Com es regula l’augment de les jornades laborals?

Imatge principal a portada: 
L’Estatut dels Treballadors (ET) és la normativa que regula els drets i deures de les persones treballadores. Font: Canva.
Autor/a: 
María Eugenia Ifer
Resum: 

Existeixen diferents mecanismes que permeten que les persones treballadores facin més hores que les especificades al contracte o al conveni col·lectiu.

Pel que fa a la quantitat d’hores que poden fer les persones treballadores, és el conveni col·lectiu o el contracte de feina el que ha de fixar. Tot i que no poden superar el que regula l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors (ET).

Imatges secundàries: 
L’Estatut dels Treballadors (ET) és la normativa que regula els drets i deures de les persones treballadores. Font: Canva.
La normativa estableix que, com norma general, les persones treballadores no poden fer més de 1.826 hores anuals. Font: Canva.
Subtitols: 
Hores complementàries
Distribució de la jornada
Hores extraordinàries
Continguts: 

Les hores complementàries les regula l’article 12 de l’ET i són aquelles que fa una persona treballadora quan supera les hores establertes en un contracte a temps parcial. S’ha de tenir en compte les següents qüestions:

  • Només poden fer hores complementàries, aquelles persones que tinguin un contracte de deu o més hores setmanals.
  • L’organització haurà d’informar a la persona treballadora amb una antelació mínima de tres dies.
  • Com a norma general, les hores complementàries no poden ser superiors al 30% de les ordinàries, només si el conveni col·lectiu estableix el contrari, però en cap cas pot ser superior al 60%.
  • L’entitat pot oferir hores complementàries voluntàries al personal, però no poden superar el 15%, només en cas que així ho especifiqui el conveni, però no poden ser superiors al 30%.

L’article 34 de l’ET estableix que si es respecta la durada màxima de les jornades anuals, es poden distribuir irregularment, sempre que es respectin els descansos mínims. Així mateix, una altra condició és que sempre que el conveni col·lectiu o el contracte no digui el contrari només es podrà distribuir irregularment el 10% anual de la jornada laboral. La compensació horària, si el conveni o contracte no diu el contrari, s’haurà de fer en un termini màxim de dotze mesos.

Així doncs, l’entitat haurà d’informar les persones treballadores afectades en un termini mínim de cinc dies d’antelació a la distribució irregular de la jornada. Igualment, cal remarcar que en cas que s’hagi realitzat hores de més i s’extingeixi el contracte, l’organització l’haurà de compensar econòmicament en la liquidació.

L’article 35 de l’Estatut dels Treballadors, regula les hores extres que fan les persones treballadores. Es consideren hores extraordinàries aquelles que superen la jornada laboral ordinària. S’ha de tenir en compte les següents consideracions:

  • Com a norma general, no es podran fer més de vuitanta hores extraordinàries anualment, només en situacions de força major, però s’hauran de respectar els descansos pertinents.
  • Principalment, les hores extraordinàries estan destinades a les persones que fan jornades completes, tot i que es poden fer en cas de situacions urgents o extraordinàries tal i com comenta l´ET a l’apartat 3.
  • La compensació es podrà fer monetàriament o amb hores o dies lliures.
  • Si el contracte és temporal, les hores extraordinàries hauran de ser proporcionals al temps del contracte.
  • Les hores extres no s’han de computar en la base de cotització, només si són per cobrir accidents de feina o malalties professionals, ja que es consideren contingències professionals i tenen una cotització addicional.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió laboral de les entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Tot el que cal saber sobre la Llei de cooperació

Imatge principal a portada: 
La Llei de cooperació espanyola és un instrument important per a la promoció del desenvolupament sostenible i la defensa dels drets humans.  Font: Canva.
Autor/a: 
María Eugenia Ifer
Resum: 

La normativa té com a objectiu principal la lluita contra la pobresa i la desigualtat, la promoció del desenvolupament sostenible i la defensa dels drets humans pel desenvolupament sostenible i la solidaritat global.

La Llei 1/2023, de 20 de febrer, de Cooperació per al Desenvolupament Sostenible i la Solidaritat Global, és una norma que regula la política espanyola de cooperació internacional.

Imatges secundàries: 
La Llei de cooperació espanyola és un instrument important per a la promoció del desenvolupament sostenible i la defensa dels drets humans.  Font: Canva.
La Llei de cooperació és una eina per lluitar contra la pobresa i la desigualtat al món. Font: Canva.
Subtitols: 
Quins són els actors de la cooperació?
Quins instruments de cooperació contempla la llei?
Principals novetats de la llei
Continguts: 

Per fer possible la cooperació internacional existeixen diferents agents que contempla la llei:

  • Administració General de l'Estat: és l'òrgan responsable de la planificació, execució i seguiment de la cooperació espanyola.
  • Organitzacions no Governamentals de Desenvolupament (ONGD): són entitats privades sense ànim de lucre que treballen en el camp de la cooperació al desenvolupament.
  • Entitats locals: poden participar en la cooperació internacional al seu territori, i poden col·laborar amb les ONGD i altres actors de la cooperació.
  • Ciutadania: té un paper important en la cooperació al desenvolupament, ja que pot participar en la sensibilització, la mobilització i la reivindicació de polítiques públiques més justes.

La normativa contempla una sèrie d’instruments que tenen la intenció d’ajudar a aconseguir els objectius que es planteja:

  • Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD): és el principal instrument de la cooperació espanyola. Es tracta de recursos financers públics destinats a països en vies de desenvolupament.
  • Cooperació tècnica: consisteix en la transferència de coneixements i experiències a països en vies de desenvolupament.
  • Acció humanitària: té com a objectiu alleujar el patiment de les persones afectades per les crisis humanitàries o climàtiques.
  • Educació per al desenvolupament: pretén sensibilitzar a la ciutadania sobre la realitat dels països en vies de desenvolupament i la necessitat de cooperar.

La normativa introdueix diverses novetats importants, entre les quals destaquen:

  • Augment de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD): estableix l'objectiu d'assolir un 0,7% del Producte Interior Brut (PIB) en l’AOD l'any 2030. Aquest objectiu suposa un augment significatiu de l'AOD espanyola, que actualment se situa al voltant del 0,2% del PIB.
  • Enfortiment de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID): dota d'un marc regulador adaptat i de les capacitats i els recursos necessaris per respondre als compromisos de l'Agenda 2030.
  • Enfocament basat en els drets humans: reconeix la centralitat dels drets humans en la cooperació al desenvolupament i estableix l'obligació de respectar, protegir i promoure aquests drets en totes les actuacions de cooperació.
  • Major participació de la ciutadania: crea nous mecanismes per a la participació de la ciutadania en la planificació, execució i seguiment de la cooperació al desenvolupament.
  • Gestió més transparent i eficaç de la cooperació: introdueix mesures per millorar la transparència i la rendició de comptes en la gestió de la cooperació al desenvolupament. Aquestes mesures inclouen la publicació d'informació sobre la planificació i execució de la cooperació, l'avaluació dels resultats de les actuacions i la creació d'un sistema de control intern.
  • Reforç de la cooperació descentralitzada: reconeix la importància de la cooperació descentralitzada, que es duu a terme per les Comunitats Autònomes (CCAA) i les entitats locals. La llei estableix mesures per enfortir la cooperació, com la creació d'un fons específic pel finançament de projectes de cooperació descentralitzada i donar accés a les CCAA a programes de cooperació delegades de la Unió Europea (UE).

A més, aquesta normativa marc servirà de referència per a l’elaboració de quatre reals decrets que desenvoluparan el seu contingut i que són els següents:

  • Estatut de les Persones Cooperants amb la intenció de donar un major reconeixement a aquesta figura i millorar-ne la situació.
  • Reforma de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), per reforçar la seva acció.
  • Reforma de la cooperació financera, amb l’objectiu de fer-la més àgil i eficaç.
  • Reforma de la normativa de subvencions en materia de cooperació descentralitzada amb la finalitat d’incrementar la transparència i facilitar instruments que millorin l’avaluació, seguiment i la rendició de comptes.

field_vote: 

Com es regula el dret al descans?

Imatge principal a portada: 
L’Estatut dels Treballadors regula el descans de les persones treballadores. Font: Canva.
Autor/a: 
María Eugenia Ifer
Resum: 

El descans és fonamental per a la salut física i mental de les persones treballadores.

L’Estatut dels Treballadors (ET) és la normativa amb la qual es regula els drets i deures de les persones treballadores, tot i que els convenis laborals o els acords de les persones representants amb l’organització poden fer modificacions, sempre que es respecti la llei. El descans de les persones treballadores el regula l’ET.

Imatges secundàries: 
L’Estatut dels Treballadors regula el descans de les persones treballadores. Font: Canva.
Normalment, les jornades laborals seran de nou hores com a màxim amb un descans mínim de dotze hores entre jornades. Font: Canva.
Subtitols: 
Jornada laboral
Descansos mínims
Dret irrenunciable
Continguts: 

Segons el que determina l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors, com a norma general, les persones treballadores hauran de fer jornades laborals no superiors a nou hores. Igualment, entre les jornades haurà de passar un mínim de dotze hores de descans i les jornades no podran ser superiors a quaranta hores per setmana.

Tanmateix, pot ser diferent si el conveni de treballadores dictamina el contrari o les persones representants de les treballadores hagin arribat a un acord amb l’organització. Però, cal tenir present que els descansos no poden ser inferiors als marcats per llei.

La persona treballadora té dret a conèixer el dia i hora de la seva jornada laboral amb un període mínim de cinc dies d’antelació.

Cal recordar que des del 12 de maig del 2019, s’ha de fer un registre horari de les jornades laborals.

A més de les dotze hores de descans entre jornades laborals, cal tenir present que si la jornada és superior a sis hores, les persones treballadores tindran dret a un descans mínim de quinze minuts. El descans es considerarà temps de feina si així ho dictamina el conveni col·lectiu o el contracte de feina. Si la persona és menor d’edat, a partir de les quatre hores i trenta minuts de feina, el descans tindrà una durada mínima de trenta minuts.

Així doncs, si la persona és menor d’edat, no podrà fer jornades superiors a vuit hores, incloses les hores de formacions de l’entitat.

Pel que fa als descansos mínims setmanals, les persones treballadores tindran dret a un descans mínim d’un dia i mig ininterromput per setmana. Però és acumulable fins als catorze dies. Normalment, serà, com a mínim, des de la tarda del dissabte fins a tot el diumenge sencer o el diumenge sencer fins al dilluns a la tarda. Tot i que els dies podran ser altres segons conveni. Si la persona és menor d’edat, haurà de tenir un descans mínim de dos dies per setmana.

Cal dir que els descansos laborals són irrenunciables, això vol dir que ni l’entitat ni la persona treballadora pot escollir que els descansos siguin retribuïts per no gaudir-los. Aquesta mesura és preventiva, per tenir cura de la salut física i mental de les persones treballadores. Així doncs, no respectar els descansos fa més probable els accidents laborals i malalties professionals.

Igualment, en cas de no respectar la normativa en relació amb els descansos i les jornades laborals, l’organització haurà de fer front a sancions. En cas que sigui una multa de grau mínim, serà de 751 a 1.500 euros, si és de segon grau de 1.501 a 3.750 euros i, en última instància, si és de grau màxim de 3.751 a 7.500 euros.

En cas de dubtes relacionats amb el descans laboral o altres qüestions vinculades a la gestió de les organitzacions es pot consultar el servei d’assessorament.

field_vote: 

Drets i deures de les famílies d’acollida: què s’ha de saber?

Imatge principal a portada: 
Ser família acollidora requereix d’una molt bona gestió emocional. Font: Canva.
Autor/a: 
María Eugenia Ifer
Resum: 

Decidir ser família acollidora ha de ser una decisió meditada i tenint en compte tota la informació possible.

Segons el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, actualment, a Catalunya, hi ha més de 2.000 infants que estan en centres d’acollida esperant una família acollidora. Per ser família d’acollida cal complir amb una sèrie de requisits, saber quines opcions hi ha i quins drets tenen.

Imatges secundàries: 
Ser família acollidora requereix d’una molt bona gestió emocional. Font: Canva.
Per poder ser família acollidora cal tenir els recursos econòmics suficients. Font: Canva.
Subtitols: 
Classes d’acollida disponibles
Drets de les famílies d’acollida
Deures de les famílies d’acollida
Continguts: 

Existeixen diferents classes d’acolliment, en funció de les necessitats de l’infant i les famílies d’acollida.

  • Acolliment d’urgència i diagnòstic: es realitza en situacions crítiques i es valora la situació de la família d’origen i l’infant. Normalment, aquest acolliment té una durada inferior a sis mesos. En aquest temps, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) avalua com ha de procedir.
  • Acolliment de curta durada: solen tenir una durada inferior als dos anys. Termini en el qual es creu que l’infant podrà tornar amb la família d’origen. La família té visites i sortides freqüents amb l’infant.
  • Acolliment de llarga durada o permanent: es preveu que el temps d’acollida serà superior a dos anys. En alguns casos, hi ha persones que necessiten acollida fins a la majoria d’edat.
  • Allotjament durant els caps de setmana i vacances: per a infants que viuen als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE). Les famílies són col·laboradores i reben a les menors d’edat durant els caps de setmana i les vacances. Amb aquest format es vol proporcionar a l’infant un referent familiar.
  • Acolliment especialitzat: l’infant necessita una atenció especialitzada, a causa de discapacitats físiques o mentals.

Abans i durant el temps d’acollida, les famílies i la persona menor d’edat tindran formació i el suport de professionals capacitades. L’acompanyament es fa amb entrevistes i activitats, tant al domicili com fora. Així mateix, sempre que sigui necessari es treballarà amb altres professionals.

Igualment, a Catalunya, totes les famílies d’acollida, menys les famílies col·laboradores, tenen dret a una prestació econòmica per ajudar a fer front a les despeses dels infants. Per accedir a la prestació, no es tindrà en compte els ingressos de la família acollidora. Si es tracta d’un infant que necessita tractaments privats, l’Administració pública determinarà si assumeix el cost total o una part.

Les famílies acollidores ha de complir amb una sèrie de condicions per poder accedir a l’acollida. Per una banda, estar en ple exercici dels drets civils. Així doncs, han de ser majors de vint-i-cinc anys i tenir una diferència mínima de catorze anys amb la persona menor d’edat.

Finalment, les persones que vulguin ser acollidores han de garantir el següent:

  • Han de tenir una vida equilibrada i estable, tant en l’àmbit familiar com el professional.
  • Han de garantir els recursos suficients per fer front a les despeses dels infants. Així com, un habitatge adequat.
  • És important disposar de temps, energia i eines i recursos educatius.
  • Cal que estiguin oberts a treballar conjuntament amb les persones professionals que realitzen l’acompanyen de l’acollida.
  • Tots els membres de la família acollidora han d’estar conformes amb l’arribada de la menor d’edat acollida.
  • Han d’acceptar i facilitar que l’infant tingui relació amb la família d’origen, si així ho dictamina l’Administració pública.
  • És fonamental, que estiguin preparades, pel possible moment que l’infant torni amb la família d’origen.
  • Han de respectar la identitat i la cultura de la persona menor d’edat.

field_vote: 

Com funciona l’acollida de menors d’edat a Catalunya?

Imatge principal a portada: 
 Font: Canva
Autor/a: 
Oscar Loro Castilla
Resum: 

Centenars d’infants i joves viuen en centres d’acollida a l’espera de trobar una família.

Al nostre territori hi ha persones menors d’edat, infants i joves, que per motius diversos poden haver acabat separades de les seves famílies i en tutela de l’administració. Normalment aquesta situació s’intenta que sigui temporal, però cada cas té les seves particularitats i és únic.

Imatges secundàries: 
 Font: Canva
 Font: Canva
Subtitols: 
Què és l’acollida?
Què són la DGAIA i els CRAE?
Com es pot acollir?
Quin és el procediment que cal seguir?
Continguts: 

Acollir no és adoptar, són procediments diferents i no es poden confondre. L’acollida és un gest altruista amb el qual una persona o família intenta proporcionar un bon entorn a una persona menor d’edat.

Hi ha moltes diferències entre l’adopció i l’acollida. Una de les més importants és que en un acolliment les persones menors d’edat sempre són tutelades per l’Administració; mentre que quan culmina un procés d’adopció, la tutela passa a ser de la família. Per altra banda, també cal remarcar que l’acolliment és una mesura temporal (l’infant acollit pot tornar amb la seva família biològica) i el contacte amb la família d’origen (és important mantenir-lo sempre que sigui possible).

La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) és l’organisme que s’encarrega de la tutela d’aquests infants i adolescents i de proposar la mesura protectora més adient.

Segons el Departament de Drets Socials, la DGAIA és l’organisme encarregat de promoure el benestar de les persones que es troben en la seva infància o adolescència i tenen un alt risc de marginació social. També s’encarrega de protegir i tutelar els infants i adolescents desemparats.

Els Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), són recursos amb l’objectiu de donar resposta a situacions familiars complexes. S’ofereix un espai a les persones menors d’edat on poden tenir totes les necessitats cobertes i estan acompanyades d’un equip educatiu. Aquests CRAE poden ser de titularitat pública o estar gestionats per tercers.

Una altra mesura de protecció per a infants i adolescents tutelats és l’acolliment, que pot ser en família extensa (avis, tiets...) o en família aliena.

És molt important que les persones que es troben en situació d’acollida, infants o joves, arribin a un entorn familiar afectiu i tranquil, també ha de ser flexible i capaç de col·laborar amb professionals i administracions. En cas que a la família ja hi hagi infants o joves a casa, per formalitzar el procés cal que tothom hi estigui d’acord. Inclús les persones menors d’edat que puguin formar part de la unitat familiar.

Per iniciar els tràmits, la persona o família que estigui interessada en un acolliment s’ha d’adreçar a l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) o concertar una cita amb una Institució Col·laboradora d’Integració Familiar (ICIF). Per realitzar la gestió cal presentar aquesta documentació i complir els següents requisits:

  • Tenir ple exercici de drets civils.
  • Ser major de vint-i-cinc anys i tenir una diferència, mínim, catorze anys més que la persona que s’acull.
  • Lliurament del certificat d'antecedents penals de cada sol·licitant.
  • Lliurament del certificat negatiu del registre de delinqüents sexuals.
  • Lliurament d’un informe de salut física i psíquica. Aquest document ha d’haver sigut expedit per una persona llicenciada en medicina i col·legiada.

Un cop la persona o la família acollidora presenta la sol·licitud, s’inicia el procés de valoració mitjançant el qual es valora si és una llar indicada o no. Aquest procés contempla, mínim, dues entrevistes individuals al centre i una al domicili on viurà. Per altra banda, les persones que acullen han de fer una formació específica i, depenent del cas (UCAE), potser han de tenir formació més concreta.

Després de les entrevistes i la formació, una ICIF acreditada per la Generalitat presenta un informe que valora la unitat familiar. Aquest document mostra quines són les característiques socials i també quins infants o joves poden ser acollits en cada cas. És important trobar l’acolliment idoni per minimitzar l’impacte que pugui tenir en les persones acollides. Entitats com Creu Roja treballen durant tot l'any per donar a conèixer l'acollida.

Quan l’ICAA considera que és el millor moment per la persona menor d’edat, proposa una família d’acollida sempre tenint en compte les necessitats i particularitats de cada cas; aquesta familia que tindrà una sèrie de drets i deures. També es preveuen partides econòmiques per ajudar en la manutenció a les famílies o persones acollidores, aquesta dotació pot canviar en funció de la persona.

field_vote: 

Comprovació d’antecedents sexuals: què es pot fer?

Imatge principal a portada: 
Una de les grans ventalles de la nova norma és que les dades d’antecedents estan centralitzades.   Font: Canva.
Autor/a: 
María Eugenia Ifer
Resum: 

La nova normativa pretén millorar la protecció de les menors d’edat, facilitant la comprovació d’antecedents per delictes sexuals i tràfic d’éssers humans.

Amb l’entrada en vigor del Reial Decret 407/2024, de 23 d’abril, pel qual es modifica el Reial Decret 110/2015, d’11 de desembre, pel qual es regula el Registre Central de Delinqüents Sexuals, les organitzacions que tractin habitualment amb infants podran verificar els antecedents sexuals i de tràfic d’éssers humans de la seva plantilla.

Imatges secundàries: 
Cal comprovar que les persones que tinguin contacte directe amb infants no tinguin antecedents per delictes sexuals o tràfic d’ésser humans.  Font: Canva.
Una de les grans ventalles de la nova norma és que les dades d’antecedents estan centralitzades.   Font: Canva.
Subtitols: 
Principals modificacions
Qui necessita el certificat negatiu?
Com es pot aconseguir?
Continguts: 

La normativa estableix les següents modificacions:

  • L’article 9 estableix que les entitats, empreses i institucions que treballin habitualment amb menors podran accedir al Registre Central de Delinqüents Sexuals i de Tràfic d’Éssers Humans per comprovar que no hi ha antecedents sexuals, mitjançant la sol·licitud de certificació negativa. Igualment, serà necessari que la persona afectada faciliti el seu consentiment explícit.
  • La normativa especifica a l’article únic que el registre inclourà la informació de delictes per tràfic d’éssers humans independentment, de l’edat de les víctimes.
  • Es modifica l’article 9 perquè les persones de la Unió Europea ja no hagin de presentar un certificat negatiu de condemnes per delictes sexuals o tràfic d’éssers humans del seu país, ja que serà el registre el qual recaptarà la informació pertinent.
  • Segons l’article 8.3, els i les joves d’entre setze i divuit anys podran certificar-se davant del registre quan no tinguin els antecedents especificats. En cas que siguin menors de setze anys o necessitin suport en les seves capacitats jurídiques, la sol·licitud s’haurà de fer mitjançant una representant legal o defensora jurídica.
  • Es modifica l’article 10 per equiparar el règim de cancel·lació de les sentències dictades per jutjats o tribunals estrangers que estiguin al Registre Central de Delinqüents Sexuals i de Tràfic d’Éssers Humans. Només en els casos que l’Estat hagués ordenat anteriorment l’eliminació o esborrament del delicte.
  • Finalment, a l’apartat únic, la normativa estableix que les dades de delictes sexuals i/o per tràfic d’éssers humans que figurin al Registre Central de Penats i al Registre Central de Sentències de Responsabilitat Penal dels Menors amb anterioritat a la norma, es remetran automàticament al Registre Central de Delinqüents Sexuals i de Tràfic d’Éssers Humans.

El certificat negatiu de delictes sexuals o per tràfic d’éssers humans el necessiten totes les persones que realitzin habitualment activitats amb menors d’edat, siguin o no retribuïdes. Així doncs, la norma especifica que cap entitat, empresa o administració podrà contractar o mantenir en plantilla a qualsevol persona que tingui antecedents per delictes sexuals o per tràfic d’éssers humans.

La persona treballadora pot autoritzar una representant de l’organització perquè tramiti el certificat negatiu. Si el certificat s’ha de donar a l’Administració pública, no cal que es presenti una autorització a una representat, es pot autoritzar directament perquè s’obtingui la informació.

El certificat negatiu es pot tramitar tant en línia com presencialment. Si es vol fer virtualment cal tenir un certificat digital: Cl@ve, DNI-i o el certificat de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT).

En canvi, si es vol fer presencial cal demanar cita a una de les següents oficines:

Cal presentar la següent documentació:

  • Original o fotocòpia compulsada del DNI, targeta de residència, passaport, permís de conduir espanyol o document d'identificació comunitari o equivalent. Normalment, el certificat s’aconsegueix directament o no més tard de deu dies hàbils.

field_vote: 

Eleccions: com afecta la jornada electoral a la plantilla de l’entitat?

Imatge principal a portada: 
Les entitats han de tenir en compte els permisos per a les persones electores i que treballen el dia de les eleccions. Font: Canva.
Resum: 

La celebració d'eleccions pot repercutir en el desenvolupament de la feina de les entitats, tot i que els comicis siguin en diumenge.

El dia de les eleccions locals, autonòmiques o estatals és una jornada amb particularitats que, tot i desenvolupar-se habitualment en diumenge, afecta les entitats (sobretot les que tenen personal contractat). Les persones que aquest dia hagin de treballar tenen certs drets per tal de poder exercir el seu vot. A més a més, si alguna de les persones que hagi de treballar ha de ser a la mesa electoral, cal veure com això afecta en l’organització de les entitats sense ànim de lucre el dia dels comicis i l'endemà.

Imatges secundàries: 
Les entitats han de tenir en compte els permisos per a les persones electores i que treballen el dia de les eleccions. Font: Canva.
La normativa planteja que hi hagi permisos retribuïts i no recuperables en certs casos. Font: Canva.
Subtitols: 
Com es gestiona el permís per anar a votar?
Què cal fer si algú que ha de treballar és membre de la mesa electoral?
Altres qüestions a tenir en compte
Continguts: 

Les entitats han de donar un permís retribuït i no recuperable a les persones que el dia de les eleccions hagin de treballar, en cas que la jornada laboral coincideixi més de dues hores amb l’horari dels col·legis electorals. En aquest sentit, ha de ser “un permís de fins a quatre hores dins la jornada laboral que els correspongui”, si l’horari de feina i el de votació coincideixen quatre hores o més. En canvi, si la coincidència és de més de dues hores i menys de quatre, el permís només haurà de ser de dues hores. A més a més, si el dia de les eleccions la persona treballadora fa una jornada inferior a l’habitual, també s’ha de reduir la durada del permís.

L’horari de feina i de votació no coincideixen.

No s’ha de donar el permís.

L’horari de feina i de votació coincideixen 2 hores o menys.

No s’ha de donar el permís.

L’horari de feina i de votació coincideixen més de 2 i menys de 4 hores.

2 hores de permís.

L’horari de feina i de votació coincideixen 4 hores o més.

4 hores de permís.

Si la persona treballadora vol votar per correu, l’entitat també li ha de donar un permís de fins a quatre hores en cas de tenir la feina lluny del domicili o si hi ha altres dificultats per poder votar.

També cal tenir present que és l’entitat la qual ha de determinar en quin moment concedeix les hores. Tot i això, és recomanable parlar i pactar-ho entre l’entitat i les persones treballadores per tal d’organitzar la jornada de la millor manera i que comporti els mínims perjudicis per a les dues parts.

En aquest punt, cal recordar que per gaudir d'algun d’aquests permisos i, per tant, rebre el corresponent salari cal presentar a l’entitat el justificant de votació, que s’ha de demanar a la mesa electoral quan es vota.

Les entitats han de donar el permís -i retribuir-lo- corresponent a tota la jornada electoral, de 9 a 20 h el 12 de maig, a les persones que haurien de treballar, però que no ho poden fer per haver estat escollides membres de la mesa electoral o ser interventores. En cas de treballar en el torn de nit el dia immediatament anterior a les eleccions, l’entitat ha de canviar el torn per garantir el seu descans, sempre que la persona afectada ho hagi demanat.

Cal tenir en compte que, a més, totes les persones treballadores per compte d’altri escollides per formar part de la mesa electoral o interventores -haguessin de treballar el dia de les eleccions o no- disposen d’un “permís corresponent a les cinc primeres hores de la jornada laboral del dia immediatament posterior” a la jornada electoral. Per tant, les organitzacions han de tenir present que això pot afectar les seves plantilles l’endemà dels comicis.

Pel que fa a les persones apoderades, les organitzacions han de concedir un permís retribuït i no recuperable per al dia de les eleccions, sempre que aquesta condició s’acrediti.

Les entitats han de retribuir aquests permisos (que no són recuperables). En aquest sentit, cal que les persones afectades presentin el justificant pertinent, per tal de poder-se beneficiar.

D’altra banda, per calcular el sou que han de percebre les persones treballadores que gaudeixin del permís cal tenir present si reben una part del salari en prima o incentiu. En cas de ser així, la normativa estableix: “La part a percebre s'ha de calcular d'acord amb la mitjana pagada als treballadors i treballadores pel mateix concepte en els sis mesos immediatament anteriors treballats”.

Cal que les entitats tinguin present totes aquestes indicacions que marca la normativa, per tal de garantir els drets de les persones treballadores i poder organitzar de la millora manera la feina.

field_vote: 

Sequera: com afecta la normativa al sector del lleure educatiu?

Imatge principal a portada: 
 Font: Fundesplai
Autor/a: 
Oscar Loro Castilla
Resum: 

La situació de sequera i escassetat hídrica es manté a Catalunya i el govern ha aprovat un llistat de mesures per afrontar-los. Ara bé, què passa amb el lleure educatiu?

La situació climàtica actual fa que l’ús de l’aigua s’hagi hagut de regular, segons l’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres, la sequera i l’episodi d’escassetat hídrica és un greu problema al que s’ha de fer front abans que comenci la sequera.

Imatges secundàries: 
 Font: Fundesplai
 Font: Fundesplai
Subtitols: 
Quines afectacions hi ha al sector del lleure educatiu?
Quines limitacions al consum d’aigua hi ha?
Què passa amb les piscines?
Es pot fer servir aigua d’una dessaladora privada?
Continguts: 

L’aigua és part important de moltes activitats d’oci i lleure, però també d’educatives. És per això que el sector ha de treballar, igual que ha estat fent durant els darrers anys de sequera, per minimitzar la despesa. No és quelcom que s’hagi deixat, la sequera i l’escassetat hídrica és un problema que les conques mediterrànies pateixen i ja han patit amb anterioritat; la darrera gran sequera va ser l’any 2008.

Asun Gil, cap del Departament d’Educació Ambiental i Emocional de Fundesplai, afirma que es porta anys treballant en aquest sentit i “es manté el ferm compromís de treballar per la millora del medi ambient no només des de l’educació, també des de la responsabilitat en la mitigació dels efectes de la nostra activitat sobre el planeta”.

Hi ha moltes mesures que es poden prendre per estalviar més aigua, com pot ser prioritzar la platja per davant de piscines, reduir (o evitar) l’ús de mànegues o repensar els jocs d’aigua que s’han estat fent fins ara.

Segons la normativa actual, a Catalunya hi ha diverses fases d’emergència per les quals les persones poden patir limitacions o multes per l’excés de l’ús de l’aigua. Aquests són:

  1. Fase 1 d’emergència: el consum d’aigua es limita a 200 litres al dia per habitant.
  2. Fase 2 d’emergència: el consum d’aigua es limita a 180 litres per habitant al dia un cop les reserves d’aigua se situen per sota del 10,95%.
  3. Fase 3 d’emergència: el consum es limita a, màxim, 160 litres per persona i dia un cop arribem a estar per sota del 5,4% de les reserves.

Actualment, no estem patint els efectes més greus de la sequera. Així i tot, hi ha municipis que es troben en diferents fases i és important prendre mesures. La Generalitat ha preparat un mapa en el qual es pot veure com està afectat cada poble o cada ciutat, menys aquells que depenen de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

Cal destacar que altres sectors, com l’agrícola o ramader, també pateixen restriccions de consum i la seva tasca diària també es veu afectada.

Les piscines han format part fonamental de moltes de les activitats de lleure a l’aire lliure que s’han fet durant molts anys, essent inclús el centre del projecte educatiu o formant-ne part directament. A banda de ser un espai fresc on els infants i joves poden deixar de patir la calor i refrescar-se, ajuden a millorar la psicomotricitat, es treballa i fomenta el treball en equip, s’ensenya a nedar...

Pel que fa a omplir les piscines, hi ha diferents casuístiques i, en molts casos, són els ajuntaments els encarregats de decidir. Un primer cas són les piscines privades d’hotels, càmpings o comunitats de veïns poden ser considerades refugis climàtics i es podran obrir a la ciutadania. Fundesplai, per exemple, ha posat a disposició les piscines de totes les cases de colònies per obrir-les als veïns i veïnes.

Per tant, es poden omplir aquelles piscines que han estat censades com equipaments, les piscines particulars privades són un altre cas diferent. Per omplir una piscina privada i obrir-la al públic, ha d’establir-se un acord amb l’ajuntament, però hauran de complir les mateixes condicions que les públiques.

Cal destacar que el Decret Llei no aborda en profunditat temes importants com són la qualitat de l’aigua, la necessitat de socorrista, gratuïtat o preus d’entrada, etc. En aquests casos s’haurà de complir amb els requisits que l’ajuntament estableixi en cada cas, seguint les particularitats municipals.

La Generalitat ha confirmat que es podran omplir piscines amb aigua provinent de dessaladores privades, sempre que s’hagin finançat amb diners privats i sense ajudes de cap administració. Aquesta aigua és un nou recurs amb el qual no es comptava, però és important no dependre de macro-infraestructures que suposen un elevat cost energètic.

Aquesta producció d'aigua, però, ha de complir amb alguns requisits.

  1. S’ha de tenir una concessió d’ús privatiu del domini públic hidràulic i totes les normatives associades (per exemple, l’autorització d’abocament de salmorra que pot malmetre ecosistemes sencers).
  2. La piscina que s’ha omplert amb aigua dessalada ha de servir per mantenir l’activitat econòmica de l’establiment o equipament i dels llocs de treball.
  3. L’aigua sobrant s’oferirà a les explotacions agrícoles i ramaderes que tinguin problemes de subministrament.
  4. L’ACA ha de rebre, per part de les persones titulars de l’activitat, un pla d’estalvi d’aigua. Han d’estalviar el mateix que produeixen i utilitzen amb les dessaladores.
field_vote: 

Com contractar a través de les xarxes socials

Imatge principal a portada: 
Buscar persones candidates a partir de les xarxes socials pot ser una estratègia efectiva, però requereix una planificació i execució adequada. Font: Canva.
Autor/a: 
María Eugenia Ifer
Resum: 

Contractar personal a través de les xarxes socials pot ser una estratègia poderosa per a les organitzacions que busquen trobar talent de manera eficient i innovadora.

Actualment, les xarxes socials han esdevingut eines essencials per a moltes organitzacions en el procés de reclutament de personal. A través d'aquestes plataformes, les entitats poden arribar a un ampli públic de candidates potencials de manera eficient i efectiva.

Imatges secundàries: 
Buscar persones candidates a partir de les xarxes socials pot ser una estratègia efectiva, però requereix una planificació i execució adequada. Font: Canva.
Crear contingut interessant i rellevant relacionat amb el sector de l’entitat ajuda a augmentar el compromís i l'interès de les potencials candidates. Font: Canva.
Subtitols: 
Primers passos
Plataformes i continguts
Fomentar la participació i la interacció
Claus legals que s’han de tenir present
Continguts: 

Contractar personal a través de les xarxes socials ofereix una sèrie d'avantatges, com ara la possibilitat de mostrar la cultura de l'organització, connectar amb professionals qualificades i promoure les vacants de feina àmpliament i ràpidament. Tanmateix, és important tenir presents les següents qüestions:

  • Definir objectius: abans de començar, cal establir els objectius que es volen aconseguir, l’estratègia que se seguirà, quins són els públics objectius, els canals de xarxes socials més adequats que es faran servir i com s’avaluarà i es farà seguiment de les estratègies i les accions plantejades.
  • Optimitzar els perfils de l'entitat: és fonamental que els perfils de les xarxes socials de l’organització estiguin actualitzats i reflecteixin la cultura i els valors corporatius. Això ajudarà a captar candidates que s’identifiquin i relacionin amb l’entitat.
  • Segmentar el públic: cada xarxa social es dirigeix a públics diferents, cal analitzar quina és la més adequada per arribar a les persones candidates que es busquen.
  • Analitzar les tendències: cal tenir present que les xarxes socials estan en constant evolució, per tant, és crucial estar al dia amb les últimes tendències i funcionalitats per assegurar-se que s’està aprofitant al màxim les oportunitats de reclutament que ofereixen.

Per contractar personal eficaçment a través de les xarxes socials, és fonamental identificar les plataformes més adequades segons el sector i tipus de feina que cal cobrir.

Així mateix, un factor clau per atraure candidates qualificades és crear continguts i anuncis atractius i rellevants. Utilitzar imatges i vídeos de qualitat per destacar les vacants de feina i la cultura de l'entitat pot ajudar a destacar sobre la competència.

Pel que fa al text, és recomanable fer descripcions clares i completes sobre els llocs de feina, amb les tasques, els requisits, les condicions i els beneficis, per reduir candidatures que finalment no encaixaran i donar una imatge de transparència. Una altra qüestió important és incorporar paraules clau i rellevants en les publicacions per millorar la visibilitat.

Finalment, és crucial fer avaluacions de les estratègies i continguts que es publiquen per ajustar el que calgui i obtenir millors resultats.

Les xarxes socials ofereixen l’oportunitat d’interactuar amb les possibles candidates i construir relacions amb elles abans del procés d'entrevistes. És important respondre les preguntes i comentaris proactivament i fomentar la participació de les persones seguidores, convidant a donar visibilitat al procés de selecció. Una altra eina que ofereixen les xarxes socials són els missatges directes per establir un contacte personal amb potencials candidates, ja sigui perquè s’han apuntat a l’oferta o perquè l’entitat té interès en el fet que participi en el procés de selecció.

La interacció activa amb les possibles candidates demostra compromís i interès per part de l'organització, creant una impressió positiva i fomentant la confiança de les candidates en el procés de reclutament.

Finalment, s’ha de tenir present el moment de tancar els processos de selecció. Tenint en compte que les persones que han participat en la selecció han destinat part del seu temps, és d’agraïment donar resposta a aquelles que no hagin estat seleccionades. D’aquesta manera, es té cura de la imatge corporativa de l’entitat i no es tanca la porta a possibles relacions amb candidates que en un futur poden encaixar en l’organització.

En qualsevol procés de selecció s’ha de tenir en compte la normativa. Per una banda, s'ha de complir amb la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). Aquestes lleis suposen els següents factors:

  • S’ha d’obtenir el consentiment explícit de les persones candidates per a la recollida i tractament de les seves dades personals.
  • Cal informar clarament sobre la finalitat del tractament de les dades, els drets pertinents i com es poden exercir.
  • S’han de tenir les mesures de seguretat tècniques i organitzatives necessàries per protegir les dades personals.

Per l’altra, cal assegurar-se de complir amb la normativa laboral vigent: el Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors. El text marca el següent:

  • Cal redactar un contracte de feina que reculli totes les condicions laborals de la persona contractada, com la jornada laboral, el salari o les vacances, entre d’altres.
  • S'ha de formalitzar la contractació d'acord amb la normativa vigent.
field_vote: 

Què s’ha de saber sobre les juntes a les associacions?

Imatge principal a portada: 
 Font: Canva
Autor/a: 
Oscar Loro Castilla i Montse Agudo
Resum: 

Les entitats s’han de gestionar de manera adequada, d’acord amb la llei i també amb els seus estatuts. És per això que la figura de la Junta directiva és de vital importància.

Les entitats s’han de gestionar correctament, sempre ’acord amb la llei i també amb els seus estatuts. És per això que la figura de la Junta directiva és de vital importància, igual que la de l'assemblea general.

Imatges secundàries: 
 Font: Canva
 Font: Canva
Subtitols: 
Com és una Junta directiva?
Les persones que formen la Junta poden cobrar?
Com es renova una Junta?
Com incorporar noves persones a la Junta en cas de baixes?
Quin paper poden tenir les persones menors d’edat?
Continguts: 

La Junta directiva ha de tenir una composició mínima de tres persones amb els càrrecs obligatoris de presidència i secretaria. La tercera persona pot encarregar-se de la tresoreria, però també pot ocupar la vicepresidència o una vocalia de l’entitat.

La presidència, la secretaria i la tresoreria, juntament amb les vocalies, s’encarreguen de la gestió diària de l’entitat i del seu correcte funcionament. Són les persones encarregades de dur a terme tots els tràmits administratius, però també les responsables legals en cas que hi hagi qualsevol problema.

Aquestes tasques es desenvolupen de manera voluntària, és a dir, sense cap retribució econòmica, ja que únicament es poden rescabalar les despeses justificades (desplaçaments, dietes, etc.) d’acord amb l’activitat que s’hagi dut a terme.

La Llei 4/2008 de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques regula que les persones que formen part de la Junta directiva no poden obtenir cap retribució a raó del seu càrrec, però estableix la possibilitat de poder ser contractades per l’entitat sempre que l’activitat que duguin a terme no tingui cap relació amb la seva tasca com a membre de l’òrgan de govern.

Així i tot, existeix una limitació: el total dels membres de la junta directiva contractat per l’entitat no pot superar el 50% del nombre d’integrants de l’òrgan de govern. En cas de dubte per aquesta qüestió, o qualsevol altre, es pot accedir als serveis d'assessorament per transmetre els dubtes.

La renovació de la Junta és un dels tràmits més freqüents en el dia a dia d’una entitat i s’ha de dur a terme per votació en assemblea general. S’hi poden presentar candidatures diferents, que hauran de ser votades per les persones sòcies. Un cop escollida la nova Junta, s’haurà de fer el traspàs de responsabilitats i comunicar-la al Registre d’entitats.

En algunes ocasions, el procés electoral (de presentació de candidatures, terminis i votacions) està descrit de manera detallada als estatuts o reglament de règim intern de l’entitat, essent aquest procés d’obligat compliment per part de l’associació.

Les persones que ocupen càrrecs a la Junta directiva poden ser reelegides, sempre que els estatuts no ho prohibeixin. Una vegada s’ha aprovat la nova Junta, s’ha de presentar el certificat de renovació de membres al Registre d’entitats. És un tràmit gratuït que s’ha de fer telemàticament.

Per diferents motius, una entitat pot necessitar cobrir la baixa d’una persona sòcia que ocupa un càrrec a la Junta, és una qüestió important donat que és l'òrgan de govern. La mateixa junta pot designar la persona que farà la substitució, però aquesta ocuparà el càrrec en funcions i caldrà la seva ratificació en el termini més breu possible per part de l’assemblea general, si no és així es mantindrà en el càrrec fins a la següent renovació o fins que alguna de les dues parts decideixi que no ha de continuar. Altrament, el estatuts també poden descriure què fer en aquests casos (sempre en el marc de la llei).

Si el càrrec no està ratificat per l’assemblea general de persones sòcies, no es podrà dur a terme la seva inscripció al Registre d’Entitats Jurídiques.

Segons descriu la mateixa Llei 4/2008, existeix la possibilitat que les entitats tinguin socis i sòcies menors d’edat.

A més, les persones menors d’edat també poden constituir associacions juvenils o d’alumnes. En aquest cas, en poden formar part, tant com a socis i sòcies de l’entitat i també com a membres de l’òrgan de govern de l’entitat.

En el cas que no hi hagi cap persona major d’edat a la junta de l’associació, hi haurà un òrgan adjunt que s’encarregarà de dur a terme aquelles accions per les quals es requereix majoria d’edat. Aquest òrgan adjunt ha d’estar format, com a mínim, per dues persones adultes.

field_vote: