Aprofita l’assessorament jurídic gratuït per a entitats del tercer sector

Imatge principal a portada: 
 Font:
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

La Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC) ofereix a totes les organitzacions no lucratives un servei de consultes en línia.

Les associacions, fundacions i cooperatives sense ànim de lucre que tinguin dubtes referents a la gestió jurídica de les seves organitzacions, poden beneficiar-se des de l’1 de maig d’aquest servei públic, finançat per la DGACC, de la Generalitat, i gestionat per Suport Tercer Sector, el departament de

Imatges secundàries: 
El servei de Xarxanet d'assessorament jurídic es va reprendre l'1 de maig. Font: Pixabay. Font: Pixabay
Subtitols: 
Servei eficient i de qualitat
Tipus de consultes freqüents
Com utilitzar el servei d’assessorament jurídic?
Recursos
Notícies
Continguts: 

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a través de la DGACC, du a terme diversos programes que treballen per a la promoció de l’associacionisme i el voluntariat, entre d’altres, el Servei d’Assessorament gratuït per a entitats del tercer sector (voluntariat.gencat.cat) i el portal web xarxa associativa i de voluntariat de Catalunya, Xarxanet.org posat en marxa el 2003.

Les persones que s’encarreguen de respondre a les consultes de les entitats que accedeixen al servei d'assessorament són professionals amb una llarga experiència en l’àmbit de la gestió associativa i de fundacions. Suport Tercer Sector fa més de 30 anys que ofereix assessorament, eines de gestió, formació i consultoria a organitzacions del tercer sector.

El servei d’assessorament en matèria jurídica ofereix suport en matèries molt diverses. Les més freqüents són les següents:

  • Situacions jurídiques: regularitzacions de les situacions legals, documentals i registrals d’acord amb les normatives vigents.
  • Constitució, dissolució, fusió i transformació d’entitats
  • Funcionament d’assemblees, juntes directives i patronats
  • Conflictes d’interessos i declaracions responsables
  • Confecció, modificació o adaptació d’estatuts i reglaments interns.
  • Dret tributari i fiscal.
  • Assessorament legal relatiu al voluntariat de l’entitat.
  • Assessorament laboral relatiu als treballadors i treballadores de l’entitat.
  • Assegurances obligatòries per les entitats.
  • Declaració d’utilitat pública.
  • Normativa de protecció de dades personals.
  • Prevenció de delictes penals a les organitzacions (compliance penal)
  • Normativa i obligacions en matèria de transparència.

Alhora, a través d’aquest servei es vol fer un especial esforç per ajudar les organitzacions en el coneixement, comprensió i compliment de les obligacions derivades de normatives recents que incideixen directament en la gestió d’organitzacions del tercer sector.

Les entitats poden fer ús gratuïtament d’aquests serveis per realitzar consultes puntuals a l’hora de resoldre qüestions vinculades a aspectes jurídics. Les entitats poden fer arribar les seves consultes a través d’un breu formulari . Les consultes es resolen en línia, en cap cas de forma presencial. Un cop emplenat el formulari, l’entitat rep la resposta en un termini màxim de 72 hores.

A banda del servei d’assessorament, l’equip jurídic, juntament amb l’àrea de comunicació de Suport Tercer Sector, s’encarrega de nodrir de continguts el portal de recursos i notícies jurídiques de Xarxanet.

Al portal de recursos jurídics es poden trobar continguts didàctics i molt útils per al dia a dia d’una associació, fundació o cooperativa sense ànim de lucre. Quines obligacions legals tenen les juntes directives? Quines són les principals limitacions als drets de reunió pacífica i associació? Com s’elabora el model de riscos penals? Com es regula el canal de denúncies d’una entitat? Aquests són només alguns exemples de les temàtiques que aborda el portal de recursos jurídics de Xarxanet.

El portal també té un apartat dedicat a notícies jurídiques d’interès per al tercer sector. Al portal de notícies jurídiques es poden trobar continguts d’actualitat que afecten de manera directa o indirecta la gestió jurídica de les entitats. Per exemple, s’informa de les novetats legislatives que es van aprovant a Catalunya a través de notícies periodístiques, concises i entenedores perquè les entitats puguin estar al dia en matèria jurídica. Al portal s’hi poden consultar continguts com aquests: ‘Decret Llei 19/2020: mesures complementàries en matèria social i sanitària contra el covid-19’. ‘4 punts clau de la nova llei de malbaratament alimentari’, ‘Com demanar la declaració d’utilitat pública’, o ‘Com constituir una associació’.

field_vote: 

Obligacions legals i responsabilitat de les Juntes Directives

Imatge principal a portada: 
Les obligacions registrals estan destinades a fer oficial i pública la informació comptable i documental de l'entitat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

El recurs recull un seguit de mesures extraordinàries i referents a la gestió interna de les entitats per donar resposta a les necessitats del moment.

Una situació sense precedents donada per l’actual crisi de la Covid-19 ha provocat un seguit de modificacions jurídiques per adaptar-se a la realitat de les organitzacions. El recurs aborda obligacions legals i la responsabilitat de les entitats, posant el focus en les seves Juntes Directives.

Imatges secundàries: 
Les obligacions registrals estan destinades a fer oficial i pública la informació comptable i documental de l'entitat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Es pot realitzar una assemblea telemàtica, inclús no estant regulat als estatus i les votacions poden ser sense sessió. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Obligacions registrals
Gestió interna de l’entitat
Mesures extraordinàries en relació a la Covid-19
Responsabilitat dels membres de la junta
Continguts: 

Aquests tràmits estan destinats a fer oficial i pública la informació comptable i documental de l'entitat. D'una banda, mitjançant la legalització s'estableix la integritat i veracitat de la informació comptable, i de l'altra, el dipòsit permet l'accés a la mateixa a qualsevol persona. Al registre d’associacions s’hauran de notificar tots els canvis referents a estatuts, junta o adreça de l’organització.

S’hauran de notificar altres registres i censos com el registre d’entitats municipals, entitats de voluntariat, el cens de la Secretaria de Política Lingüística i el Cens General de la Secretaria de Joventut. També s’hauran de notificar el registre de les entitats de medi ambient i sostenibilitat i el registre de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional pel Desenvolupament (AECID) per a ONGD.

Respecte la gestió interna de l’organització s’hauran de tenir en compte els llibres de l’entitat, les consideracions respecte les persones sòcies, consideracions en relació a l’assemblea de socis i sòcies i els conflictes d’interessos.

Llibres de l’entitat

Cal recordar que aquests documents són una obligació legal i una eina de gestió per garantir el dret d’informació de les persones sòcies i de terceres. També són una garantia per la junta i una eina per gestionar amb transparència. A més, serveixen com una eina per generar confiança i no cal registrar-los.

  • Llibre d’actes: Serveix per agrupar en un llibre les reunions dels òrgans col·legiats de forma autenticada. El seu contingut mínim consta de la data i el lloc, l’ordre del dia, les persones assistents, el resum d’assumptes tractats, els acords adoptats, els resultats de les votacions i majories i les intervencions realitzades.
  • Llibre de socis: Consta de la relació actualitzada, la data d’alta, la data de baixa i el domicili de les notificacions.
  • Llibre de persones voluntàries: Consta de la relació actualitzada, la descripció mínima de la tasca que fan i la capacitat específica, en cas que la tinguin.

Consideracions de les persones sòcies

S’hauran de determinar la capacitat d’aquests, així com la seva categoria i el seu procediment d’admissió. Entre els seus drets i deures consten d’un règim disciplinari, la resolució de conflictes i les causes de baixa.

Consideracions en relació a l’assemblea de persones sòcies

Es compta amb una assemblea ordinària per aprovar la gestió de la Junta Directiva, el pressupost i els comptes anuals i una assemblea extraordinària per la Junta Directiva o un mínim del 10% de les persones sòcies.

Les reunions estaran constituïdes pel nombre d’associats/des a la primera i segona convocatòria, comptant amb la presidència i la secretaria de les reunions. A l’ordre del dia consten doncs els temes principals (pressupostos, activitat) i la inclusió de nous temes. Només es pot fer si com a mínim un 10% de les persones sòcies ho demanen.

Respecte les votacions i les adopcions d’acords, cada persona sòcia tindrà un vot, excepte el vot ponderat. Hi haurà suspensió de vot en cas d’un incompliment amb les obligacions econòmiques. Aquest vot es pot delegar per correu per mitjans telemàtics i en cas d’empat, es realitzarà el vot diriment del/a president/a. Les votacions constaran de majoria simple (els vots a favor superen vots en contra sense comptar-hi abstencions, nuls o en blanc) o qualificada (segons els estatuts) i serà secreta si ho sol·liciten un mínim del 10% dels i les membres.

Conflictes d’interessos

En el supòsit de donar-se un conflicte d’aquestes característiques s’analitzarà l’interès personal i si existeixen lligams d’afectivitat, parents de ínia directa o col·lateral fins a tercer grau.

Davant aquesta situació s’haurà de comunicar el conflicte, directe o indirectament, s’haurà de proporcionar la informació rellevant, abstenir-se d’intervenir ni en la deliberació ni en la votació i el seu vot no es computarà per establir la majoria necessària per adoptar l’acord.

Donades les circumstàncies i l’actual situació de teletreball per la majoria del personal, es pot realitzar una assemblea telemàtica, inclús no estant regulat als estatus i les votacions poden ser sense sessió.

Respecte la convocatòria de l’assemblea, si hi havia una convocada abans de l’estat d’alarma aleshores es realitzarà un mes després de finalitzar aquest estat, però si no hi havia convocada l’assemblea s’aplica. Durant la vigència de l'estat d'alarma actual, els terminis previstos legalment per a la reunió dels òrgans col·legiats de les persones jurídiques de dret privat subjectes a les disposicions del dret català, queden suspesos a partir de la data de declaració de l'estat d'alarma, i el seu còmput es reprèn a partir de la data de finalització de l'estat d'alarma o les seves pròrrogues.

D’altra banda, es suspèn el termini de presentació de comptes, amb la possibilitat de presentar-los fins 3 mesos després de finalitzar l’Estat d’Alarma.

Entitats esportives

Pel que fa a les entitats de caire esportiu, es suspenen les assemblees generals. La convocatòria és sense efecte i es tornarà a convocar un cop finalitzi l’Estat d’Alarma. També hi haurà una pròrroga automàtica del mandat de la junta, en un mes des de la finalització de l’Estat d’Alarma amb aprovació del calendari electoral.

  • Impugnació d’acords: Es podran impugnar acords als actes contraris de la llei ( 6 mesos), així com als actes contraris als estatus o lesius de l’interès de l’entitat ( 40 dies).
  • Pressupostos bàsics: Els pressupostos bàsics de la responsabilitat de les persones membres de la junta directiva s’impugnaran quan hi hagi un dany a l’associació o un incompliment de la llei, dels estatuts, dels actes o omissions negligents.
  • Criteri general: Les persones jurídiques responen pels danys que l'òrgan de govern, els membres d'aquest o altres representants causin a terceres persones, per acció o omissió, en el compliment de les funcions que tenen encomanades, sense perjudici de la responsabilitat directa i solidària, per fet propi, de la persona o les persones causants del dany. L’entitat serà la responsable dels danys i no es limita la responsabilitat ni responen les persones sòcies.
  • Causes d’exoneració: Amb l’oposició a l’acord i sense intervenció en la seva execució. Tampoc intervindran en l’adopció ni en l’execució de l’acord sempre que s’hagi fet tot el possible per evitar el dany o almenys s’hagin oposat formalment en saber-ho.
  • Responsabilitats dels i les membres: Tindran una responsabilitat penal en la participació del fet delictiu, la possibilitat d’imputació formal de l’associació i els protocols interns d’actuació. Així mateix, hi ha eines per limitar la responsabilitat amb protocols interns com el Compliance, transparència a la gestió, com per exemple amb la llei de transparència i la normativa de blanqueig de capital i assegurança.
field_vote: 

Nous criteris per a l’organització del lleure educatiu aquest estiu

Imatge principal a portada: 
Es promourà l’ampliació de torns de les activitats en tota la temporada estival per garantir grups més petits, més participació i més seguretat sanitària. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

La Generalitat de Catalunya ha presentat un seguit de mesures per fixar les línies comunes i generals de com s’han de desenvolupar les activitats del lleure educatiu durant l'estiu davant de la situació provocada per la Covid-19.

L’objectiu del document presentat per la Generalitat és fixar un full de ruta per totes les entitats del lleure educatiu per establir els paràmetres comuns i generals de les activitats del lleure educatiu que es duguin a terme aquest estiu.

Imatges secundàries: 
Es promourà l’ampliació de torns de les activitats en tota la temporada estival per garantir grups més petits, més participació i més seguretat sanitària. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
També es realitzaran torns de matí o de tarda en els casals d’estiu i torns en dies alterns. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Presentació
La importància del lleure en el desenvolupament de la infància i adolescència
Consideracions comunes respectes les activitats
Mesures de protecció i prevenció generals
Consideracions específiques en l’organització de les diferents tipologies d’activitats
Continguts: 

El document marc estableix uns requisits mínims amb diferents protocols detallats a partir d’unes premisses bàsiques. Primer de tot, flexibilitat, per adaptar-se a les noves circumstàncies i ser imaginatius per replantejar noves activitats amb l’essència de l’educació en el lleure.

En segon lloc, progressivitat, ja que es desenvoluparan en funció de com s’avanci en les diferents fases de desconfinament, realitzant activitats d’una tipologia abans que d’altres i incrementant el nombre d’infants i joves quan no hi hagi incidència del virus. En tercer lloc, l’adaptabilitat territorial, ja que cada territori evoluciona de forma diferent i el pla de desconfinament avançarà a diferents ritmes.

El document remarca que les activitats del lleure es podran fer, si es donen les condicions objectives des de l’àmbit de la salut pública perquè es desenvolupin amb seguretat pels infants i joves i la resta de la ciutadania. En aquest sentit, el text estableix uns criteris imprescindibles de seguretat i protecció per a la seva realització.

Davant la situació atípica que estan vivint tots els infants i joves, l’educació en el lleure es marca diferents objectius per donar resposta a les necessitats d’aquests.

Es pretén que durant aquest temps de lleure hi hagi un aprenentatge en les noves rutines, especialment les que tenen a veure amb la higiene i la protecció. També s'apunta a una retrobada i contacte amb la natura i els espais oberts, així com la recuperació del sentit de comunitat, amb interaccions socials, el retrobament amb les amistats i el contacte amb referents adults més enllà del nucli familiar.

Des d’una vesant pedagògica, també es proposa incorporar en el disseny educatiu de les activitats l’acompanyament emocional, el treball del dol i la gestió de la incertesa i la por al desconegut, per enriquir aquestes activitats amb nous aprenentatges i experimentacions.

Pel que fa a la mida dels grups i els ratis, hi haurà 1 dirigent per cada 10 participants, començant sempre amb un mínim de 2 persones dirigents per activitat.

Per participar a les activitats s’haurà de complir amb diversos requisits. Primer de tot, absència de malaltia i de simptomatologia de la Covid-19. Tampoc podran conviure amb persones afectades o tenir contacte estret amb positius confirmats o amb simptomatologia en els 14 dies anteriors.

S’haurà de complir amb un calendari vacunal actualitzat com a requisit per a la inscripció i els infants o adolescents amb patologies prèvies de base es valoraran pels serveis mèdics per analitzar si poden participar en determinats tipus d’activitats, pel fet que són població de major risc enfront a la Covid-19.

Respecte les activitats, preferentment s’hauran de desenvolupar a l’aire lliure sempre que sigui possible i es podran realitzar jocs tradicionals, activitats de natura i jocs i esports d’aigua a la piscina o al mar. També es podran realitzar esports i activitats sense contacte físic i proximitat del tronc superior del cos i la cara, com dansa, música, teatre, ioga i altres arts escèniques i jocs amb pilota. El document recomana fer partícips a infants i joves a l’hora de dissenyar i repensar les activitats pròpies de l’educació en el lleure.

Es crearà una nova figura anomenada ‘responsable de seguretat i higiene’ que comptarà amb una formació i material orientatiu previ del Departament de Salut. Les activitats comptaran amb un responsable de seguretat i higiene com a mínim i des de Salut Pública es crearà un protocol de comunicació entre l’equip de dirigents i els serveis de salut on s’adscrigui el municipi que aculli l’activitat.

Pel que fa a protocols específics, cada activitat haurà de crear un document d’adaptació de mesures de seguretat i higiene, així com un protocol específic sobre manipulació d’aliments.

També es demanarà un protocol específic sobre ús i desinfecció dels espais, de l’utillatge propi de les activitats i de la gestió dels espais d’emmagatzematge i un protocol de seguretat que incorpori la possibilitat que en cas d’evacuació o allunyament per risc o emergència greu, no es podrà fer ús d’espais on no es garanteixi la distància de 2 metres o el seu ús serà el mínim possible fins a poder organitzar el retorn a l’origen.

Respecte els requisits generals, caldrà un ús sistemàtic de rentat de mans, l’ús de mascaretes i un llistat de comprovació de símptomes. En quant a la distància de seguretat, hi haurà un distanciament físic de 2 metres entre les persones que participin a les activitats i en el cas d’espais d’ús compartit es realitzaran torns i es farà una sectorialització de l’espai.

Les entrades i sortides de les activitats es faran de forma esglaonada i sempre mantenint la distància de seguretat, aprofitant els diferents accessos a les instal·lacions.

La roba de llit s’haurà de rentar a alta temperatura amb anterioritat i després de l’activitat. Les tovalloles s’hauran de portar de casa, prèviament rentades a alta temperatura.

En els espais d’allotjament la distància mínima serà de 2 metres, prioritzant l’ús d’habitacions amb baixa ocupació, acceptant mesures d’autoprotecció com mampares laterals. A les acampades es prioritzaran les tendes de campanya grans i instal·lacions que permetin una fàcil ventilació, garantint també les distàncies en acampades amb format bivac.

Els espais estaran delimitats per zones, com l’espai de cada grup de convivència, l’espai d’activitats, espais comuns i espais d’entrada i sortida. Es poden fer servir espais de forma compartida, si s’utilitzen en grups petits, sempre i quan es garanteixi la distància de seguretat.

En els espais d’acampada caldrà delimitar l’àrea de dormir, de menjador, de cuina i d’activitats. En instal·lacions compartides amb altres persones usuàries que no siguin d’activitats d’estiu, només es podrà fer ús amb uns horaris exclusius per a infants i joves.

Es promourà l’ampliació de torns de les activitats en tota la temporada estival per garantir grups més petits, més participació i més seguretat sanitària. També es realitzaran torns de matí o de tarda en els casals d’estiu i torns en dies alterns.

field_vote: 

Quina quantitat i quan cobraran la prestació del SEPE les persones incloses a un ERTO?

Imatge principal a portada: 
Una de les preguntes que més neguit causa als i les treballadores és quan cobraran la prestació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Eduardo Izquierdo
Resum: 

El recurs dona a conèixer els tipus d’ERTO possibles i respon els neguits principals del personal treballador a través d’un exemple pràctic.

La realització d’Expedients de Regulació de l’Ocupació (ERTO) ha provocat una gran quantitat de preguntes de les persones treballadores sobre el cobrament de les quantitats que abona el Servei Públic d’Ocupació (SEPE). En qualsevol cas, el personal treballador no ha de fer res, ja que l’entitat s’encarrega de tota la presentació de la documentació necessària per a les sol·licituds.

Imatges secundàries: 
Una de les preguntes que més neguit causa als i les treballadores és quan cobraran la prestació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Una altra de les preguntes més freqüents és quan es cobrarà aquesta prestació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Quins tipus d’ERTO existeixen?
En quin moment es cobrarà?
Quina quantitat es cobrarà?
Un cas pràctic
Continguts: 

La inscripció al SEPE com a demandant d’ocupació és un dels requisits per accedir a la seva prestació, però les persones treballadores no han de fer cap tràmit, ja que es realitza de manera automàtica i col·lectiva quan l’entitat presenta la documentació requerida.

L’ERTO pot afectar les persones treballadores de dues formes diferents:

  • ERTO total: És el més habitual. En aquest cas, el contracte queda suspès i la persona rebrà del SEPE la prestació completa.
  • ERTO parcial: en aquest cas, el SEPE s’encarrega de pagar la part de jornada que la persona deixa de treballar.

Una de les preguntes que més neguit causa als i les treballadores és quan cobraran la prestació. El Govern ja va assegurar que al més d’abril, com a màxim, cobrarien el 20% dels i les afectades per ERTO.

Per tant, la resta del personal treballador cobrarà al següent pagament, que es realitzarà el 10 de maig. En aquest pagament es rebran els endarreriments del que no es va pagar a l’abril.

Una altra de les preguntes més freqüents és quina quantitat es cobrarà. En aquest cas, la normativa apunta que durant els sis primers mesos, es cobrarà el 70% de la base reguladora, i després es passarà a cobrar el 50%.

Però aquesta situació s’ha de matisar en funció de la situació familiar. El SEPE ha mostrat la seva preocupació per no tenir actualitzades les dades personals, sobretot pel que respecta a fills i filles a càrrec, fet que afecta els llindars de cobrament. En funció dels i les filles a càrrec es podrà cobrar una prestació o una altra.

Mínim:

  • Sense fills/es a càrrec: 501,98 euros mensuals.
  • Amb fills/es a càrrec: 671,040 euros mensuals.

Màxim:

  • Amb 0 fills/es a càrrec: 1098,09 euros mensuals.
  • Amb 1 fill/a a càrrec: 1254,96 euros mensuals.
  • Amb 2 o més fills/es a càrrec: 1411,83 euros mensuals.

El SEPE ha remarcat que considerarà les situacions que conegui, però que no pot garantir que el 10 de maig el pagament es realitzi de manera correcta, perquè considera que algunes d’aquestes dades poden no estar actualitzades.

Per aquest motiu, s’ha assegurat que el 10 de maig tothom rebrà un pagament, i que a aquelles persones que no tenen historial al SEPE o el tenen desactualitzat se’ls realitzarà un segon pagament després, tot i que no se n’ha especificat la data.

És recomanable que les entitats que decideixin complementar els sous del personal treballador al 100% ho facin segons les seves dades reals, i no segons el pagament del SEPE, ja que aquest realitzarà un segon pagament.

S’ha agafat com a exemple una persona amb un ERTO total que cobra habitualment 2.500 euros bruts mensuals i té dos filles a càrrec. El SEPE només coneix que tenia una filla i per aquest motiu, l’abonament de la prestació que seria el 70% d’aquesta quantitat està topada al màxim.

El SEPE hauria d’abonar 1.411,83 euros, però com només sap que té una filla a càrrec, en un primer moment li abonarà només 1.254,96 euros. En aquest cas, l’entitat l’haurà de pagar com a complement la diferència real entre els 2.500 euros i els 1.411, 83 euros, un total de 1.088,17 euros.

És probable que aquesta persona contacti amb l’entitat per saber per què només està cobrant en un primer moment la suma dels 1.088,17 i els 1.254,96, que fan 2.343.13 €. En aquest cas, el SEPE li farà un altre pagament per la diferència de 156,87 euros quan comprovi que té una altra filla a càrrec que no els hi constava.

field_vote: 

5 punts clau per gestionar una entitat esportiva

Imatge principal a portada: 
La durada dels mandats dels òrgans de govern de l’entitat esportiva no poden ser inferiors a quatre anys ni superiors a vuit anys. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Diana Pérez
Resum: 

Per gestionar una entitat esportiva és fonamental considerar algunes idees bàsiques, com la regulació de les juntes directives i la gratuïtat dels càrrecs dels òrgans de govern.

Les entitats esportives són associacions formades per la unió de manera lliure i voluntària de més de tres persones, sense ànim de lucre i amb la finalitat principal del foment i la pràctica de l’esport. És precisament per aquesta finalitat específica, que aquestes tenen normativa i registre propi.

Imatges secundàries: 
La durada dels mandats dels òrgans de govern de l’entitat esportiva no poden ser inferiors a quatre anys ni superiors a vuit anys. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
El reglament de règim intern i el reglament de règim disciplinari i de conducta són uns documents molt recomanables per les entitats. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
1. La regulació de les juntes directives
2. Gratuïtat dels càrrecs dels òrgans de govern
3. Duració dels mandats de la junta directiva
4. Reglament de règim intern i reglament de règim disciplinari
5. Règim econòmic de les entitats esportives
Continguts: 

Es distingeixen dues regulacions diferents de juntes directives a les entitats esportives, segons el seu nombre de persones associades. Aquestes dues regulacions són:

  • Els clubs de règim simplificat: per acollir-se a aquest règim, el nombre de persones associades ha de ser igual o inferior a 100. Aquests clubs no tenen junta directiva i la presidència assumeix el càrrec de representació i administració. L’assemblea general ha de designar una persona a càrrec del secretariat, que redacta i signa les actes de les reunions, conjuntament amb la presidència i es fa responsable de la custòdia i el manteniment dels llibres d’actes, persones sòcies i comptabilitat. La presidència i el secretariat l’han de portar persones diferents.
  • Els clubs de règim general: compten amb menys de 100 o més de 100 persones associades. Tenen una junta directiva que fa la funció d’òrgan de govern, de gestió, d’administració i de representació de l’entitat. Formada pels càrrecs de presidència, secretariat i tresoreria, també poden tenir vicepresidència i les persones que calguin o consideri l’entitat. Les atribucions de la junta són les de promoure, dirigir i executar les activitats esportives, així com gestionar el funcionament de l’entitat segons els acords de l’assemblea general.

Les responsabilitats dels òrgans directius estan regulades a la normativa vigent de les entitats esportives, és així al Decret 58/2010 d’entitats esportives de Catalunya.

Un càrrec a la junta directiva d’una associació esportiva a Catalunya és incompatible amb la prestació de serveis professionals sota relació laboral, civil o mercantil a la mateixa entitat esportiva o a qualsevol de les seves entitats instrumentals. Per tant, no és possible fer cap excepció, com en el cas de les altres tipologies d’associacions.

En tot cas, és important ressaltar que cap membre dels òrgans de govern podrà disposar d’un contracte laboral amb la mateixa entitat esportiva, ja sigui per realitzar tasques pròpies del seu càrrec, com per realitzar tasques diferents.

La durada dels mandats dels òrgans de govern de l’entitat esportiva no poden ser inferiors a quatre anys ni superiors a vuit anys. Això ha de quedar establert als estatuts del club esportiu.

De la mateixa manera, als estatuts dels clubs han d’establir si els càrrecs són reelegibles, i si ho són, si la re-elegibilitat es troba subjecta o no a una limitació temporal.

En qualsevol cas, si el club ha regulat la limitació de la re-elegibilitat, la presidència sortint que tingui limitada la presentació a un nou mandat no pot tornar a assumir-la en cap moment del nou mandat estatutari.

El reglament de règim intern i el reglament de règim disciplinari i de conducta són uns documents molt recomanables per les entitats. La principal funció del reglament de règim intern és desenvolupar matèries ja recollides als estatuts i per altra banda la funció del reglament de règim disciplinari és regular més l’activitat esportiva. Cap d’aquests dos documents és obligatori per normativa, tot i que són molt recomanables per millorar el bon funcionament de l’entitat i la gestió d’aquesta.

Concretament, el reglament de règim intern és un document propi de l’entitat que recull les especificitats de cada associació i són les persones membres les que poden decidir quines matèries s’hi regulen. Els estatuts i el reglament de règim intern es complementen i és el reglament el que s’adapta a allò que ja està prèviament regulat, tant pels estatuts com per la llei vigent.

En canvi, el règim disciplinari dels clubs i les entitats esportives té per objecte conèixer més amb relació a la jurisdicció esportiva i les normes de conducta associativa.

El finançament d’una entitat esportiva és un dels elements més importants en la gestió de les associacions esportives.

Cal destacar que els clubs i associacions esportives s’han de sotmetre al règim de pressupost i patrimoni propis, d’acord amb els principis de les entitats no lucratives.

Per facilitar la gestió econòmica del club, normalment les entitats esportives estableixen als seus propis estatuts la data del tancament econòmic que es regirà de manera general per la temporada esportiva i no per l’any natural, com succeeix en el cas d’altres tipologies d’entitats.

field_vote: 

Les principals limitacions als drets de reunió pacífica i associació

Imatge principal a portada: 
Una reunió pacifica no ha d’estar subjecte a cap amenaça de sanció penal. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Diana Pérez
Resum: 

Tot i tractar-se d’uns drets fonamentals, la normativa preveu certes restriccions sobre els drets de reunió pacífica i associació.

Es poden diferenciar dos tipus de sistemes de drets humans en els quals es reconeixen els drets de reunió pacifica i associació. A més, aquests són els sistemes que més s'apropen a la realitat associativa: el sistema universal de drets humans (SUDH) i el Sistema Regional Europeu de Drets Humans (SEDH). Aquests dos sistemes fan una àmplia interpretació de la caracterització dels drets fonamentals en qüestió, però a més, concreten algunes limitacions dels drets.

Imatges secundàries: 
Una reunió pacifica no ha d’estar subjecte a cap amenaça de sanció penal. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
L'any 2020, s'espera que s’aprovi i es publiqui un document, en format d'Observació General del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Com han de ser les limitacions segons el Sistema Universal de Drets Humans (SUDH)?
Com han de ser les limitacions segons el Sistema Europeu de Drets Humans (SEDH)?
L'Observació General Nº. 37 ‘Dret de reunió pacifica’ del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides
Informació relacionada
Continguts: 

De manera genèrica, les limitacions que admeten els drets de reunió pacifica i d’associació es troben estipulades, però a la vegada aquestes estipulacions són molt interpretables. Així doncs, a escala universal es considera que fa falta més jurisprudència i més normatives en relació amb aquests drets, per poder acotar més aquests supòsits i definir d’una manera més precisa les restriccions a aquests drets fonamentals.

D’una forma breu, es poden englobar aquestes restriccions als drets humans en qüestió en tres grans blocs:

  • Les limitacions han d’estar prescrites per llei.
  • Les limitacions han de ser necessàries.
  • Les limitacions han de ser proporcionals. És a dir, orientades a uns fins concrets per poder assegurar la protecció de la seguretat nacional, salvaguardar l’ordre públic, la salut o la moral pública, prevenir de tota la propaganda a favor de la guerra, prevenir de tota l’apologia a l’odi nacional, racial o religiós que constitueixi incitació a la discriminació, hostilitat o violència i en últim cas, prevenir de la destrucció de qualsevol dret i llibertat reconegudes a les normes internacionals de drets humans.

Així com també s’ha esmentat el Sistema Universal de Drets Humans, la llibertat de reunió i d’associació pacífica són drets que admeten certes restriccions. Altrament, al sistema europeu aquestes limitacions és troben més centrades a garantir, en primer lloc, tres qüestions principals:

  • La seguretat nacional i pública, la defensa de l’ordre i la prevenció dels delictes.
  • La protecció de la salut o moral pública.
  • La protecció dels drets i llibertats aliens.

En conseqüència, amb alguna semblança amb el sistema universal, existeixen tres limitacions destacables:

  • Les limitacions han d’estar prescrites per llei.
  • Les limitacions han de ser orientades a un objectiu legítim.
  • Les limitacions han de ser necessàries en una societat democràtica. Per tant, han de ser restriccions rellevants i suficients.

És important ressaltar que una reunió pacífica o la constitució d’una entitat no ha d’estar subjecte a cap amenaça de sanció penal, especialment que faci referència a la privació de la seva llibertat d’expressió.

Per tal d’exemplificar aquestes restriccions, els drets de reunió pacífica i d’associació poden estar subjectes a l’exigència de prèvia autorització, sempre que el seu propòsit sigui permetre que les autoritats prenguin mesures raonables i apropiades per la protecció de l’ordre públic i la seguretat nacional, així com per complir amb les regulacions vigents i interessos legals. Però s’ha de tenir en compte que aquestes regulacions no han de representar un obstacle per a les llibertats de reunió pacifica i associació.

L'any 2020, s'espera que s’aprovi i es publiqui un document, en format d'Observació General del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, que faci referència al dret de reunió pacífica. Aquest document serà de gran importància per poder continuar definint les limitacions, la caracterització i les altres qüestions que defineixen aquest dret fonamental.

La intenció principal d'aquesta Observació és aprofundir, concretar i puntualitzar sobre els estàndards d'aquest dret i definir d'una manera més precisa les limitacions, a les quals s’ha fet referència en aquest recurs del dret humà de reunió pacífica.

Convé destacar que aquests punts es troben recopilats a la ‘Guia de Mecanismos y estándares internacional: libertad de reunión pacífica y de asociación‘, un document elaborat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC).

field_vote: 

Com regular el canal de denúncies de les entitats?

Imatge principal a portada: 
La normativa vol oferir un marc comú que estableixi les garanties necessàries per protegir a les persones que faciliten informació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

El passat 27 de novembre va entrar en vigor la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, que fa referència a la protecció de les persones que informin sobre infraccions que puguin suposar un delicte penal.

El 23 d’octubre, es va aprovar la Directiva Europea 2019/1937, relativa a les persones que informin sobre infraccions normatives a través d’un canal de denúncies i la seva protecció.

Imatges secundàries: 
La normativa vol oferir un marc comú que estableixi les garanties necessàries per protegir a les persones que faciliten informació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
La directiva obliga a establir canals de denúncia interns per protegir a les persones que denunciïn possibles infraccions. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Per què aquesta normativa?
Qui està obligat a complir-la?
A qui afecta la directiva?
Quines comunicacions són objecte de protecció?
Com ha de ser el canal de denúncies?
Continguts: 

La directiva abans referenciada estableix l’obligació d’establir canals de denúncia interns i les mesures de protecció necessàries per protegir les persones que denunciïn possibles infraccions.

Aquesta normativa vol oferir un marc comú a tots els estats membres que estableixi les garanties necessàries per protegir a les persones que faciliten informació que ajudi a detectar possibles delictes o infraccions legals dins d’una entitat.

El motiu principal pel qual s’ha aprovat aquesta legislació és per promocionar que les persones que tinguin informació de pràctiques delictives a les seves entitats s’animin a denunciar, ja que habitualment aquestes denúncies no es produeixen perquè les persones informants no es senten prou protegides davant de possibles represàlies.

En termes generals, la directiva té com a finalitat vetllar perquè les entitats jurídiques, tant del sector públic com privat, estableixin canals i procediments de denúncia interna i de seguiment. Tot i així, preveu algunes excepcions:

  • Els municipis que tenen menys de 10.000 habitants.
  • Les entitats amb menys de 50 persones treballadores sempre i quan no estiguin obligades per pertànyer a algun sector que els obligui per previsió normativa.

Aquesta regulació que estableix la directiva és de mínims, a partir d’aquí cada estat membre pot incentivar a les entitats privades de la seva competència a establir canals de denúncia interns si així ho consideren, regulant els requisits que creguin necessaris.

D’acord a la normativa, les persones subjectes a la protecció que aquesta estableix són les següents:

  • Persones treballadores i funcionàries.
  • Persones treballadores no assalariades.
  • Accionistes i persones que formen part dels òrgans d’administració, direcció o supervisió.
  • Persones treballadores en pràctiques i voluntàries.
  • Persones que treballin sota la supervisió de contractistes, subcontractistes i proveïdors/es.

A més, també s’inclou com a subjecte de protecció a les persones que ja han finalitzat la relació laboral i les que encara no l’han començat i han obtingut la informació al llarg del procés de selecció.

Finalment, també queden protegides les persones facilitadores, persones terceres que es puguin veure afectades laboralment per aquesta denúncia (familiars i companys/es dels denunciant) i les entitats propietat del denunciant, per les quals treballi o hi tingui una relació laboral.

La directiva, en el seu segon article, estableix la protecció comuna per a les persones que informin sobre infraccions normatives relatives a diverses matèries. Entre aquestes, es poden destacar les següents que afectin les entitats: contractació pública, prevenció de blanqueig de capitals, seguretat dels productes, protecció del medi ambient, protecció de les persones consumidores, i protecció de les dades personals i seguretat de les xarxes i sistemes d’informació, entre d’altres.

Tot i així, la directiva no estableix un llistat tancat, sinó que dona la facultat als estats membres a ampliar els supòsits de protecció a la seva pròpia legislació.

Els procediments de denúncia interna i seguiment hauran de disposar dels següents requisits:

  • Hauran de protegir la confidencialitat de la identitat de la persona denunciant i de qualsevol tercera persona anomenada a la denúncia.
  • S’ha de generar un acusament de rebuda de la denúncia en un termini de set dies.
  • S’ha de designar a una persona o departament imparcial per a la recepció de les mateixes.
  • S’haurà de fer un seguiment diligent.
  • S’ha d’establir un termini raonable per a donar resposta que no pot superar els tres mesos.
  • Hi ha d’haver una informació clara i accessible sobre els procediments de denúncia externa davant les autoritats competents.
  • S’ha de preveure la denúncia escrita i verbal.
field_vote: 

Els punts clau dels drets fonamentals de reunió pacífica i associació

Imatge principal a portada: 
El dret de reunió pacífica, és un dret de tota persona sense discriminació de cap classe. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Diana Pérez
Resum: 

Els drets de reunió i associació permeten la congregació amb altres persones transitòriament, fora del domicili habitual, per una finalitat comuna i de caràcter públic.

Els drets de reunió i associació no estan gaire desenvolupats legislativament dins de la jurisprudència internacional i habitualment sorgeixen dubtes sobre què engloben aquests drets humans.

Pel que fa a les entitats, representen uns drets a tenir en compte, ja que són el fonament per esdevenir una associació, tant per la seva constitució com pel seu funcionament. A continuació, s’abordaran les característiques generals del sistema de drets humans a escala internacional.

Imatges secundàries: 
El dret de reunió pacífica, és un dret de tota persona sense discriminació de cap classe. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Aquest dret pot ser exercit per participants individuals i per les persones que organitzen la reunió o assemblea. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
El dret de reunió pacífica
El dret d'associació
Reconeixement del dret d'associació
Informació relacionada
Continguts: 

El dret de reunió pacífica, és un dret de tota persona sense discriminació de cap classe, i es tracta d’un dret que ha de ser exercit de manera pacífica, essent la intenció l’element determinant per a la seva protecció i no l’ocurrència accidental de violència o desordre. Aquest dret pot ser exercit per participants individuals i per les persones que organitzen la reunió o assemblea, com és en el cas de les associacions. Comprèn tant les reunions privades com les reunions en llocs públics, ja siguin estàtiques com en formes de marxes o manifestacions.

L’exercici d’aquest dret només podrà ser objecte de les restriccions previstes per llei, les quals han de ser interpretades d’una forma no restrictiva. Com a exemple, no és adient utilitzar procediments com l’autorització de reunions o assemblees com a mecanismes per a negar aquest dret fonamental.

D’altra banda, les reunions no poden tenir intencions violentes ni incitar a comportaments similars, ja que es considerarien reunions il·lícites.

Aquest dret no deixa d’estar relacionat amb el dret de llibertat d’expressió, ja que la protecció de les opinions personals i el debat públic es troba dins dels seus objectius.

El dret de reunió pacífica, és un dret de tota persona sense discriminació de cap classe, i es tracta d’un dret que ha de ser exercit de manera pacífica, essent la intenció, l’element determinant per la seva protecció i no l’ocurrència accidental de violència o desordre. Aquest dret pot ser exercit per participants individuals i per les persones que organitzen la reunió o assemblea, com és en el cas de les associacions. Comprèn tant les reunions privades com les reunions en llocs públics, ja siguin estàtiques com en formes de marxes o manifestacions.

L’exercici d’aquest dret només podrà ser objecte de les restriccions previstes per llei, les quals han de ser interpretades d’una forma no restrictiva. Com a mode d’exemple, no és adient utilitzar procediments com l’autorització de reunions o assemblees com a mecanismes per a negar aquest dret fonamental.

D’altra banda, les reunions no poden tenir intencions violentes ni incitar a comportaments similars, ja que es considerarien reunions il·lícites.

Aquest dret no deixa d’estar relacionat amb la llibertat d’expressió, ja que la protecció de les opinions personals i el debat públic es troba dins dels seus objectius.

Finalment, es fa referència al marc del sistema europeu de drets humans, ja que és l’únic sistema internacional que genera obligacions vinculants per als estats i contempla un ampli ventall de drets protegits, entre els quals estan recollits el dret de llibertat de reunió pacifica i d’associació.

Aquests drets es troben reconeguts en diferents normatives, com el que preveu l’Article 11 del Conveni Europeu per la protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. Fa referència al dret que tenen totes les persones a la llibertat de reunió pacífica i a la llibertat d'associació, inclòs el dret de fundar amb unes altres persones una altra entitat i d'afiliar-se a les mateixes per a la defensa dels seus interessos.

L'exercici d'aquests drets no podrà ser objecte d'altres restriccions que aquelles que, previstes per la llei, constitueixin mesures necessàries, en una societat democràtica. Aquestes mesures són per garantir la seguretat nacional, la seguretat pública, la defensa de l'ordre i la prevenció del delicte, la protecció de la salut o de la moral i la protecció dels drets i llibertats aliens.

D’altra banda, l’Article 20 de la Declaració Universal dels Drets Humans disposa que tota persona física té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques. Això comporta que ningú podrà ser obligat a pertànyer a una associació determinada.

També cal destacar com a darrer punt, el que recull l’Article 12 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. Aquest preveu que tota persona té dret a la llibertat de reunió pacífica i a la llibertat d’associació en tots els àmbits, especialment en el polític, sindical i cívic, la qual cosa implica el dret de tota persona a fundar, amb d’altres, associacions i a formar-hi part per a la defensa dels seus interessos.

Tots aquests aspectes es troben recollits i, per tant, és indispensable donar una ullada a laGuia de Mecanismos y estándares internacional: libertad de reunión pacífica y de asociación’, un document elaborat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC).

field_vote: 

Com elaborar el model de riscos penals

Imatge principal a portada: 
El fet d’elaborar un MPD exigeix un esforç i dedicació per part de l’organització a fi d’obtenir una visió general de tota l’activitat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

Establir un sistema de Compliance a l’entitat suposa un coneixement ampli d’aquesta, ja que s’han d’analitzar tots els possibles riscos per poder implementar les mesures de prevenció necessàries.

Tal i com ja s’ha tractat al recurs Les Claus del Model de Prevenció de Riscos Penals, el fet de disposar d’un Model de Prevenció de Riscos Penals (MPD) pot eximir a l’entitat de la seva responsabilitat penal davant dels delictes que es puguin produir a l’organització.

Imatges secundàries: 
El fet d’elaborar un MPD exigeix un esforç i dedicació per part de l’organització a fi d’obtenir una visió general de tota l’activitat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Cal adoptar les mesures necessàries perquè les persones informants de les possibles infraccions no siguin objecte de represàlies. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Diagnosi
Elaboració
Desenvolupament
Sancions penals que es poden imposar a l'entitat
Continguts: 

En primer lloc, a l’hora d’elaborar un MPD, cal un acord i compromís per part de l’òrgan de govern de l’entitat.

El fet d’elaborar un MPD exigeix un esforç i dedicació per part de l’organització a fi d’obtenir una visió general de tota l’activitat i funcionament de l’entitat i poder així analitzar les situacions en les quals es pot cometre un delicte i establir les mesures necessàries.

Aquesta aposta per part de la junta directiva s’ha de plasmar en un acord de l’òrgan de govern i és necessari traslladar-lo a tota la organització a fi que estiguin informats de l’inici d’aquest procés.

Alguns dels mecanismes que poden ajudar a detectar situacions de risc en aquesta fase de diagnosi són les següents: entrevistes amb diferents persones de l’entitat, elaboració de qüestionaris o llistats de comprovació i estudi de la documentació de l’entitat, així com de les mesures establertes.

Una vegada ja s’han detectat els possibles delictes que es poden cometre a l’entitat i s’han classificat en funció del risc, cal elaborar un pla d’acció a fi d’eliminar o reduir al màxim la comissió d’aquestes possibles actuacions delictives.

Aquest pla d’acció ha d’identificar el risc i preveure en quina àrea està més present. També ha de definir les accions a emprendre per minimitzar-lo i fixar el termini per implementar les mesures preventives. A més, cal incorporar la persona responsable d’aquesta acció i establir un seguiment de la mateixa.

Una altra qüestió a tenir en compte, és el nomenament del Comitè de Compliance o Compliance Officer, que és la persona o persones encarregades de vetllar pel compliment de les mesures establertes a l’entitat. En el cas de les entitats de dimensió petita, aquesta tasca de supervisió la pot assumir l’òrgan de govern.

També s’ha d’establir un règim disciplinari que sancioni l’incompliment de les mesures adoptades per l’entitat. El motiu d’aquesta obligació legal és garantir l'eficàcia del MPD.

Finalment, s’ha de preveure un canal de denúncies a través del qual es pugui informar de possibles riscos o incompliments a l’òrgan encarregat de la supervisió del MPD. En aquest cas, és absolutament necessari garantir la confidencialitat de les dades i la informació de cadascuna de les denúncies. A més, cal adoptar les mesures necessàries perquè les persones informants de les possibles infraccions no siguin objecte de represàlies.

És absolutament necessari que l’òrgan de govern aprovi les eines i contingut del Model de Prevenció de Riscos Penals, que tota la feina feta estigui documentada i que es faci una comunicació de la mateixa a totes les persones que formen part de l’organització.

En aquesta fase s’ha de nomenar el Comitè de Compliance o del Compliance Officer, i regular aquesta figura: competències, formació necessària, funcionament...

També és recomanable establir una periodicitat amb la qual s’hagi de revisar el MPD a fi de valorar-ne la seva eficàcia i millorar el control, si escau.

Disposar d’un Compliance pot eximir de responsabilitat penal a l’entitat, però en cas que es produeixi un delicte dins de la organització i aquest no compti amb cap MPD, algunes de les possibles sancions que pot patir l’entitat són les següents:

  • Multa per quotes o proporcional: Es tracta d’una pena de multa que es pot allargar fins a un màxim de 5 anys amb una quota mínima diària de 30€ i màxima de 5.000€.
  • Dissolució de la persona jurídica: Produeix la pèrdua de la personalitat jurídica, es reserva per als casos més greus.
  • Suspensió de les activitats: El termini màxim és de 5 anys.
  • Clausura dels locals i establiments: El termini màxim és de 5 anys.
  • Prohibició de portar a terme les activitats en les que s’ha comés el delicte: Aquesta prohibició pot ser temporal o definitiva.
  • Inhabilitació per obtenir subvencions o ajudes públiques, per contractar amb el sector públic o per gaudir de beneficis, incentius fiscals o de la Seguretat Social.
  • Intervenció judicial per salvaguardar els drets de les persones treballadores o creditores.
field_vote: 

Les claus del model de prevenció de riscos penals

Imatge principal a portada: 
La normativa fa referència a la responsabilitat per aquells delictes comesos en nom o per compte de l’entitat i en benefici d’aquesta. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

Des de l’any 2010, les associacions i fundacions poden ser condemnades penalment com a autores d’un delicte. Una de les mesures que poden evitar-ho és la implantació d'un model de prevenció de riscos penals.

L’any 2010, es va aprovar una reforma del Codi Penal, a través de la qual es va introduir la responsabilitat de les persones jurídiques, la qual afecta les entitats del Tercer Sector.

Imatges secundàries: 
La normativa fa referència a la responsabilitat per aquells delictes comesos en nom o per compte de l’entitat i en benefici d’aquesta. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
El fet d’elaborar i disposar d’aquest model és un indicador de bon govern. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
1. Motius pels que una entitat ha de tenir una MPD
2. Delictes que afecten a les entitats
3. Requisits del MPD
4. Qui vetlla pel compliment de l’MPD?
Continguts: 

La normativa fa referència a la responsabilitat per aquells delictes comesos en nom o per compte de l’entitat i en benefici d’aquesta, bé per les persones que formen part de l’òrgan de govern o bé per altres que han estat autoritzades per prendre decisions o actuar en nom de l’entitat i que no han comptat amb la supervisió suficient.

Tot i que disposar d’un model de prevenció de riscos penals no és una obligació legal per a les entitats, sí que es tracta d’un mecanisme que ajuda a gestionar l’associació d’una manera més responsable.

El fet d’elaborar i disposar d’aquest model és un indicador de bon govern i, per tant, incideix en una millora dels procediments interns de l’entitat, ja que permet reduir riscos i avançar-se a situacions en les quals l’entitat pot resultar responsable penalment.

A més, el fet de disposar d’un model de compliance adequat pot eximir de responsabilitat a les organitzacions.

El Codi Penal recull un ampli ventall de delictes pels quals les entitats poden incórrer en responsabilitat penal, alguns d’ells tenen a veure amb el funcionament habitual de les organitzacions i altres són fruït d’activitats específiques que només es donarien en funció de l’àmbit d’actuació de l’associació.

Aquests delictes es van tipificar amb la reforma del Codi Penal de 2010 i a posteriori, al 2015, es van ampliar.

Alguns dels delictes més habituals i en els quals es poden trobar immerses gairebé totes les entitats serien els següents: frau de subvencions, estafes, frustració de l’execució, insolvències punibles, delictes relatius a la propietat intel·lectual i industrial, així com al mercat i als consumidors; blanqueig de capitals, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social i tràfic d’influències, entre d’altres.

Un model de prevenció de riscos penals ha de complir tres característiques principals:

  • Ha de ser previ a la comissió del delicte. En cas que aquest model s’adopti després que hagi ocorregut el fet delictiu només serà considerat com a atenuant del delicte, mai com a eximent.
  • El model ha de ser adequat, incloent les mesures de control i vigilància oportunes per a poder prevenir els possibles delictes que es puguin donar a l’entitat o, si més no, evitar el risc de la seva comissió.
  • Finalment, ha de ser eficient. Per tant, ha d’haver-hi una tasca de vigilància i control del seu compliment per part de l’òrgan de govern i, en cas que siguin les pròpies persones que formen part de la junta directiva les que hagin comés el delicte, que es pugui provar que aquesta actuació ha estat fruit d’una transgressió de les mesures del compliance de forma fraudulenta.

El Codi Penal preveu que ha d’haver-hi un òrgan independent a l’entitat que faci les funcions de control i supervisió de l’eficàcia de les mesures implantades a l’entitat.

En el cas de les entitats amb dimensió més petita, aquesta funció de vigilància la pot assumir directament l’òrgan de govern. En els casos d’entitats més grans o amb més grau de complexitat, s’haurà de nomenar un òrgan autònom. Aquest pot ser col·legiat, com el comitè de compliance, o bé unipersonal, com el compliance officer.

En tots dos casos, s’haurà de garantir la confidencialitat i haurà de poder prendre decisions de forma independent. Per aquest motiu, ha de tenir accés a la informació de l’entitat i d’aquesta manera poder realitzar les investigacions que es considerin oportunes.

field_vote: