La representació de les persones treballadores a les entitats, una obligació oblidada

Imatge principal a portada: 
Les persones treballadores tenen dret a ser representades a les empreses i, per tant, a les entitats. Font: Freepik.
Autor/a: 
Eduardo Izquierdo
Resum: 

El límit per no haver de fer-ho és molt baix i les organitzacions cada cop es veuran més abocades a acomplir amb una normativa que no els hi és aliena.

El Reial Decret Legislatiu 02/2015 pel qual s’aprova el text refós de l’Estatut dels Treballadors tracta en la seva secció primera, en els articles 62 i següents, els òrgans de representació de les persones treballadores, diferenciant entre delegats/des de personal (article 62) i comitès d’empresa (article 63).

Imatges secundàries: 
Les persones treballadores tenen dret a ser representades a les empreses i, per tant, a les entitats. Font: Freepik.
Aquest és un dret que les entitats no poden obviar ni suprimir, ni tan sols amb acord amb el personal. Font: Unsplash.
Subtitols: 
Sistema de representació
Tipus de representació
Quan és obligatòria la representació dels treballadors/es?
Qui pot ser representant dels treballadors/es?
Per què s'ha de tenir representació dels treballadors i treballadores?
Continguts: 

En primer terme, cal tenir en compte que no s'ha de confondre el sistema de representació amb el tipus de representació, qüestió de la qual es parlarà més endavant en aquest recurs.

El sistema de representació es refereix concretament a l’origen d’aquesta representació. Aquesta es pot materialitzar de dues formes:

  • Representació unitària. És la que sorgeix del mateix personal treballador. La representació es duu a terme mitjançant els citats delegats/des de personal o amb els comitès d’empresa.
  • Representació sindical. És la impulsada per un sindicat. En aquest cas, es pot dur a terme mitjançant seccions sindicals i amb els delegats/des sindicals.

El tipus de representació és compatible i complementari amb el sistema de representació. Això significa que, en moltes ocasions, els delegats i delegades de personal o membres del comitè d’empresa estaran afiliats/afiliades a un sindicat.

El tipus de representació unitària del personal es pot exercir de dues maneres:

  1. Delegats/des de personal (article 62 de l'Estatut dels Treballadors -E.T.-). Són escollits/des pel personal treballador i representen totes les persones treballadores de l’entitat. La diferència amb els delegats/delegades sindicals és que representen només aquelles persones de l’entitat afiliades al sindicat.
  2. Comitè d’empresa (article 63 de l'E.T.). Representa tota l’entitat i la seva composició dependrà del volum de persones treballadores.

El criteri general que estableix la normativa és que a partir de 10 persones treballadores ha d’existir representació legal del personal treballador. Si l’entitat té entre 6 i 10, el personal també podria decidir per majoria tenir un/a representant:

  • Delegats/des de personal. Per a entitats entre 11 i 30 persones treballadores, serà obligatori un delegat/da de personal. Quan se superin les 30 persones treballadores, és obligatori tenir-ne 3.
  • Comitè d’empresa. Obligatori per a aquelles entitats amb més de 50 persones treballadores. Es guiaran per la següent taula:
Persones treballadores Membres del comité d’empresa
50-100 5
101-250 9
251-500 13
501-750 17
751-1000 21
>1000 2 membres més cada 1000 persones treballadores, amb un màxim de 75.

Els/les representants del personal s’escolliran mitjançant eleccions democràtiques on voten les persones treballadores de l’entitat de forma secreta. Podran votar en aquestes eleccions totes les persones majors de 16 anys i amb més d’un any d’antiguitat a l’entitat.

Quant a les persones candidates, podran presentar-se per ser escollides totes les persones amb més de 18 anys i un mínim de 6 mesos d’antiguitat a l’entitat, excepte que el conveni col·lectiu millori aquesta situació. Les persones escollides ho seran per un període de 4 anys.

Les eleccions sindicals tenen un procediment específic molt concret que s’ha de complir. Aquest es recull a l’article 67 i següents de l’Estatut dels Treballadors, i serà objecte d’un recurs específic al respecte.

En primer lloc, aquesta pregunta es respon d’una manera molt senzilla: perquè a partir de 10 persones treballadores és una obligació normativa.

A més d’això, els/les representants del personal treballador són molt útils (i en algunes ocasions indispensables) en procediments tant a l’ordre del dia com els Expedients de Regulació de l’Ocupació (ERO), la creació del Protocol Enfront l’Abordatge de l’Assetjament Sexual i per Raó de Sexe, el Registre de Plans d’Igualtat, entre altres qüestions.

En aquest sentit, per exemple, si estem amb l'obligació de tenir representació del personal treballador i no la tenim, no podrem registrar un pla d’igualtat, encara que ens obligui la normativa, sense parlar amb els sindicats majoritaris del sector que ens correspongui.

Aquest és només un exemple, però hi ha moltes més situacions a les quals necessitarem aquesta representació, per això, és recomanable seguir fil per randa amb el que diu la normativa i, si encara no ho hem fet, abordar aquest tema amb urgència des de la nostra entitat.

field_vote: 

Com crear el reglament de règim intern a una organització

Imatge principal a portada: 
El reglament de règim intern (RRI) és un document convenient per a les entitats socials. Font: Unsplash.
Resum: 

Aquest document és optatiu, però és molt útil per a complementar el que estableixen la llei i els estatuts de l'entitat.

El reglament de règim intern (RRI) és un document que, tot i no ser obligatori, és convenient que les entitats socials creïn. Aquest complementa i especifica l’establert als estatuts i la regulació de les entitats.

És un document útil perquè, entre altres aspectes, es pot modificar de manera més senzilla que els estatuts de l'organització.

Imatges secundàries: 
El reglament de règim intern (RRI) és un document convenient per a les entitats socials. Font: Unsplash.
És un document personalitzat que respon a les característiques i necessitats de l’entitat. Font: Pixabay.
Subtitols: 
Què és el reglament de règim intern?
Com redactar el reglament de règim intern?
Què ha d’incloure?
Com modificar el contingut?
Continguts: 

Es tracta d’un document que desenvolupa amb més precisió qüestions que ja es plantegen de forma sintetitzada als estatuts de l’entitat i al que estableix la normativa vigent. Per tant, s’encarrega de regular el funcionament intern en el dia a dia de l’associació.

El reglament de règim intern complementa altres documents o normes, per tant, en cap cas, aquest podrà ser contrari als estatuts o a la llei reguladora, sinó que s’haurà d’adaptar i haurà d’evitar portar a interpretacions subjectives.

És, a més, un document personalitzat que respon a les característiques i necessitats de l’entitat, amb la qual cosa, variarà entre unes organitzacions i altres.

La redacció d’aquest document ha de ser posterior a la definició de l’entitat i a la creació dels estatuts. A més a més, la redacció pot ser el resultat d’un debat intern on es decideixen qüestions rellevants per al funcionament de l’entitat.

En aquest sentit, la manca d’un model estandarditzat de reglament dificulta l’inici d’aquest procediment. Per tant, en aquest primer moment del procés de configuració del RRI cal dedicar el temps que sigui necessari.

La idea és que el document pugui reflectir totes aquelles possibles situacions conflictives que puguin sorgir en el si de l’organització, indicant de la forma més clara i objectiva possible l'actuació que cal dur a terme. Amb la qual cosa, el reglament estarà redactat amb un llenguatge clar i ben descriptiu, per tal d'evitar interpretacions diferents.

La junta directiva pot designar un grup de treball encarregat de redactar l’esborrany del reglament i pot tenir en compte les idees obtingudes al debat, si s'ha fet prèviament. En tot cas, serà la mateixa entitat la qual definirà el grau de participació de la resta de membres.

Un cop s’ha redactat el primer esborrany, aquest es presenta a la junta directiva i a la resta de persones que es consideri oportú (per exemple, persones sòcies molt actives o amb un llarg recorregut dins de l’entitat). En aquest moment s’incorporen les propostes i aportacions i es fan les modificacions que es considerin adients.

Un cop es considera que es té el text final, aquest s’ha d’aprovar en assemblea general. En tot cas, el reglament de règim intern haurà d’estar disponible pels socis i sòcies. A més, el reglament de règim intern no s'ha d'inscriure a cap registre.

Què ha d’incloure o què no un reglament de règim intern és decisió de la mateixa entitat. En tot cas, en aquest apartat es plategen possibles temes que es poden tenir en compte.

Segons la Guia de gestió bàsica per a associacions, es poden considerar els següents apartats:

  • Reforç de compromís amb la societat: a partir de “l’assumpció de codis ètics o de conducta” o amb la reflexió sobre diferents sectors o col·lectius de la població i la seva relació amb l’entitat.
  • Reforç associatiu: per determinar la dinàmica política de l’associació i com a complement al ja establert als estatuts. Per exemple, la limitació de mandats de la junta, la incompatibilitat de càrrecs, el procediment per convocar una assemblea extraordinària per part dels socis o sòcies...
  • De caràcter administratiu i dinàmica estructural: definir les funcions dels i les membres de l’òrgan de govern, organigrama de l’entitat, tasques del voluntariat i del personal remunerat, criteris de contractació de serveis externs, ús dels espais...
  • De relacions externes: qui ha d’assistir a les reunions externes i en quines s’ha de participar, entre altres.
  • De caràcter sancionar (com a complement al règim sancionador establert als estatuts): establir què s’entén per faltes lleus, greus i molt greus i les sancions corresponents. És a dir, que es pot incloure el règim disciplinari, que determina la manera d’actuar en funció de les infraccions.

També es poden reflectir les categories de socis i sòcies dins de l’entitat i els seus drets i deure, o les condicions i funcionament de les delegacions.

Com ja s’ha comentat anteriorment, el canvi del reglament és més senzill que el dels estatuts. Es poden fer tants canvis com siguin necessaris, però s’ha de comptar amb l’aprovació de l’assemblea general de socis i sòcies, després de la proposta per part de la junta i el debat i consens d’aquesta.

Encara que es puguin fer modificacions, el sentit d’un reglament de règim intern és marcar la ruta d’acció de l’organització i resoldre possibles conflictes per agilitzar el dia a dia de l’entitat. Per tant, les modificacions s’haurien de deixar només per als casos estrictament necessaris, per això, cal un procés de debat previ a la redacció que permeti plantejar el màxim de situacions possibles.

field_vote: 

Nova guia sobre transparència en entitats

Imatge principal a portada: 
La Generalitat ha presentat una nova guia de transparència per a entitats privades Font: Pixabay.
Resum: 

La Generalitat ha actualitzat el document, que ara inclou les precisions incorporades pel Decret 8/2021, de 9 de febrer.

La Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern regula la transparència i el dret d’accés a la informació pública a Catalu

Imatges secundàries: 
La Generalitat ha presentat una nova guia de transparència per a entitats privades Font: Pixabay.
Segons les dimensions de les entitats han de publicar una documentació o una atra. Font: Freepik.
Subtitols: 
Deure de subministrar informació a l’administració pública
Documents a presentar
Publicitat activa de determinada informació
Requeriments per incomplir amb la llei de transparència
Continguts: 

Algunes entitats, indiferentment de la seva forma jurídica de creació o constitució, han de subministrar informació a l’administració pública, quan compleixen els següents requisits:

  • Entitats que exerceixen funcions públiques o potestats administratives. Seria el cas, per exemple, dels col·legis professionals, que exerceixen algunes potestats de naturalesa pública.
  • Entitats que prestin serveis públics titularitat de les administracions públiques, prestats mitjançant formes contractuals o no contractuals de finançament.
  • Entitats que prestin servies d’interès general o universal, entesos com a serveis d’interès econòmic general de caràcter bàsic, d’accés a tota la ciutadania i subjectes a obligacions específiques de servei públic.
  • Entitats que perceben fons públics per funcionar o desenvolupar les seves activitats i que compleixen unes condicions establertes a la normativa.

Aquestes entitats han de transmetre informació a les administracions de les tasques que desenvolupen. A més, han d’informar de les retribucions percebudes pels seus càrrecs directius quan el volum de negoci de l’entitat vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions supera el 25% del volum general de l’entitat o si l’import de les subvencions i ajuts públics és superior als 10.000 euros.

La informació s’haurà de proporcionar a l’administració pública o entitat del sector públic relacionada o vinculada amb l’activitat de l’entitat.

En principi, la forma i condicions de traspàs d’informació es concreten al contracte o altre títol jurídic que estableix la relació entre l’entitat del sector públic i l’entitat privada. Subsidiàriament, es farà mitjançant una declaració responsable. El termini, excepte que es fixi el contrari, serà de 10 dies des de la recepció del requeriment d’informació.

Part d’aquesta informació proporcionada s’haurà de publicar per part de l’administració pública. L’incompliment de l’obligació de transmetre informació pot suposar una infracció molt greu.

Segons les dimensions de l'entitat s'han de publicar uns documents o uns altres. En concret s'ha de presentar la següent informació en les entitats de dimensió petita:

  1. Activitats.
  2. Adreces de correu postal i electrònic.
  3. Composició dels òrgans de govern i de l'equip directiu.
  4. Estats financers i memòria econòmica.
  5. Estatuts.
  6. Estructura directiva i de govern.
  7. Estructura organitzativa.
  8. Fins o finalitats.
  9. Missió de l'entitat.
  10. Resultat de les activitats acomplertes.
  11. Web.
  12. Si s’escau, identificació de les entitats que estiguin inscrites en el Registre de grups d'interès de Catalunya.
  13. Balanç social.
  14. Col·lectiu de persones beneficiàries ateses.
  15. Els concursos, els contractes i les licitacions. Ha d’incloure, com a mínim, la relació dels concursos, contractes i licitacions vigents, amb la indicació de la data, les parts que els signen, l’objecte, els drets i les obligacions de qualsevol mena que generin i el període de vigència.
  16. Programa i memòria anual d'activitats.

Les entitats de dimensió mitjana han de fer pública la informació anteriorment descrita més la següent:

  1. Codi de bon govern i bones pràctiques de gestió.

  2. Principals línies estratègiques d'actuació.

Per últim, les entitats de grans dimensions han d'aportar tota la documentació acumulada fins aquest punt i han d'afegir:

  1. Informe anual del codi de conducta.
  2. Informe de govern corporatiu.

En tots tres tipus d'entitat, addicionalment s'ha de publicar altra informació, en cas que hagin de sotmetre els comptes anuals a una auditoria externa:

  1. Informe d'auditoria,
  2. estats financers, i
  3. memòria econòmica.

Aquelles entitats que perceben subvencions o ajuts públics d’import superior a 100.000 euros o 5.000 euros si aquests ingressos representen, com a mínim, el 40% dels ingressos anuals de l’entitat, han de publicar certa informació obligatòriament, de les següents matèries:

  • Contractació pública. S’ha de determinar l’òrgan responsable en matèria de contractació de l’entitat, facilitar la relació dels contractes subscrits amb administracions públiques els darrers 5 anys i publicar instruccions aprovades en matèria de contractació.
  • Convenis. Cal donar a conèixer la relació de convenis subscrits amb les administracions públiques els darrers 5 anys i la informació relativa al compliment i execució d’aquests convenis.
  • Subvencions. Cal publicar la relació de subvencions i ajuts públics rebuts de les administracions públiques en els darrers 5 anys.

Aquesta publicitat activa s’ha de fer a la pàgina web o portal web de transparència de l’entitat; a aquest espai de transparència s’hi ha de poder accedir des del Portal de Transparència Catalunya.

La informació s’ha de publicar en el moment que calgui presentar els comptes generals corresponent a l’exercici que se superen els llindars d’imports percebuts i cal mantenir publicada aquesta informació, com a mínim, 5 anys des de l’inici de la difusió.

L’incompliment de l’obligació de prestar informació pot comportar una infracció molt greu, d’acord amb la Llei de Transparència de Catalunya.

Al llarg del segon trimestre de 2021, la Generalitat ha enviat requeriments a diverses fundacions catalanes perquè incompleixen amb la llei de transparència. Això és conseqüència de l'aprovació enguany del nou decret de transparència i dret d’accés a la informació pública, el que ha intensificat les inspeccions del Departament de Justícia a les fundacions.

Els requeriments impliquen principalment que les entitats han de publicar més documentació a la seva pàgina web o bé que han de publicar aquesta en algun lloc més visible i/o identificable, com ara, dins de l’apartat ‘Qui som’ del menú o dins d’un apartat que es tituli ‘Transparència’.

També és molt importar comunicar tota aquesta informació al Portal de transparència de la Generalitat. De fet, aquest també és un dels principals errors que cometen les entitats.

Per tant, cal que les entitats estiguin molt atentes per no deixar passar els possibles requeriments i assegurar-se de modificar correctament totes les indicacions per evitar possibles sancions.

Informació relacionada:

field_vote: 

Guia jurídica bàsica sobre discapacitat

Imatge principal a portada: 
Aquesta guia aplega informació sobre els aspectes jurídics que envolten les persones amb discapacitat. Font: Georg Arthur - Unsplash
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

La Fundación Aequitas i la Fundació la Caixa han creat un document amb més de 100 preguntes sobre els drets de les persones més vulnerables.

Aquesta guia creada per la Fundación Aequitas i la Fundació la Caixa aplega tota la informació en referència als aspectes jurídics que envolten les persones amb discapacitat.

Imatges secundàries: 
Aquesta guia aplega informació sobre els aspectes jurídics que envolten les persones amb discapacitat. Font: Georg Arthur - Unsplash
La nova legislació va encaminada a oferir suport a les persones amb discapacitat. Font: Nathan Anderson - Unsplash
Subtitols: 
La modificació de la capacitat de les persones
L'autoorganització de la pròpia discapacitat
La successió i la discapacitat
El patrimoni protegit
La dependència
Internaments i tractaments mèdics
Influència de la discapacitat en la responsabilitat penal
Continguts: 

La guia respon diverses qüestions en referència a la modificació de la capacitat de les persones. Les causes de la modificació de capacitat són les “malalties o deficiències físiques o psíquiques que impedeixin a la persona governar-se per si mateixa”, és a dir, que afecten la seva capacitat de prendre decisions. També cal una causa o desprotecció per iniciar el procediment.

Per modificar la capacitació d’una persona cal fer l’exploració judicial, una entrevista reservada a la persona amb discapacitat. La sentència de modificació de capacitat és el document que ha de determinar quins suports ha de rebre.

La guia també determina la possibilitat de la persona amb capacitat modificada de poder treballar, votar, casar-se (amb la valoració del/la jutge del Registre Civil) i tenir fills/es (sempre que pugui exercir els drets i deures derivats de la pàtria potestat).

  • Procediment de modificació de la capacitat

La mateixa persona afectada o un/a familiar pot iniciar el procediment de modificació de la capacitat amb una demanda. També ho pot fer qualsevol altra persona prèvia comunicació a la fiscalia, que pot actuar com a demandant/part interessada o com a defensa dels interessos de la persona amb discapacitat.

Un cop presentada la demanda, es fa el judici amb diverses proves, tant a la persona amb discapacitat com al seu entorn, per determinar els límits de la modificació de la capacitat. Aquesta modificació pot ser total o parcial, si té certa autonomia.

En aquest punt, també es pot constituir una tutela, especificant els actes concrets en què el tutor/a ha de representar; o una curatela, determinant els actes en què necessitarà l’assistència del curador/a.

Un cop declarada la incapacitat, aquesta es pot modificar si varien les circumstàncies de la persona.

  • La tutela

La tutela és una forma de representació de persones que no poden actuar per si soles. “Implica la substitució de l’exercici dels poders” de la persona tutelada, llevat dels actes que pugui fer per si sola. Actualment, aquesta figura es tracta com a subsidiària, per darrere de la curatela.

El/la jutge determina la persona més idònia (o institució) per ser tutor/a, sempre buscant l’interès de la persona amb discapacitat.

El tutor/a té unes obligacions i també hi ha una sèrie d’actes que no pot fer amb o sense la vigilància judicial. El/la jutge pot cessar la persona que té el càrrec de tutora i, per tant, designar una de nova. Per exemple, si incompleix els seus deures o no pot exercir aquesta responsabilitat de manera eficaç.

  • La curatela

“La curatela és la institució de guarda que s’estableix quan es modifica de manera parcial la capacitat d’una persona”. És a dir, el curador/a dona suport a la persona amb discapacitat, que conserva certa autonomia, en els actes que no pot fer per si mateixa. La persona amb discapacitat també dona la seva opinió.

El curador/a es limita a completar la capacitat de la persona amb discapacitat, per exemple, per fer despeses extraordinàries, per donar i agafar diners en préstec o per seguir un tractament mèdic.

  • Defensor/a judicial

El defensor/a judicial representa o, si escau, assisteix la persona amb discapacitat provisionalment: quan no ho pot fer o no hi ha progenitor/a, tutor/a o curador/a. És una persona nomenada pel lletrat/lletrada de l’administració de justícia i pot representar la persona amb discapacitat en el judici.

  • L’assistència

A Catalunya existeix la figura d’assistència, que és la “persona que presta mesures de suport a una altra que considera que ho necessita, per la disminució [no incapacitat] de les seves facultats físiques o psíquiques”.

Les seves funcions són vetllar pel benestar de la persona assistida i prestar suport i consentiment en determinats actes.

  • La guarda de fet

Es produeix quan una persona dona el suport necessari en la presa diària de decisions o en la cura d’una persona amb discapacitat, sense que hi hagi una modificació judicial, encara que es pot acreditar amb una resolució judicial o una acta notarial.

Normalment, aquesta figura són familiars que actuen en nom de la persona amb discapacitat.

  • Les entitats tutelars

Les entitats sense ànim de lucre, com les fundacions, poden encarregar-se de la protecció i el suport a menors o persones amb la capacitat modificada judicialment. Això, tenint present els desitjos de la persona tutelada, en la mesura del possible.

Qualsevol persona amb les facultats mentals en bones condicions pot decidir sobre una situació futura de possible discapacitat, a través d’una persona experta en temes jurídics.

L’autotutela i els poders preventius són els instruments en previsió de la pròpia discapacitat en referència a qüestions patrimonials i a l’atenció personal i cures.

  • L’autotutela

Quan una persona preveu qui vol que sigui el seu tutor/a i quines regles addicionals desitja, en cas que la seva capacitat sigui modificada. Per tant, aquesta decisió comporta una sèrie de disposicions a tenir en compte.

  • Els poders preventius

És una autorització que una persona (poderdant) dona a una altra (apoderat/da) perquè faci alguna cosa per ella (concreta o general). És molt útil per a persones amb dificultats per gestionar els seus assumptes, per exemple, les persones grans.

Aquest poder no serveix en cas de discapacitat, sinó que té limitada la seva eficàcia al temps durant el qual la persona poderdant tingui plena capacitat.

“És convenient indicar en el poder preventiu, a més de la identitat de l’apoderat/da, la d’alguna persona que exerceixi una funció de control o vigilància de la seva actuació”.

​A través del testament es pot determinar deixar el patrimoni familiar a la persona amb discapacitat (qui segurament té menys possibilitats de guanyar diners) i també establir un sistema d’administració a favor seu.

D’altra banda, per fer un testament cal tenir la capacitat d’entendre el contingut, per això, les persones amb discapacitat intel·lectual, poden veure impossibilitada aquesta opció. Per tant, en cas que no hi hagi testament se seguirà l’ordre de proximitat en el parentiu, com en qualsevol altre cas.

Les persones amb discapacitat com a beneficiàries de la llegítima tenen el benefici de la substitució fideïcomissària,la possibilitat de deixar l’herència a una persona i, a la seva defunció, a una altra”.

​“El patrimoni protegit de les persones amb discapacitat és un conjunt de béns (diners, propietats o drets) destinat, en exclusiva, a la satisfacció de les necessitats vitals d’una persona”.

Es pot fer a favor de persones amb una discapacitat psíquica igual o superior al 33%; una discapacitat física o sensorial igual o superior al 65%; o en situació de dependència de grau II o III.

“L’administració del patrimoni protegit correspon a la persona física o jurídica designada en l’escriptura pública de constitució, amb una única limitació: la persona beneficiària no pot ésser l’administradora del patrimoni protegit”.

​A Espanya la llei vigent sobre dependència, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD), estableix els “drets a serveis i prestacions de les persones que poden ser-ne beneficiàries amb la finalitat d’aconseguir una millor qualitat de vida i autonomia personal”.

En línies generals, els serveis que s’atorguen tenen caràcter prioritari i han de ser prestats per la Xarxa de Serveis Socials i, si no és possible l’atenció mitjançant algun d’aquests serveis, s’incorporarà la prestació econòmica vinculada.

També es dona una prestació econòmica d’assistència personal, per promocionar l’autonomia de les persones en situació de dependència. Aquesta normativa indica com es valora la dependència i en quins graus o quines ajudes atorgar, entre altres aspectes.

​L’ingrés no voluntari “es fa sense que la persona afectada estigui en condicions d’entendre el que suposa i, per tant, de prestar el seu consentiment lliure i informat”. S’aplica, per exemple, quan hi ha risc per a la integritat de la persona malalta o de les persones que l’envolten, per protegir la persona en situació de vulnerabilitat.

La legislació explica quan es pot sol·licitar l’internament, qui ho pot fer, de quina manera, si ha de ser de forma urgent o no... L’internament no voluntari, a més, pot ser una mesura cautelar per un temps determinat.

En cas de no voler rebre un tractament mèdic fins i tot en contra de l’opinió del seu/seva representant legal, la validesa dependrà del que determini la sentència de modificació de la capacitat o, si no s'especifica, dependrà del criteri mèdic.

“La responsabilitat penal és una conseqüència jurídica de la comissió d’una infracció criminal”. Algunes persones amb discapacitat, però, poden no ser conscients de la il·legalitat de la infracció. En aquest cas, el/la jutge determina si aquesta persona té o no aquesta capacitat i, per tant, la responsabilitat penal o no.

En cas que una persona inimputable tingui comportaments antijurídics es poden aplicar mesures de seguretat privatives de llibertat (per exemple, l’internament) o no privatives (com el tractament mèdic o la prohibició d’anar a determinats llocs).

field_vote: 

El contracte mercantil en les entitats socials

Imatge principal a portada: 
Existeixen diferents formes de relació contractual que es poden establir entre treballadors/es i entitats. Font: Freepik.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Aquesta forma de relació laboral és possible en feines puntuals que donen flexibilitat al treballador/a autònom/a.

Existeixen diferents formes de relació contractual que es poden establir entre treballadors/es i entitats. Es pot, per exemple, establir una contractació laboral en règim general o, d’altra banda, un contracte mercantil.

En el primer cas, s’estableix un acord entre un treballador/a i un ocupador/a, part que té més poder. En la segona opció, la relació es pot establir entre l’empresa o entitat i el treballador/a per compte propi (o entre dues empreses o dues persones autònomes), per tant, hi ha una relació al mateix nivell.

Imatges secundàries: 
Existeixen diferents formes de relació contractual que es poden establir entre treballadors/es i entitats. Font: Freepik.
El contracte de prestació de serveis s’estableix entre l’entitat i el treballador/a per a la realització d’una feina determinada. Font: Freepik.
Subtitols: 
Característiques d’un contracte mercantil
Obligacions de l’entitat en contractar un autònom/a
El contracte de prestació de serveis
Què ha d’incloure la factura?
Continguts: 

En aquest tipus de contracte es pacta una relació laboral per fer tasques concretes durant un temps definit, això suposa que no hi ha una relació de dependència entre la persona autònoma i l’entitat. A més, no s’acostuma a especificar l’horari de feina (tot i que sí s’han d’establir les dates), el lloc ni l’entitat dona els recursos, encara que al contracte es poden establir certes especificitats.

Això permet a l’entitat establir contractes mercantils de forma intermitent i segons les necessitats. Per exemple, una entitat pot necessitar puntualment els serveis d’un programador/a o dissenyador/a per crear el seu lloc web.

En aquest cas, l’entitat no cotitza pel treballador/a a la Seguretat Social ni paga la liquidació de final de contracte, vacances ni baixes.

El contracte mercantil, com a norma general, resulta més senzill per a l’entitat (encara que no sempre ho serà per a la persona contractada). No obstant això, cal tenir en compte si l’entitat rep subvencions, perquè, en aquest cas, potser serà més complicat aportar tota la justificació necessària amb un contracte mercantil que no laboral.

L’entitat gairebé només ha de pagar el sou a la persona autònoma, però ha de garantir que es tracta d’una feina amb suficient autonomia i flexibilitat per a la persona contractada. En cas contrari, s’hauria d’establir un contracte laboral en alguna de les seves modalitats.

Tot i que es pot formalitzar el contracte verbalment, és recomanable fer-ho per escrit. Aquest ha d’incloure les dades d’identificació de l’empresa i de l’autònom/a, raó social, NIF i domicili. Cal també descriure els serveis que contracta l’entitat i la durada del contracte.

D’altra banda, s’ha d’establir la retribució que es dona pels serveis indicats i les comissions, i la forma com es realitzarà el pagament, si és pertinent.

La situació i les obligacions de taxes de la persona que treballa com a autònoma varien segons la feina o sector, els guanys, la temporalitat, l’edat...

El contracte també ha d’incloure els drets que han de complir ambdues parts, els annexos necessaris i les obligacions respecte del contracte.

Amb un contracte mercantil, l’entitat no ha de donar d’alta el treballador/a, sinó que l’autònom/a és la persona responsable de donar-se d’alta en el Règim Especial d’Autònoms i ha de pagar les quotes i impostos que li corresponguin.

Existeixen diferents tipus de contractes mercantils, encara que no tots es refereixen a la relació laboral. El més habitual en aquestes situacions és el contracte de prestació de serveis, quan s’estableix entre l’entitat o empresa i el treballador/a per a la realització d’una feina determinada. Cal tenir en compte que aquesta contractació es pot fer amb un/a professional independent o amb una empresa.

En aquest cas, es contracten els serveis (tenint en compte la seva experiència, coneixements, formació...). És important tenir present que en aquest cas no es contracten els resultats de la feina perquè, de fet, aquests no es poden garantir i, en tot cas, aquest tipus de relació s’estableix a través d’un contracte d’arrendament d’obra.

Amb un contracte de prestació de serveis es poden regular prestacions respecte de béns materials (servei de neteja, càtering o jardineria), prestacions no materials o intel·lectuals (assessorament, educació, comunicació...) i serveis a la persona, és a dir, que es fan a favor d’altres (guia de turisme, monitor/a de lleure...).

Amb un contracte mercantil l’entitat no ha d’emetre una nòmina mensual, sinó que és el treballador/a qui ha de passar una factura perquè l’entitat la pagui.

La factura, a més de les dades d’identificació de l’entitat i del treballador/a, ha d’incloure la descripció dels serveis i l’import desglossat. Aquí s’ha d’incloure l’IVA, que pot ser del 21% (és el general), però també pot ser reduït o, fins i tot, que no calgui segons els serveis.

També s’ha de descomptar l’IRPF i, en aquest cas, l’entitat contractant entregarà un certificat de retencions per a tramitar a la declaració de la renda.

Per tant, establir una relació mercantil per la prestació de serveis pot comportar uns beneficis i drets per a l’entitat, però també els ha de tenir la persona contractada. Les entitats del tercer sector, a més, han de ser exemple en la mesura del possible de bones pràctiques cap als treballadors/es, per tant, no s’ha d’utilitzar aquest tipus de contracte com a benefici només per a l’entitat quan les condicions són les pròpies d’un treballador/a per compte d'altri.

field_vote: 

Com transformar una associació en fundació

Imatge principal a portada: 
Segons l’article 324-3.2 del Codi civil, les associacions es poden transformar només en una altra persona no lucrativa. Font: Pixabay
Autor/a: 
Cristina Muelas Guiu
Resum: 

En aquest recurs es desgranen les claus per poder modificar l’estructura jurídica d’una entitat i qüestions importants a tenir en compte.

L’article 314 del Codi Civil de Catalunya, inclosa al capítol IV sobre modificacions estructurals i liquidació preveu, a la seva secció primera, tot allò sobre la fusió, escissió i transformació relativa a les persones jurídiques. La forma jurídica que es tracta en aquest recurs és, però, la transformació.

Imatges secundàries: 
Segons l’article 324-3.2 del Codi civil, les associacions es poden transformar només en una altra persona no lucrativa. Font: Pixabay
L’acord de transformació, que ha d’estar adoptat per l’òrgan sobirà de l’entitat. Font: Pixabay
Subtitols: 
Transformació a l’article 314-3 del Codi Civil de Catalunya
L’àmbit geogràfic determina l’aplicació de la llei
Qüestions importants a tenir en compte
Continguts: 

Segons l’article 314-3 del Codi Civil de Catalunya, “les persones jurídiques es poden transformar, conservant la personalitat, si llurs normes reguladores ho permeten i les del tipus de persona jurídica que pretenen assumir no ho prohibeixen”.

Així mateix, l’acord de transformació, que ha d’estar adoptat per l’òrgan sobirà de l’entitat, “ha de determinar el nou tipus que la persona jurídica assumirà i ha de contenir les mencions exigides per a la constitució d’una entitat d’aquest tipus, incloent-hi les modificacions estatutàries pertinents”.

Aquest acord de transformació l'ha d'adoptar l’Assemblea General de l’associació amb els quòrums d’assistència i d’adopció d’aquest tipus d’acord exigits als estatuts o, si els estatuts no els estableixen, amb els quòrums fixats a l’article 324-1 del Codi Civil. Ha de contenir les mencions exigides per a la constitució d’una fundació, incloent-hi la dotació inicial, el nomenament del patronat i les modificacions estatutàries pertinents.

A més, és important destacar que, segons l’article 324-3.2 del Codi civil, les associacions es poden transformar només en una altra persona no lucrativa i, tal com queda recollit a l’article 314-3, “la persona jurídica que es transforma ha de complir els requisits formals del tipus de persona jurídica adoptat i s’ha d’inscriure en el registre corresponent”.

En el moment de pensar transformar una associació en una fundació també cal tenir present l’àmbit geogràfic d’actuació, perquè això determinarà quina llei se li aplica. A les estatals se’ls aplica la Llei de fundacions 50/2002, de 26 de desembre i, des del 2 de desembre de 2015, passen a estar regulades pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport assumeix el Protectorat únic de fundacions de competència estatal i, el Ministeri de Justícia, assumeix el Registre de fundacions de competència estatal.

Ara bé, si es tracta de la inscripció d’una fundació d’àmbit català, aquesta està regida sota la Llei 4/2008, del 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, la qual opera sota la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques.

A l’hora de transformar una associació en una fundació és important tenir en compte una sèrie de consideracions, com ara les modalitats amb què es pot constituir (per actes entre vius o per causa de mort); o bé que és possible constituir una fundació amb una única persona fundadora, no com a les associacions on cal un mínim de tres persones sòcies.

Un altre aspecte a destacar és la quantia de diners inicials que són necessaris i que cal aportar íntegrament abans de sol·licitar la inscripció de la fundació al Registre de Fundacions, i que poden oscil·lar entre els 15.000 i els 30.000 euros.

field_vote: 

Claus per redactar els estatuts d’una associació

Imatge principal a portada: 
 Font: Pixabay
Autor/a: 
Cristina Muelas Guiu
Resum: 

Aquesta publicació està orientada a resoldre els dubtes més freqüents a l’hora d’escriure l’eina bàsica de tota entitat: per a què serveix? Què ha d’incloure? S’ha de seguir un model establert?

Els estatuts d’una entitat formen part dels primers passos que cal seguir per tal de crear una entitat qualsevol. Es tracta de l’eina bàsica.

Imatges secundàries: 
 Font: Pixabay
 Font: Pixabay
Subtitols: 
Per a què serveixen
Què han d’incloure
S’ha de seguir un model establert?
Ha d'estar signat?
Continguts: 

Els estatuts no només serveixen per inscriure l’associació al registre de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, sinó que, posteriorment, esdevindrà el document marc que reguli l’organització i el funcionament de l’entitat.

És per aquest motiu que és molt important que totes les persones implicades en l’associació formin part de la redacció d’aquests. Ara bé, no és necessari estressar-se pensant que serà un document definitiu i intocable, perquè existeix la possibilitat de modificar-lo en un futur. De fet, la modificació d’estatuts és precisament un dels tràmits més freqüents a les associacions.

En definitiva, els estatuts acaben esdevenint un tret que identifica l’entitat i, a més, és una eina on es pot recórrer sempre que hi hagi algun conflicte a l’associació.

A continuació es detallen els capítols que han d’incloure, necessàriament, els estatuts, així com una breu descripció d’aquests:

  • Capítol I. La denominació, els fins i el domicili.

Cal fer constar la forma jurídica de l’associació; citar el nom (ha de ser clar i fàcil de recordar) i garantir que el nom escollit no indueixi a l’error sobre la naturalesa de l’associació. Seguidament, establir les finalitats de l’associació amb les activitats que es desenvoluparan i, finalment, escriure el domicili.

  • Capítol II. Els/les membres de l’associació, els seus drets i les seves obligacions.

Aquest apartat determina la tipologia, el procediment i els requisits de participació interna de l’associació: hi haurà persones sòcies? S’establirà una quota d’entrada? Qui podrà i com formar part? Aquestes són només algunes de les preguntes que cal respondre.

  • Capítol III. L'Assemblea General.

L’Assemblea General és l’òrgan sobirà de l’associació i aquest capítol recull el desenvolupament i el seu funcionament; és a dir, ha d’incloure les facultats de l’assemblea, la periodicitat de les reunions, el contingut de la convocatòria, el lloc de celebració i regular la convocatòria de l’Assemblea General Extraordinària.

  • Capítol IV. La junta directiva i l'òrgan adjunt.

Aquest capítol és l’encarregat de determinar la composició dels/les membres de la junta, així com les condicions necessàries per formar part. Ha de regular la periodicitat de les reunions.

  • Capítol V. La presidència i la vicepresidència.

Regula el funcionament dels diversos càrrecs de la junta: per exemple, quines són les seves funcions, o qui substitueix a qui en cas de malaltia o absència.

  • Capítol VI. La tresoreria i la secretaria.

La figura de la tresoreria no és de caràcter obligatori, ara bé, és recomanable tenir-ne, perquè sempre és interessant tenir una persona més experta en l’àrea econòmica de l’associació.

  • Capítol VII. Les comissions o grups de treball.

Aquest capítol regula el funcionament de les comissions o grups de treball. Cal determinar si aquestes comissions són el principal òrgan de participació dels i les membres de l’associació, per exemple.

  • Capítol VIII. El règim econòmic.

En aquest apartat convé definir com es nodreixen els recursos econòmics de l’associació, si es reben quotes dels/les sòcies, subvencions oficials, entre altres. Si l’associació neix amb un capital inicial s’ha de determinar la quantia; a més, s’ha d’establir la data de tancament de l’exercici econòmic.

  • Capítol IX. El règim disciplinari.

Aquest capítol recull les especificitats respecte a possibles infraccions comeses per les persones membres de l’associació. Cal determinar com s’identifiquen les infraccions i les seves corresponents sancions.

  • Capítol X. La dissolució.

Per últim s’hi aborda el tema de la dissolució. Quin procediment cal seguir si s’acorda la dissolució? Què se’n fa del romanent net? Tots aquests aspectes s’han d’especificar.

No és obligatori seguir un model establert d’estatuts, però la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ofereix la possibilitat de descarregar-se un document on poder emplenar les caselles en funció de l’entitat que es tracti.

Aquest document facilita la redacció dels estatuts perquè segueix un model marc d’una associació genèrica. Ara bé, és recomanable parar especial atenció a tots i cadascun dels apartats per tal d’ajustar al màxim cada capítol a les necessitats de l’organització concreta.

Per exemple, l’article 4 del capítol II del model d’estatuts de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques fa referència als/les membres de l’associació i els seus drets i obligacions. Segons el model “per integrar-se a una associació cal presentar una sol·licitud per escrit a la junta directiva”.

Això dependrà de com cada associació vulgui gestionar-ho, entre molts altres aspectes. És per això que cal consensuar entre tots i totes els aspectes organitzatius i de gestió de l’entitat, per evitar que després pugui haver-hi malentesos.

Sí, és obligatori. Al final del document, a l’últim full, és necessari que aparegui la signatura de tots i totes les sòcies fundadores de l’associació.

A més, la localitat i la data que es consignin als estatuts han de coincidir amb la localitat i la data que figurin a l’acta fundacional. L’acta fundacional no és més que el document on les i els socis fundadors (o, com a mínim tres) acorden: constituir l’associació, aprovar-ne els estatuts i escollir la junta directiva.

Per incloure les signatures que es requereixen, n’hi ha prou amb esmentar-ho (per exemple, “Per la present, signem tots i totes les sòcies fundadores”) i, a continuació, procedir a la signatura.

field_vote: 

Com es constitueix una entitat religiosa

Imatge principal a portada: 
És una associació sense ànim de lucre formada per persones que tenen en comú una mateixa identitat religiosa. Font: Freepik.
Resum: 

La Llei Orgànica de Llibertat Religiosa reconeix el dret de les esglésies, confessions i comunitats eclesiàstiques a establir-se com a persones jurídiques amb plena autonomia organitzativa.

La Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de Llibertat Religiosa reconeix la llibertat de creença i de culte i també declara que l’Estat espanyol és aconfessional. Per aquest motiu, poden constituir-se entitats de totes les esglésies, confessions, comunitats que siguin reconegudes per l’Estat així com les seves federacions.

Imatges secundàries: 
És una associació sense ànim de lucre formada per persones que tenen en comú una mateixa identitat religiosa. Font: Freepik.
La Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de Llibertat Religiosa reconeix la llibertat de creença i de culte i també declara que l’Estat espanyol és aconfessional. Font: Unsplash.
Subtitols: 
Constitució com a entitat religiosa d’una església, confessió o comunitat religiosa
Constitució i inscripció d’una federació d’entitats religioses
Constitució d’entitats creades per una església, confessió o comunitat religiosa, o federació inscrita
Constitució d’altres associacions i fundacions
Continguts: 

La Llei Orgànica 7/1980 de Llibertat Religiosa preveu que les esglésies, confessions i comunitats religioses, així com les seves federacions, disposaran de personalitat jurídica un cop hagin estat inscrites al Registre d’entitats religioses (RER) i només es podrà denegar la seva inscripció quan no reuneixi els requisits legals establerts.

La personalitat jurídica com a entitat religiosa confereix a les esglésies, confessions i comunitats religioses la capacitat d’actuar legalment. Alhora, també els permet gaudir d’un règim legal específic que comporta el reconeixement de l’Estat, el respecte de la seva autonomia organitzativa i un tractament fiscal especial.

El procediment d’inscripció d’aquestes entitats està subjecte a la normativa del RER, recollida al Reial Decret 594/2015. La inscripció d’esglésies, confessions i comunitats religioses es fa mitjançant la sol·licitud d’inscripció al RER per via telemàtica a través de la seva seu electrònica.

Caldrà adjuntar-hi, escanejada, l’escriptura pública de constitució davant de notari, la qual ha de contenir els següents elements:

  • Denominació de la comunitat religiosa, la qual no pot induir a confusió sobre la seva identitat i naturalesa.
  • Domicili.
  • Àmbit territorial d’actuació.
  • Règim de funcionament i descripció dels seus òrgans de govern, on constin les seves facultats i requisits per a la seva designació.
  • Relació nominal dels i de les representants legals. En cas que aquests/aquestes siguin estrangers/estrangeres, caldrà acreditar la seva residència legal en els termes establerts a la legislació vigent.
  • Acta de la fundació o establiment a l’Estat espanyol de l’església, confessió o comunitat religiosa, on consti la relació nominal de les persones que conformaran l’òrgan de govern, plenament identificades i amb el càrrec que ocuparan dins d’aquest.

D’acord amb la Llei 39/2015, la documentació que es presenta al Registre per a la seva inscripció ha d’estar redactada en castellà.

Per poder accedir al tràmit electrònic cal fer-ho mitjançant una de les següents opcions d’identificació digital:

Per a realitzar el tràmit es poden utilitzar diferents sistemes operatius: Windows, Linux i MacOS X, així com els diferents navegadors d’ús habitual.

Un cop presentada aquesta documentació, el Ministeri disposa de sis mesos per resoldre. Si la resolució és positiva, s’acordarà la seva inscripció Registre. Passat aquest termini, en cas que no hi hagi resolució, cal entendre que la sol·licitud ha estat estimada.

En cas que la sol·licitud sigui desestimada, es pot interposar recurs administratiu contra la resolució denegatòria i, en cas que tampoc s’obtingui resolució favorable, es pot demanar la revisió per part dels Tribunals de Justícia.

També es poden inscriure al Registre d’entitats religioses les federacions d’esglésies, confessions o comunitats religioses inscrites. Per fer-ho cal presentar la documentació corresponent per via telemàtica a través de la seu electrònica.

Per poder accedir al tràmit electrònic caldrà fer-ho mitjançant una de les opcions d’identificació vàlides per a la inscripció d’entitats religioses.

Un cop obert el procediment cal omplir el formulari de sol·licitud de primera inscripció i adjuntar-hi:

  1. El document públic de constitució de la federació on constin les següents dades:
    • La denominació
    • El domicili
    • L’àmbit territorial d’actuació
    • L’expressió dels seus fins religiosos
    • El règim de funcionament
    • La relació nominal dels seus / les seves representants legals

També ha d’incloure els documents següents:

  1. Acta fundacional en la qual ha de constar la denominació, el domicili i el número registral de cadascuna de les entitats fundadores, llevat que estiguin pendents d’inscripció, així com les dades d’identificació dels/les representants legals de cadascuna d’aquestes.
  2. Certificació de cadascuna de les entitats que s’integrin a la federació, de l’acord d’integració, expedit per les persones o càrrecs amb facultat per certificar, en què s’ha d’expressar l’acceptació dels estatuts de la federació i la designació de la persona o persones que representin l’entitat religiosa a l’acte constitutiu de la federació.

Per a realitzar el tràmit es poden utilitzar diferents sistemes operatius: Windows, Linux i MacOS X, així com els diferents navegadors d’ús habitual.

Com en la inscripció d’una entitat religiosa, el Ministeri disposa de sis mesos per resoldre i el silenci és positiu.

Les esglésies, confessions i comunitats religioses inscrites, així com les seves federacions, podran crear entitats religioses, bé sigui per organitzar-se internament o bé per aconseguir les pròpies finalitats de la comunitat religiosa o amb caràcter assistencial o de beneficència. Es poden inscriure al Registre d’entitats religioses, les següents entitats:

  • Les seves circumscripcions territorials.
  • Les seves congregacions, seccions o comunitats locals.
  • Les entitats de caràcter institucional que formin part de la seva estructura.
  • Les associacions amb fins religiosos que creïn o erigeixin, així com les seves federacions.
  • Els seminaris o centres de formació dels seus ministres de culte.
  • Els centres superiors d’ensenyament que imparteixin amb exclusivitat ensenyaments teològics o religiosos propis de l’església, confessió o comunitat religiosa inscrita.
  • Les comunitats monàstiques o religioses i els ordes o federacions en què s’integrin.
  • Els instituts de vida consagrada i societats de vida apostòlica, les seves províncies i cases, així com les seves federacions.
  • Qualssevol altres entitats que siguin susceptibles d’inscripció de conformitat amb els acords entre l’Estat espanyol i les confessions religioses.

Per tal d’inscriure’s, cal presentar la documentació corresponent per via telemàtica a través de la seu electrònica.

Per poder accedir al tràmit electrònic caldrà fer-ho mitjançant una de les opcions d’identificació vàlides per a la inscripció d’entitats religioses. Un cop obert el procediment cal omplir el formulari de sol·licitud de primera inscripció i adjuntar-hi:

  1. El document públic de constitució de l’entitat religiosa on constin les dades següents:
    • La denominació
    • El domicili
    • L’àmbit territorial d’actuació
    • L’expressió dels seus fins religiosos
    • El règim de funcionament
    • La relació nominal dels seus / les seves representants legals.

També ha d’incloure els següents documents:

  1. Acta de constitució de l’entitat elevada a escriptura pública
  2. Document de l’església, confessió, comunitat religiosa o federació per la qual es constitueix o s’aprova l’entitat i, si n’hi ha, la conformitat de l’òrgan suprem de l’entitat a Espanya.

Per a realitzar el tràmit es poden utilitzar diferents sistemes operatius: Windows, Linux i MacOS X, així com els diferents navegadors d’ús habitual.

Com en la inscripció d’una entitat religiosa, el Ministeri disposa de sis mesos per resoldre i el silenci és positiu.

Pel que fa a les entitats creades per l’Església catòlica, cal tenir també en compte la documentació que estableixen els apartats Tercer i Cinquè de la Resolució de 3 de desembre de 2015 de la Direcció General de Cooperació Jurídica Internacional i Relacions amb les confessions, sobre la inscripció d’entitats catòliques en el Registre d’entitats religioses.

Així mateix, pel que fa a les fundacions religioses de l’Església catòlica es regeixen pel Decret Llei 589/1984, el qual recull que aquestes fundacions podran adquirir personalitat jurídica civil mitjançant la seva inscripció al RER.

La resta de fundacions o associacions que pertanyen a confessions religioses, però que no són inscriptibles al Registre d’Entitats Religioses, estan sotmeses a l’ordenament jurídic general, de manera que per poder constituir-se caldrà adreçar-se al Registre d’Associacions o Fundacions corresponent i presentar la següent documentació:

  • Sol·licitud d’inscripció.
  • Escriptura pública on consti la denominació i funcionament intern de l’entitat a través dels estatuts de l’entitat.
  • Acta fundacional on constin les persones fundadores així com les que conformen l’òrgan de govern de l’entitat i el càrrec que ocupen.
field_vote: 

Les entitats religioses i les seves tipologies

Imatge principal a portada: 
Les entitats religioses es poden constituir de diverses maneres segons la legislació vigent a l’Estat espanyol. Font: Freepik.
Resum: 

L’Estat garanteix el dret fonamental de llibertat de creença i culte. La normativa també inclou, entre altres, el dret de les esglésies, confessions i comunitats confessionals a constituir-se com a persones jurídiques.

L’Estat garanteix el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte, reconeguda a la Constitució espanyola de 1978, així com a la Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de Llibertat Religiosa, la qual també recull expressament que les diferents creences religioses “no constitueixen un motiu de desigualtat o discriminació davant

Imatges secundàries: 
Les entitats religioses es poden constituir de diverses maneres segons la legislació vigent a l’Estat espanyol. Font: Freepik.
L’Estat garanteix el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte. Font: Freepik.
Subtitols: 
Esglésies, confessions i comunitats religioses
Federacions d’esglésies, confessions o comunitats
Entitats creades o erigides per les esglésies, confessions, comunitats o federacions inscrites
Continguts: 

Un dels àmbits en el qual es manifesta la diversitat cultural i social és en el fet religiós. La Constitució espanyola estableix que Espanya és un Estat aconfessional, és a dir, que està desvinculat d’una religió determinada i manté relacions de cooperació amb les diferents confessions religioses.

Entre les finalitats principals d’una església, confessió o comunitat religiosa es troba la divulgació, el foment, la pràctica i la celebració d’actes de culte d’algun tipus de tradició o creença religiosa. D’acord amb el que estableix la normativa, existeixen confessions amb les quals l’Estat manté pactes o acords de cooperació aprovats per les Corts Generals, que són els següents:

Per gaudir de personalitat jurídica, les esglésies, confessions i comunitats religioses s’han d’inscriure al Registre d’entitats religioses, adscrit a la Secretaria General de Llibertat religiosa del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica del Govern d’Espanya.

Les que tenen conveni o acord de cooperació amb l’Estat espanyol s’inclouen a la secció especial del Registre i, la resta, s’inscriuen a la secció general.

Les esglésies, confessions i comunitats religioses inscrites tenen plena autonomia i poden establir les seves pròpies normes d’organització, règim intern i règim del seu personal. En aquestes normes, hi poden incloure clàusules de salvaguarda de la seva identitat religiosa i caràcter propi, així com del respecte degut a les seves creences, sens perjudici del respecte dels drets i llibertats reconeguts per la Constitució, i en especial dels de llibertat, igualtat i no-discriminació.

En el cas que les esglésies, confessions i comunitats es plantegin l’obertura d’un centre de culte, és molt convenient que es consulti amb l’Administració local la regulació urbanística vigent en el municipi i els solars que es preveu usar.

Les federacions d’esglésies, confessions o comunitats habitualment assumeixen la representació d’un determinat col·lectiu d’entitats religioses que pertanyen a una mateixa tradició religiosa. Aquesta figura ajuda a defensar els drets comuns i és una fórmula que afavoreix la interlocució, fonamentalment, amb l’administració pública, a la qual li és més fàcil tenir com a referent una figura que representi un nombre determinat d’entitats i que disposi de més representació, que haver d’establir comunicació amb cadascuna d’elles.

Per gaudir de personalitat jurídica, les federacions s’han d’inscriure igualment al Registre d’entitats religioses.

Les esglésies, confessions, comunitats o federacions inscrites al Registre d’entitats religioses poden crear diferents tipus d’entitats.

Per tal que aquestes entitats gaudeixin de personalitat jurídica han d’inscriure’s al Registre d’entitats religioses quan es tracti de:

  1. les seves demarcacions territorials
  2. les seves congregacions, seccions o comunitats locals
  3. les entitats institucionals de la seva estructura
  4. associacions de finalitats religioses i les seves federacions
  5. seminaris o centres de formació de ministres de culte
  6. centres superiors d’ensenyament teològics o religiosos
  7. comunitats monàstiques o religioses i ordes o federacions on s’integren
  8. instituts de vida consagrada i societats de vida apostòlica, les seves províncies i cases i les seves federacions
  9. qualssevol altres entitats susceptibles d’inscripció de conformitat amb els acords entre l’Estat espanyol i les confessions religioses.

La Llei de Llibertat Religiosa estableix expressament que les esglésies, confessions i comunitats religioses també poden constituir altres tipus d’entitats, com ara associacions o fundacions, que es regiran pels seus propis estatuts i pel règim propi de la personalitat jurídica que els correspongui.

En el cas de les fundacions creades per l’Església catòlica, el Reial Decret 589/1984, de 8 de febrer va regular la possibilitat d’inscriure-les al Registre d’entitats religioses.

Les fundacions creades per altres confessions religioses s’han de constituir i inscriure com fundacions de caràcter civil d’acord amb l’ordenament jurídic general, o si tenen exclusivament finalitats religioses, són inscriptibles també en el Registre d’entitats religioses.

Per conèixer com cal constituir una entitat religiosa es pot consultar aquest recurs.

field_vote: 

Normativa de protecció de dades: principals qüestions a tenir en compte

Imatge principal a portada: 
La legislació contempla  algunes categories especials de dades, per exemple: dades de salut, ideologia, religió... Font: Freepik.
Resum: 

Les entitats han de seguir una sèrie d'obligacions en aquest àmbit, alhora, cada persona també té certs drets.

La normativa de protecció de dades estableix diverses obligacions i aspectes a tenir en compte per les entitats sense ànim de lucre.

Imatges secundàries: 
La legislació contempla  algunes categories especials de dades, per exemple: dades de salut, ideologia, religió... Font: Freepik.
Les persones titulars de les dades personals poden exercitar drets davant el tractament de les mateixes.  Font: Unsplash.
Subtitols: 
Què són les dades personals i què significa tractar-les?
Principis de la protecció de dades
Legitimació per obtenir dades personals i tractar-les
Drets de les persones titulars de les dades
Figura del delegat/da de protecció de dades
Continguts: 

Són dades personals totes les informacions relatives a una persona física que la fan identificable. En aquest sentit, cal destacar que la legislació aplicable actualment contempla algunes categories especials de dades que, per la seva naturalesa, estan especialment protegides, com per exemple: dades de salut, ideologia, religió, afiliació sindical, dades biomètriques, entre d’altres.

El tractament de dades personals consisteix en totes aquelles operacions i processos que tracten dades, ja sigui a través de procediments automatitzats o no. Alguns exemples poden ser: la recollida de les dades, com es guarden, la transferència d'aquestes o la seva eliminació.

La normativa de protecció de dades estableix alguns principis que sempre caldrà tenir en compte a l’hora de tractar dades personals:

  • La minimització i limitació en l’obtenció de dades. Les dades que es recullin han de ser les mínimes, evitant sempre demanar dades que siguin innecessàries. Així doncs, les dades que s’obtenen han d’anar relacionades amb la finalitat de l’obtenció de les dades, sense que aquestes es puguin utilitzar per finalitats diferents d’aquelles per a les quals s’han obtingut.
  • L’exactitud de dades. Estableix que a l’organització responsable del tractament de dades no se li podrà imputar la inexactitud de les dades que tracti pels fins pels quals van ser recollides, sempre que hagi adoptat totes les mesures raonables perquè es suprimeixin o rectifiquin sense dilació.
  • El deure de confidencialitat. Qui és responsable del tractament de les dades i tota persona que intervingui en qualsevol de les fases del tractament estarà subjecta al deure de confidencialitat, evitant que tercers/es en el tractament hi puguin accedir. Aquest deure és addicional al de secret professional, de conformitat amb la seva normativa aplicable.
  • La transparència. Caldrà informar sempre de qui recull les dades, quin és el tractament que se’n farà i quines són les finalitats de l’obtenció de les dades.
  • Limitació en la conservació de les dades. Les dades no es poden guardar indefinidament. Un cop ha finalitzat l’ús pel qual es conservaven les dades i quan no hi hagi una obligació legal de mantenir aquestes dades, s’haurà d’establir un protocol d’eliminació o cancel·lació d'aquestes.

La normativa estipula els supòsits que permeten tractar-les:

  • Consentiment previ. La persona titular de les dades les proporciona de manera lliure, informada i voluntària, consentint que es tractin. En el cas dels/les menors de 14 anys, el consentiment el prestaran les persones adultes que ostentin la seva guarda i representació legal.
  • Execució d’un contracte o precontracte, les dades facilitades i el seu tractament és inherent a la naturalesa del contracte i l’objectiu d'aquest.
  • Compliment d’una obligació legal, derivada d’una norma.
  • Protecció d’interessos vitals de l’interessat/interessada.
  • Interès públic.
  • Interès legítim del/la responsable del tractament de les dades, sempre que no prevalguin els interessos o drets i llibertats de l’interessat/interessada. És un mecanisme que la legislació admet, però que requerirà una major justificació.

En el cas de les entitats, habitualment el tractament de les dades es fonamenta en la relació contractual i en l’obtenció del consentiment.

Les persones titulars de les dades personals poden exercir drets davant el tractament d'aquestes. Aquests drets són personalíssims, per tant, només els pot exercir la persona interessada o, si s’escau, terceres específicament autoritzades.

Cal destacar que la definició dels drets es troba, essencialment, a la normativa de la Unió Europea. Es poden recollir les següents:

  • Dret d’accés. Es defineix com el dret que té qualsevol interessat/interessada en conèixer quines dades personals tenen les empreses, organitzacions o administracions que tracten dades, i quin ús n’estan fent.
  • Dret de rectificació. És el dret que permet demanar que modifiquin les dades personals inexactes.
  • Dret d’oposició. Les persones titulars de les dades es poden oposar a què es faci un tractament concret d'aquestes. Des del moment d’oposar-se, el/la responsable del tractament s’haurà d’abstenir d’utilitzar aquestes dades excepte que concorri una causa legítima per continuar fent el tractament.
  • Dret de supressió, també anomenat dret a l’oblit. Aquest dret permet que la persona interessada sol·liciti l’eliminació d’aquelles dades personals que ja no siguin necessàries per complir l’objectiu pel qual van ser recollides. Sempre s’haurà d’exercir dins els límits fixats a la llei i sempre que no hi hagi una necessitat de mantenir les dades. Cal destacar que la concreció d’aquest dret s’ha aconseguit, en gran part, mitjançant la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
  • Dret a la portabilitat. A través d’aquest dret es pot demanar que una organització concreta, especialment prestadora d’un servei o subministrament, traslladi les dades a una altra organització o les faci arribar en un format electrònic que permeti trametre-les. Aquest seria el cas de canvi de companyia prestadora d’un subministrament, quan aquesta trasllada automàticament les dades d’un client/a, o bé quan fan arribar un fitxer electrònic que permet un ràpid canvi de companyia.
  • Dret a la limitació del tractament. Exercint aquest dret es pot limitar el tractament que una organització realitza de les dades personals.
  • Dret a la retirada del consentiment. En aquells casos que l’obtenció de les dades personals ha estat mitjançant consentiment, aquest consentiment es pot retirar en qualsevol moment, dins els límits que imposa la legislació vigent.

Qualsevol persona titular de les dades ha de poder exercir aquests drets mitjançant un procediment fàcil, ràpid i gratuït. En cas que no es respongui la petició d’exercici d’aquests drets, la persona interessada podrà interposar una reclamació davant l’autoritat competent, és a dir, davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades o, a Catalunya, també davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

La figura de delegat/da de protecció de dades és la d’una persona que vetlla pel compliment de la protecció de dades a una entitat. Aquesta persona ha d’acreditar coneixements, a través d’una titulació universitària especialitzada en dret i en la pràctica de protecció de dades.

La Llei Orgànica de Protecció de Dades, a l’article 34, estableix una enumeració de les organitzacions que obligatòriament han de tenir un delegat/da de protecció de dades, entre les quals destaquen els col·legis professionals, les federacions esportives quan tractin dades de menors d’edat i els centres sanitaris.

De tota manera, qualsevol entitat, voluntàriament, pot nomenar una persona delegada de protecció de dades.

field_vote: