La nova llei del teletreball en les entitats del tercer sector

Imatge principal a portada: 
La llei del teletreball vol igualar els drets de les persones que treballen de manera presencial amb els de les que teletreballen. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

El decret estableix les condicions que s’han de fixar, el percentatge mínim de treball a distància i les persones que ho poden implementar, entre d’altres.

La llei del teletreball ja és una realitat, després de ser acordada per diferents agents socials. La nova normativa garanteix a les persones que treballen a distància la mateixa protecció que reben les que ho fan de forma presencial. L’auge del teletreball arran de la pandèmia ha impulsat l’aprovació d’aquest text, que afecta de ple les entitats del tercer sector, com ara associacions, fundacions i cooperatives.

Imatges secundàries: 
La llei del teletreball vol igualar els drets de les persones que treballen de manera presencial amb els de les que teletreballen. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Així, els dos col·lectius tindran els mateixos drets, ja sigui el dret a la formació, a la intimitat, a la promoció o a la flexibilitat horària, entre d’altres. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Diferències entre treball a distància i teletreball
Quin teletreball queda regulat per la norma?
Qui pot teletreballar?
Com es fixen les condicions?
Despeses que ha de cobrir l’entitat
Dret al registre horari
Com complir amb la protecció de dades?
Prevenció de riscos laborals i excepcions per la Covid-19
Continguts: 

El teletreball és una modalitat de treball a distància. Per tant, no són conceptes sinònims. El treball a distància és la forma d’organitzar una jornada laboral de tal manera que, de manera regular, l’activitat laboral es presta al domicili o al lloc que decideix la persona treballadora.

El teletreball és el treball a distància que requereix de l’ús exclusiu o prevalent de mitjans i sistemes informàtics, telemàtics i de telecomunicació.

La nova llei considera que el treball a distància ha d’estar regulat quan es presta durant, com a mínim, el 30% de la jornada laboral en un període consecutiu de tres mesos. Així, estan excloses d’aquesta norma les persones que teletreballen esporàdicament o les que només treballen des de casa un dia a la setmana.

Per tant, caldrà fer un dia i mig a la setmana de treball a distància perquè es consideri com a tal i hagi d’estar subjecte a les condicions establertes per la normativa.

El teletreball és una opció voluntària i reversible per part de la persona treballadora i, també, per part de l’associació o la fundació. Per tant, tant l’empleat/da com l’entitat han d’estar d’acord en la implantació d’aquesta modalitat. Segons la nova llei, hi haurà limitacions per a les persones menors d’edat i per a les persones treballadores amb contracte de pràctiques o formatiu.

Aquesta llei afecta empreses i entitats sense ànim de lucre amb treballadors/es. Pel contrari, no estan afectades les persones funcionàries i altres empleats/des de les administracions públiques.

La llei del teletreball vol igualar els drets de les persones que treballen de manera presencial amb els de les que teletreballen. Així, els dos col·lectius tindran els mateixos drets, ja sigui el dret a la formació, a la intimitat, a la promoció o a la flexibilitat horària, entre d’altres.

Per exemple, les entitats del tercer sector hauran d’adoptar mesures per garantir la participació del personal que teletreballa a les accions formatives.

La llei deixa clar que no hi ha d’haver diferències de retribució, estabilitat i jornades laborals entre la plantilla presencial i la teletreballadora.

L’entitat i la persona treballadora han de signar un acord per escrit que pot estar incorporat al contracte de treball inicial o es pot fer posteriorment. En tot cas, s’haurà de formalitzar abans que s’iniciï el treball a distància.

Al document hi ha de constar un inventari de tots els mitjans, equips i eines de treball. Cal incloure els consumibles i el mobiliari, i s’ha d’afegir la seva vida útil i el període màxim per renovar-lo.

També cal incloure a l’acord les despeses derivades de treballar a distància, l’horari laboral i les normes de disponibilitat, el percentatge de teletreball i treball presencial, el lloc on es farà el teletreball, la duració de l’acord i els terminis en cas de revertir el teletreball.

Finalment, és necessari recollir les instruccions de l’empresa sobre protecció de dades i seguretat de la informació.

Si canvia alguna de les condicions fixades, com ara el percentatge de presencialitat, caldrà modificar l’acord i la persona treballadora i l’entitat l’hauran de signar, també per escrit, abans de l’aplicació dels canvis.

L’entitat ha de lliurar a la representació dels treballadors/es una còpia de tots els acords firmats en un termini no superior a 10 dies des de la seva formalització. Després, els ha de remetre a l’oficina d’ocupació perquè quedin registrats.

L’entitat o empresa ha de garantir la dotació i el manteniment de “tots els mitjans, equips i eines necessàries per al desenvolupament de l’activitat” dels treballadors/es a distància. A més, s’ha de tenir en compte el que està establert al conveni pertinent.

Les persones treballadores no han d’assumir en cap cas les despeses relacionades amb aquests equips vinculats al desenvolupament de l’activitat laboral. Per això tenen dret a una compensació per part de l’entitat.

La compensació s’ha de negociar en l’acord individual amb els i les representants dels treballadors/es o, si no, davant d’un jutge o jutgessa.

Les persones que teletreballen també hauran de fitxar per complir amb la llei del registre horari. Les entitats, doncs, han d’optar per aplicacions o programes que permetin registrar de manera remota l’inici i el final de les jornades.

Tal com menciona la normativa, el sistema de registre horari haurà de “reflectir fidelment el temps que la persona treballadora que teletreballa dedica a l’activitat laboral”, tenint en compte que es poden acollir a la flexibilitat horària igual que els treballadors/es presencials.

Caldrà que l’associació o fundació estableixi criteris d’ús dels dispositius digitals respectant el dret a la intimitat. En l’elaboració de l’acord hi haurà la representació legal de les persones treballadores.

L’entitat no pot exigir als seus treballadors/es la instal·lació de programes en dispositius que són propietat de la persona treballadora. Tampoc pot exigir l’ús de dispositius personals per al desenvolupament del treball a distància.

Els convenis col·lectius especificaran els casos en els quals les persones treballadores poden utilitzar per motius personals els equips informàtics proveïts per l’entitat i tindran en compte “els usos socials d’aquests mitjans i les particularitats del treball a distància”.

A més, les entitats han d’avaluar els riscos laborals característics del teletreball. Cal posar especial atenció als factors psicosocials, ergonòmics i organitzatius i s’ha de tenir en compte la distribució de la jornada, els temps de disponibilitat i la garantia dels descansos i la desconnexió durant la jornada.

L’entitat ha d’obtenir tota la informació dels riscos als qual s’exposa la persona treballadora dins de la seva zona de treball (no es té en compte tot l’habitatge). Per aconseguir aquestes dades, caldrà preguntar-ho a la persona treballadora i, si cal, fer una visita a l’espai de teletreball. La visita sempre ha de tenir el consentiment de la persona treballadora i, en cas que no doni permís, l’entitat es basarà en la informació transmesa pel treballador/a.

El treball a distància excepcional com a conseqüència de les mesures per evitar el contagi de coronavirus està al marge d’aquesta llei. Almenys, fins que durin les mesures anticovid, tal com ho estableix una disposició transitòria de la norma.

Tot i això, les entitats han de proveir de mitjans, equips, eines i consumibles necessaris per treballar des de casa. A més, si existeixen despeses derivades del teletreball s’hauran de compensar a través de la via que es decideixi per negociació col·lectiva.

field_vote: 

Com redactar un conveni de col·laboració?

Imatge principal a portada: 
Els convenis compten amb una estructura estable formada per determinats blocs d’informació. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

El document ha d’incloure, entre d'altres aspectes, les dades personals de les persones o entitats involucrades, els acords als quals es comprometen, i els objectius i la duració dels pactes.

Les pautes generals de redacció segueixen una estructura formal amb blocs d’informació estables. Aquest recurs resumeix els elements clau que han de tenir els convenis de col·laboració, molt habituals entre entitats del tercer sector.

Imatges secundàries: 
Els convenis compten amb una estructura estable formada per determinats blocs d’informació. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Les entitats sense ànim de lucre solen firmar convenis de col·laboració per gestionar projectes amb altres organitzacions no lucratives. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Què és un conveni?
Criteris generals de redacció
Estructura estable i formal
Model de conveni
Continguts: 

Un conveni és un document per mitjà del qual s’estableixen uns acords entre institucions, organismes o persones per dur a terme un objectiu d’interès comú.

De vegades s’utilitzen els termes contracte i conveni com si fossin sinònims, però Optimot matisa que són conceptes lleugerament diferents. L’Administració aplica el terme contracte als contractes administratius com el d’obres, subministraments i gestió de serveis públics, mentre que el terme conveni fa referència als acords de col·laboració amb institucions.

Les entitats sense ànim de lucre solen firmar convenis de col·laboració per gestionar projectes amb altres organitzacions no lucratives, amb l’administració pública o amb empreses. D’aquesta manera uneixen forces per gestionar serveis de manera conjunta o per col·laborar en alguna activitat en concret.

Un dels convenis més habituals al tercer sector és el conveni de col·laboració empresarial a través dels quals les entitats o empreses col·laboren i participen en activitats d’interès general o aporten una quantitat econòmica a l’organització.

La redacció d’un conveni ha de ser clara, rigorosa i concisa. És a dir, ha de seguir els principis bàsics de la redacció administrativa i jurídica. El document ha de seguir una estructura lògica i s’ha de dividir en blocs homogenis. Cal seguir una estructura prefixada així que, com en tota la documentació administrativa i jurídica, no hi ha possibilitat de deixar volar la creativitat de la persona redactora.

El to del text ha de mantenir-se sempre formal, amb l’objectiu d’adequar-se a la situació comunicativa. Una mostra d’aquesta formalitat és l’ús de la tercera persona del plural (exposen, manifesten, acorden...). S’utilitza aquest tractament perquè en un conveni hi ha una tercera persona que dona fe de l’acord.

Si el conveni és privat, però, s’utilitza la primera persona del plural (exposem, manifestem, pactem...) perquè només el signen les parts contractants i d’aquesta manera s’opta per un estil de redacció més directe.

Els convenis compten amb una estructura estable formada per determinats blocs d’informació, tal com s’explica en aquest document de la Universitat de Barcelona. D’una banda, cal incloure les dades de les parts contractats, la finalitat del conveni, els pactes, el llocs i la data, i la signatura.

A més, hi ha convenis que també afegeixen informació com un títol, les dades de qui dona fe pública i una fórmula final.

Títol

El títol identifica el document. Ha d’anar al principi, s’ha de destacar tipogràficament de la resta del text, i ha de descriure l’objectiu del conveni. Es poden identificar amb una numeració.

El títol pot presentar alguna d’aquestes formes:

‘Conveni (...) entre (...) / (...) sobre (...)’

‘Conveni de col·laboració’

‘Acord de cooperació entre (...) / (...) sobre (...)’

Participants

L’apartat de dades de les parts contractants ha d’incloure el nom, cognoms, DNI i el domicili de les persones o entitats que subscriuen el conveni.

També ha de fer referència a la condició amb què actuen les parts participants. Poden actuar en representació d’una altra persona o d’una entitat, o en nom propi. En cas de representar una altra persona o entitat s’hi ha de fer constar la normativa que els atribueix aquesta representació.

L’apartat pot començar amb aquesta fórmula:

‘D’una part, (...), i de l’altra, (...)’.

Finalitat

En aquest apartat es concreta el perquè del conveni. Per exemple, pot ser la constitució d’una societat civil, la formalització d’una compra, el lloguer d’un habitatge, l’acord d’una col·laboració...

Pactes o acords

En aquest punt es presenten les diverses clàusules o pactes que s’estipulen al conveni. Habitualment comencen amb les expressions ‘acorden’, ‘pacten’, ‘acordem’, ‘pactem’, ‘acords’, ‘clàusules’ o ‘pactes’. Es tracta del nucli del document.

Els pactes s’han de redactar amb frases curtes i concises, en paràgrafs independents i numerats. El text ha d’anar alineat a l’esquerra.

Signatures

Les signatures han d’anar acompanyades amb el nom i cognoms de les parts contractants, ja que sovint les rúbriques són difícils de llegir. Per tant, a sobre o a sota de la rúbrica cal identificar novament les persones signants i el càrrec o identificació de cada part.

Si s’actua en nom propi, amb el nom i cognoms és suficient. En canvi, si les parts contractants actuen en representació d’una entitat, la identificació es fa a través de l’expressió ‘Per (nom de l’entitat), abans de la rúbrica.

La signatura també ha de constar als marges de les pàgines només en el cas que el document ocupi més d’una pàgina.

Dades de qui dona fe pública

En aquest bloc d’informació s’hi escriu el nom, cognoms i càrrec de la persona funcionària que intervé al contracte, si el contracte és públic.

Aquestes dades apareixen al principi del document, després de la data. S’introdueixen amb l’expressió: ‘Davant meu, Nom Cognom, notària de...’.

També hi ha l’opció d’ubicar les dades a la signatura en el cas de convenis més esquemàtics.

Fórmula final

Tot i que la fórmula final que tanca el conveni no és obligatòria, moltes entitats l’afegeixen. La fórmula ha de ser senzilla i breu. La fórmula final de compromís té una estructura molt fixada. Normalment és la següent:

‘Com a prova/en senyal de conformitat, signem aquest conveni en 2/3/4 exemplars en el lloc i en la data esmentats més avall’.

Datació

La datació és la data i el lloc on se signa el conveni. En l’estructura tradicional dels convenis, aquesta informació s’ubica al principi del document. En canvi, si s’opta per la via més tradicional i esquemàtica, el lloc i la data se situen abans de les signatures.

Normalment s’escriu la població seguida d’una coma i mai va precedida de la preposició ‘a’. Després s’hi afegeix la data, amb el dia del mes i l’any, en xifres i sense cap punt. Queda d’aquesta manera:

‘Barcelona, 29 de novembre de 1998’

Les entitats que vulguin confeccionar un conveni poden basar-se en el model de la següent captura de pantalla.

field_vote: 

Quines són les principals assegurances per a entitats?

Imatge principal a portada: 
 Font:
Resum: 

De responsabilitat civil, de juntes directives, d’accidents, de voluntariat... Quines característiques tenen i què cobreixen?

Les assegurances serveixen per assegurar el compliment dels objectius de l’entitat a través d’una feina de previsió i prevenció de riscos. Les entitats han de ser conscients que és necessari (i en molts casos, obligatori) contractar una assegurança. El tipus i els capitals mínims varien en funció de l’activitat de l’entitat. En aquest recurs s’aprofundeix en les característiques de les assegurances més habituals al tercer sector.

Imatges secundàries: 
Les assegurances són una eina de previsió i prevenció de riscos molt recomanables i, en alguns casos, obligatòries, per a les entitats. Font: Unsplash. Font: Unsplash
El tipus i els capitals mínims de les assegurances varien en funció de l’activitat de l’entitat. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Assegurança de responsabilitat civil
Assegurança d'accidents
Assegurança de voluntariat
Assegurança de responsabilitat de juntes directives
Continguts: 

En primer lloc, totes les entitats han de tenir contractada una assegurança de responsabilitat civil. Aquest tipus d’assegurança cobreix el risc dels danys personals o materials que puguin ocasionar a terceres persones en el desenvolupament de la seva activitat.

L’assegurança més bàsica per a qualsevol entitat no lucrativa és la de responsabilitat civil. En alguns casos, en funció de l’àmbit d’activitat i del que es faci o amb qui, és obligatòria. En cas de no complir amb la normativa, les entitats poden enfrontar-se a multes o a la suspensió de les activitats de l’entitat.

La cobertura mínima que ha de tenir l’assegurança de responsabilitat civil depèn de l’àmbit d’actuació de cada entitat i, molt sovint, està recollit en la normativa que regula l’activitat. Per exemple, per a entitats que organitzen activitats de lleure educatiu amb menors d’edat, es demana que l’assegurança de responsabilitat civil cobreixi, com a mínim, 300.000 euros per víctima en cas de mort i 1.200.000 euros per sinistre.

Cal puntualitzar que els límits es van actualitzant periòdicament pel Govern i estan establerts en diverses normatives, com ara al Decret 267/2016 de regulació de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.

En aquesta norma s'estableix també que aquestes entitats han de contractar una assegurança d'accidents personals amb les cobertures següents: per despeses d'assistència sanitària, un mínim de 6.000 euros; per defunció, un mínim de 5.000 euros, i per invalidesa permanent, un mínim de 6.500 euros. En el supòsit de defunció d'una persona menor de 14 anys, l'assegurança s'ha de destinar a cobrir les despeses de sepeli.

Una altra assegurança habitual en entitats sense ànim de lucre és la d’accidents. És molt comuna tot i que no sempre és obligatòria. Aquest tipus d’assegurança normalment cobreix l’assistència sanitària, la mort, la invalidesa permanent i temporal i altres despeses d’assistència mèdica.

En el cas de les entitats esportives, totes les persones que competeixen estan cobertes per una assegurança d’accidents a través de la seva fitxa federativa.

Les condicions, però, canvien si l’activitat no és d'esport federat. Per cobrir les persones que participen en activitats no federades, com ara campus esportius d’estiu, les entitats han de comptar amb una assegurança d’accidents al marge de la fitxa federativa. Això és obligatori per a menors d’edat. Si són majors d’edat, no és obligatori, tot i que molt convenient.

L’assegurança de voluntariat cobreix els riscos derivats de l’activitat que du a terme com a persona voluntària i dels danys que involuntàriament podria causar a terceres persones per raó de la seva activitat. Dins d’aquesta assegurança es contemplen cobertures de responsabilitat civil i d’accidents.

La Llei del Voluntariat 25/2015 estableix a l’article 8 que les persones que participen en programes de voluntariat tenen, entre d’altres, el dret de rebre cobertura d’una assegurança de riscos i danys.

La Llei no determina les quantitats de cobertura mínima. Aquesta cobertura depèn de l’àmbit d’actuació de l’entitat i del risc a què està sotmès la persona voluntària en funció de l’activitat que ha de dur a terme. Per tant, per saber les quantitats mínimes que ha d’establir cada entitat cal consultar les normatives específiques a què estigui sotmesa.

L’assegurança de responsabilitat de juntes directives cobreix les possibles despeses i indemnitzacions davant de reclamacions provocades per errades en la gestió. La pòlissa cobreix membres de la junta directiva i directius i directives.

En algunes normatives, com ara el Decret 58/2010, de les entitats esportives de Catalunya. El que diu, en el seu article 142 és el següent:, es fa referència a l’obligació per part de l’entitat de contractar una assegurança de responsabilitat de juntes directives si les persones que formen part de l’òrgan de govern de l’organització així ho demanen.

Aquesta assegurança habitualment cobreix despeses de defensa, de restitució d’imatge, indemnització per danys i perjudicis derivats d’errades de gestió, multes administratives legalment assegurables i la responsabilitat de les persones assegurades per pràctiques laborals incorrectes. Pot incloure’n d’altres en funció del producte contractat.

field_vote: 

Peculiaritats i formes jurídiques de les entitats juvenils

Imatge principal a portada: 
Les persones que formen part de la junta directiva han de tenir una edat mínima de 14 anys i una màxima de 30. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

Aquest tipus d'organització es caracteritza, entre d'altres aspectes, per comptar amb una junta directiva formada per membres entre 14 i 30 anys.

Una entitat és un organisme social format per diverses persones membres que s’encarreguen de desenvolupar una funció associativa que justifica la seva formació. Aquest ens pot ser tant un col·lectiu de persones sòcies individuals, com un grup d’associacions que s'uneixen.

Imatges secundàries: 
Les persones que formen part de la junta directiva han de tenir una edat mínima de 14 anys i una màxima de 30. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
La persona que ocupa la presidència de l’entitat haurà de ser major d’edat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Peculiaritats de les entitats juvenils
Formes jurídiques
CRAJ
Llistat d’entitats juvenils
Continguts: 

Segons l’Ordre BSF/12/2014, de 23 de gener, del Cens d'entitats juvenils, les persones que formen part de la junta directiva d’una entitat juvenil han de tenir una edat mínima de 14 anys i una màxima de 30. La persona que ocupa la presidència de l’entitat haurà de ser major d’edat.

En el cas que totes les persones que formen part de l’òrgan de govern siguin menors de 18 anys, s’haurà d’establir un òrgan adjunt constituït mínim per dues persones majors d’edat, escollides per l’assemblea.

La funció d’aquestes persones majors de 18 anys és poder realitzar tràmits i gestions que requereixin d’obrar, com la signatura d’un contracte, la contractació de persones o qüestions que tinguin a veure amb operar el tràfic mercantil, entre d’altres. En definitiva, serien tots aquells tràmits que requereixin una signatura d’una persona major d’edat.

Per tant, la principal diferència amb la resta d’entitats és que el seu òrgan de govern pot estar format per persones menors amb un mínim de 14 anys i una edat màxima de 30, tenint en compte que si totes són menors s’haurà de crear un òrgan adjunt. A més, en el seu nom ha de constar que és una entitat juvenil.

Pel que fa a la forma jurídica d’una entitat juvenil no hi ha cap limitació perquè adopti una forma o una altra, però les més habituals són les associacions i les cooperatives.

Trobar una fundació juvenil és complicat per diverses raons. Per començar, la dotació mínima per fundar-la és de 30.000€, mentre que per a una associació no hi ha una dotació mínima. A més, ja de per si una fundació té més obligacions i unes estructures més complexes. D’altra banda, darrere d’una fundació hi ha projectes més sòlids, estables i amb una projecció a llarg termini, aspectes que no són tan comuns amb la missió i les característiques pròpies de les entitats juvenils.

S’ha de tenir en compte que a una entitat juvenil hi ha molta més rotació, passa molta gent i no s'hi està tant de temps. Aquesta estructura en la qual hi ha més flux de persones i no hi ha tanta estabilitat s’adapta millor a una associació o cooperativa, motiu pel qual són les estructures més habituals.

El Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ) és un organisme adreçat a les entitats juvenils que neix amb l’objectiu d’oferir assessorament, formació i l’actualitat del sector.

El centre opera sobretot a Barcelona i disposa d’altres serveis com un cercador d’entitats juvenils de la ciutat comtal, el lloguer i la cessió de material, cercador de sales i espais, un servei de difusió i el lloguer i cessió de sales, entre d’altres.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat compta amb un cens d’entitats juvenils per cobrir diverses necessitats. Totes les entitats que hi estiguin inscrites es tenen en compte perquè siguin interlocutores davant de l’administració i estiguin reconegudes com a tal.

D’aquesta manera, a més de disposar d’un cercador en el qual qualsevol persona pot trobar les entitats inscrites, aquestes poden realitzar qüestions d’interès per a la seva activitat, com presentar-se a una subvenció i preguntes freqüents del CRAJ, com els tràmits que requereixen i com constituir l’entitat.

field_vote: 

La Renda Bàsica i les seves principals diferències amb l’Ingrés Mínim Vital

Imatge principal a portada: 
A diferència de l’IMV, la Renda Bàsica no cal demanar-la, sinó que es rep directament. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

La nova ajuda implantada en el marc de la crisi de la Covid només es concedeix a determinats col·lectius, fet que la diferencia d'altres ajudes que són universals i incondicionals.

Tot i que encara no existeix a l’Estat espanyol, les entitats del tercer sector ja fa temps que reclamen una Renda Bàsica (RB) amb l’objectiu d’eradicar la pobresa cronificada de la societat.

Imatges secundàries: 
A diferència de l’IMV, la Renda Bàsica no cal demanar-la, sinó que es rep directament. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
La renda bàsica és un ingrés pagat per l'estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Què és la Renda Bàsica?
Diferències entre la Renda Bàsica i l’Ingrés Mínim Vital
Sense tràmits burocràtics
El 20% més ric perd, el 80% restant guanya
Renda bàsica i igualtat de gènere
Continguts: 

La Renda Bàsica és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre, independentment de les seves altres fonts de renta i sense importar amb qui conviu.

L’objectiu de la Renda Bàsica és que l’ingrés pugui cobrir les seves necessitats materials.

La principal diferència és que la Renda Bàsica es pot rebre de forma incondicional, mentre que l’Ingrés Mínim Vital requereix complir amb un seguit de condicions, al igual que altres ajudes com la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).

L’economista Daniel Raventós assegura que complir els requisits per obtenir l’IMV són extremadament condicionants. “Pots estar molt per sota del llindar de pobresa amb un perfil que s’ajusta perfectament a rebre l’ajuda i per un sol requisit sense complir quedar-te fora”.

L’altra gran diferència és la universalitat de la Renda Bàsica respecte la focalització a determinats col·lectius de l’IMV. Mentre que la primera va dirigida a tota la ciutadania, la segona només arriba a col·lectius molt específics.

“L’IMV no va dirigit a persones pobres, va dirigit a persones extremadament pobres. D’aquesta manera, tot i una correcta tramitació de l’ajuda, no sortirà ningú del llindar de pobresa”, alerta Raventós.

A diferència de l’IMV, la Renda Bàsica no cal demanar-la, sinó que es rep directament. D’aquesta manera, s’eliminarien tots els tràmits burocràtics que en moltes ocasions dificulten l’accés a l’ajuda per part de la ciutadania.

“La majoria d’aquests tràmits utilitzen un llenguatge molt tècnic que la persona demandant no està acostumada a veure. A més, sesolen fer de forma telemàtica quan la majoria de les demandants no té accés a dispositius electrònics ni connexió a Internet”, remarca Raventós.

“Amb els tràmits de l’IMV s’ha posat en evidència que aquest sistema no funciona i té uns problemes tècnics impressionants”, afegeix l’economista.

El fet que la RB la rebi tota la ciutadania pot fer pensar que no seria just que una persona amb situació benestant o amb un alt poder adquisitiu rebi la mateixa quantitat que una persona en el llindar de pobresa.

Però la qüestió és que les persones amb més poder adquisitiu, aportarien més diners per establir l’ajuda a tota la població i, d’aquesta manera només sortiria perdent el 20% més ric, enfront un 80% de la ciutadania que sortiria guanyant.

En l’actualitat, moltes feines mal pagades, amb sous molt baixos o que es troben dins d’una economia submergida són ocupades per dones. La seva precarietat les obliga a acceptar unes condicions que en moltes ocasions vulneren els seus drets, però que accepten per pagar el lloguer o portar menjar a la seva llar i amb la crisi de la Covid-19, la situació encara s’ha agreujat més.

D’altra banda, moltes dones víctimes de violència de gènere no es separen del seu agressor o tenen por a denunciar-lo perquè poden dependre econòmicament d’aquesta persona i prefereixen exposar-se a la violència que quedar-se sense res.

Amb una renda bàsica es podria acabar la precarietat laboral d’aquestes dones, sense que haguessin d'acceptar qualsevol feina, i les que són maltractades es podrien atrevir a denunciar el seu agressor o deixar-lo, un cop empoderades econòmicament i conscients que poden tenir una nova oportunitat per començar.

field_vote: 

Què són la bretxa i els drets digitals?

Imatge principal a portada: 
La bretxa digital afecta els àmbits d'accés, ús i qualitat d'ús. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

L’auge d’Internet i els canvis constants del món tecnològic dificulten la protecció de llibertats vinculades a l’ús de les TIC per part de les persones usuàries.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) ofereixen oportunitats i millores al dia a dia de les persones, però també intensifiquen i perpetuen desigualtats socials preexistents. Mentre hi hagi una part de la societat que estigui al marge de les TIC per factors socioeconòmics, continuarà havent-hi desigualtats digitals i, per tant, socials.

Imatges secundàries: 
La bretxa digital afecta els àmbits d'accés, ús i qualitat d'ús. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Els drets digitals són els drets humans que permeten a les persones accedir, fer servir, crear i publicar continguts digitals, així com fer servir dispositius electrònics i xarxes de comunicació. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Què són els drets digitals?
Tipologia de drets digitals
Què és la bretxa digital?
Bretxa d’accés
Bretxa d'ús
Bretxa de qualitat d'ús
Primers debats sobre la bretxa digital
Evolució del concepte de bretxa digital
Continguts: 

Els drets digitals són els drets humans dins del terreny d’Internet i les tecnologies digitals. El creixement continu de les TIC i l’actualització constant de noves eines fan cada vegada més difícil garantir la protecció dels drets de les persones en l’àmbit digital. És per aquest motiu que en els últims anys han anat creixent les iniciatives polítiques per protegir i promoure els drets digitals a escala global.

Entre els drets digitals podem trobar el dret a la llibertat d’expressió, a la privadesa en línia, el dret a associar-se en comunitats virtuals i el dret d’accés a Internet. Vinculat amb la legislació europea sobre protecció de dades, queda regulat el dret a l’oblit i el dret de rectificació a Internet, el dret a la desconnexió digital de la feina, i el dret a la intimitat davant l’ús de sistemes de geolocalització i videovigilància.

Segons l’organització Computer Professionals for Social Responsibility, a més, la xarxa ha de reflectir la diversitat humana en comptes d’homogeneitzar-la, les persones som les administradores de la xarxa, tenim dret a comunicar-nos i la xarxa ha de ser oberta i inclusiva.

Els drets digitals s’han de garantir independentment del nivell d’ingressos de les persones, la seva ubicació geogràfica o les discapacitats de cadascú. La realitat, però, mostra que l’accés a les noves tecnologies és desigual en funció de factors com el nivell de riquesa de cada país i de cada classe social.

És a dir, l’accés i el domini en l’ús de les noves tecnologies depenen de l’edat, el gènere, el nivell formatiu, la procedència o el context econòmic. Aquesta desigualtat és la bretxa digital, definida per l’OCDE com “la desigualtat entre individus, llars, negocis i àrees geogràfiques en diferents nivells socioeconòmics respecte a les seves oportunitats d’accedir a les TIC i a l’ús d’Internet en una àmplia varietat d’activitats”.

Aquesta desigualtat digital és una de les principals causes d’acceleració i ampliació de les desigualtats socials ja existents. Així ho constaten diversos estudis, entre els quals, l’informe que ha publicat M4Social aquest mes de juny.

La bretxa digital es troba en tres àmbits: en l’accés, en l’ús i en la qualitat d’ús.

La bretxa d’accés té a veure amb les desigualtats relacionades amb l’accés a una bona connexió a Internet i a dispositius com ordinadors, mòbils i tauletes.

Des de la vessant del tercer sector, les dades extretes de l’estudi ‘La bretxa digital en les persones ateses per entitats socials’, del projecte M4Social de la Taula del Tercer Sector, mostren que dels i les professionals del tercer sector que posen a disposició dels seus usuaris i usuàries dispositius amb accés a Internet, només en un 33% dels casos, els dispositius funcionen correctament.

A més, les dades apunten que hi ha una demanda elevada d’aquests serveis i que la necessitat no està coberta.

La bretxa d’ús fa referència al tipus de servei que cadascú utilitza des d’Internet. Segons el mateix estudi, les entitats no s’enfronten només a les necessitats derivades de les limitacions en l’accés a les TIC sinó també a les derivades de l’ús que en fan les persones usuàries.

Tot i que el 39% dels i les professionals que van participar a l’estudi desconeixen el nivell de capacitació digital dels seus usuaris/es, l’informe constata l’interès de la població al voltant de les TIC perquè el 66% de les persones participants pertanyen a una entitat des de la qual s’ofereixen formacions en TIC per a persones usuàries. Tenen molta demanda els cursos sobre eines ofimàtiques i de navegació bàsiques, i moltes tenen l’objectiu d’aplicar els coneixements a la recerca de feina.

La bretxa de qualitat d’ús és la que té a veure amb les habilitats digitals que serveixen per treure profit de les TIC. Aquests aprofitaments desiguals també es reflecteixen en les necessitats i demandes que les persones usuàries dirigeixen a les entitats socials.

Segons l’estudi mencionat abans, s’ha detectat una forta demanda de suport per part de les persones usuàries a l’hora de millorar les seves habilitats digitals. La demanda prové de persones que volen aplicar els coneixements digitals en l’àmbit laboral i en tràmits que requereixen la relació amb administracions públiques a través d’Internet.

La bretxa digital és una realitat que es va posar sobre la taula durant els 2000, amb la irrupció d’Internet. El 2001, l’OCDE ja va definir la fractura digital com a la “divisió entre individus, llars, àrees econòmiques i geogràfiques amb diferents nivells socioeconòmics amb relació tant a les seves oportunitats d’accés a les TIC, com a l’ús d’Internet per a una àmplia varietat d’activitats”.

El 2002, l’Associació per al Progrés de les Comunicacions va redactar la Carta sobre els drets a Internet, prenent com a referència diversos drets de la Declaració Universal dels Drets Humans i fent especial èmfasi en la llibertat d’expressió, l’accés al coneixement, al programari lliure, a la privacitat, la internet multilateral i la democràcia.

Un any més tard, al 2003, les Nacions Unides van celebrar l’anomenada Cimera Mundial de la Societat de la Informació. La conferència a Ginebra va derivar en una declaració en la qual s’especifica la importància del dret a la llibertat d’expressió en el marc de la “societat de la informació”.

Si bé al principi la bretxa digital es vinculava a la divisió entre persones riques i pobres per accedir a les tecnologies, el concepte s’ha anat ampliant. Ara que la disponibilitat de ‘smartphones’ i d’altres tecnologies s’ha fet més comuna entre la població, la bretxa digital reflecteix la necessitat que tothom pugui tenir les competències digitals necessàries per utilitzar amb criteri les noves tecnologies.

Així, les iniciatives més recents per lluitar contra la bretxa digital (com ara l’Agenda Digital Europea, del 2010, o l’Agenda digital per a Espanya, del 2013), destaquen també com a reptes digitals la millora de l’accés als serveis digitals, la promoció de la connectivitat i la inclusió, i la millora de l’administració electrònica i dels serveis públics digitals.

Des de llavors, han sorgit moltes iniciatives per promoure els drets digitals i per disminuir la bretxa digital. Per exemple, el 2018, Barcelona, Nova York i Amsterdam van crear la Coalició de les Ciutats pels Drets Digitals (Cities Coalition for Digital Rights), amb l’objectiu de protegir els drets humans a Internet des de l’àmbit local i global, i per promoure la creació de lleis, eines i recursos al voltant d’aquests cinc principis:

  • Accés universal i igualitari a Internet i a l’alfabetització digital.
  • Privacitat, protecció de dades i seguretat. Tothom hauria de tenir el control de les seves dades personals en l’àmbit virtual, per garantir la seva confidencialitat, seguretat, dignitat i anonimat. És a dir, cal que tothom sàpiga on aniran les seves dades personals col·locades a Internet i què es farà amb aquestes dades.
  • Transparència, rendició de comptes i no discriminació de dades, continguts i algoritmes. Tothom ha de poder entendre com funciona Internet, per tenir una visió crítica que permeti distingir circumstàncies injustes o discriminatòries.
  • Democràcia participativa, diversitat i inclusió. Tothom ha de poder-se sentir representat a Internet, tenint en compte que les infraestructures digitals són un bé comú que ha d’estar a l’accés de tothom.
  • Estàndards de servei digital oberts i ètics. Les noves tecnologies han de garantir aquests estàndards d’inclusió.
field_vote: 

Com és la nova llei de protecció de menors?

Imatge principal a portada: 
La nova normativa s’ha elaborat conjuntament amb els ministeris de Drets Socials, Interior i Justícia, però també amb Educació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

La normativa té l’objectiu d'implicar tota la ciutadania per prevenir la violència cap a infants i joves i traurà la pàtria potestat dels assassins masclistes.

El Govern espanyol ha aprovat l’avantprojecte de llei de protecció integral a la infància i l’adolescència per aturar aquest problema i que la societat sigui conscient de l’alt volum de violència vers la infància, que molts cops queda amagada perquè no es demana ajuda o el seu entorn la silencia. Aquesta nova legislació pionera a escala mundial marca un seguit de canvis legislatius per evitar el silenci i protegir l’infant.

Imatges secundàries: 
La nova normativa s’ha elaborat conjuntament amb els ministeris de Drets Socials, Interior i Justícia, però també amb Educació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Un dels altres canvis és que els i les menors de 14 anys només hauran de declarar una vegada i ho faran acompanyats d’experts/es. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Amb la nova llei la prescripció del delicte prescriurà quan la víctima compleixi 30 anys. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Prescripció als 30 anys
Una sola vegada als jutjats
Pàtria potestat
Denúncies
Ciberassetjament i publicitat
El paper de les escoles i els espais extraescolars
Formació de professionals
Continguts: 

Un dels canvis més significatius és que el termini de prescripció del delicte s’allarga. Fins ara, un cop la víctima complia els 18 anys, el delicte prescrivia. Amb la nova llei els delictes greus contra menors començaran a prescriure quan la víctima compleixi 30 anys.

Aquest canvi s’adapta molt millor a les necessitats de la persona que ha estat abusada, ja que en moltes ocasions, la víctima triga dècades a reunir el valor per denunciar les agressions i abusos patits durant la infància.

Un dels altres canvis és que els i les menors de 14 anys només hauran de declarar una vegada i ho faran acompanyats d’experts/es, sempre propiciant un entorn còmode per a l’infant.

La nova mesura pretén evitar la por i angoixa que provoca el fet de testificar i passar pels jutjats, ja que això representa tornar a veure a la persona agressora i tot i que pugui arribar a perdonar-la, els danys psicològics causats perduren molt de temps en la víctima.

En la línia de l’àmbit judicial, també s’incidirà en els delictes de temptativa d’homicidi, lesions greus, maltractament habitual, contra la llibertat i indemnització sexual, que inclou les agressions i els abusos.

Abans, l’autoritat judicial havia de decidir la retirada de la pàtria potestat al pare o la mare, però ara serà automàtica en el cas dels i les penades per homicidi o assassinat d’una persona amb qui tingui fills/es en comú o dels propis fills/es. D’aquesta manera es pretén que no quedin espais d’impunitat per a les persones agressores que abans es podien quedar al marge de la llei.

Moltes vegades, davant d’un abús sexual infantil es defensa a la persona agressora dient que l’infant s’ho està inventant, que són coses de l’edat o simplement li treuen importància al que ha passat. Ara, la llei obliga els cònjuges i familiars a denunciar a la comissió de delictes greus i el fet el no denunciar pot arribar a comportar una sanció.

La nova norma recorda que s’ha d’apel·lar a la responsabilitat moral, establint el deure de comunicar a les autoritats els casos de violència contra els i les menors, encara que aparentment no semblin delictius. Per realitzar la denúncia, es pot fer a través de la policia o bé a través dels serveis socials.

Degut a la proliferació d’aquest tipus d’abús a les xarxes, la nova llei crearà un canal específic per denunciar aquests casos i s’articularan mecanismes que garanteixin una ràpida retirada d’Internet de continguts que afectin menors.

D’altra banda, es controlaran els continguts dirigits a menors que incitin a la violència, el racisme o qualsevol discriminació per gènere o tendència sexual. Aquesta mesura es focalitzarà a les xarxes socials.

La nova normativa s’ha elaborat conjuntament amb els ministeris de Drets Socials, Interior i Justícia, però també amb Educació. D’aquesta manera, es crea la figura de coordinador/a de benestar i protecció dels i les menors als centres escolars i als espais on es practiqui esport i oci. Les comunitats autònomes tindran la competència de decidir si han de ser docents o educadors/es socials els que donin resposta a possibles casos de violència com l’assetjament.

Un altre canvi serà la inversió en formació de professionals del sector. Amb una dotació anual d’uns 75 milions d’euros per a plans de formació l’objectiu és detectar immediatament qualsevol abús o agressió. D’altra banda, es prestarà especial atenció al passat i als antecedents de persones que treballin en l’àmbit de la infància per prevenir reincidències.

A més, la normativa preveu que les accions formatives que es realitzin a partir d’ara tinguin en compte premiar el bon tracte, la parentalitat positiva, l’adquisició de competències emocionals, de negociació i resolució de conflictes partint de la situació i necessitats dels i les progenitores, o, en el seu cas, de les persones tutores.

field_vote: 

Teletreball i protecció de dades: consells per complir amb la normativa

Imatge principal a portada: 
Cal disposar d'un protocol específic per complir amb la protecció de dades en cas de teletreball. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Resum: 

La generalització del treball a distància fa més necessari que mai estar al corrent de les implicacions que suposa en l'àmbit de la seguretat de les dades.

La declaració de l’estat d’alarma i el posterior confinament pel contagi de covid-19 ha obligat moltes associacions i fundacions a tancar les seves seus físiques i a treballar des de casa. A mesura que la desescalada avança d’una fase a l’altra, les entitats van tornant a la normalitat.

Imatges secundàries: 
Cal disposar d'un protocol específic per complir amb la protecció de dades en cas de teletreball. Font: Unsplash. Font: Unsplash
La llei de protecció de dades obliga a complir amb unes mesures de seguretat en funció del risc de les dades que tracti l'entitat. Font: Unsplash
Subtitols: 
Disposar d’una política de protecció de dades per a teletreball
Eines confiables i amb garantia
Mesures de seguretat
Altres consells per a la seguretat de les dades
Continguts: 

Si l’entitat té correctament implementada la normativa de protecció de dades a la seva entitat, és possible que a la seva política de protecció de dades i seguretat de la informació tingui definides les mesures a prendre pel que fa al treball a distància.

Si no és així, s’hauria de fer un exercici per calcular les necessitats i riscos de l’entitat en relació al teletreball i definir algunes qüestions importants com poden ser les següents:

  • Quines fórmules d’accés remot estan permeses.
  • Quin tipus de dispositiu es considera vàlid per accedir a la informació.
  • Determinar els perfils i nivells d’accés a la informació.
  • Definir la responsabilitat i obligacions del personal relatives a la protecció de dades en aquesta fórmula de treball.
  • Donar la informació suficient a les persones treballadores que tracten dades perquè puguin desenvolupar la seva tasca amb totes les garanties.

A més, sempre s’ha de tenir present el compromís de confidencialitat que han de complir totes les persones treballadores respecte a la informació adquirida a causa de la seva feina i, per tant, s’han d’aplicar les mesures i controls necessaris per garantir aquesta confidencialitat.

Durant la crisi sanitària per la Covid-19, a les entitats els ha tocat ser imaginatives i reinventar els seus sistemes i processos, adaptant-se a les necessitats que requereix el teletreball.

Per aquest motiu, les organitzacions estan utilitzant un gran nombre d’eines telemàtiques que els ajuden en el seu dia a dia, tant des d’un punt de vista de gestió i organització del treball com de comunicació entre equips i amb terceres persones.

Respecte a aquest creixement en la utilització d’eines que faciliten el treball a distància, les principals qüestions per complir a tenir en compte amb la protecció de dades són les següents:

  • Assegurar-se que les aplicacions i sistemes de teletreball utilitzats ofereixen les garanties suficients per no posar en risc l’exposició de dades personals. S’ha de prestar especial atenció als serveis de correu, missatgeria i eines col·laboratives.
  • Una qüestió important a tenir en compte és que si l'empresa proveïdora pot accedir a les dades personals, això el converteix en encarregada del tractament, per tant, s’hauria de signar un contracte que estableixi els paràmetres d’aquesta relació.

Respecte a les mesures de seguretat, és molt més senzill de tenir-ho tot previst si es tracta d’equips o dispositius corporatius.

En aquest cas, algunes de les principals recomanacions per complir amb la protecció de dades durant el teletreball serien les següents:

  • Establir perfils d’accés a la informació adequats, potser inclús de manera més restrictiva que els accessos habituals quan es treballa en xarxa, ja que es poden aplicar restriccions addicionals en funció del tipus de dispositiu utilitzat per accedir a la informació (equips personals, dispositius mòbils, etc.)
  • Configuració periòdica dels equips i dispositius des dels quals s’accedeix.
  • Revisió i actualització dels servidors d’accés remot per garantir el compliment de la política de protecció de dades.
  • Disposar d’una configuració amb els mateixos privilegis fixats pels serveis TIC que no pugui ser desactivada o modificada per les persones treballadores.
  • Instal·lació de les aplicacions autoritzades per l’organització.
  • Disposar d’un software antivirus o tallafocs.
  • Evitar la connexió dels dispositius en llocs públics, així com la connexió a xarxes WIFI obertes i no segures.

En cas de permetre la utilització de dispositius personals, s’haurà d’assumir un risc més gran, ja que no existeixen els mateixos controls que als equips corporatius.

Sobretot, algunes de les qüestions a tenir en compte en aquest cas és la possibilitat de monitoritzar els processos.

En cas que la monitorització també es vulgui utilitzar per verificar el compliment de les obligacions laborals, s’haurà d’informar amb caràcter previ i de manera clara i expressa al personal i a la representació dels treballadors/es, tal i com s’estableix a l’Estatut dels Treballadors.

Respecte a la monitorització via remota també s’ha de respectar el dret a la intimitat i el dret a la desconnexió digital regulat a la normativa, concretament a la LOPDGDD.

Tot i així, la configuració per accedir remotament ha de ser revisada periòdicament per garantir que no ha estat desactivada sense autorització.

La situació també serà diferent en funció de quina sigui la situació de cada entitat respecte a l’accés a la informació: si disposa d’un núvol, si disposa d’un servidor propi i tots els ordinadors estan en xarxa, si es volca tota la informació en un programari…

En relació amb aquest punt, també s’ha de prestar especial atenció a la possibilitat propagació de ‘malware’ per la xarxa corporativa i la utilització de recursos no autoritzats.

  • Ús d'email corporatiu: Aquest correu ha de ser per un ús estrictament professional i no es s’hauria d’utilitzar per a cap altre tipus de comunicacions.
  • Utilització de contrasenyes i bloquejos de pantalles: Respectar les contrasenyes i en el cas d'haver d'usar dispositius personals per a la realització del treball, que sigui en una sessió pròpia i diferenciada a la d'altres persones que també puguin utilitzar el mateix recurs.

També és oportú utilitzar bloquejos de pantalla amb la finalitat que no es pugui accedir a la informació quan no s’estigui davant de l’ordinador.

  • Xifrat: Xifrar la informació sensible tant per al seu emmagatzematge com per al seu enviament per reduir els riscos que es produeixin violacions de seguretat.
  • Còpies de seguretat: Realitzar còpies de seguretat de la mateixa manera que en la seu, guardant la informació en les carpetes de les quals es té constància que s'estan realitzant.
  • Trasllat de documentació: Prestar especial cura en el trasllat de documentació en paper i en suports electrònics, que estigui completa abans i després del trajecte.
  • Comunicació d'incidències que afectin la seguretat de les dades de caràcter personal: Comunicar a l’entitat qualsevol incidència de seguretat que tingui coneixement, sobretot si afecta dades personals.
field_vote: 

Aprofita l’assessorament jurídic gratuït per a entitats del tercer sector

Imatge principal a portada: 
Signe d'interrogant Font: Pixabay
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

La Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC) ofereix a totes les organitzacions no lucratives un servei de consultes en línia.

Les associacions, fundacions i cooperatives sense ànim de lucre que tinguin dubtes referents a la gestió jurídica de les seves organitzacions, poden beneficiar-se des de l’1 de maig d’aquest servei públic, finançat per la DGACC, de la Generalitat, i gestionat per Suport Tercer Sector, el departament de

Imatges secundàries: 
El servei de Xarxanet d'assessorament jurídic es va reprendre l'1 de maig. Font: Pixabay. Font: Pixabay
El servei d'assessorament jurídic el gestiona Suport Tercer Sector-Fundesplai. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Servei eficient i de qualitat
Tipus de consultes freqüents
Com utilitzar el servei d’assessorament jurídic?
Recursos
Notícies
Continguts: 

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a través de la DGACC, du a terme diversos programes que treballen per a la promoció de l’associacionisme i el voluntariat, entre d’altres, el Servei d’Assessorament gratuït per a entitats del tercer sector (voluntariat.gencat.cat) i el portal web xarxa associativa i de voluntariat de Catalunya, Xarxanet.org posat en marxa el 2003.

Les persones que s’encarreguen de respondre a les consultes de les entitats que accedeixen al servei d'assessorament són professionals amb una llarga experiència en l’àmbit de la gestió associativa i de fundacions. Suport Tercer Sector fa més de 30 anys que ofereix assessorament, eines de gestió, formació i consultoria a organitzacions del tercer sector.

El servei d’assessorament en matèria jurídica ofereix suport en matèries molt diverses. Les més freqüents són les següents:

  • Situacions jurídiques: regularitzacions de les situacions legals, documentals i registrals d’acord amb les normatives vigents.
  • Constitució, dissolució, fusió i transformació d’entitats
  • Funcionament d’assemblees, juntes directives i patronats
  • Conflictes d’interessos i declaracions responsables
  • Confecció, modificació o adaptació d’estatuts i reglaments interns.
  • Dret tributari i fiscal.
  • Assessorament legal relatiu al voluntariat de l’entitat.
  • Assessorament laboral relatiu als treballadors i treballadores de l’entitat.
  • Assegurances obligatòries per les entitats.
  • Declaració d’utilitat pública.
  • Normativa de protecció de dades personals.
  • Prevenció de delictes penals a les organitzacions (compliance penal)
  • Normativa i obligacions en matèria de transparència.

Alhora, a través d’aquest servei es vol fer un especial esforç per ajudar les organitzacions en el coneixement, comprensió i compliment de les obligacions derivades de normatives recents que incideixen directament en la gestió d’organitzacions del tercer sector.

Les entitats poden fer ús gratuïtament d’aquests serveis per realitzar consultes puntuals a l’hora de resoldre qüestions vinculades a aspectes jurídics. Les entitats poden fer arribar les seves consultes a través d’un breu formulari . Les consultes es resolen en línia, en cap cas de forma presencial. Un cop emplenat el formulari, l’entitat rep la resposta en un termini màxim de 72 hores.

A banda del servei d’assessorament, l’equip jurídic, juntament amb l’àrea de comunicació de Suport Tercer Sector, s’encarrega de nodrir de continguts el portal de recursos i notícies jurídiques de Xarxanet.

Al portal de recursos jurídics es poden trobar continguts didàctics i molt útils per al dia a dia d’una associació, fundació o cooperativa sense ànim de lucre. Quines obligacions legals tenen les juntes directives? Quines són les principals limitacions als drets de reunió pacífica i associació? Com s’elabora el model de riscos penals? Com es regula el canal de denúncies d’una entitat? Aquests són només alguns exemples de les temàtiques que aborda el portal de recursos jurídics de Xarxanet.

El portal també té un apartat dedicat a notícies jurídiques d’interès per al tercer sector. Al portal de notícies jurídiques es poden trobar continguts d’actualitat que afecten de manera directa o indirecta la gestió jurídica de les entitats. Per exemple, s’informa de les novetats legislatives que es van aprovant a Catalunya a través de notícies periodístiques, concises i entenedores perquè les entitats puguin estar al dia en matèria jurídica.

Al portal s’hi poden consultar continguts com aquests: ‘Decret Llei 19/2020: mesures complementàries en matèria social i sanitària contra el covid-19’. ‘4 punts clau de la nova llei de malbaratament alimentari’, ‘Com demanar la declaració d’utilitat pública’, o ‘Com constituir una associació’.

field_vote: 

Obligacions legals i responsabilitat de les juntes directives

Imatge principal a portada: 
Les obligacions registrals estan destinades a fer oficial i pública la informació comptable i documental de l'entitat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

El recurs recull un seguit de mesures extraordinàries i referents a la gestió interna de les entitats per donar resposta a les necessitats del moment.

Una situació sense precedents donada per l’actual crisi de la Covid-19 ha provocat un seguit de modificacions jurídiques per adaptar-se a la realitat de les organitzacions. El recurs aborda obligacions legals i la responsabilitat de les entitats, posant el focus en les seves juntes directives.

Imatges secundàries: 
Les obligacions registrals estan destinades a fer oficial i pública la informació comptable i documental de l'entitat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Es pot realitzar una assemblea telemàtica, inclús no estant regulat als estatus i les votacions poden ser sense sessió. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Obligacions registrals
Gestió interna de l’entitat
Mesures extraordinàries en relació a la Covid-19
Responsabilitat dels membres de la junta
Continguts: 

Aquests tràmits estan destinats a fer oficial i pública la informació comptable i documental de l'entitat. D'una banda, mitjançant la legalització s'estableix la integritat i veracitat de la informació comptable, i de l'altra, el dipòsit en permet l'accés a qualsevol persona. Al registre d’associacions s’hauran de notificar tots els canvis referents a estatuts, junta o adreça de l’organització.

S’hauran de notificar altres registres i censos com el registre d’entitats municipals, entitats de voluntariat, el cens de la Secretaria de Política Lingüística i el Cens General de la Secretaria de Joventut. També s’hauran de notificar el registre de les entitats de medi ambient i sostenibilitat i el registre de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional pel Desenvolupament (AECID) per a ONGD.

Respecte la gestió interna de l’organització s’hauran de tenir en compte els llibres de l’entitat, les consideracions respecte les persones sòcies, consideracions en relació a l’assemblea de socis i sòcies i els conflictes d’interessos.

Llibres de l’entitat

Cal recordar que aquests documents són una obligació legal i una eina de gestió per garantir el dret d’informació de les persones sòcies i de terceres. També són una garantia per la junta i una eina per gestionar amb transparència. A més, serveixen com una eina per generar confiança i no cal registrar-los.

  • Llibre d’actes: Serveix per agrupar en un llibre les reunions dels òrgans col·legiats de forma autenticada. El seu contingut mínim consta de la data i el lloc, l’ordre del dia, les persones assistents, el resum d’assumptes tractats, els acords adoptats, els resultats de les votacions i majories i les intervencions realitzades.
  • Llibre de socis i sòcies: Consta de la relació actualitzada, la data d’alta, la data de baixa i el domicili de les notificacions.
  • Llibre de persones voluntàries: Consta de la relació actualitzada, la descripció mínima de la tasca que fan i la capacitat específica, en cas que la tinguin.

Consideracions de les persones sòcies

S’haurà de determinar la capacitat de les persones sòcies, així com la seva categoria i el seu procediment d’admissió. Entre els seus drets i deures consten d’un règim disciplinari, la resolució de conflictes i les causes de baixa.

Consideracions en relació a l’assemblea de persones sòcies

Es compta amb una assemblea ordinària per aprovar la gestió de la junta directiva, el pressupost i els comptes anuals i una assemblea extraordinària per la junta directiva o un mínim del 10% de les persones sòcies.

Les reunions estaran constituïdes pel nombre d’associats/des a la primera i segona convocatòria, comptant amb la presidència i la secretaria de les reunions. A l’ordre del dia consten doncs els temes principals (pressupostos, activitat) i la inclusió de nous temes. Només es pot fer si com a mínim un 10% de les persones sòcies ho demanen.

Respecte les votacions i les adopcions d’acords, cada persona sòcia tindrà un vot, excepte el vot ponderat. Hi haurà suspensió de vot en cas d’un incompliment amb les obligacions econòmiques.

Aquest vot es pot delegar per correu per mitjans telemàtics i, en cas d’empat, es realitzarà el vot diriment de la presidència. Les votacions constaran de majoria simple (els vots a favor superen vots en contra sense comptar-hi abstencions, nuls o en blanc) o qualificada (segons els estatuts) i serà secreta si ho sol·liciten un mínim del 10% dels i les membres.

Conflictes d’interessos

En el supòsit de donar-se un conflicte d’aquestes característiques s’analitzarà l’interès personal i si existeixen lligams d’afectivitat, parents de línia directa o col·lateral fins a tercer grau.

Davant d'aquesta situació s’haurà de comunicar el conflicte, directament o indirecta, s’haurà de proporcionar la informació rellevant, abstenir-se d’intervenir ni en la deliberació ni en la votació i el seu vot no es computarà per establir la majoria necessària per adoptar l’acord.

Donades les circumstàncies i l’actual situació de teletreball per la majoria del personal, es pot realitzar una assemblea telemàtica, inclús no estant regulat als estatus i les votacions poden ser sense sessió.

Respecte la convocatòria de l’assemblea, si hi havia una convocada abans de l’estat d’alarma aleshores es realitzarà un mes després de finalitzar aquest estat, però si no hi havia convocada l’assemblea s’aplica.

Durant la vigència de l'estat d'alarma actual, els terminis previstos legalment per a la reunió dels òrgans col·legiats de les persones jurídiques de dret privat subjectes a les disposicions del dret català, queden suspesos a partir de la data de declaració de l'estat d'alarma, i el seu còmput es reprèn a partir de la data de finalització de l'estat d'alarma o les seves pròrrogues.

D’altra banda, es suspèn el termini de presentació de comptes, amb la possibilitat de presentar-los fins 3 mesos després de finalitzar l’estat d’alarma.

Entitats esportives

Pel que fa a les entitats de caire esportiu, es suspenen les assemblees generals. La convocatòria és sense efecte i es tornarà a convocar un cop finalitzi l’estat d’alarma. També hi haurà una pròrroga automàtica del mandat de la junta, en un mes des de la finalització de l’estat d’alarma amb aprovació del calendari electoral.

  • Impugnació d’acords: Es podran impugnar acords als actes contraris de la llei (6 mesos), així com als actes contraris als estatus o lesius de l’interès de l’entitat (40 dies).
  • Pressupostos bàsics: Els pressupostos bàsics de la responsabilitat de les persones membres de la junta directiva s’impugnaran quan hi hagi un dany a l’associació o un incompliment de la llei, dels estatuts, dels actes o omissions negligents.
  • Criteri general: Les persones jurídiques responen pels danys que l'òrgan de govern, els membres d'aquest o altres representants causin a terceres persones, per acció o omissió, en el compliment de les funcions que tenen encomanades, sense perjudici de la responsabilitat directa i solidària, per fet propi de la persona o les persones causants del dany. L’entitat serà la responsable dels danys i no es limita la responsabilitat ni responen les persones sòcies.
  • Causes d’exoneració: Amb l’oposició a l’acord i sense intervenció en la seva execució. Tampoc intervindran en l’adopció ni en l’execució de l’acord sempre que s’hagi fet tot el possible per evitar el dany o almenys s’hagin oposat formalment en saber-ho.
  • Responsabilitats dels i les membres: Tindran una responsabilitat penal en la participació del fet delictiu, la possibilitat d’imputació formal de l’associació i els protocols interns d’actuació. Així mateix, hi ha eines per limitar la responsabilitat amb protocols interns com el 'compliance', transparència a la gestió, la llei de transparència i la normativa de blanqueig de capital i assegurança.
field_vote: