforma de la normativa de subvencions en matèria de cooperació descentralitzada amb la finalitat d’incrementar la transparència i facilitar instruments que millorin l’avaluació, seguiment i la rendició de comptes.

Segons el que determina l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors, com a norma general, les persones treballadores hauran de fer jornades laborals no superiors a nou hores. Igualment, entre les jornades haurà de passar un mínim de dotze hores de descans i les jornades no podran ser superiors a quaranta hores per setmana.

Tanmateix, pot ser diferent si el conveni de treballadores dictamina el contrari o les persones representants de les treballadores han arribat a un acord amb l’organització. Però cal tenir present que els descansos no poden ser inferiors als marcats per llei.

A més, la persona treballadora té dret a conèixer el dia i hora de la seva jornada laboral amb un període mínim de cinc dies d’antelació.

Cal recordar que des del 12 de maig del 2019, s’ha de fer un registre horari de les jornades laborals.

Els descansos laborals són irrenunciables, això vol dir que ni l’entitat ni la persona treballadora pot escollir que els descansos siguin retribuïts per no gaudir-los. Aquesta mesura és preventiva, per tenir cura de la salut física i mental de les persones treballadores. Així doncs, no respectar els descansos fa més probable els accidents laborals i malalties professionals.

Igualment, en cas de no respectar la normativa en relació amb els descansos i les jornades laborals, l’organització haurà de fer front a sancions. En cas que sigui una multa de grau mínim, serà de 751 a 1.500 euros; si és de segon grau, de 1.501 a 3.750 euros; i, en última instància, si és de grau màxim, de 3.751 a 7.500 euros.

En cas de dubtes relacionats amb el descans laboral o altres qüestions vinculades a la gestió de les organitzacions, es pot consultar el servei d’assessorament gratuït.

Existeixen diferents classes d’acolliment, en funció de les necessitats de l’infant i les famílies d’acollida.

• Acolliment d’urgència i diagnòstic: es realitza en situacions crítiques i es valora la situació de la família d’origen i l’infant. Normalment, aquest acolliment té una durada inferior a sis mesos. En aquest temps, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) avalua com ha de procedir.
• Acolliment de curta durada: solen tenir una durada inferior als dos anys. Termini en el qual es creu que l’infant podrà tornar amb la família d’origen. La família té visites i sortides freqüents amb l’infant.
• Acolliment de llarga durada o permanent: es preveu que el temps d’acollida serà superior a dos anys. En alguns casos, hi ha persones que necessiten acollida fins a la majoria d’edat.
• Allotjament durant els caps de setmana i vacances: per a infants que viuen als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE). Les famílies són col·laboradores i reben a les menors d’edat durant els caps de setmana i les vacances. Amb aquest format es vol proporcionar a l’infant un referent familiar.
• Acolliment especialitzat: l’infant necessita una atenció especialitzada, a causa de discapacitats físiques o mentals.

Vols ser #família d'#acollida o coneixes algú que vulgui ser-ho?

Et presentem l'espai al web d'Intress on trobaràs tota la informació necessària al voltant de l'#acollimentfamiliar.

¿Ens ajudes amb la #sensiblització compartint la publicació?https://t.co/RdZzVB3LzH pic.twitter.com/zJIriQdauV

— Intress (@IntressOrg) March 30, 2024

Les famílies acollidores ha de complir amb una sèrie de condicions per poder accedir a l’acollida. Per una banda, estar en ple exercici dels drets civils. Així doncs, han de ser majors de vint-i-cinc anys i tenir una diferència mínima de catorze anys amb la persona menor d’edat.

Finalment, les persones que vulguin ser acollidores han de garantir el següent:

• Han de tenir una vida equilibrada i estable, tant en l’àmbit familiar com el professional.
• Han de garantir els recursos suficients per fer front a les despeses dels infants. Així com, un habitatge adequat.
• És important disposar de temps, energia i eines i recursos educatius.
• Cal que estiguin oberts a treballar conjuntament amb les persones professionals que realitzen l’acompanyen de l’acollida.
• Tots els membres de la família acollidora han d’estar conformes amb l’arribada de la menor d’edat acollida.
• Han d’acceptar i facilitar que l’infant tingui relació amb la família d’origen, si així ho dictamina l’Administració pública.
• És fonamental, que estiguin preparades, pel possible moment que l’infant torni amb la família d’origen.
• Han de respectar la identitat i la cultura de la persona menor d’edat.

Acollir no és adoptar, són procediments diferents i no es poden confondre. L’acollida és un gest altruista amb el qual una persona o família intenta proporcionar un bon entorn a una persona menor d’edat.

Hi ha moltes diferències entre l’adopció i l’acollida. Una de les més importants és que en un acolliment les persones menors d’edat sempre són tutelades per l’administració; mentre que quan culmina un procés d’adopció, la tutela passa a ser de la família. Per altra banda cal remarcar que l’acolliment és una mesura temporal, és a dir, l’infant acollit pot tornar amb la seva família biològica. També és important el contacte amb la família d’origen, que és important mantenir-lo sempre que sigui possible).

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida por ASEAF (@aseaf_isn)

La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) és l’organisme que s’encarrega de la tutela d’aquests infants i adolescents i de proposar la mesura protectora més adient.

És molt important que les persones que es troben en situació d’acollida, infants o joves, arribin a un entorn familiar afectiu i tranquil, també ha de ser flexible i capaç de col·laborar amb professionals i administracions. En cas que a la família ja hi hagi infants o joves a casa, per formalitzar el procés cal que tothom hi estigui d’acord. Inclús les persones menors d’edat que puguin formar part de la unitat familiar.

Per iniciar els tràmits, la persona o família que estigui interessada en un acolliment s’ha d’adreçar a l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) o concertar una cita amb una Institució Col·laboradora d’Integració Familiar (ICIF). Per realitzar la gestió cal presentar aquesta documentació i complir els següents requisits:

• Tenir ple exercici de drets civils.
• Ser major de vint-i-cinc anys i tenir una diferència, mínim, catorze anys més que la persona que s’acull.
• Lliurar el certificat d'antecedents penals de cada sol·licitant.
• Lliurar el certificat negatiu del registre de delinqüents sexuals.
• Lliurar un informe de salut física i psíquica. Aquest document ha d’haver sigut expedit per una persona llicenciada en medicina i col·legiada.

La normativa estableix les següents modificacions:

• L’article 9 estableix que les entitats, empreses i institucions que treballin habitualment amb menors podran accedir al Registre Central de Delinqüents Sexuals i de Tràfic d’Éssers Humans per comprovar que no hi ha antecedents sexuals, mitjançant la sol·licitud de certificació negativa. Igualment, serà necessari que la persona afectada faciliti el seu consentiment explícit.
• La normativa especifica a l’article únic que el registre inclourà la informació de delictes per tràfic d’éssers humans independentment, de l’edat de les víctimes.
• Es modifica l’article 9 perquè les persones de la Unió Europea ja no hagin de presentar un certificat negatiu de condemnes per delictes sexuals o tràfic d’éssers humans del seu país, ja que serà el registre el qual recaptarà la informació pertinent.
• Segons l’article 8.3, els i les joves d’entre setze i divuit anys podran certificar-se davant del registre quan no tinguin els antecedents especificats. En cas que siguin menors de setze anys o necessitin suport en les seves capacitats jurídiques, la sol·licitud s’haurà de fer mitjançant una representant legal o defensora jurídica.
• Es modifica l’article 10 per equiparar el règim de cancel·lació de les sentències dictades per jutjats o tribunals estrangers que estiguin al Registre Central de Delinqüents Sexuals i de Tràfic d’Éssers Humans. Només en els casos que l’Estat hagués ordenat anteriorment l’eliminació o esborrament del delicte.
• Finalment, a l’apartat únic, la normativa estableix que les dades de delictes sexuals i/o per tràfic d’éssers humans que figurin al Registre Central de Penats i al Registre Central de Sentències de Responsabilitat Penal dels Menors amb anterioritat a la norma, es remetran automàticament al Registre Central de Delinqüents Sexuals i de Tràfic d’Éssers Humans.

El certificat negatiu es pot tramitar tant en línia com presencialment. Si es vol fer virtualment cal tenir un certificat digital: Cl@ve, DNI-i o el certificat de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT).

En canvi, si es vol fer presencial cal demanar cita a una de les següents oficines:

• Gerència Territorial del Ministeri de Justícia a Catalunya - Oficina d'Expedició de Certificats d'Antecedents Penals, Últimes Voluntats i Assegurances
• Delegacions i subdelegacions del Govern a Catalunya

Cal presentar la següent documentació:

• Original o fotocòpia compulsada del DNI, targeta de residència, passaport, permís de conduir espanyol o document d'identificació comunitari o equivalent. Normalment, el certificat s’aconsegueix directament o no més tard de deu dies hàbils.

L’aigua és part important de moltes activitats d’oci i lleure, però també d’educatives. És per això que el sector ha de treballar, igual que ha estat fent durant els darrers anys de sequera, per minimitzar la despesa. No és quelcom que s’hagi deixat, la sequera i l’escassetat hídrica és un problema que les conques mediterrànies pateixen i ja han patit amb anterioritat; la darrera gran sequera va ser l’any 2008.

Asun Gil, cap del Departament d’Educació Ambiental i Emocional de Fundesplai, afirma que es porta anys treballant en aquest sentit i “es manté el ferm compromís de treballar per la millora del medi ambient no només des de l’educació, també des de la responsabilitat en la mitigació dels efectes de la nostra activitat sobre el planeta”.

Hi ha moltes mesures que es poden prendre per estalviar més aigua, com pot ser prioritzar la platja per davant de piscines, reduir (o evitar) l’ús de mànegues o repensar els jocs d’aigua que s’han estat fent fins ara.

Les piscines han format part fonamental de moltes de les activitats de lleure a l’aire lliure que s’han fet durant molts anys, essent inclús el centre del projecte educatiu o formant-ne part directament. A banda de ser un espai fresc on els infants i joves poden deixar de patir la calor i refrescar-se, ajuden a millorar la psicomotricitat, es treballa i fomenta el treball en equip, s’ensenya a nedar...

Pel que fa a omplir les piscines, hi ha diferents casuístiques i, en molts casos, són els ajuntaments els encarregats de decidir. Un primer cas són les piscines privades d’hotels, càmpings o comunitats de veïns poden ser considerades refugis climàtics i es podran obrir a la ciutadania. Fundesplai, per exemple, ha posat a disposició les piscines de totes les cases de colònies per obrir-les als veïns i veïnes.

Per tant, es poden omplir aquelles piscines que han estat censades com equipaments, les piscines particulars privades són un altre cas diferent. Per omplir una piscina privada i obrir-la al públic, ha d’establir-se un acord amb l’ajuntament, però hauran de complir les mateixes condicions que les públiques.

Cal destacar que el Decret Llei no aborda en profunditat temes importants com són la qualitat de l’aigua, la necessitat de socorrista, gratuïtat o preus d’entrada, etc. En aquests casos s’haurà de complir amb els requisits que l’ajuntament estableixi en cada cas, seguint les particularitats municipals.