Els aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de fer assemblees

Imatge principal a portada: 
L’òrgan sobirà de les associacions i fundacions és l’assemblea de persones sòcies. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

L’obligatorietat de celebrar l’ordinària com a mínim un cop l’any i fer-la dins dels sis mesos següents al tancament comptable són alguns dels punts que tota entitat haurà de controlar.

Totes les entitats, tant estatals com d’àmbit català, estan obligades per llei a convocar una assemblea general ordinària a fi que les persones sòcies de l’entitat aprovin els comptes de l’associació i n’aprovin el pressupost. A l’hora de celebrar aquest tipus de reunions, hi ha un seguit de característiques que s’han de tenir en compte.

Imatges secundàries: 
L’òrgan sobirà de les associacions i fundacions és l’assemblea de persones sòcies. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
La llei imposa a les entitats la obligació de convocar-la, com a mínim, un cop l’any a fi de rendir comptes. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Preveure la celebració de l’assemblea ordinària
Llibre d’actes i altres llibres obligatoris
Eines que garanteixen el dret a vot de forma telemàtica
Altres aspectes a tenir en compte
Continguts: 

L’òrgan sobirà de les associacions i fundacions és l’assemblea de persones sòcies i la llei imposa a les entitats l'obligació de convocar-la, com a mínim, un cop l’any a fi de rendir comptes a les associades. Aquesta s’ha de convocar a tots els socis i sòcies de l’entitat, determinant el dia, lloc i hora. A més, la convocatòria s’ha d’enviar amb el termini establert als estatuts i s’ha d’incorporar a l’ordre del dia.

S’ha de tenir en compte que totes les entitats estan obligades a celebrar l’assemblea ordinària dins dels 6 mesos següents al tancament comptable. Els punts tractats a l’ordre del dia vindran determinats per la normativa, com l’aprovació de la junta directiva, l’aprovació dels comptes i del pressupost. A banda d’aquesta assemblea obligatòria, es podran celebrar tantes assemblees extraordinàries com es considerin per la junta directiva, o bé, per un mínim d’un 10% de persones sòcies que la sol·licitin

Les entitats hauran de portar de forma actualitzada un seguit de llibres amb diferent tipus d’informació. Els llibres obligatoris són el de persones sòcies, el d’actes, el de comptabilitat i el de voluntariat, si escau.

El document que s’haurà d’actualitzar a les assemblees és el llibre d’actes. En aquest cas, totes les actes han d’estar signades per un secretari o secretària amb el vist i plau de la presidència i han d’estar ordenades cronològicament, segons la data en que va tenir lloc l’assemblea.

Respecte els altres llibres, al de persones sòcies s’han de tenir presents totes les altes i baixes que s’han donat i les dades necessàries d’aquestes persones que en formen part de l’entitat.

En el cas del llibre de comptabilitat, aquest haurà d’estar adequat al funcionament real de la fundació o associació i variarà segons l’activitat que realitzi. Per exemple, una entitat potser amb uns fulls de càlcul Excel ja en tindrà prou, mentre que d’altres hauran de comptar amb un programari de comptabilitat més complex.

Pel que fa al llibre de voluntariat, aquest només serà necessari si l’entitat compta amb un equip de persones voluntàries i el llibre recollirà les dates identificades amb l’activitat que realitzen i les dades de contacte corresponents.

Degut al canvi de paradigma que ha causat la Covid-19, les assemblees en línia estan a l’ordre del dia de qualsevol entitat. Al ser una metodologia relativament nova, alguns aspectes importants es poden quedar en segon pla i a l’hora d’executar l’assemblea es pot caure en l’error de no disposar de totes les condicions necessàries que es requereixen per celebrar-les.

Per aquest motiu, hi ha un seguit d’eines digitals que garanteixen el dret a vot de les persones assistents, amb un seguit de característiques perquè l’acte es dugui a terme de forma adequada. Els aspectes que una entitat haurà de tenir en compte a l’hora d’utilitzar una aplicació o una altre seran si aquest programa és gratuït, segur i es pot utilitzar de forma senzilla i intuïtiva.

També és important que hi hagi l'opció de vot ponderat i vot secret, així com que les votacions siguin verificades i inalterables. És important que el programa deixi exportar les dades d’Excel a PDF i hi hagi l'opció de contractar paquets, perquè el preu s’ajusti a les característiques i necessitats de l’entitat i l’assemblea.

Entre les aplicacions millor valorades es troben ADoodle, Doodle, Evoting, Appsamblea, Civiciti i Demokratian.

Tot i que no sigui estrictament obligatori, també serà important tenir la data fixada en el calendari anual de forma estable, convocar l’assemblea amb temps i aprofitar les xarxes socials per fer recordatoris.

A més, si els estatuts no diuen el contrari, s’haurà de procurar no fer sempre l’assemblea a la seu de l’entitat (en cas que es realitzi de forma presencial) i buscar d’altres espais que afavoreixin i estimulin la participació, així com pensar en una distribució diferent de les persones assistents o obrir i facilitar espais d’acollida per a infants o acompanyants, si és el cas.

A més, es pot comptar amb un eix o lema dinamitzador que, a la vegada, faci de fil conductor en les presentacions dels diferents punts, així com garantir l’assistència i la participació de les persones més involucrades en l’entitat, com membres de la junta directiva, grups de treball o de comissions existents i persones voluntàries, entre d’altres.

Per tal d’assegurar el bon funcionament de l’assemblea, també es pot elaborar un manual de participació que recopili qüestions bàsiques com el lloc de realització, els horaris, els serveis o el funcionament de l’assemblea, amb els punts destacats dels estatuts, la normativa interna de votació i les formes d’intervenció, respecte i comportament.

field_vote: 

Preguntes freqüents sobre el teletreball

Imatge principal a portada: 
Les entitats han disposar d’una política de protecció de dades específica per al teletreball. Font: Unsplash Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart/Júlia Hinojo
Resum: 

Com repercuteix la protecció de dades, com afecta als plans d’igualtat o quant haurà de pagar l’entitat per implantar aquest model, són alguns dels dubtes que es plantegen les organitzacions a l’hora d’implantar el treball a distància.

Tot i que és un sistema força instaurat en el tercer sector, encara hi ha moltes entitats que es plantegen com funciona exactament el teletreball i les seves característiques concretes. A continuació, s’aclareixen alguns dels dubtes més freqüents.

Imatges secundàries: 
Les entitats han disposar d’una política de protecció de dades específica per al teletreball. Font: Unsplash Font: Font: Unsplash.
A l’acord de teletreball s’ha d’indicar l’horari de les persones treballadores, que hauria de garantir una flexibilitat màxima. Font: Unsplash Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Afavoreix la conciliació familiar?
Com repercuteix en la protecció de dades?
Quant haurà de pagar l’entitat?
Les entitats estan preparades per teletreballar? I en aquest cas, com afecta els plans d'igualtat?
Quins horaris hi ha en el teletreball?
Quins beneficis té?
Continguts: 

El teletreball pot perpetuar estereotips de gènere. No tota la plantilla podrà fer teletreball i hi ha circumstàncies que poden dificultar la conciliació. Per aquest motiu, s’ha d’oferir la màxima flexibilitat horària possible i que es garanteixi el dret a la desconnexió digital. Això es pot dur a terme pactant les hores en les quals no es poden rebre trucades de feina.

D’altra banda, caldrà adaptar aquests horaris en funció de la situació de cada persona treballadora. Per exemple, hi haurà pares o mares que prefereixen dedicar-se als fills/es durant el matí i que optaran per treballar al vespre o la nit. Sempre que es pugui, s’ha de donar aquesta opció per garantir una conciliació familiar real.

Les entitats han de disposar d’una política de protecció de dades específica per al teletreball. Per exemple, cal calcular les necessitats i riscos de l’entitat en relació al teletreball, definir quines fórmules d’accés remot estan permeses o quins dispositius són vàlids per accedir a la informació.

Respecte les mesures de seguretat, caldrà establir perfils d’accés a la informació adequats, comptar amb una configuració periòdica dels equips i dispositius des dels quals s’accedeix i una revisió i actualització dels servidors d’accés remot per garantir el compliment de la política de protecció de dades. També s’haurà de disposar d’una configuració amb els mateixos privilegis fixats pels serveis TIC, una instal·lació de les aplicacions autoritzades per l’organització i disposar d’un software antivirus o tallafocs.

La quantitat exacta no està concretada a la normativa, però la llei menciona que s’han d’enumerar les despeses, s'han de quantificar i s'ha d'abonar l’import a la persona treballadora per part de l’entitat. El que l’organització pagui a les persones en concepte de despeses per teletreball cotitzarà i tindrà retenció a l’IRPF. Per tant, estarà considerat com un rendiment del treball.

Tot i que al principi pugui semblar un augment de despesa per a l’entitat, a la llarga, el treball a distància pot representar beneficis econòmics. Però per assolir-ho és fonamental formar en aquest aspecte a les persones treballadores i directives.

Amb la formació adequada i la garantia de que es disposa de les eines i els recursos suficients per teletreballar les organitzacions estan totalment preparades. Les persones treballadores han de conèixer les eines necessàries per teletreballar. Molts cops, es tracta de les mateixes eines que utilitzem presencialment, però de vegades no.

Per exemple, el teletreball obliga a utilitzar aplicacions per derivar les trucades de l’oficina al mòbil o programes d’edició col·laborativa. En aquests casos, la formació és imprescindible i haurà d’anar a càrrec de l’entitat.

En el cas que es realitzi el teletreball, s’haurà d’adaptar el pla d’igualtat de l’organització. La normativa estableix que és necessari adaptar-lo a la llei del teletreball, al igual que els protocols contra l’assetjament sexual que hagi elaborat. Algunes entitats com Fundesplai compten amb serveis específics que poden adaptar els plans d’igualtat a les noves característiques del treball a distància.

A l’acord de teletreball s’ha d’indicar l’horari de les persones treballadores, que hauria de garantir una flexibilitat màxima. Hi ha l’obligació de registrar la jornada, així que s’ha de fer ús d’aplicacions o eines per registrar els horaris a distància. S’ha de tenir en compte que cal establir límits i hores en les quals no es faran reunions ni trucades i que, per tant, hi hagi una desconnexió de la jornada laboral.

La normativa diu que s’ha d’intentar flexibilitzar els horaris i s’ha d’aclarir el percentatge de feina que serà presencial i quina serà a distància. De fet, només estaran sotmeses a la nova llei de teletreball les jornades que es facin a distància en un 30% com a mínim, és a dir, quan es faci teletreball com a mínim un dia i mig a la setmana.

En el cas que ja s’estigui teletreballant, s’apliquen les normes i condicions recollides als convenis o acords col·lectius que regulin la prestació de serveis a distància fins que perdin la seva vigència. L’acord de treball a distància amb la persona treballadora s’haurà de signar en un termini de tres mesos des que el decret llei resulti d’aplicació.

Normalment, es tendeix a veure els aspectes negatius de les noves situacions, però està demostrat que el teletreball suposa més eficiència per a l’entitat i més qualitat de vida per a la persona treballadora.

Pel que fa a la persona que teletreballa, es millora la seva conciliació familiar, disposa de més flexibilitat horària i una millor eficiència en el temps, per evitar els desplaçaments. D’altra banda, ofereix més facilitats per a les persones amb discapacitat, la persona treballadora s’exposa a menys riscos laborals i es redueix el seu estrès per poder autogestionar la feina amb un horari més flexible.

Respecte l’organització, es redueixen els costos d’infraestructura i la despesa energètica, s’augmenta la productivitat, ja que es treballa amb menys distraccions i permet escollir el personal idoni, ja que el fet que la persona treballadora no visqui en la mateixa ciutat on es troba l’entitat, no es un impediment per ser contractada. A més, tot plegat redueix la contaminació al reduir els desplaçaments de les persones treballadores.

field_vote: 

El nou Cens d’Espais de Cultura Responsable

Imatge principal a portada: 
La inscripció en aquest nou cens és de caràcter voluntari i no és un requisit imprescindible per l’habitual funcionament dels espais i equipaments culturals. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

Els equipaments inscrits mostraran la implicació del sector cultural amb principis bàsics de la societat com la salut, la inclusió, la pluralitat, el respecte i la llibertat.

El nou Cens d’Espais de Cultura Responsable està emmarcat en les accions per acompanyar el sector de la cultura i les arts per facilitar la seva represa de l'activitat. L’objectiu principal és donar seguretat al públic i prestigi als espais i als equipaments culturals. El cens està aprovat per mitjà del Decret Llei 44/2020, de 17 de novembre.

Imatges secundàries: 
La inscripció en aquest nou cens és de caràcter voluntari i no és un requisit imprescindible per l’habitual funcionament dels espais i equipaments culturals. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
L’objectiu principal és donar seguretat al públic i prestigi als espais i als equipaments culturals. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Característiques principals
Qui es pot inscriure?
Distintiu d’Espai Cultural Responsable
Sol·licitud al cens
Continguts: 

La inscripció en aquest nou cens és de caràcter voluntari i no és un requisit imprescindible per l’habitual funcionament dels espais i equipaments culturals, però és un factor a destacar que mostra la implicació del sector cultural amb principis bàsics de la societat com la salut, la inclusió, la pluralitat, el respecte i la llibertat.

Aquesta eina s’ha accelerat amb la intenció de pal·liar les dificultats del sector arran la crisi sanitària provocada per la pandèmia i mostra el compromís assumit voluntàriament per assolir un alt nivell d’excel·lència en consonància amb el caràcter essencial que té per a la societat la cultura.

Es pot inscriure al registre qualsevol espai en el qual es desenvolupin majoritàriament activitats culturals i que s'ubiquin al territori català.

Els espais culturals que vulguin aspirar a assolir el distintiu han d’oferir seguretat davant la pandèmia provocada per la Covid-19. D’altra banda, han de complir totes les condicions que les autoritats competents els exigeixin en el marc del pla d'actuació del PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc. D’aquesta manera, hauran d’aprovar un protocol sanitari propi per a l’espai.

Així mateix, els espais culturals que es vulguin inscriure, a través del seu art i de la seva activitat cultural, es fan corresponsables de minimitzar els efectes nocius que pot provocar l'aïllament social i es comprometen a treballar per la inclusió social des de l'àmbit cultural.

Per finalitzar, els espais han de poder continuar treballant per oferir a la societat el producte de la seva creativitat i aplicar programes d'inclusió social, sempre que la situació epidemiològica ho permeti.

Es podran declarar Espais de Cultura Responsable tots aquells llocs i equipaments que compleixin les condicions exigides en el Decret Llei i que, a més, han fet la tramitació de la sol·licitud corresponent.

D’altra banda, podran publicitar que han estat mereixedors del distintiu en les seves accions i productes de comunicació i informació al públic, així com mostrar-lo en els llocs que considerin adequats dels espais i equipaments declarats. El distintiu només serà concedit per resolució de la consellera de cultura.

En el cas d'inadmissió o denegació de la inclusió al Cens, el departament competent en matèria de cultura ha de donar audiència prèvia a la persona o entitat sol·licitant perquè pugui fer les al·legacions i aportar el que consideri pertinent en un termini de quinze dies hàbils.

Les persones físiques o jurídiques titulars o gestores dels espais culturals que es vulguin presentar hauran d’enviar una sol·licitud d'acord amb el formulari establert pel Departament de Cultura i que s’obrirà a partir del dia 23 de novembre a través del portal. Per tramitar-ho, caldrà utilitzar els sistemes d'identificació i signatura electrònica que admet la seu electrònica.

Totes les persones interessades hauran de fer constar a la sol·licitud, com a mínim, les dades generals de la persona titular o gestora de l'espai cultural, la ubicació, l'aforament màxim del local i les dades de qui en fa la declaració com a representant.

field_vote: 

Com redactar l’acord del teletreball

Imatge principal a portada: 
L’acord de teletreball és un document que fixa les condicions del teletreball entre l’entitat i la persona treballadora. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

L'objectiu del document és millorar la productivitat i la competitivitat de les organitzacions i aconseguir l'equilibri necessari entre flexibilitat i seguretat per a les persones treballadores.

El teletreball cobreix un ampli ventall de situacions i de pràctiques subjectes a ràpides evolucions. Per aquest motiu és important definir les seves condicions i característiques en un document que s’adapti a les necessitats de l’entitat i les persones treballadores.

Imatges secundàries: 
L’acord de teletreball és un document que fixa les condicions del teletreball entre l’entitat i la persona treballadora. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
L'objectiu és millorar la productivitat i la competitivitat de les organitzacions i aconseguir l'equilibri necessari entre flexibilitat i seguretat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Què és l’acord del teletreball?
Consideracions generals
Què ha de constar al document?
Altres aspectes a tenir en compte
Continguts: 

L’acord de teletreball és un document que fixa les condicions del teletreball entre l’entitat i la persona treballadora. L'objectiu és millorar la productivitat i la competitivitat de les organitzacions i aconseguir l'equilibri necessari entre flexibilitat i seguretat.

A l’actualitat, ja existeixen diferents models d’acord al teletreball i es recomana optar per un que estigui personalitzat i adaptat a les necessitats de l’entitat i la seva plantilla. El més important és que s’estudiï cas per cas, per cobrir les necessitats d’ambdues parts.

El teletreball és un mitjà que permet modernitzar l'organització del treball per a les entitats i organitzacions sense ànim de lucre. Pel que fa a les persones treballadores, permet reconciliar vida professional i vida social i dona més autonomia en la realització de les seves tasques.

Per treure el màxim rendiment a aquest sistema, s’ha d'abordar aquesta nova forma d'organització de forma que la flexibilitat i la seguretat vagin a l'una, que sigui millorada la qualitat de l'ocupació i que les persones amb discapacitats tinguin un millor accés al mercat de treball.

És important que aquest acord sigui de caràcter voluntari, tant per l’entitat com per les persones treballadores. Per aquest motiu, s'ha de signar un acord entre la persona treballadora i l’entitat. Ambdues parts es poden negar a treballar des de casa i, per tant, s’hauria de garantir el poder treballar a l’oficina. A més, és reversible, així que en qualsevol moment es pot tornar a treballar de forma presencial.

A l’acord de teletreball ha de constar el lloc des d’on es treballarà, les hores que es faran de teletreball al llarg de la setmana i les despeses derivades del teletreball que ha d’abonar l’entitat.

Respecte l’horari laboral, el document també ha de garantir la desconnexió de la persona treballadora respectant la seva vida privada. Si s'instal·la un sistema de vigilància, aquest ha de ser proporcional a l'objectiu perseguit i introduït segons l'establert en la directiva 90/270 relativa a les pantalles de visualització.

Pel que fa als equipaments utilitzats i els costos derivats de la feina, s’hauran de definir prèviament al teletreball. Com a regla general, l'organització s’encarregarà de facilitar, instal·lar i mantenir els equipaments necessaris per al teletreball regular, excepte si la persona treballadora utilitza el seu propi equip. Si el teletreball es realitza regularment, l’entitat cobreix els costos directament originats per aquest treball, en particular els lligats a les comunicacions.

El document també contempla altres factors, com la formació a través del teletreball. Les persones que teletreballin tenen el mateix accés a la formació i a les oportunitats de desenvolupament de la carrera professional que els i les treballadores comparables que treballen en els locals de l'organització i estan subjectes a les mateixes polítiques d'avaluació que la resta de l’equip.

Les persones que teletreballin hauran de rebre una formació adequada per utilitzar l'equip tècnic a la seva disposició i sobre les característiques d'aquesta forma d'organització del treball.

D’altra banda, els teletreballadors també comptaran amb els mateixos drets col·lectius que la resta de plantilla, ja que estan sotmesos a les mateixes condicions de participació i elegibilitat en les eleccions per a les instàncies representatives dels i les treballadores. D’aquesta manera, els i les representants de les persones treballadores són informades i consultades sobre la introducció del teletreball conforme a les legislacions europea i nacionals, així com els convenis col·lectius i pràctiques nacionals.

field_vote: 

Les obligacions legals i responsabilitats que han de complir les entitats aquest 2021

Imatge principal a portada: 
Els estatuts són la norma bàsica de funcionament d’una associació, a més de ser una eina de prevenció i de gestió de conflictes. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

Disposar de les assegurances necessàries, tenir el certificat digital o comptar amb uns estatuts adequats al funcionament real de l’entitat són només alguns dels requisits.

Amb l’entrada d’un nou any, totes les entitats han de seguir complint amb un seguit d’obligacions legals i responsabilitats per tal d’assegurar el seu correcte funcionament i evitar possibles multes o altres incidències, com el bloqueig de tràmits i sol·licituds d’ajudes i subvencions.

Imatges secundàries: 
Els estatuts són la norma bàsica de funcionament d’una associació, a més de ser una eina de prevenció i de gestió de conflictes. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
La junta directiva és l’òrgan de representació i de gestió diària de qualsevol fundació o associació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Disposar de les assegurances necessàries i/o renovar-les
Tenir el certificat digital o renovar-lo
Tenir els estatuts adequats al funcionament real de l’entitat
Tenir la junta directiva actualitzada
Continguts: 

És recomanable que les entitats disposin de diferents assegurances, com l’assegurança de responsabilitat civil, l’assegurança d’accidents, la de responsabilitat de juntes directives i la de voluntariat, en el cas de comptar-hi amb persones voluntàries. S’ha de tenir en compte que aquestes assegurances es renoven per any natural, però això no vol dir que no es puguin contractar en qualsevol moment. A l’hora de contractar-les, s’ha de veure que no tinguin franquícies elevades i que cobreixi tota l’activitat de l’entitat.

L’assegurança de responsabilitat civil és la més important i ve marcada per la normativa sectorial. Per exemple, en el cas de ser una entitat del lleure, vindrà establerta pel decret del lleure. Si no es compta amb una normativa sectorial, serà l’administració la que la reguli. Tot i que no és una assegurança obligatòria per a tots els àmbits, s’aconsella tenir-la per preveure riscos, ja que cobreix qualsevol reclamació de responsabilitat que faci una tercera persona. D’altra banda, també inclou a l’assegurança les persones sòcies i voluntàries com a terceres persones.

Una altra assegurança habitual és la d’accidents per tenir coberta l’assistència sanitària, tot i que a vegades no és obligatòria. L’assegurança de voluntariat cobreix els riscos derivats de l’activitat que du a terme una persona voluntària i contempla cobertures de responsabilitat civil i d’accidents. Respecte l’assegurança de responsabilitat de juntes directives, cobreix les possibles despeses i indemnitzacions davant de reclamacions provocades per errades en la gestió. La pòlissa cobreix membres de la junta directiva i persones directives.

El certificat o signatura digital és un mitjà d'identificació electrònic que permet que les persones que emeten un missatge i les que ho reben puguin identificar-se mútuament amb la certesa que són elles. D’aquesta manera, es garanteix que cap tercera persona intercepti el contingut del missatge i evita que pugui ser alterat.

Avui en dia, tenir el certificat digital és fonamental per qualsevol entitat que vulgui fer un tràmit amb una administració publica, ja que tots els tràmits es realitzen per via telemàtica. Això inclou gestions amb l’Agència Tributària, l’obtenció de certificats tributaris i de Seguretat Social, sol·licituds i justificacions de subvencions i tràmits al Registre d'Associacions o al Protectorat de Fundacions, entre d’altres.

Aquest certificat s’ha de demanar en concepte de persona física en representació de persona jurídica. Un dels certificats més recomanables és el de la Fàbrica de Moneda i Timbre, ja que avala tots els tràmits i té una validesa de dos anys. A banda de la seva validesa, aquest certificat també s’haurà d’actualitzar en determinats casos, com per exemple, amb una renovació de la junta directiva. Si hi ha hagut algun canvi, s’haurà de tornar a demanar.

Els estatuts són la norma bàsica de funcionament d’una associació, a més de ser una eina de prevenció i de gestió de conflictes. També són l’expressió màxima de la lliure disposició de les persones associades i el tret identificatiu de l’entitat.

Un dels aspectes més importants pel qual s’han de modificar els estatuts és per a poder realitzar les assemblees de manera virtual mitjançant eines telemàtiques. Tot i que al 2021 es podran fer sense tenir aquesta disposició als estatuts, s’haurà de modificar perquè en un futur es pugui continuar fent d’aquesta manera.

El fet de no tenir regulats els estatuts pot derivar en diversos problemes. Per exemple, si es té previst fer assembles telemàtiques o reunions virtuals i enviar la convocatòria per correu electrònic, o es té regulat en els estatus, o si no, només es podrà enviar per correu postal, en el cas que estigui regulat així. Aquest fet no s’ajusta a la realitat, ja que avui en dia, gairebé ningú envia la convocatòria per aquest mitjà, però si no es realitza com s’esmenta en el estatuts, l’entitat es pot exposar a una possible causa d’impugnació.

La junta directiva és l’òrgan de representació i de gestió diària de qualsevol fundació o associació. La seva funció principal és vetllar pel compliment dels acords establerts per l’assemblea. Així mateix, les seves facultats s’estendran, amb caràcter general, a totes les accions de l’entitat que responguin a les seves finalitats.

Les entitats han de tenir la junta directiva actualitzada perquè és una obligació. D’altra banda, s’ha de tenir actualitzada perquè les persones inscrites en aquesta junta tenen un seguit de responsabilitats, com la responsabilitat penal en la participació del fet delictiu, la possibilitat d’imputació formal de l’associació o els protocols interns d’actuació.

A més, en molts dels tràmits que realitza una entitat poden demanar una composició de la junta actualitzada i si no es té es poden bloquejar. Això implica que si l’associació s’ha presentat a una subvenció, ha sol·licitat una ajuda o s’està inscrivint en algun registre, el tràmit es paralitzaria fins que no es tingui la junta directiva actualitzada.

field_vote: 

La nova llei d’igualtat de tracte i no discriminació

Imatge principal a portada: 
La normativa estableix els principis i procediments que garanteixen el dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

El decret compta amb instruments per a la defensa i promoció d’aquest dret per a detectar les situacions injustes i adoptar mesures preventives.

L’objectiu de la Llei 19/2020, de 30 de desembre, és garantir el dret a la igualtat de tracte en diversos àmbits de la vida social, així com eradicar tota discriminació per raó de naixement, nacionalitat, raça, opinió política, religió, ideologia, llengua, situació econòmica o administrativa, classe social, fortuna, sexe, orientació o identitat sexual, expressió de gènere, edat, fenotip, m

Imatges secundàries: 
La normativa estableix els principis i procediments que garanteixen el dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
La norma regula els drets i les obligacions de les persones físiques i de les persones jurídiques, tant públiques com privades. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Les bases de la nova llei
Àmbits d'actuació
Defensa i promoció del dret
Eines i recursos per a la protecció i la promoció del dret
Eines de suport a les víctimes
Continguts: 

La normativa estableix els principis i procediments que garanteixen el dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació, el respecte a la dignitat humana i la protecció davant de qualsevol conducta de discriminació que pugui atemptar contra la dignitat de les persones.

El text pretén eliminar qualsevol discriminació que pugui donar-se per raó de naixement o lloc de naixement; procedència, nacionalitat o pertinença a una minoria nacional; raça, color de pell o ètnia; opinió política o d'una altra índole; religió, conviccions o ideologia; llengua; situació econòmica o administrativa, classe social o fortuna i origen cultural, nacional, ètnic o social.

També vol eliminar qualsevol discriminació per sexe, orientació, identitat sexual i de gènere o expressió de gènere; ascendència; edat; fenotip, sentit de pertinença a grup ètnic; malaltia, estat serològic; discapacitat o diversitat funcional o qualsevol altra circumstància de la condició humana, real o atribuïda. D’aquesta manera, la llei promou l'eradicació del racisme i la xenofòbia; de l’aporofobia i l'exclusió social; del sexisme; de l'homofòbia i la LGBTIfobia.

D’aquesta manera, la norma regula els drets i les obligacions de les persones físiques i de les persones jurídiques, tant públiques com privades, i estableix els principis d'actuació que han de regir les mesures dels poders públics destinades a prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació, directa o indirecta, tant en el sector públic com en el privat.

La norma insereix en setze àmbits on aplicar-la i les mesures a complir en cada un d'ells:

  • Ocupació i funció pública.
  • Negociació col·lectiva.
  • Organitzacions polítiques, sindicals, empresarials, professionals i d'interès social o econòmic.
  • Espais de participació política, cívica i social.
  • Educació.
  • Salut.
  • Serveis socials.
  • Atenció a infants, adolescents, joves, gent gran i persones amb discapacitat.
  • Habitatge.
  • Establiments i espais oberts al públic.
  • Mitjans de comunicació social i societat de la informació.
  • Cultura.
  • Esport.
  • Llibertat religiosa.
  • Administració de Justícia,
  • Cossos i forces de seguretat.

En primer lloc, la normativa preveu l'aplicació per part de les administracions públiques de mètodes i instruments necessaris per a detectar les situacions discriminatòries i protegir les víctimes de discriminació, adoptant mesures preventives i aplicant-les adequadament per al cessament d'aquestes situacions.

Així mateix, hauran de prestar una atenció integral real i efectiva a les víctimes d'accions discriminatòries, d'intolerància i d'odi, que inclogui mesures específiques de suport amb assessorament, assistència sanitària i mesures socials que facilitin la seva recuperació integral.

D'altra banda, els poders públics, l'Administració de justícia, els cossos i forces de seguretat públics i privats i les autoritats públiques hauran d’adoptar mesures d'acció positiva i impulsar polítiques per fomentar la igualtat de tracte en l'àmbit privat i per aconseguir acords entre els diferents sectors socials i econòmics.

També hauran de promoure que organitzacions i empreses duguin a terme accions de responsabilitat social consistents en mesures econòmiques, comercials, laborals, assistencials o d'una altra naturalesa, destinades a promoure condicions d'igualtat de tracte i no discriminació.

La llei compta amb diversos centres per garantir que es faci efectiva i arribi a tots els àmbits:

  • Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No Discriminació: vetlla pel compliment de la nova llei i evita tota forma de discriminació, directa o indirecta, tant en el sector públic com en l'àmbit privat. Està integrat per un comitè d'experts/es que pot intervenir en procediments d'instrucció i sanció i elaborar informes, i per una comissió, de caràcter independent, de seguiment de l'acompliment de la norma.
  • Centre de Memòria Històrica i Documentació de la Discriminació: custòdia els arxius, registres i documents de les entitats que lluiten contra la discriminació en l'àmbit social, polític i cultural.
  • Observatori de la Discriminació: elabora anàlisis i proporciona informacions objectives i comparables sobre els fets esdevinguts en l'àmbit territorial de Catalunya que puguin suposar una forma de discriminació, d'intolerància o de conductes d'odi amb l'objectiu d’adoptar mesures i accions específiques.
  • Comissió per a la Protecció i la Promoció de la Igualtat de Tracte i la No Discriminació: és un espai de participació ciutadana i òrgan consultiu de les administracions que incideixen en aquest àmbit, sense perjudici de les funcions i les competències d'altres òrgans o ens.

En primer lloc, s’estableix l'aprovació per part del departament competent en matèria de polítiques socials d'un protocol específic d'atenció a les víctimes de la discriminació. La protecció comprèn l'adopció de les mesures necessàries pel cessament immediat en la conducta d'intolerància i discriminatòria, l'adopció de mesures cautelars, la prevenció de violacions imminents o ulteriors, la indemnització de danys i perjudicis i el ple restabliment de la persona perjudicada en el ple exercici dels seus drets.

En segon lloc, la llei preveu que les administracions públiques portin a terme campanyes de sensibilització i divulgació contra les agressions i els delictes d'odi per promoure la seva denúncia i garantir l'assistència a les víctimes tot i que no s'interposi denúncia. A més, han de dissenyar i posar en marxa en els centres escolars un protocol específic per a l'alerta, la identificació, l'assistència i la protecció en cas d'assetjament escolar amb relació a les actituds de discriminació, d'intolerància i les conductes d'odi.

field_vote: 

Les claus de la nova regulació dels lloguers

Imatge principal a portada: 
La normativa contempla dos tipus d’infraccions, les lleus i les greus, per tal que els contractes d’arrendament compleixin amb tots els requisits. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

La guia elaborada pel Sindicat de Llogateres recull punt per punt els aspectes més importants de la Llei 11/2020 als nous contractes d’arrendament.

El Sindicat de Llogateres ha publicat l’informe ‘La regulació dels lloguers, punt per punt’, un document que aborda les mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge estipulades a la Llei 11/2020, del 18 de setembre.

Imatges secundàries: 
La normativa contempla dos tipus d’infraccions, les lleus i les greus, per tal que els contractes d’arrendament compleixin amb tots els requisits. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Les infraccions lleus van del 3.000 als 9.000 € i les greus dels 9.000 als 90.000 €. Fonr: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
A quins casos afecta la llei?
A quins municipis s’aplica?
I pel que fa a la resta de municipis?
Com es determina el preu del lloguer?
Excepcions
Garanties
Si no es complex la llei?
Continguts: 

La nova regulació s’aplica als nous contractes de lloguer de residència permanent de les persones llogateres, si l’habitatge està situat en una àrea declarada amb mercat d’habitatge tens.

En cap cas s’aplica a arrendaments anteriors a l’1 de gener de 1995, ni als habitatges que ja tenen un règim específic de determinació de rendes, com els habitatges de protecció oficial, lloguer social obligatori, d’inserció o mediació per al lloguer social o d’arrendament de caràcter assistencial.

Hi ha un total de 60 municipis declarats àrees de mercat d’habitatge tens, en els quals la regulació s’aplicarà un mínim d’1 any des de l’entrada en vigor a la llei.

Els municipis són Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona, Blanes, Calafell, Castellar del Vallès, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Figueres, Gavà, Girona, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Igualada, Lleida, Manlleu, Manresa, Martorell, El Masnou, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Olesa de Montserrat, Olot, Palafrugell, Pallejà, Pineda, El Prat de Llobregat, Premià de Mar i Reus.

També es troben a la llista Ripollet, Rubí, Sabadell, Salou, Salt, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de la Mogoda, Sitges, Tarragona, Terrassa, Tortosa, el Vendrell, Vic, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Mar.

En el cas dels municipis no inclosos, però que conformin l’índex de referència de preus de lloguer, poden ser declarats com una àrea de mercat d’habitatge tens si representa un creixement del preu dels lloguers clarament superior a la mitjana catalana.

També es podrà declarar àrea de mercat d’habitatge tens si el lloguer mitjà és superior al 30% dels ingressos habituals de les llars o la renda mitjana de persones menors de 35 anys o si existeix un creixement interanual acumulat de 3 punts per sobre de l’IPC, en els darrers 5 anys.

Pels habitatges llogats en els darrers cinc anys, si el preu de l’anterior contracte estava per sota de l’índex de referència, la renda del nou contracte no podrà superar el preu acordat en el darrer contracte. En el cas que el preu de l’anterior contracte estigués per sobre de l’índex de referència, amb el nou contracte el preu ha de baixar com a mínim fins al valor l’índex.

En el cas que l’habitatge no hagi estat llogat en els darrers cinc anys, la renda no podrà superar l’índex de referència. Els preus màxims es mantindran tot i que es canviï de persona llogatera.

D’altra banda, mentre duri el contracte, la renda només es podrà actualitzar si està previst al mateix contracte. I, en qualsevol cas, l’increment podrà ser superior al de l’IPC interanual.

En els cas que falti molt per acabar el contracte i el preu màxim que marca la regulació sigui inferior al que es paga, es pot negociar un nou contracte amb una reducció de la renda.

A més, no es podran afegir al nou contracte despeses generals assimilades a la renda en l’anterior contracte. Si el pis no estava arrendat prèviament o en l’anterior contracte les despeses estiguessin detallades, les parts poden pactar que la persona llogatera assumeixi despeses generals i serveis individuals, però caldrà fer constar cada pagament de forma desglossada.

Es podrà pactar un increment o disminució d'un 5% del preu de l’índex en funció de l’estat i característiques de l’habitatge. Només es podrà incrementar si reuneix un mínim de tres de les següents característiques: ascensor, aparcament, està moblat, calefacció o refrigeració, piscina comunitària o equipaments similars, jardí o terrat comunitari, consergeria i vistes especials.

En el cas que al darrer any s’hagin fet obres de millora d’habitabilitat, seguretat, confortabilitat o eficiència energètica, es pot incrementar el preu i aquest serà equivalent com a màxim a l’interès legal incrementat en tres punts sobre el capital invertit en la millora, el que representa un 6% en total. Per molt gran que sigui la inversió en millores, l’increment total mai superarà el 20% de la renda, sense comptar les subvencions públiques com a part del capital invertit.

D’altra banda, si es fan obres de millora un cop superats els 5 primers anys de contracte, es poden incloure els increments previstos per aquests casos en la legislació vigent. S’ha de tenir en compte que aquestes obres han de ser de millora i mai de manteniment i hauran d’estar justificades mitjançant factures.

En el cas que amb el contracte anterior hi hagués una relació de parentiu entre persona arrendadora i arrendatària, el preu del nou contracte sí que pot superar el de l’anterior, però no pot superar el preu de l’índex.

Respecte els habitatges nous en els darrers 5 anys i els que hagin tingut una gran rehabilitació, el nou preu no podrà superar l’àrea superior de l’índex de referència, tot i que durant els primers tres anys no se’ls aplicarà aquesta llei.

Per comptar amb unes garanties, l’anunci del lloguer ha d’incloure el valor de l’índex de referència que correspongui i l’import de la renda del darrer contracte d’arrendament en aquell mateix habitatge.

Pel que fa al nou contracte, ha de constar el valor de l’índex de referència (€/m2), acompanyat del document que genera el sistema d’indexació dels preus de lloguer. En el cas de l’increment del 5% de la renda, s’ha d’explicar com s’ha calculat la nova renda i els motius de l’increment. Si la renda inicial ve determinada per la renda d’un contracte anterior, ha de constar el preu inicial de l’anterior contracte.

En el cas que es cobri una renda superior a la que estableix la llei, s’haurà de tornar amb els interessos que legalment pertoquin, tenint en compte que hi ha un règim sancionador per la gent que infringeixi la llei, amb multes que van dels 3.000 fins al 90.000 €.

La normativa contempla dos tipus d’infraccions, les lleus i les greus, per tal que els contractes d’arrendament compleixin amb tots els requisits.

Les infraccions lleus van dels 3.000 als 9.000 € i contemplen les següents situacions:

  • No fer constar l’índex i/o la renda de l’anterior contracte en la publicitat d’habitatges de lloguer.
  • No adjuntar al contracte o no facilitar la documentació sobre l’índex de preus i/o la informació sobre el contracte anterior, o bé falsejar aquesta informació.
  • Establir una renda que superi l’import màxim establert en menys d’un 20%.

Les infraccions greus van dels 9.000 als 90.000 € i contemplen les següents situacions:

  • Llogar un habitatge incomplint els criteris de determinació de les rendes que dicta aquesta llei.
  • Establir una renda que superi l’import màxim establert en un 20% o més.
  • Amagar al llogater que l’habitatge es troba subjecte al règim de contenció de rendes.
  • Ometre la informació relativa a l’índex de referència de preus de lloguer d’habitatges, així com l’import de la renda del contracte d’arrendament anterior.
field_vote: 

Bones pràctiques per a una comunicació no sexista

Imatge principal a portada: 
Un dels elements indispensable a l’hora de registrar un pla d’igualtat és comptar amb un llenguatge i una comunicació no sexista. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

Utilitzar les formes genèriques i impersonals en lloc de les formes dobles, fer ús dels adjectius en comptes de substantius o utilitzar noms epicens són només algunes de les pautes que es poden seguir per a un llenguatge inclusiu.

Per aconseguir una igualtat de gènere real a una entitat, és imprescindible comptar amb una comunicació no sexista, adequada a formes no discriminatòries. Per aquest motiu, és important que s’evitin els usos lingüístics que minimitzen la visualització d’algun gènere i poden crear desigualtat.

Imatges secundàries: 
Un dels elements indispensable a l’hora de registrar un pla d’igualtat és comptar amb un llenguatge i una comunicació no sexista. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Si a l’hora de comunicar-se s’utilitza un llenguatge androcèntric, es nega l'evidència dels canvis socials per assolir una igualtat de gènere real. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Què representa el llenguatge androcèntric?
Contingut mínim per registrar un pla d’igualtat
Bones pràctiques
Guies per a una bona comunicació no sexista
Continguts: 

En el moment en què s’anomena una cosa, una persona o un col·lectiu, s’està fent visible i es reconeix la seva existència. D’aquesta manera, el llenguatge condiciona la imatge de la realitat i la perspectiva d’aquesta.

Si a l’hora de comunicar-se s’utilitza un llenguatge androcèntric i estereotipat sobre les dones i els homes, es nega l'evidència dels canvis socials que s’estan duent a terme per assolir una igualtat de gènere real.

Per aquest motiu, si s’utilitza la forma masculina com a genèric no s’està donant visibilitat a les dones i tot el que això representa. Tot i que estiguin presents a la feina, la cultura, l'educació, la política, l’esport o el Tercer Sector, si no apareixen en el llenguatge, queda totalment minvada la seva repercussió i presència, generant una discriminació perpetuada cap al gènere femení.

Per tant, per reflectir la situació real de les dones, el llenguatge i la seva utilització hauran de canviar per a la igualtat efectiva de dones i homes amb la implantació d’un llenguatge no sexista, tal i com diu la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març.

Un dels elements indispensable a l’hora de registrar un pla d’igualtat és comptar amb un llenguatge i una comunicació no sexista. La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes fa referència a la necessitat d’aquest llenguatge en diversos àmbits.

Per aquest motiu, les entitats han de portar a la pràctica una comunicació no sexista, ja sigui en el dia a dia, com en la seva comunicació, tant interna com externa. Si es registra un pla d’igualtat, totes les mesures referents en aquest aspecte s’hauran de recollir en la sol·licitud del registre.

Per emprar un llenguatge inclusiu correcte, primer de tot, es prioritzaran les formes genèriques i impersonals abans que les formes dobles, sempre que sigui possible. És important que no es redueixi el llenguatge no sexista als desdoblaments, ja que moltes de les solucions són precisament més sintètiques.

Exemples:

  • Incorrecte: ‘La directora, el subdirector, la cap d’estudis, professors i alumnes estan convidats a la castanyada, que enguany es realitzarà al pati interior de l’escola’.
  • Correcte: ‘Tota la comunitat educativa està convidada a la castanyada, que enguany es realitzarà al pati interior de l’escola’.
  • Incorrecte: ‘Els mestres i les mestres de secundària han donat la benvinguda als alumnes i les alumnes de primer curs’.
  • Correcte: ‘El professorat de secundària ha donat la benvinguda a l’alumnat de primer curs’.

D’altra banda, sempre que sigui possible, s’hauran d’utilitzar adjectius en comptes de substantius.

Exemple:

  • Incorrecte: ‘Vaig recollir l’informe del metge’.
  • Correcte: ‘Vaig recollir l’informe mèdic’.

Una altra alternativa, en cas de no poder utilitzar formes genèriques, ni personals, ni adjectius, serà l’ús de noms epicens com estudiant, nadó, periodista, infant, adolescent o persona. D’altra banda, també es pot adjuntar la terminació femenina a la forma masculina després d'una barra inclinada. Sobretot pot ser pràctic en textos breus i esquemàtics, com ara formularis, llistes, taules i gràfics.

L’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació, amb el suport de la Diputació de Barcelona, compta amb la Guia orientativa sobre l’ús d’una comunicació no sexista en l’àmbit de les administracions locals.

L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) també posa a disposició de la ciutadania una guia de llenguatge inclusiu, Eines per a una comunicació no sexista i la Generalitat de Catalunya compta amb la Guia d’usos no sexistes de la llengua, per als textos referents a l’Administració.

Algunes universitats també han donat un pas endavant per emprar el llenguatge inclusiu, com és el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha publicat la Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona.

D’altra banda, Suport Tercer Sector, l’àrea de Fundesplai dedicada a l’enfortiment del tercer sector mitjançant l’acompanyament de tasques de gestió, formació i generació d’eines i recursos, disposa d’un servei d’acompanyament a entitats en la realització de plans d’igualtat i projectes com ‘En qüestions de gènere EMPAT’, amb el qual es donen eines per emprar una comunicació no sexista.

field_vote: 

El Registre Salarial obligatori del que ningú se’n recorda

Imatge principal a portada: 
El registre salarial és una mesura obligatòria vigent des del 8 de març de 2019. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Eduardo Izquierdo
Resum: 

El recurs remarca la importància de lluitar contra la precarietat laboral i garantir la igualtat d'oportunitats a través d'aquesta mesura indispensable.

El tan comentat registre horari, desenvolupat pel RD 8/2019 de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball, ha fet passar per alt un altre registre també obligatori per a totes les entitats.

Imatges secundàries: 
El registre salarial és una mesura obligatòria vigent des del 8 de març de 2019. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Les entitats amb més de 50 persones treballadores, a més, han de calcular la bretxa salarial total. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Què és el registre salarial?
Contingut del registre salarial
Què és la bretxa salarial?
Quan s’aplica i quan s’actualitza el registre?
Em poden sancionar si no tinc el registre?
Continguts: 

L’article 2 del citat RD 6/2019 modifica el text refós de l’Estatut dels Treballadors aprovat pel RD Legislatiu 2/2015. En concret, es modifica l’article 28 i s’introdueix una nova obligatorietat. El redactat queda de la següent manera: “L’empresari està obligat a portar un registre amb els valors de mitjans de salaris, els complements salarials i les percepcions extrasalarials de la seva plantilla, desagregats per sexe i distribuïts per grups professionals, categories professionals o llocs de treballs iguals o d’igual valor”.

Per tant, a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reial Decret totes les entitats que tinguin personal estan obligades a registrar els salaris mitjans de les seves plantilles diferenciant per sexe i per llocs de treball.

El Reial Decret 902/2020 d'igualtat retributiva entre homes i dones, mencionat anteriorment, reforça els aspectes citats desenvolupant reglamentàriament la confecció dels registres salarials.

Un cop es té clara l’obligatorietat d’aquest registre, el primer dubte que es planteja és el seu contingut. Aquest variarà, a més, segons el número de persones treballadores de l’entitat.

Amb caràcter general, el registre salarial ha d’incloure, de manera disgregada per sexes, i per categories i llocs de treball:

  • Els valors mitjans de salaris.
  • Els valors mitjans dels complements salarials (hores extres, hores complementàries...).
  • Els valors mitjans dels complements extrasalarials (dietes, transport...).

La gran diferència, per qüestions de volum, és que les entitats amb més de 50 persones treballadores, a més, han de calcular la bretxa salarial total de l’entitat, i si aquesta supera el 25% han de justificar el motiu.

Existeixen dos tipus de bretxa salarial:

  1. Bretxa salarial total: comparació entre la mitjana dels sous que perceben els homes de l’entitat i els que perceben les dones, sense tenir en compte el percentatge de la jornada treballat.
  2. Bretxa salarial per hores: comparació entre les mateixes dades però, en aquest cas, prenent com a referència el preu per hora per tal de que aquesta no quedi desvirtuada per les hores treballades.

Existeix també el concepte de bretxa salarial ajustada, que és aquella que té en compte aspectes personals com edat o educació, a més del lloc de treball o el sector de l’activitat.

En qualsevol cas, si l’entitat disposa de més de 50 persones treballadores, la normativa ens obliga a calcular la bretxa salarial total per incloure-la al registre.

El registre salarial és una mesura obligatòria vigent des del 8 de març de 2019 i no existeix cap tipus d’entitat o empresa que estigui exempta de realitzar-ho. A més, aquest registre ha d’estar disponible pels i les representants dels treballadors i treballadores i la Inspecció de Treball en qualsevol moment, tot i que no s’estableix cap tipus de format oficial i simplement s’exigeix que el mateix disposi de totes les dades requerides.

Tanmateix, la normativa exigeix que el registre es modifiqui quan hi hagin canvis significatius que afectin l’estructura salarial de les entitats, pel que pot ser recomanable fer-ho, com a mínim, cada principi d’any.

El RD 902/2020 estableix que l'elaboració d'aquest registre requereix un període de consultes amb la representació laboral dels treballadors/es amb 10 dies d'antelació.

Sí. Incomplir amb l’obligatorietat del registre salarial suposa una infracció greu que pot comportar una sanció dels 625€ als 6.250€.

field_vote: 

Tot el que has de saber del registre de professionals de l'educació en el lleure de Catalunya

Imatge principal a portada: 
Amb la creació de la nova ordre es pretén disposar d'una informació actualitzada de les persones professionals de l'educació en el lleure. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

Totes les persones titulades a través de les escoles del sector reconegudes per la Direcció General de Joventut s'adheriran al llistat automàticament.

L’objectiu de l’ORDRE TSF/174/2020, del Registre Oficial de Professionals de l'Educació en el Lleure de Catalunya és identificar les persones que tenen una titulació oficial que les habilita per exercir de professionals de l'educació en el lleure, tant de manera voluntària com remunerada.

Imatges secundàries: 
Amb la creació de la nova ordre es pretén disposar d'una informació actualitzada de les persones professionals de l'educació en el lleure. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
També es pretén facilitar el disseny i la implementació de polítiques orientades a la formació dels i les professionals de l'educació en el lleure a Catalunya. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Finalitats
Estructura
Dades a entregar
Titulacions vàlides
Requisits d’inscripció
Presentació de la sol·licitud
Inscripció automàtica
Continguts: 

Amb la creació de la nova ordre es pretén disposar d'una informació actualitzada de les persones professionals de l'educació en el lleure que tenen la titulació adequada per exercir com a tals, així com facilitar el disseny i la implementació de polítiques orientades a la formació dels i les professionals de l'educació en el lleure a Catalunya.

D’altra banda, també es pretén permetre un accés fiable, tant a la ciutadania com a l'administració responsable del seguiment de les activitats d'educació en el lleure, per saber si una persona té una titulació que l'habilita professionalment per exercir d'educadora en el lleure.

El document es divideix en dues seccions. Per un costat, les persones titulades per exercir com a monitor/a d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil. És a dir, que poden exercir de persona dirigent com a membre de l'equip de dirigents d'una activitat d'educació en el lleure en la qual participen menors de 18 anys.

D’altra banda, persones titulades per exercir com a director/a d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil. És a dir, que poden exercir de persona responsable d'una activitat d'educació en el lleure en la qual participen menors de 18 anys.

Per formalitzar el registre dels i les monitores ha de constar el número d’inscripció, la data de la inscripció i les dades identificatives de la persona interessada com el nom i cognoms, DNI, data de naixement i gènere.

També és demana la secció o seccions en les quals està inscrita la persona interessada, el títol que faculta per exercir la professió o, quan no se'n tingui, document d'habilitació, acreditació, validació o reconeixement. En el cas de les titulacions expedides per l'organisme competent en matèria de joventut, s’haurà d’esmentar el centre on s'ha cursat la formació oficial corresponent.

Es podran registrar totes les persones que tinguin alguna de les següents titulacions:

En la secció de monitor/a:

  • Diploma de monitor/a d'activitats de lleure infantil i juvenil expedit per la Direcció General de Joventut o organisme homòleg d'una comunitat autònoma de l'Estat espanyol.
  • Certificat de professionalitat de dinamització d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.
  • Títol de tècnic/a superior en animació sociocultural.
  • Títol del sistema educatiu que inclogui tots els mòduls formatius per obtenir la qualificació professional de dinamització d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.

En la secció de director/a:

  • Diploma de director/a d'activitats de lleure infantil i juvenil expedit per la Direcció General de Joventut o organisme homòleg d'una comunitat autònoma de l'Estat espanyol.
  • Certificat de professionalitat de direcció i coordinació d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.
  • Títol de tècnic/a superior d'animació sociocultural i turística.
  • Títol de tècnic/a superior d'ensenyament i animació socioesportiva.
  • Títol del sistema educatiu que inclogui tots els mòduls formatius per obtenir la qualificació professional de direcció i coordinació d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.

Per formalitzar el registre s’ha de tenir un mínim de 18 anys, tenir alguna de les titulacions esmentades en l’anterior apartat i haver fet un mínim de 160 hores de pràctiques com a monitor/a en un centre d'educació en el lleure infantil i juvenil. En el cas de les persones directores de lleure, se’ls demanarà un mínim de 120 hores de pràctiques com a director/a en un centre d'educació en el lleure infantil i juvenil.

A més, s’haurà d’aportar una còpia digitalitzada de la titulació corresponent, una còpia digitalitzada de la certificació de les hores de pràctiques i la declaració responsable en què es confirmi que les còpies digitalitzades corresponen amb l'original i que la persona sol·licitant compleix els requisits per poder inscriure's en el registre. En qualsevol cas, l'Administració pot verificar la conformitat de les dades entregades.

La tramitació de la inscripció en el registre és electrònica, amb garantia dels principis de disponibilitat, autenticitat, integritat, confidencialitat i conservació de la informació. El formulari de sol·licitud es pot obtenir i presentar al Canal Empresa i a l'apartat Tràmits de la Generalitat de Catalunya. Com que s'ha de presentar electrònicament, caldrà disposar d'un certificat digital vàlid i vigent.

Un cop formalitzada la presentació, la persona interessada pot fer el seguiment de l'estat de la sol·licitud des de la seva carpeta de l'apartat Tràmits del web de la Generalitat de Catalunya.

Les persones que obtinguin el diploma de monitor/a o director/a d'activitats de lleure infantil i juvenil en alguna de les escoles reconegudes per l'òrgan competent en matèria de joventut s’inscriuran d’ofici i de forma automàtica.

També ho faran les persones que tenen el diploma de monitor/a o director/a que expedeix la Direcció General de Joventut amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta ordre.

En aquests casos, el número d'inscripció en el registre correspondrà amb el que consta al carnet de monitor/a i de director/a d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil, i el carnet tindrà les funcions de certificat d'inscripció.

field_vote: