Arran del terratrèmol que va patir Haití el 12 de gener de 2010, amb més de 300 mil morts i un terç de la població afectada, una seixantena de països d'arreu del món i institucions com el Banc Mundial i el Banc Interamericà de Desenvolupament van aprovar donacions multimilionàries per ajudar el país caribeny. Part dels fons es van destinar a l'ajuda d'urgència, però, passada l'emergència, la reconstrucció del país avança amb lentitud. Al voltant de 350 mil persones continuen vivint als campaments i l'ajuda que la comunitat internacional va prometre per a la reconstrucció no acaba d'arribar. No obstant això, en contra de tot pronòstic, la situació que viuen els infants a Haití és millor ara que abans del terratrèmol.

Haití era ja un país molt empobrit abans del sisme de 2010 i des de llavors els huracans Isaac i Sandy han continuat empitjorant la situació, arrasant gran part de les collites i deixant uns dos milions d'haitians en risc de morir de fam.

L'epidèmia de còlera, desencadenada l'octubre de 2010 i que des de llavors ha matat a més de 7.500 persones, ha estat un altre dels problemes a què ha hagut de fer front el país. Metges Sense Fronteres (MSF) s'ha fet càrrec del gruix de les víctimes de l'epidèmia, contra la qual encara es continua lluitant.

Desafortunadament han passat tres anys i no ha canviat gairebé res en matèria d'accés als serveis de salut.

MSF segueix gestionant a Haití els quatre hospitals que hi va construir per reemplaçar les improvisades estructures aixecades durant els dies posteriors al sisme. Joan Arnán, cap de Missió de MSF a Haití, explica que hi van intervenir per respondre a les conseqüències de la catàstrofe fins que la reconstrucció es posés en marxa i les estructures de salut pública poguessin prendre el relleu: "Desafortunadament han passat tres anys i no ha canviat gairebé res en matèria d'accés als serveis de salut". De fet, els hospitals de MSF omplen un buit que ja existia molt abans del terratrèmol, ja que, la majoria dels haitians tampoc no tenien accés als serveis de salut abans del 12 de gener de 2010, ja fos per una oferta deficient de serveis o per la manca de recursos econòmics.

L'objectiu de MSF és traspassar progressivament aquests serveis al Ministeri de Salut Pública, assegura, però, que ara com ara aquesta possibilitat sembla llunyana: "El sistema de salut encara no s'ha recuperat, a causa de les promeses incomplertes dels països donants de fons i a la falta d'unes prioritats clares per part de les autoritats haitianes i de la comunitat internacional".

Més de 350 mil persones vivint a 496 campaments

La propagació de malalties infeccioses com el còlera està estretament relacionada amb les condicions de vida als gairebé 500 campaments improvisats, on tres anys després del sisme segueixen vivint més de 350.000 persones (arran del terratrèmol un milió i mig de persones van perdre el seu habitatge). A la greu falta d'accés a aigua, sanejament i sistemes d'eliminació de residus, s'afegeix l'exposició de les dones i nenes a patir agressions sexuals i violacions.

Amnistia Internacional denuncia que, a més, desenes de milers de persones han estat expulsades dels campaments i l'Organització Internacional per a les Migracions informa que gairebé 80.000 persones més que viuen fonamentalment en campaments aixecats en terrenys privats corren en l'actualitat risc de desallotjament.

Com si el risc de ser presa de la inseguretat, les malalties i els huracans no fos suficient, moltes persones refugiades en campaments provisionals viuen amb la por constant de ser desallotjades a la força.

Davant les diverses necessitats de la població haitiana, la Comissió Europea va anunciar divendres passat, 11 de gener de 2013, que aportarà 30,5 milions d'euros per donar suport a les persones que segueixen sense llar, a les víctimes de l'epidèmia de còlera i als més afectats pel pas de l'huracà Sandy a l'octubre de 2012.

L'atur era i és un problema crònic a Haití, i el govern del país, en un intent de canviar aquesta realitat, ha donat a conèixer un ambiciós pla per a la reforestació i la gestió territorial, que, a més de reduir la vulnerabilitat del medi ambient, permetrà la creació de 30.000 llocs de treball. La iniciativa busca posar fi a les repetides inundacions, així com a l'erosió, el transport i l'acumulació de sediments, que constantment posen en perill vides, béns i infraestructures a Haití.

La infància a Haití

Només van caldre 45 segons, el temps que va durar el sisme, per convertir Haití en un país completament exhaust. No obstant això, tres anys després, els resultats preliminars de l'Enquesta Demogràfica i de Salut d'Haití (DHS) posen de manifest un considerable avenç per la població infantil en els àmbits de l'educació, la nutrició i la salut, entre d'altres. El document compara els resultats amb les dades del 2006. Encara queda camí per fer, però les xifres fan pensar que com a mínim en aquest sentit Haití ha agafat la via bona.

El 77% dels infants entre 6 i 11 anys van assistir a l’escola durant el 2012; el 2006 eren menys del 50% els que ho feien. La malnutrició aguda entre els menors de 5 anys s’ha reduït a la meitat i actualment es situa en el 5% mentre que la desnutrició crònica ha baixat del 29 al 22%. Tot i així, les xifres segueixen sent alarmants: més de 70.000 menors de 5 anys pateixen malnutrició.

La feina realitzada per ONG i associacions ha aconseguit alleugerir els efectes del sisme, dels huracans i de l’epidèmia de còlera sobre els nens i nenes haitians tot i que per alguns més que per altres, el seu dia a dia segueix sent dur. Segons anunciava l'agost passat l'Organització Internacional del Treball (OIT), des del 2010 ha augmentat l'explotació laboral infantil a Haití. Això es deu, segons la mateixa organització, a la crisi financera global i a les pressions econòmiques posteriors al sisme del 2010.

Veure-ho amb els seus ulls

L'associació audiovisual Educar desde la Infancia ha presentat un documental que pretén mostrar el dia a dia de la vida dels nens i nenes d’Haití. L'audiovisual l'han gravat alumnes d’entre 10 i 13 anys de l’escola pública Charles Moravia de Jacmel (Haití). Aquesta ciutat costera d'aproximadament 40.000 habitants va ser el segon nucli de població més afectat pel sisme del 2010.

El documental porta per nom "M rele Ayití" (Em dic Haití) i mostra la visió optimista del país que tenen els cinc protagonistes: Jivenson, Malaika, Lovena, Jonase o Nahomie. L'objectiu dels impulsors del projecte és donar visibilitat als nens haitians i "plasmar com veuen els nens el seu món lluny de la mirada que ens acostumen a oferir els periodistes adults", comenta Mar Domínquez, presidenta de l'associació.

La intenció és donar continuïtat al projecte i tornar a Haití cada any per poder crear un documental final que reflecteixi el creixement dels cinc protagonistes i la paral·lela reconstrucció de la seva ciutat, Jacmel.

Dos reportatges més, aquests produïts per Misiones Salesianas, reflecteixen també la realitat que viu el país des de diferents punts de vista: El despertar de Haití i Hijos de Haití.

Reconstruir l’educació

Moltes organitzacions d’arreu s’han bolcat en cooperar per reconstruir Haití. Altres entitats han organitzat actes per recollir diners i destinar-los al mateix fi. Un exemple d'aquest tipus d’iniciativa és l'Olimpíada Solidària d'Estudi (OSE), la qual des de fa quatre anys dedica part dels diners recaptats a la rehabilitació de centres educatius del país llatinoamericà.

El funcionament de l'OSE és aparentment simple: per cada hora que una persona estudia a un dels centres adscrits a l’olimpíada, un dels patrocinadors del projecte dóna un euro. D'aquesta manera, dels 314.103 euros aconseguits el 2009, l’OSE en va destinar 176.031 en concepte d'ajuda d'emergència per reconstruir tres escoles a Haití. El 2010 Haití va rebre 353.982 euros provinents també de l'OSE per rehabilitar quatre escoles i crear programes per recolzar físicament i psicològicament la població i poder afavorir la reinserció escolar.