Les claus de la nova regulació dels lloguers

Imatge principal a portada: 
La normativa contempla dos tipus d’infraccions, les lleus i les greus, per tal que els contractes d’arrendament compleixin amb tots els requisits. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

La guia elaborada pel Sindicat de Llogateres recull punt per punt els aspectes més importants de la Llei 11/2020 als nous contractes d’arrendament.

El Sindicat de Llogateres ha publicat l’informe ‘La regulació dels lloguers, punt per punt’, un document que aborda les mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge estipulades a la Llei 11/2020, del 18 de setembre.

Imatges secundàries: 
La normativa contempla dos tipus d’infraccions, les lleus i les greus, per tal que els contractes d’arrendament compleixin amb tots els requisits. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Les infraccions lleus van del 3.000 als 9.000 € i les greus dels 9.000 als 90.000 €. Fonr: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
A quins casos afecta la llei?
A quins municipis s’aplica?
I pel que fa a la resta de municipis?
Com es determina el preu del lloguer?
Excepcions
Garanties
Si no es complex la llei?
Continguts: 

La nova regulació s’aplica als nous contractes de lloguer de residència permanent de les persones llogateres, si l’habitatge està situat en una àrea declarada amb mercat d’habitatge tens.

En cap cas s’aplica a arrendaments anteriors a l’1 de gener de 1995, ni als habitatges que ja tenen un règim específic de determinació de rendes, com els habitatges de protecció oficial, lloguer social obligatori, d’inserció o mediació per al lloguer social o d’arrendament de caràcter assistencial.

Hi ha un total de 60 municipis declarats àrees de mercat d’habitatge tens, en els quals la regulació s’aplicarà un mínim d’1 any des de l’entrada en vigor a la llei.

Els municipis són Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona, Blanes, Calafell, Castellar del Vallès, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Figueres, Gavà, Girona, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Igualada, Lleida, Manlleu, Manresa, Martorell, El Masnou, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Olesa de Montserrat, Olot, Palafrugell, Pallejà, Pineda, El Prat de Llobregat, Premià de Mar i Reus.

També es troben a la llista Ripollet, Rubí, Sabadell, Salou, Salt, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de la Mogoda, Sitges, Tarragona, Terrassa, Tortosa, el Vendrell, Vic, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Mar.

En el cas dels municipis no inclosos, però que conformin l’índex de referència de preus de lloguer, poden ser declarats com una àrea de mercat d’habitatge tens si representa un creixement del preu dels lloguers clarament superior a la mitjana catalana.

També es podrà declarar àrea de mercat d’habitatge tens si el lloguer mitjà és superior al 30% dels ingressos habituals de les llars o la renda mitjana de persones menors de 35 anys o si existeix un creixement interanual acumulat de 3 punts per sobre de l’IPC, en els darrers 5 anys.

Pels habitatges llogats en els darrers cinc anys, si el preu de l’anterior contracte estava per sota de l’índex de referència, la renda del nou contracte no podrà superar el preu acordat en el darrer contracte. En el cas que el preu de l’anterior contracte estigués per sobre de l’índex de referència, amb el nou contracte el preu ha de baixar com a mínim fins al valor l’índex.

En el cas que l’habitatge no hagi estat llogat en els darrers cinc anys, la renda no podrà superar l’índex de referència. Els preus màxims es mantindran tot i que es canviï de persona llogatera.

D’altra banda, mentre duri el contracte, la renda només es podrà actualitzar si està previst al mateix contracte. I, en qualsevol cas, l’increment podrà ser superior al de l’IPC interanual.

En els cas que falti molt per acabar el contracte i el preu màxim que marca la regulació sigui inferior al que es paga, es pot negociar un nou contracte amb una reducció de la renda.

A més, no es podran afegir al nou contracte despeses generals assimilades a la renda en l’anterior contracte. Si el pis no estava arrendat prèviament o en l’anterior contracte les despeses estiguessin detallades, les parts poden pactar que la persona llogatera assumeixi despeses generals i serveis individuals, però caldrà fer constar cada pagament de forma desglossada.

Es podrà pactar un increment o disminució d'un 5% del preu de l’índex en funció de l’estat i característiques de l’habitatge. Només es podrà incrementar si reuneix un mínim de tres de les següents característiques: ascensor, aparcament, està moblat, calefacció o refrigeració, piscina comunitària o equipaments similars, jardí o terrat comunitari, consergeria i vistes especials.

En el cas que al darrer any s’hagin fet obres de millora d’habitabilitat, seguretat, confortabilitat o eficiència energètica, es pot incrementar el preu i aquest serà equivalent com a màxim a l’interès legal incrementat en tres punts sobre el capital invertit en la millora, el que representa un 6% en total. Per molt gran que sigui la inversió en millores, l’increment total mai superarà el 20% de la renda, sense comptar les subvencions públiques com a part del capital invertit.

D’altra banda, si es fan obres de millora un cop superats els 5 primers anys de contracte, es poden incloure els increments previstos per aquests casos en la legislació vigent. S’ha de tenir en compte que aquestes obres han de ser de millora i mai de manteniment i hauran d’estar justificades mitjançant factures.

En el cas que amb el contracte anterior hi hagués una relació de parentiu entre persona arrendadora i arrendatària, el preu del nou contracte sí que pot superar el de l’anterior, però no pot superar el preu de l’índex.

Respecte els habitatges nous en els darrers 5 anys i els que hagin tingut una gran rehabilitació, el nou preu no podrà superar l’àrea superior de l’índex de referència, tot i que durant els primers tres anys no se’ls aplicarà aquesta llei.

Per comptar amb unes garanties, l’anunci del lloguer ha d’incloure el valor de l’índex de referència que correspongui i l’import de la renda del darrer contracte d’arrendament en aquell mateix habitatge.

Pel que fa al nou contracte, ha de constar el valor de l’índex de referència (€/m2), acompanyat del document que genera el sistema d’indexació dels preus de lloguer. En el cas de l’increment del 5% de la renda, s’ha d’explicar com s’ha calculat la nova renda i els motius de l’increment. Si la renda inicial ve determinada per la renda d’un contracte anterior, ha de constar el preu inicial de l’anterior contracte.

En el cas que es cobri una renda superior a la que estableix la llei, s’haurà de tornar amb els interessos que legalment pertoquin, tenint en compte que hi ha un règim sancionador per la gent que infringeixi la llei, amb multes que van dels 3.000 fins al 90.000 €.

La normativa contempla dos tipus d’infraccions, les lleus i les greus, per tal que els contractes d’arrendament compleixin amb tots els requisits.

Les infraccions lleus van dels 3.000 als 9.000 € i contemplen les següents situacions:

  • No fer constar l’índex i/o la renda de l’anterior contracte en la publicitat d’habitatges de lloguer.
  • No adjuntar al contracte o no facilitar la documentació sobre l’índex de preus i/o la informació sobre el contracte anterior, o bé falsejar aquesta informació.
  • Establir una renda que superi l’import màxim establert en menys d’un 20%.

Les infraccions greus van dels 9.000 als 90.000 € i contemplen les següents situacions:

  • Llogar un habitatge incomplint els criteris de determinació de les rendes que dicta aquesta llei.
  • Establir una renda que superi l’import màxim establert en un 20% o més.
  • Amagar al llogater que l’habitatge es troba subjecte al règim de contenció de rendes.
  • Ometre la informació relativa a l’índex de referència de preus de lloguer d’habitatges, així com l’import de la renda del contracte d’arrendament anterior.
field_vote: 

Bones pràctiques per a una comunicació no sexista

Imatge principal a portada: 
Un dels elements indispensable a l’hora de registrar un pla d’igualtat és comptar amb un llenguatge i una comunicació no sexista. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

Utilitzar les formes genèriques i impersonals en lloc de les formes dobles, fer ús dels adjectius en comptes de substantius o utilitzar noms epicens són només algunes de les pautes que es poden seguir per a un llenguatge inclusiu.

Per aconseguir una igualtat de gènere real a una entitat, és imprescindible comptar amb una comunicació no sexista, adequada a formes no discriminatòries. Per aquest motiu, és important que s’evitin els usos lingüístics que minimitzen la visualització d’algun gènere i poden crear desigualtat.

Imatges secundàries: 
Un dels elements indispensable a l’hora de registrar un pla d’igualtat és comptar amb un llenguatge i una comunicació no sexista. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Si a l’hora de comunicar-se s’utilitza un llenguatge androcèntric, es nega l'evidència dels canvis socials per assolir una igualtat de gènere real. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Què representa el llenguatge androcèntric?
Contingut mínim per registrar un pla d’igualtat
Bones pràctiques
Guies per a una bona comunicació no sexista
Continguts: 

En el moment en què s’anomena una cosa, una persona o un col·lectiu, s’està fent visible i es reconeix la seva existència. D’aquesta manera, el llenguatge condiciona la imatge de la realitat i la perspectiva d’aquesta.

Si a l’hora de comunicar-se s’utilitza un llenguatge androcèntric i estereotipat sobre les dones i els homes, es nega l'evidència dels canvis socials que s’estan duent a terme per assolir una igualtat de gènere real.

Per aquest motiu, si s’utilitza la forma masculina com a genèric no s’està donant visibilitat a les dones i tot el que això representa. Tot i que estiguin presents a la feina, la cultura, l'educació, la política, l’esport o el Tercer Sector, si no apareixen en el llenguatge, queda totalment minvada la seva repercussió i presència, generant una discriminació perpetuada cap al gènere femení.

Per tant, per reflectir la situació real de les dones, el llenguatge i la seva utilització hauran de canviar per a la igualtat efectiva de dones i homes amb la implantació d’un llenguatge no sexista, tal i com diu la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març.

Un dels elements indispensable a l’hora de registrar un pla d’igualtat és comptar amb un llenguatge i una comunicació no sexista. La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes fa referència a la necessitat d’aquest llenguatge en diversos àmbits.

Per aquest motiu, les entitats han de portar a la pràctica una comunicació no sexista, ja sigui en el dia a dia, com en la seva comunicació, tant interna com externa. Si es registra un pla d’igualtat, totes les mesures referents en aquest aspecte s’hauran de recollir en la sol·licitud del registre.

Per emprar un llenguatge inclusiu correcte, primer de tot, es prioritzaran les formes genèriques i impersonals abans que les formes dobles, sempre que sigui possible. És important que no es redueixi el llenguatge no sexista als desdoblaments, ja que moltes de les solucions són precisament més sintètiques.

Exemples:

  • Incorrecte: ‘La directora, el subdirector, la cap d’estudis, professors i alumnes estan convidats a la castanyada, que enguany es realitzarà al pati interior de l’escola’.
  • Correcte: ‘Tota la comunitat educativa està convidada a la castanyada, que enguany es realitzarà al pati interior de l’escola’.
  • Incorrecte: ‘Els mestres i les mestres de secundària han donat la benvinguda als alumnes i les alumnes de primer curs’.
  • Correcte: ‘El professorat de secundària ha donat la benvinguda a l’alumnat de primer curs’.

D’altra banda, sempre que sigui possible, s’hauran d’utilitzar adjectius en comptes de substantius.

Exemple:

  • Incorrecte: ‘Vaig recollir l’informe del metge’.
  • Correcte: ‘Vaig recollir l’informe mèdic’.

Una altra alternativa, en cas de no poder utilitzar formes genèriques, ni personals, ni adjectius, serà l’ús de noms epicens com estudiant, nadó, periodista, infant, adolescent o persona. D’altra banda, també es pot adjuntar la terminació femenina a la forma masculina després d'una barra inclinada. Sobretot pot ser pràctic en textos breus i esquemàtics, com ara formularis, llistes, taules i gràfics.

L’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació, amb el suport de la Diputació de Barcelona, compta amb la Guia orientativa sobre l’ús d’una comunicació no sexista en l’àmbit de les administracions locals.

L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) també posa a disposició de la ciutadania una guia de llenguatge inclusiu, Eines per a una comunicació no sexista i la Generalitat de Catalunya compta amb la Guia d’usos no sexistes de la llengua, per als textos referents a l’Administració.

Algunes universitats també han donat un pas endavant per emprar el llenguatge inclusiu, com és el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha publicat la Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona.

D’altra banda, Suport Tercer Sector, l’àrea de Fundesplai dedicada a l’enfortiment del tercer sector mitjançant l’acompanyament de tasques de gestió, formació i generació d’eines i recursos, disposa d’un servei d’acompanyament a entitats en la realització de plans d’igualtat i projectes com ‘En qüestions de gènere EMPAT’, amb el qual es donen eines per emprar una comunicació no sexista.

field_vote: 

El Registre Salarial obligatori del que ningú se’n recorda

Imatge principal a portada: 
El registre salarial és una mesura obligatòria vigent des del 8 de març de 2019. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Eduardo Izquierdo
Resum: 

El recurs remarca la importància de lluitar contra la precarietat laboral i garantir la igualtat d'oportunitats a través d'aquesta mesura indispensable.

El tan comentat registre horari, desenvolupat pel RD 8/2019 de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball, ha fet passar per alt un altre registre també obligatori per a totes les entitats.

Imatges secundàries: 
El registre salarial és una mesura obligatòria vigent des del 8 de març de 2019. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Les entitats amb més de 50 persones treballadores, a més, han de calcular la bretxa salarial total. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Què és el registre salarial?
Contingut del registre salarial
Què és la bretxa salarial?
Quan s’aplica i quan s’actualitza el registre?
Em poden sancionar si no tinc el registre?
Continguts: 

L’article 2 del citat RD 6/2019 modifica el text refós de l’Estatut dels Treballadors aprovat pel RD Legislatiu 2/2015. En concret, es modifica l’article 28 i s’introdueix una nova obligatorietat. El redactat queda de la següent manera: “L’empresari està obligat a portar un registre amb els valors de mitjans de salaris, els complements salarials i les percepcions extrasalarials de la seva plantilla, desagregats per sexe i distribuïts per grups professionals, categories professionals o llocs de treballs iguals o d’igual valor”.

Per tant, a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reial Decret totes les entitats que tinguin personal estan obligades a registrar els salaris mitjans de les seves plantilles diferenciant per sexe i per llocs de treball.

El Reial Decret 902/2020 d'igualtat retributiva entre homes i dones, mencionat anteriorment, reforça els aspectes citats desenvolupant reglamentàriament la confecció dels registres salarials.

Un cop es té clara l’obligatorietat d’aquest registre, el primer dubte que es planteja és el seu contingut. Aquest variarà, a més, segons el número de persones treballadores de l’entitat.

Amb caràcter general, el registre salarial ha d’incloure, de manera disgregada per sexes, i per categories i llocs de treball:

  • Els valors mitjans de salaris.
  • Els valors mitjans dels complements salarials (hores extres, hores complementàries...).
  • Els valors mitjans dels complements extrasalarials (dietes, transport...).

La gran diferència, per qüestions de volum, és que les entitats amb més de 50 persones treballadores, a més, han de calcular la bretxa salarial total de l’entitat, i si aquesta supera el 25% han de justificar el motiu.

Existeixen dos tipus de bretxa salarial:

  1. Bretxa salarial total: comparació entre la mitjana dels sous que perceben els homes de l’entitat i els que perceben les dones, sense tenir en compte el percentatge de la jornada treballat.
  2. Bretxa salarial per hores: comparació entre les mateixes dades però, en aquest cas, prenent com a referència el preu per hora per tal de que aquesta no quedi desvirtuada per les hores treballades.

Existeix també el concepte de bretxa salarial ajustada, que és aquella que té en compte aspectes personals com edat o educació, a més del lloc de treball o el sector de l’activitat.

En qualsevol cas, si l’entitat disposa de més de 50 persones treballadores, la normativa ens obliga a calcular la bretxa salarial total per incloure-la al registre.

El registre salarial és una mesura obligatòria vigent des del 8 de març de 2019 i no existeix cap tipus d’entitat o empresa que estigui exempta de realitzar-ho. A més, aquest registre ha d’estar disponible pels i les representants dels treballadors i treballadores i la Inspecció de Treball en qualsevol moment, tot i que no s’estableix cap tipus de format oficial i simplement s’exigeix que el mateix disposi de totes les dades requerides.

Tanmateix, la normativa exigeix que el registre es modifiqui quan hi hagin canvis significatius que afectin l’estructura salarial de les entitats, pel que pot ser recomanable fer-ho, com a mínim, cada principi d’any.

El RD 902/2020 estableix que l'elaboració d'aquest registre requereix un període de consultes amb la representació laboral dels treballadors/es amb 10 dies d'antelació.

Sí. Incomplir amb l’obligatorietat del registre salarial suposa una infracció greu que pot comportar una sanció dels 625€ als 6.250€.

field_vote: 

Tot el que has de saber del registre de professionals de l'educació en el lleure de Catalunya

Imatge principal a portada: 
Amb la creació de la nova ordre es pretén disposar d'una informació actualitzada de les persones professionals de l'educació en el lleure. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

Totes les persones titulades a través de les escoles del sector reconegudes per la Direcció General de Joventut s'adheriran al llistat automàticament.

L’objectiu de l’ORDRE TSF/174/2020, del Registre Oficial de Professionals de l'Educació en el Lleure de Catalunya és identificar les persones que tenen una titulació oficial que les habilita per exercir de professionals de l'educació en el lleure, tant de manera voluntària com remunerada.

Imatges secundàries: 
Amb la creació de la nova ordre es pretén disposar d'una informació actualitzada de les persones professionals de l'educació en el lleure. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
També es pretén facilitar el disseny i la implementació de polítiques orientades a la formació dels i les professionals de l'educació en el lleure a Catalunya. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Finalitats
Estructura
Dades a entregar
Titulacions vàlides
Requisits d’inscripció
Presentació de la sol·licitud
Inscripció automàtica
Continguts: 

Amb la creació de la nova ordre es pretén disposar d'una informació actualitzada de les persones professionals de l'educació en el lleure que tenen la titulació adequada per exercir com a tals, així com facilitar el disseny i la implementació de polítiques orientades a la formació dels i les professionals de l'educació en el lleure a Catalunya.

D’altra banda, també es pretén permetre un accés fiable, tant a la ciutadania com a l'administració responsable del seguiment de les activitats d'educació en el lleure, per saber si una persona té una titulació que l'habilita professionalment per exercir d'educadora en el lleure.

El document es divideix en dues seccions. Per un costat, les persones titulades per exercir com a monitor/a d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil. És a dir, que poden exercir de persona dirigent com a membre de l'equip de dirigents d'una activitat d'educació en el lleure en la qual participen menors de 18 anys.

D’altra banda, persones titulades per exercir com a director/a d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil. És a dir, que poden exercir de persona responsable d'una activitat d'educació en el lleure en la qual participen menors de 18 anys.

Per formalitzar el registre dels i les monitores ha de constar el número d’inscripció, la data de la inscripció i les dades identificatives de la persona interessada com el nom i cognoms, DNI, data de naixement i gènere.

També és demana la secció o seccions en les quals està inscrita la persona interessada, el títol que faculta per exercir la professió o, quan no se'n tingui, document d'habilitació, acreditació, validació o reconeixement. En el cas de les titulacions expedides per l'organisme competent en matèria de joventut, s’haurà d’esmentar el centre on s'ha cursat la formació oficial corresponent.

Es podran registrar totes les persones que tinguin alguna de les següents titulacions:

En la secció de monitor/a:

  • Diploma de monitor/a d'activitats de lleure infantil i juvenil expedit per la Direcció General de Joventut o organisme homòleg d'una comunitat autònoma de l'Estat espanyol.
  • Certificat de professionalitat de dinamització d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.
  • Títol de tècnic/a superior en animació sociocultural.
  • Títol del sistema educatiu que inclogui tots els mòduls formatius per obtenir la qualificació professional de dinamització d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.

En la secció de director/a:

  • Diploma de director/a d'activitats de lleure infantil i juvenil expedit per la Direcció General de Joventut o organisme homòleg d'una comunitat autònoma de l'Estat espanyol.
  • Certificat de professionalitat de direcció i coordinació d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.
  • Títol de tècnic/a superior d'animació sociocultural i turística.
  • Títol de tècnic/a superior d'ensenyament i animació socioesportiva.
  • Títol del sistema educatiu que inclogui tots els mòduls formatius per obtenir la qualificació professional de direcció i coordinació d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.

Per formalitzar el registre s’ha de tenir un mínim de 18 anys, tenir alguna de les titulacions esmentades en l’anterior apartat i haver fet un mínim de 160 hores de pràctiques com a monitor/a en un centre d'educació en el lleure infantil i juvenil. En el cas de les persones directores de lleure, se’ls demanarà un mínim de 120 hores de pràctiques com a director/a en un centre d'educació en el lleure infantil i juvenil.

A més, s’haurà d’aportar una còpia digitalitzada de la titulació corresponent, una còpia digitalitzada de la certificació de les hores de pràctiques i la declaració responsable en què es confirmi que les còpies digitalitzades corresponen amb l'original i que la persona sol·licitant compleix els requisits per poder inscriure's en el registre. En qualsevol cas, l'Administració pot verificar la conformitat de les dades entregades.

La tramitació de la inscripció en el registre és electrònica, amb garantia dels principis de disponibilitat, autenticitat, integritat, confidencialitat i conservació de la informació. El formulari de sol·licitud es pot obtenir i presentar al Canal Empresa i a l'apartat Tràmits de la Generalitat de Catalunya. Com que s'ha de presentar electrònicament, caldrà disposar d'un certificat digital vàlid i vigent.

Un cop formalitzada la presentació, la persona interessada pot fer el seguiment de l'estat de la sol·licitud des de la seva carpeta de l'apartat Tràmits del web de la Generalitat de Catalunya.

Les persones que obtinguin el diploma de monitor/a o director/a d'activitats de lleure infantil i juvenil en alguna de les escoles reconegudes per l'òrgan competent en matèria de joventut s’inscriuran d’ofici i de forma automàtica.

També ho faran les persones que tenen el diploma de monitor/a o director/a que expedeix la Direcció General de Joventut amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta ordre.

En aquests casos, el número d'inscripció en el registre correspondrà amb el que consta al carnet de monitor/a i de director/a d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil, i el carnet tindrà les funcions de certificat d'inscripció.

field_vote: 

Llei 10/2010: com prevenir el blanqueig de capitals a les entitats

Imatge principal a portada: 
Les entitats financeres no subministren a les seves ESFL clientes les dades de les persones donants inferiors a 1.000€. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

La normativa defineix quan s’han d’identificar les persones que aporten fons o reben recursos de les fundacions i associacions.

Sovint, les Entitats Sense Finalitats Lucratives (ESFL) reben donacions de persones particulars, altres fundacions i associacions o empreses. En funció del tipus de donació i la quantitat que es rep, l’entitat ha de portar un control a través de la identificació i la comprovació de les persones donants. La Llei 10/2010 recull en quins casos és obligatòria aquesta identificació amb l’objectiu d’assegurar-se que no s’està fent blanqueig de capital.

Imatges secundàries: 
Les entitats financeres no subministren a les seves ESFL clientes les dades de les persones donants inferiors a 1.000€. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
La mitjana de les donacions a l’Estat espanyol és d’entre 160 i 170€. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Identificació de les persones que reben fons o recursos de les ESFL
Comprovació de les persones que rebin fons o recursos d’ESFL
Llindar en la identificació de les persones que aportin fons o recursos per import igual o superior a 100 euros
Identificació de les persones que aportin fons o recursos per import igual o superior a 100 euros
Comprovació de les persones que aportin fons o recursos per import igual o superior a 100 euros
Declaració responsable i conservació dels documents
Continguts: 

Quan una fundació o associació treballa sense una contrapart i ho fa directament amb les persones beneficiàries, la identificació de la qual no és possible, totes aquestes persones s’hauran d’identificar com a col·lectiu.

En canvi, quan hi ha una contrapart i no es treballa directament amb les persones beneficiàries, s’hauran d’identificar les contraparts i les persones col·laboradores.

Quan no hi ha contrapart i es treballa directament amb persones beneficiàries individuals i en les quals la identificació no és possible, la comprovació tampoc és pot dur a terme. En aquest cas, serà suficient si l’entitat té un registre del número de persones beneficiàries ateses a cada centre, localitat o programa.

En el cas de que hi hagi una contrapart i no es treballi directament amb les persones beneficiàries individuals, les obligacions d’identificació i comprovació es limiten a l’entitat intermèdia sense necessitat de continuar amb la cadena de control i la comprovació de les entitats amb les quals l’entitat intermèdia arribi a un acord.

Les entitats financeres no subministren a les seves ESFL clientes les dades de les persones donants inferiors a 1.000€, ja que si ho fessin incomplirien la LOPD. Tenint en compte que la mitjana de les donacions a l’Estat espanyol és d’entre 160 i 170€, es queda molt lluny del mínim exigit.

Però és cert que l’article 42 de la llei obliga la identificació i la comprovació de la identitat de totes les persones que aportin a títol gratuït fons o recursos per import igual o superior a 100€. En el cas que la donació pretengui ser anònima, aquesta haurà de ser rebutjada per l’entitat.

Tot i que la norma obliga a mantenir registres de les identitats dels i les donants, aquestes s’hauran de fer d’acord als termes disposats en l’article 3.

Per a les entitats, la identificació de les persones donants puntuals que superin els 100 euros és bastant complexa, a no ser que sigui una donant recurrent, amb la que es pot mantenir una estructura de control i és més viable sol·licitar més informació.

Per aquest motiu, la identificació del titular s’haurà de fer efectiva amb l’execució de transferències electròniques superiors a 1.000 euros o en l’execució d’altres operacions ocasionals superiors a 15.000 euros.

Pel que fa a persones físiques com a donants individuals, no és necessari comptar amb fotocòpies del DNI, ja que podria desincentivar les donacions i representaria una burocràcia important. Tot i així, seria desitjable. Igualment, es preveu la identificació i comprovació de la identitat de la persona donant que es farà mitjançant un document fefaent.

Respecte les persones jurídiques, empreses donants o col·laboradores i altres ESFL finançadores, les exigències en la comprovació s’incrementen. Es demana fotocòpia dels documents que acreditin denominació, forma jurídica, domicili, identitat de les administradores, estatuts i número d’identificació fiscal, a més d’una declaració responsable.

L’article exigeix que s’asseguri l’honorabilitat i l’adequació de les persones gestores de les contraparts, que es pot fer mitjançant una declaració responsable inspirada en els “Alts estàndards ètics en la contractació d’empleats, directius i agents”. Els i les subjectes no podran estar sancionades internacionalment, fent les corresponents comprovacions dirigides a assegurar-se que compten amb aquesta honorabilitat i adequació.

D’altra banda, l’article també demana la conservació durant 10 anys dels documents i registres que acreditin l’aplicació dels fons. La documentació s’haurà de conservar des de la finalització de la relació del negoci o l’execució de la operació ocasional. En el cas d’existir pagaments ajornats posteriors a la finalització de l’execució, es tindrà en compte la data de l’últim d’aquests pagaments.

field_vote: 

Quins canvis en la Llei de l’esport afecten les entitats?

Imatge principal a portada: 
Els òrgans de govern de les entitats esportives de Catalunya es poden reunir i adoptar acords a distància. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

Les mesures aprovades al maig per facilitar l’activitat dels clubs i federacions del sector deixen de ser excepcionals des d’aquest setembre.

Algunes de les mesures que es van aprovar durant l’estat d’alarma per pal·liar els efectes de la covid-19 en les entitats esportives ja són permanents.

Un decret aprovat aquest setembre ha modificat alguns articles de la Llei de l’Esport, sobretot, els centrats en l’organització de les entitats del sector, com ara clubs esportius. Aquí aprofundim sobre els canvis incorporats al text i d’aplicació immediata:

Imatges secundàries: 
Els òrgans de govern de les entitats esportives de Catalunya es poden reunir i adoptar acords a distància. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Reunions i acords a distància
També a les juntes directives i comissions delegades
Quines assemblees han de ser presencials?
Més competències per a les juntes directives
Continguts: 

Els òrgans de govern de les entitats esportives de Catalunya es poden reunir i adoptar acords a distància. Això sí, sempre que els estatuts de l’entitat en qüestió no ho prohibeixi de forma expressa.

Aquesta mesura deixa de ser provisional i, per tant, ja no s’aplica només en context de pandèmia amb terminis concrets sinó que passa a ser permanent. Això vol dir que les entitats esportives no cal que afegeixin als seus estatuts l’opció de fer assemblees per videoconferències. Ja podran gaudir d’aquesta possibilitat sense necessitat de fer-ho constar enlloc.

De totes maneres, la llei aclareix que la reunió s’haurà de fer de forma presencial si la complexitat tècnica que requereix l’organització i desenvolupament de la videoconferència dificulta el dret a la participació i el dret a vot de les persones que assisteixen a les assemblees.

Les juntes directives de les entitats esportives i les seves comissions delegades també poden adoptar acords sense reunió. Encara que els estatuts no ho prevegin. Es podran adoptar acords a distància quan ho decideixi el president/a o ho sol·liciti com a mínim dos membres de la junta o de la comissió.

A més, cal garantir l’autenticitat del vot, que es compleix amb el dret d’informació i de vot i que es deixa constància de la seva recepció. Els acords es poden votar a través de videoconferència, correspondència postal o qualsevol altre mitjà.

Pel que fa a les assemblees generals, les entitats esportives catalanes les poden celebrar per via telemàtica si tenen per objectiu deliberar o aprovar aspectes necessaris per al funcionament ordinari de l’entitat esportiva. En cap cas es poden convocar o celebrar assemblees generals a distància si tenen com a objectiu:

  • Modificar els estatuts i reglaments de l’entitat.
  • Dissoldre l’entitat.
  • Acordar la transformació, fusió o escissió de l’entitat.
  • Aprovar el vot de censura.
  • Escollir els i les membres de la junta directiva.

Si l’assemblea general no es pot fer a distància, les juntes directives poden adoptar acords sobre les mesures que permetin garantir el funcionament bàsic de l’entitat com a conseqüència de la crisi sanitària. Amb excepció, però, de les matèries competència de l’assemblea general.

La nova llei també habilita les juntes directives de les federacions esportives per adoptar mesures vinculades al calendari de competició esportiva del 2020-2021. Aquestes mesures entraran en vigor a partir de la data en què s’aprovin.

Els acords que adoptin les juntes directives hauran de ser ratificats per l’assemblea general en un període de 60 dies naturals, com a màxim, a comptar des del moment en què deixin de tenir efecte les mesures establertes a la resolució SLT/2107/2020, de 28 d’agost, per la qual s’adopten mesures especials en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic.

field_vote: 

7 consells per triar l’assegurança ideal per a la teva entitat

Imatge principal a portada: 
El món de les assegurances és molt tècnic i ampli, així que és una bona idea contactar amb alguna entitat especialitzada en assegurances que assessori sobre la matèria. Font: Pixabay. Font: Pixabay
Resum: 

Comptar amb un assessorament personalitzat, evitar franquícies o cobrir les activitats independentment del lloc on s’organitzin són algunes de les recomanacions que cal tenir en compte a l’hora de contractar una pòlissa.

Les entitats sense ànim de lucre han de comptar amb un bon assessorament que els permeti escollir l’assegurança més adaptada a la seva activitat. En aquest recurs s’enumeren set recomanacions pràctiques per a les organitzacions lucratives que volen contractar una pòlissa i no saben quina triar-ne.

Imatges secundàries: 
El món de les assegurances és molt tècnic i ampli, així que és una bona idea contactar amb alguna entitat especialitzada en assegurances que assessori sobre la matèria. Font: Pixabay. Font: Pixabay
Subtitols: 
Contractar l’assegurança amb una entitat del sector
Que sigui innominada
Evitar franquícies
Que ens cobreixi tota l’activitat que fem sigui on sigui
Contractar una pòlissa que englobi tota l’activitat de l’entitat
Comprovar que les cobertures coincideixen amb el que demanen les normatives vigents
La consideració dels tercers
Continguts: 

El món de les assegurances és molt tècnic i ampli, així que és una bona idea contactar amb alguna entitat especialitzada en assegurances que assessori sobre la matèria. Hi ha entitats del tercer sector que comercialitzen assegurances per a organitzacions del tercer sector.

Comptar amb un assessorament personalitzat per part d’una altra entitat del sector dona un valor afegit al servei ja que l’entitat assessora és experta en associacionisme i gestió de fundacions i voluntariat, així que té una visió més concreta de les necessitats i particularitats de les entitats. Una empresa, en canvi, al no estar centrada en el tercer sector, possiblement desconeix el dia a dia d’una organització no lucrativa i està més allunyada de les seves singularitats.

A més, contractar una assegurança a través d’una altra entitat no lucrativa és més coherent, ja que dona un impuls al treball en xarxa i enforteix el tercer sector.

Un altre punt clau a l’hora de contractar una assegurança és que sigui innominada. És a dir, que cobreixi un nombre determinat de persones sense necessitat d’especificar-ne les seves dades.

El fet que l’assegurança no es vinculi a una persona en concret permet que l’entitat s’estalviï tràmits de gestió i diners, ja que no li caldrà contractar noves assegurances cada vegada que una persona voluntària en substitueixi una altra.

És, per tant, una característica a tenir en compte per part d’entitats amb persones voluntàries o que fan activitats amb menors d’edat, entre d’altres. Tot i tractar-se d’una assegurança innominada, una qüestió a tenir en compte és que s’ha de tenir cobertura per a totes les persones susceptibles de patir un accident, per tant, el nombre de persones potencialment implicades no pot sobrepassar el límit de persones assegurades establert al contracte.

L’altra gran recomanació és la d’evitar franquícies. La franquícia consisteix en una quantitat fixa o en un percentatge que l’asseguradora pacta amb l’assegurat/da al contracte i que obliga la persona o entitat assegurada a pagar un mínim de diners en cas de dany o accident.

Per exemple, si una entitat té un accident i els costos són de 300 euros, si i la seva assegurança té una franquícia de 200 euros, la companyia haurà de pagar només 100 euros.

Si l’entitat opta per una assegurança sense franquícia, en cas d’accident, la companyia assumirà el 100% del cost; és a dir, cobrirà l’import des del primer euro.

També és molt pràctic per a les entitats no lucratives contractar una assegurança que cobreixi totes les activitats que duen a terme, independentment del lloc on s’organitzin.

Aquest consell és especialment útil per a les associacions i fundacions que celebren actes, jornades, excursions o assemblees en llocs diversos. Per exemple, si s’inclou aquesta clàusula a la pòlissa, les entitats estaran cobertes tant si organitzen una caminada a la muntanya com si fan una sortida a la platja.

Hi ha assegurances de molts tipus (d’accidents, de responsabilitat civil, de juntes directives, de voluntariat...) i molt sovint és necessari contractar-ne més d’una. Per simplificar la feina de les entitats, és recomanable contractar una pòlissa que englobi tota l’activitat de l’organització.

En comptes de contractar una assegurança de responsabilitat civil d’una banda i d’accidents per una altra, és més còmode optar per una que tingui en compte totes les necessitats legals de l’entitat.

D'altra banda, cal que la persona que s’encarrega de contractar l’assegurança per a l’entitat tingui clares les obligacions legals a les quals se sotmet l’entitat en qüestió en l’àmbit de les assegurances.

Cal revisar les normatives que regeixen les entitats en funció del seu àmbit d’actuació o la seva ubicació territorial per comprovar que les cobertures de l’assegurança coincideixen amb les normatives vigents.

Per això, tal com es mencionava al primer punt d’aquest llistat, és necessari comptar amb un bon assessorament jurídic abans d’escollir l’assegurança.

Finalment, però no menys important, és recomanable que la pòlissa de responsabilitat civil consideri a totes les persones de l’entitat com a tercers/es. És important que s’hi incloguin els diferents col·lectius amb qui l’entitat tingui una relació habitual.

Les assegurances del sector acostumen a comptar amb clàusules que interpreten el concepte de “tercers/es” de manera més àmplia i global que en altres assegurances més convencionals.

field_vote: 

Punts clau de la nova llei del teletreball

Imatge principal a portada: 
La llei del teletreball vol igualar els drets de les persones que treballen de manera presencial amb els de les que teletreballen. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

El decret estableix les condicions que s’han de fixar, el percentatge mínim de feina a distància i les persones que ho poden implementar, entre d’altres.

La llei del teletreball ja és una realitat, després de ser acordada per diferents agents socials. La nova normativa garanteix a les persones que treballen a distància la mateixa protecció que reben les que ho fan de forma presencial. L’auge del teletreball arran de la pandèmia ha impulsat l’aprovació d’aquest text, que afecta de ple les entitats del tercer sector, com ara associacions, fundacions i cooperatives.

Imatges secundàries: 
La llei del teletreball vol igualar els drets de les persones que treballen de manera presencial amb els de les que teletreballen. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Així, els dos col·lectius tindran els mateixos drets, ja sigui el dret a la formació, a la intimitat, a la promoció o a la flexibilitat horària, entre d’altres. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Diferències entre treball a distància i teletreball
Quin teletreball queda regulat per la norma?
Qui pot teletreballar?
Com es fixen les condicions?
Despeses que ha de cobrir l’entitat
Dret al registre horari
Com complir amb la protecció de dades?
Prevenció de riscos laborals i excepcions per la Covid-19
Continguts: 

El teletreball és una modalitat de treball a distància. Per tant, no són conceptes sinònims. El treball a distància és la forma d’organitzar una jornada laboral de tal manera que, de manera regular, l’activitat laboral es presta al domicili o al lloc que decideix la persona treballadora.

El teletreball és el treball a distància que requereix de l’ús exclusiu o prevalent de mitjans i sistemes informàtics, telemàtics i de telecomunicació.

La nova llei considera que el treball a distància ha d’estar regulat quan es presta durant, com a mínim, el 30% de la jornada laboral en un període consecutiu de tres mesos. Així, estan excloses d’aquesta norma les persones que teletreballen esporàdicament o les que només treballen des de casa un dia a la setmana.

Per tant, caldrà fer un dia i mig a la setmana de treball a distància perquè es consideri com a tal i hagi d’estar subjecte a les condicions establertes per la normativa.

El teletreball és una opció voluntària i reversible per part de la persona treballadora i, també, per part de l’associació o la fundació. Per tant, tant l’empleat/da com l’entitat han d’estar d’acord en la implantació d’aquesta modalitat. Segons la nova llei, hi haurà limitacions per a les persones menors d’edat i per a les persones treballadores amb contracte de pràctiques o formatiu.

Aquesta llei afecta empreses i entitats sense ànim de lucre amb treballadors/es. Pel contrari, no estan afectades les persones funcionàries i altres empleats/des de les administracions públiques.

La llei del teletreball vol igualar els drets de les persones que treballen de manera presencial amb els de les que teletreballen. Així, els dos col·lectius tindran els mateixos drets, ja sigui el dret a la formació, a la intimitat, a la promoció o a la flexibilitat horària, entre d’altres.

Per exemple, les entitats del tercer sector hauran d’adoptar mesures per garantir la participació del personal que teletreballa a les accions formatives.

La llei deixa clar que no hi ha d’haver diferències de retribució, estabilitat i jornades laborals entre la plantilla presencial i la teletreballadora.

L’entitat i la persona treballadora han de signar un acord per escrit que pot estar incorporat al contracte de treball inicial o es pot fer posteriorment. En tot cas, s’haurà de formalitzar abans que s’iniciï el treball a distància.

Al document hi ha de constar un inventari de tots els mitjans, equips i eines de treball. Cal incloure els consumibles i el mobiliari, i s’ha d’afegir la seva vida útil i el període màxim per renovar-lo.

També cal incloure a l’acord les despeses derivades de treballar a distància, l’horari laboral i les normes de disponibilitat, el percentatge de teletreball i treball presencial, el lloc on es farà el teletreball, la duració de l’acord i els terminis en cas de revertir el teletreball.

Finalment, és necessari recollir les instruccions de l’empresa sobre protecció de dades i seguretat de la informació.

Si canvia alguna de les condicions fixades, com ara el percentatge de presencialitat, caldrà modificar l’acord i la persona treballadora i l’entitat l’hauran de signar, també per escrit, abans de l’aplicació dels canvis.

L’entitat ha de lliurar a la representació dels treballadors/es una còpia de tots els acords firmats en un termini no superior a 10 dies des de la seva formalització. Després, els ha de remetre a l’oficina d’ocupació perquè quedin registrats.

L’entitat o empresa ha de garantir la dotació i el manteniment de “tots els mitjans, equips i eines necessàries per al desenvolupament de l’activitat” dels treballadors/es a distància. A més, s’ha de tenir en compte el que està establert al conveni pertinent.

Les persones treballadores no han d’assumir en cap cas les despeses relacionades amb aquests equips vinculats al desenvolupament de l’activitat laboral. Per això tenen dret a una compensació per part de l’entitat.

La compensació s’ha de negociar en l’acord individual amb els i les representants dels treballadors/es o, si no, davant d’un jutge o jutgessa.

Les persones que teletreballen també hauran de fitxar per complir amb la llei del registre horari. Les entitats, doncs, han d’optar per aplicacions o programes que permetin registrar de manera remota l’inici i el final de les jornades.

Tal com menciona la normativa, el sistema de registre horari haurà de “reflectir fidelment el temps que la persona treballadora que teletreballa dedica a l’activitat laboral”, tenint en compte que es poden acollir a la flexibilitat horària igual que els treballadors/es presencials.

Caldrà que l’associació o fundació estableixi criteris d’ús dels dispositius digitals respectant el dret a la intimitat. En l’elaboració de l’acord hi haurà la representació legal de les persones treballadores.

L’entitat no pot exigir als seus treballadors/es la instal·lació de programes en dispositius que són propietat de la persona treballadora. Tampoc pot exigir l’ús de dispositius personals per al desenvolupament del treball a distància.

Els convenis col·lectius especificaran els casos en els quals les persones treballadores poden utilitzar per motius personals els equips informàtics proveïts per l’entitat i tindran en compte “els usos socials d’aquests mitjans i les particularitats del treball a distància”.

A més, les entitats han d’avaluar els riscos laborals característics del teletreball. Cal posar especial atenció als factors psicosocials, ergonòmics i organitzatius i s’ha de tenir en compte la distribució de la jornada, els temps de disponibilitat i la garantia dels descansos i la desconnexió durant la jornada.

L’entitat ha d’obtenir tota la informació dels riscos als qual s’exposa la persona treballadora dins de la seva zona de treball (no es té en compte tot l’habitatge). Per aconseguir aquestes dades, caldrà demanar-les a la persona treballadora i, si cal, fer una visita a l’espai de teletreball. La visita sempre ha de tenir el consentiment de la persona treballadora i, en cas que no doni permís, l’entitat es basarà en la informació transmesa pel treballador/a.

El treball a distància excepcional com a conseqüència de les mesures per evitar el contagi de coronavirus està al marge d’aquesta llei. Almenys, fins que durin les mesures anticovid, tal com ho estableix una disposició transitòria de la norma.

Tot i això, les entitats han de proveir de mitjans, equips, eines i consumibles necessaris per treballar des de casa. A més, si existeixen despeses derivades del teletreball s’hauran de compensar a través de la via que es decideixi per negociació col·lectiva.

field_vote: 

Com redactar un conveni de col·laboració?

Imatge principal a portada: 
Els convenis compten amb una estructura estable formada per determinats blocs d’informació. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

El document ha d’incloure, entre d'altres aspectes, les dades personals de les persones o entitats involucrades, els acords als quals es comprometen, i els objectius i la duració dels pactes.

Les pautes generals de redacció segueixen una estructura formal amb blocs d’informació estables. Aquest recurs resumeix els elements clau que han de tenir els convenis de col·laboració, molt habituals entre entitats del tercer sector.

Imatges secundàries: 
Els convenis compten amb una estructura estable formada per determinats blocs d’informació. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Les entitats sense ànim de lucre solen firmar convenis de col·laboració per gestionar projectes amb altres organitzacions no lucratives. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Què és un conveni?
Criteris generals de redacció
Estructura estable i formal
Model de conveni
Continguts: 

Un conveni és un document per mitjà del qual s’estableixen uns acords entre institucions, organismes o persones per dur a terme un objectiu d’interès comú.

De vegades s’utilitzen els termes contracte i conveni com si fossin sinònims, però Optimot matisa que són conceptes lleugerament diferents. L’Administració aplica el terme contracte als contractes administratius com el d’obres, subministraments i gestió de serveis públics, mentre que el terme conveni fa referència als acords de col·laboració amb institucions.

Les entitats sense ànim de lucre solen firmar convenis de col·laboració per gestionar projectes amb altres organitzacions no lucratives, amb l’administració pública o amb empreses. D’aquesta manera uneixen forces per gestionar serveis de manera conjunta o per col·laborar en alguna activitat en concret.

Un dels convenis més habituals al tercer sector és el conveni de col·laboració empresarial a través dels quals les entitats o empreses col·laboren i participen en activitats d’interès general o aporten una quantitat econòmica a l’organització.

La redacció d’un conveni ha de ser clara, rigorosa i concisa. És a dir, ha de seguir els principis bàsics de la redacció administrativa i jurídica. El document ha de seguir una estructura lògica i s’ha de dividir en blocs homogenis. L'estructura està prefixada així que, com en tota la documentació administrativa i jurídica, no hi ha possibilitat de deixar volar la creativitat de la persona redactora.

El to del text ha de mantenir-se sempre formal, amb l’objectiu d’adequar-se a la situació comunicativa. Una mostra d’aquesta formalitat és l’ús de la tercera persona del plural (exposen, manifesten, acorden...). S’utilitza aquest tractament perquè en un conveni hi ha una tercera persona que dona fe de l’acord.

Si el conveni és privat, però, s’utilitza la primera persona del plural (exposem, manifestem, pactem...) perquè només el signen les parts contractants i d’aquesta manera s’opta per un estil de redacció més directe.

Els convenis compten amb una estructura estable formada per determinats blocs d’informació, tal com s’explica en aquest document de la Universitat de Barcelona. D’una banda, cal incloure les dades de les parts contractats, la finalitat del conveni, els pactes, el llocs i la data, i la signatura.

A més, hi ha convenis que també afegeixen informació com un títol, les dades de qui dona fe pública i una fórmula final.

Títol

El títol identifica el document. Ha d’anar al principi, s’ha de destacar tipogràficament de la resta del text, i ha de descriure l’objectiu del conveni. Es poden identificar amb una numeració.

El títol pot presentar alguna d’aquestes formes:

‘Conveni (...) entre (...) / (...) sobre (...)’

‘Conveni de col·laboració’

‘Acord de cooperació entre (...) / (...) sobre (...)’

Participants

L’apartat de dades de les parts contractants ha d’incloure el nom, cognoms, DNI i el domicili de les persones o entitats que subscriuen el conveni.

També ha de fer referència a la condició amb què actuen les parts participants. Poden actuar en representació d’una altra persona o d’una entitat, o en nom propi. En cas de representar una altra persona o entitat s’hi ha de fer constar la normativa que els atribueix aquesta representació.

L’apartat pot començar amb aquesta fórmula:

‘D’una part, (...), i de l’altra, (...)’.

Finalitat

En aquest apartat es concreta el perquè del conveni. Per exemple, pot ser la constitució d’una societat civil, la formalització d’una compra, el lloguer d’un habitatge, l’acord d’una col·laboració...

Pactes o acords

En aquest punt es presenten les diverses clàusules o pactes que s’estipulen al conveni. Habitualment comencen amb les expressions ‘acorden’, ‘pacten’, ‘acordem’, ‘pactem’, ‘acords’, ‘clàusules’ o ‘pactes’. Es tracta del nucli del document.

Els pactes s’han de redactar amb frases curtes i concises, en paràgrafs independents i numerats. El text ha d’anar alineat a l’esquerra.

Signatures

Les signatures han d’anar acompanyades amb el nom i cognoms de les parts contractants, ja que sovint les rúbriques són difícils de llegir. Per tant, a sobre o a sota de la rúbrica cal identificar novament les persones signants i el càrrec o identificació de cada part.

Si s’actua en nom propi, amb el nom i cognoms és suficient. En canvi, si les parts contractants actuen en representació d’una entitat, la identificació es fa a través de l’expressió ‘Per (nom de l’entitat)', abans de la rúbrica.

La signatura també ha de constar als marges de les pàgines quan el document ocupa més d’una pàgina.

Dades de qui dona fe pública

En aquest bloc d’informació s’hi escriu el nom, cognoms i càrrec de la persona funcionària que intervé al contracte, si el contracte és públic.

Aquestes dades apareixen al principi del document, després de la data. S’introdueixen amb l’expressió: ‘Davant meu, Nom Cognom, notària de...’.

També hi ha l’opció d’ubicar les dades a la signatura en el cas de convenis més esquemàtics.

Fórmula final

Tot i que la fórmula final que tanca el conveni no és obligatòria, moltes entitats l’afegeixen. La fórmula ha de ser senzilla i breu. La fórmula final de compromís té una estructura molt fixada. Normalment és la següent:

‘Com a prova/en senyal de conformitat, signem aquest conveni en 2/3/4 exemplars en el lloc i en la data esmentats més avall’.

Datació

La datació és la data i el lloc on se signa el conveni. En l’estructura tradicional dels convenis, aquesta informació s’ubica al principi del document. En canvi, si s’opta per la via més esquemàtica, el lloc i la data se situen abans de les signatures.

Normalment s’escriu la població seguida d’una coma i mai va precedida de la preposició ‘a’. Després s’hi afegeix la data, amb el dia del mes i l’any, en xifres i sense cap punt. Queda d’aquesta manera:

‘Barcelona, 29 de novembre de 1998’

Les entitats que vulguin confeccionar un conveni poden basar-se en el model de la següent captura de pantalla.

field_vote: 

Quines són les principals assegurances per a entitats?

Imatge principal a portada: 
 Font:
Resum: 

De responsabilitat civil, de juntes directives, d’accidents, de voluntariat... Quines característiques tenen i què cobreixen?

Les assegurances serveixen per assegurar el compliment dels objectius de l’entitat a través d’una feina de previsió i prevenció de riscos. Les entitats han de ser conscients que és necessari (i en molts casos, obligatori) contractar una assegurança. El tipus i els capitals mínims varien en funció de l’activitat de l’entitat. En aquest recurs s’aprofundeix en les característiques de les assegurances més habituals al tercer sector.

Imatges secundàries: 
Les assegurances són una eina de previsió i prevenció de riscos molt recomanables i, en alguns casos, obligatòries, per a les entitats. Font: Unsplash. Font: Unsplash
El tipus i els capitals mínims de les assegurances varien en funció de l’activitat de l’entitat. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Assegurança de responsabilitat civil
Assegurança d'accidents
Assegurança de voluntariat
Assegurança de responsabilitat de juntes directives
Continguts: 

En primer lloc, totes les entitats han de tenir contractada una assegurança de responsabilitat civil. Aquest tipus d’assegurança cobreix el risc dels danys personals o materials que puguin ocasionar a terceres persones en el desenvolupament de la seva activitat.

L’assegurança més bàsica per a qualsevol entitat no lucrativa és la de responsabilitat civil. En alguns casos, en funció de l’àmbit d’activitat i del que es faci o amb qui, és obligatòria. En cas de no complir amb la normativa, les entitats poden enfrontar-se a multes o a la suspensió de les activitats de l’entitat.

La cobertura mínima que ha de tenir l’assegurança de responsabilitat civil depèn de l’àmbit d’actuació de cada entitat i, molt sovint, està recollit en la normativa que regula l’activitat. Per exemple, per a entitats que organitzen activitats de lleure educatiu amb menors d’edat, es demana que l’assegurança de responsabilitat civil cobreixi, com a mínim, 300.000 euros per víctima en cas de mort i 1.200.000 euros per sinistre.

Cal puntualitzar que els límits es van actualitzant periòdicament pel Govern i estan establerts en diverses normatives, com ara al Decret 267/2016 de regulació de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.

En aquesta norma s'estableix també que aquestes entitats han de contractar una assegurança d'accidents personals amb les cobertures següents: per despeses d'assistència sanitària, un mínim de 6.000 euros; per defunció, un mínim de 5.000 euros, i per invalidesa permanent, un mínim de 6.500 euros. En el supòsit de defunció d'una persona menor de 14 anys, l'assegurança s'ha de destinar a cobrir les despeses de sepeli.

Una altra assegurança habitual en entitats sense ànim de lucre és la d’accidents. És molt comuna tot i que no sempre és obligatòria. Aquest tipus d’assegurança normalment cobreix l’assistència sanitària, la mort, la invalidesa permanent i temporal i altres despeses d’assistència mèdica.

En el cas de les entitats esportives, totes les persones que competeixen estan cobertes per una assegurança d’accidents a través de la seva fitxa federativa.

Les condicions, però, canvien si l’activitat no és d'esport federat. Per cobrir les persones que participen en activitats no federades, com ara campus esportius d’estiu, les entitats han de comptar amb una assegurança d’accidents al marge de la fitxa federativa. Això és obligatori per a menors d’edat. Si són majors d’edat, no és obligatori, tot i que molt convenient.

L’assegurança de voluntariat cobreix els riscos derivats de l’activitat que du a terme com a persona voluntària i dels danys que involuntàriament podria causar a terceres persones per raó de la seva activitat. Dins d’aquesta assegurança es contemplen cobertures de responsabilitat civil i d’accidents.

La Llei del Voluntariat 25/2015 estableix a l’article 8 que les persones que participen en programes de voluntariat tenen, entre d’altres, el dret de rebre cobertura d’una assegurança de riscos i danys.

La Llei no determina les quantitats de cobertura mínima. Aquesta cobertura depèn de l’àmbit d’actuació de l’entitat i del risc a què està sotmès la persona voluntària en funció de l’activitat que ha de dur a terme. Per tant, per saber les quantitats mínimes que ha d’establir cada entitat cal consultar les normatives específiques a què estigui sotmesa.

L’assegurança de responsabilitat de juntes directives cobreix les possibles despeses i indemnitzacions davant de reclamacions provocades per errades en la gestió. La pòlissa cobreix membres de la junta directiva i directius i directives.

En algunes normatives, com ara el Decret 58/2010, de les entitats esportives de Catalunya. El que diu, en el seu article 142 és el següent:, es fa referència a l’obligació per part de l’entitat de contractar una assegurança de responsabilitat de juntes directives si les persones que formen part de l’òrgan de govern de l’organització així ho demanen.

Aquesta assegurança habitualment cobreix despeses de defensa, de restitució d’imatge, indemnització per danys i perjudicis derivats d’errades de gestió, multes administratives legalment assegurables i la responsabilitat de les persones assegurades per pràctiques laborals incorrectes. Pot incloure’n d’altres en funció del producte contractat.

field_vote: