Mariana va rebre una pallissa perquè el seu entorn no va acceptar que se sentís una dona transsexual. La mare d'Aisha va fugir perquè ella no hagués de passar també per una mutilació genital. Andrei va lluitar perquè l'agressió de la seva parella a mans de la policia no quedés impune. A Fàtima la van voler obligar a casar-se amb un home que no estimava. Lubna patia agressions verbals i físiques del seu marit. Abiona va aconseguir escapar d'una xarxa de tràfic d’essers humans.

Totes elles són refugiades per motius de gènere. Són noms i cares ficticis, però les històries són reals i es repeteixen arreu del món. La Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) ens les explica a través d'un vídeo i la campanya Refugio por género.

El 2015 el 39% de les sol·licitants d'asil a Espanya van ser de dones, la xifra més alta dels últims anys. No totes fugen d'un conflicte armat, algunes ho fan del matrimoni forçat, de l'avortament selectiu, de la mutilació genital o del feminicidi, entre d'altres. Són greus vulneracions de drets humans i des de CEAR reclamen el dret a sol·licitar asil i obtenir protecció de les persones que les pateixen.

Així, demana l'aprovació immediata d'un nou reglament de la Llei d'Asil, pendent des de l'any 2009, i la incorporació de les directives europees de procediment i acollida, el que permetria més garanties a les dones perseguides que sol·liciten asil a Espanya.

A més del vídeo, la campanya ofereix unes gràfiques que acosten la realitat d'aquestes persones a través de testimonis, recorden les causes de persecució per motius de gènere i proposen recomanacions als mitjans de comunicació per donar visibilitat a aquesta realitat.