La directiva aprovada pel Parlament Europeu obliga els països membres a unificar les seves legislacions abans del dia 1 de gener de 2014.

A partir d’aquest moment, entraran en vigor una sèrie de sancions mínimes que afecten a una vintena de delictes que impliquen menors i sexualitat. Tots ells es veuran agreujats si la persona que duu a terme el delicte és un familiar, professor o tutor del menor, en tant que tenen una posició de superioritat i influència. També s’agreuja si el menor és discapacitat.

La regulació pretén unificar els criteris respecte als delictes sexuals contra menors en tots els països membres. En molts casos estableix condemnes de mínims, que poden ser augmentades per cada estat dintre del seu territori.

Entre d’altres qüestions cal destacar que s’imposa un mínim de deu anys de presó per a les persones que exerceixin coacció o utilitzin la força contra un menor per què practiqui sexe o es prostitueixi. Aquesta pena, concretament, és superior a la recollida al Codi Penal espanyol.

També s’endureixen les condemnes referents als materials pornogràfics, de manera que fer una pel·lícula pot suposar tres anys de presó i la condemna per veure-les serà d’un any.

Un dels temes que també té especial consideració és la seducció de menors a través de la xarxa amb ànim de cometre abús envers a ells, i el turisme sexual, de manera que seran dos tipologies que seran severament castigades, fins al punt que els webs que ofereixin aquests tipus de serveis podran ser retirades pels estats.

Finalment, la directiva parla dels agressors sexuals que, en cas de reincidència, poden arribar a ser inhabilitats temporal o permanentment del seu exercici professional si en la seva activitat tenen contacte directe amb infants. Les empreses que tinguin activitats relacionades amb nens podran reclamar antecedents als seus futurs treballadors, si la legislació nacional ho recull. També és possible establir registres d’agressors.

Tota aquesta regulació té un punt bàsic en el qual, l’Estat espanyol es diferencia de la resta de països de la UE i és el fet de que la legislació espanyola fixa en tretze anys l’edat mínima per consentir a qualsevol tipus de relació sexual mentre que a la resta de països, (excepte el Vaticà), és a partir dels setze anys.

De tota manera, la directiva de la UE no unifica l’edat mínima de consentiment, sinó que deixa llibertat per fixar-la a cada estat.

Llegir més