Com modificar els estatuts d’una fundació (Part I)

Imatge principal a portada: 
Estatuts Font:
Autor/a: 
Mireya Ponce Sastre
Resum: 

En aquest recurs de coneixement analitzarem amb detall cadascuna de les parts en que s’han de dividir els estatuts d’una fundació, per facilitar l'adpatació dels estaust a les entitats que encara no l'han fet.

Les fundacions d’àmbit autonòmic català es regulen pels seus estatuts i per la Llei 4/2008 de 24 d’abril del Llibre Tercer del Codi Civil, relatiu a les persones jurídiques així com per la seva posterior modificació la Llei 7/2012 de 15 de juny.

La Llei estableix en el seu article 331-9 el contingut mínim dels estatuts d’una fundació. I en la seva Disposició transitòria primera regula l’obligació de que els fundacions ja constituïdes adaptin el seu contingut a l’establert per la Llei 4/2008 de 24 d’abril.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Contingut mínim dels estatuts d’una fundació
Principals canvis amb la Llei 7/2012
Tràmits per tal de sol·licitar la inscripció dels nous estatuts a Registre
Continguts: 

Tot i que el termini per tal de fer l’adaptació d’estatuts tant per associacions com per fundacions ja ha caducat, totes aquelles entitats que no han fet fins ara aquesta adaptació encara estarien obligades. Per aquest motiu en aquest recurs de coneixement analitzarem amb detall cadascuna de les parts en que s’han de dividir els estatuts d’una fundació i quin ha de ser el seu contingut mínim.

Així l’article 331-9 de la Llei 4/2008 de 24 d’abril estableix com a contingut obligatori dels estatuts d’una fundació:

  • La denominació
  • La durada
  • El domicili
  • Les finalitats fundacionals i les activitats que es proposa dur a terme
  • Les regles bàsiques per a l’aplicació dels recursos a les finalitats fundacionals i per tal de determinar els beneficiaris de la Fundació
  • Les regles sobre l’organització o funcionament del patronat
  • La regulació si s’escau, d’altres òrgans diferents al patronat
  • Les disposicions que es considerin pertinents per tal d’evitar o regular el conflicte d’interessos
  • La destinació dels bens sobrants en cas de dissolució

El passat 19 de juny es va publicar la Llei 7/2012, de 15 de juny de modificació del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

Aquesta llei modifica la part relativa a fundacions que fins ara havia regulat la Llei 4/2008, restablint en alguns casos fins i tot la regulació de la normativa anterior a la llei del 2008 com és en el cas del secretari patró o no patró, i de l’import mínim de la dotació que torna a baixar a 30.000€.

Denominació de Fundació pública o privada:S’estableix que no cal fer constar en la denominació de la fundació si aquesta és pública o privada.

Dotació inicial i successiva:Tal i com explicàvem la dotació inicial per tal de constituir una fundació era de 60.000€. Si la dotació consistia en diners es podia fer una aportació successiva de 30.000€ inicial si la resta en els 4 anys següents.

Amb la Llei 7/20012 es rebaixa aquest dotació mínima inicial tal i com es regulava amb anterioritat ala llei del 2008 i s’estableix una dotació de 30.000€. Si l’aportació és en diners es pot fer successivament amb una xifra inicial del 25 % d’aquest 30.000€ i la resta en els cinc anys següents.

Durada en el cas de Fundacions temporals:La llei 7/20012 també regula la duració màxima prevista en el cas de fundacions de caràcter temporal. S’estableix que podrà tenir una dura inicial màxima de cinc anys i una única pròrroga de com a molt la meitat de la durada que es va establir al constituir-la.

Càrrec secretari:En aquest cas la regulació torna a ser la mateixa que la que es regulava en la llei anterior al 2008 ja que es torna a permetre la figura del secretari patró o no patró.

En el cas del secretari no patró caldrà que el càrrec es faci per un professional en dret, ja que es fa responsable de les decisions efectuades en el exercici del seu càrrec. S’entén que en aquets cas assisteix a les reunions de patronat amb veu però no amb vot.

Gratuïtat dels càrrecs:es manté l’obligatorietat de la gratuïtat de càrrecs amb l’opció de poder rebre el rescabalament de les despeses justificades derivades del càrrec.

Tot i això la llei 7/2012, permet la remuneració dels patrons sempre i quan existeixi una relació laboral sense diferenciar entre entitats grans o petites, però condicionat sempre a que el patronat emeti una declaració de responsable al protectorat abans de las contractació que compti amb l’acord de les 2/3 parts del total del patronat.

Dins aquest canvi es permet doncs, que totes les fundacions puguin contractar a un patró com a Director general o gerent de la Fundació.

Conflicte d’interessos: es modifica el llistat de persones amb les que pot existir un conflicte d’interessos, equiparant els familiar en línia recta amb els colaterals però establint un límit que serà fidn el tercer grau en tots dos casos.

Declaració de responsable: es modifica la regulació relativa als actes on cal comunicació o autorització prèvia del protectorat ampliant la responsabilitat dels patronats al introduir la declaració de responsable.

Caldrà doncs acord de les 2/3 parts del total del patronat per acords relatius a operacions mercantils entre un patró i la fundació, la contractació laboral d’un patró o actuacions relatives a actes de disposició. Aquesta declaració de responsable s’haurà de presentar al protectorat de la Generalitat de Catalunya en un escrit formalitzat.

Apoderaments: tot i que sempre que es produeixi un apoderament sigui general o bé especial cal escriptura pública, amb la nova regulació no cal la inscripció dels apoderaments a registre, només la de les delegacions concretes de facultats.

Règim econòmic: actes de disposició, auditoria de comptes i fons especials

Dins el règim econòmic es regula en relació als actes de disposició que si afecten directament a la dotació s’han de fer a títol onerós i cal la seva reinversió. La novetat radica en el moment en que aquets reinversió no es viable on prèviament caldrà una declaració de responsable del patronat, igual que en el cas dels fons especials.

Pel que fa a la auditoria de comptes serà obligatòria si es produeixen durant dos anys consecutius les circumstancies previstes a l’article 333-11.

Per tal d’acordar la modificació dels estatuts d’una Fundació cal que es faci en acord de reunió de patronat amb els quòrum i majories establertes en els propis estatuts de la Fundació.

Es pot sol·licitar la inscripció de la modificació dels estatuts al Registre de fundacions un cop es disposi de l’escriptura pública de modificació dels estatuts.

El termini per presentar la documentació és de 10 dies hàbils després de tramitar la sol·licitud. Un cop generada la carta de pagament, s'ha de fer l'ingrés de la taxa en el termini de 10 dies hàbils. Si transcorregut aquest termini no s'ha abonat l'import corresponent, s'entendrà la petició com desestimada i es tancarà el procediment.

La documentació que cal adjuntar a la sol·licitud, és la que segueix:

1.- Una còpia autèntica de l’escriptura pública de modificació d'estatuts que ha de contenir l'Acord del patronat on consti:

  • La voluntat de modificar els estatuts.
  • La redacció literal dels articles modificats.

2.- La conveniència de la modificació, tenint en compte la voluntat fundacional.

3.- L'explicació de perquè convé a l’interès de la fundació la modificació aprovada, tot tenint en compte la voluntat de les persones fundadores.

4.- La indicació del quòrum d’assistència i l'adopció de l’acord de modificació.

5.- El justificant del pagament de la taxa corresponent.

Per tal que els estatuts quedin vàlidament inscrits caldrà que la Fundació tingui prèviament al dia la presentació dels seus comptes anuals i el patronat de la Fundació vigent i degudament comunicat a Registre.

field_vote: 

Quins productes i serveis ens ofereix el Tercer Sector?

Imatge principal a portada: 
Mans enllaçades Font:
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

El Tercer Sector abasta un ventall d’activitat molt ampli, del qual les entitats i els particulars es poden nodrir alhora de consumir certs productes o contractar serveis que li són necessaris.

Sovint, quan les entitats necessiten certs productes o serveis, es plantegen on anar a cercar-los a fi d’exercir un consum responsable i sostenible i que aquest sigui conseqüent amb la forma de veure i relacionar-se amb el món que té cadascuna d’elles.

Per aquest motiu, des de Xarxanet hem volgut fer un recull de diferents opcions que tenim en alguns sectors per poder cobrir necessitats de les associacions des del mateix Tercer Sector o des d’una alternativa responsable socialment.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Assessorament i gestió
Serveis Informàtics
Càtering social, productes ecològics i de comerç just
Lloguer d'espais
Continguts: 

Una de les necessitats amb que es troben les entitats és que, habitualment, necessiten assessorament per dur a terme la seva gestió, bé sigui diària o per qüestions puntuals.

Per aconseguir aquest assessorament en diversos àmbits: jurídic, laboral, comptable-fiscal, formatiu o projectes, entre d’altres, les associacions disposen d’un seguit de recursos que els poden facilitar la seva gestió.

Algunes possibilitats són les següents:

  • Consultes a través de Xarxanet: Des de Xarxanet s’ofereix un servei d’assessorament online a les entitats. Les consultes poden ser de caire jurídic, econòmic, laboral, informàtic, de formació, sobre assegurances i per obtenir informació de com dur a terme un projecte.

  • Serveis de Torre Jussana: El Centre de Serveis a les Associacions, cogestionat per l'Ajuntament i el Consell d'Associacions de Barcelona (CAB), ofereix una oferta de serveis i recursos per respondre a les necessitats de les organitzacions i fomentar el seu bon funcionament.. S’ofereixen serveis d’assessorament, acompanyament, formació i cessió d’espais. També disposa d’un fons documental d’utilitat per a les entitats.

  • Suport Associatiu: L’associació Suport Associatiu es dedica a l’enfortiment del Tercer Sector mitjançant l’acompanyament en les tasques de gestió, la formació i la generació d’eines i recursos per a associacions i fundacions. Els principals serveis que ofereix és assessorament jurídic, comptable-fiscal, laboral i formatiu, així com gestió de qualitat, plans estratègics i plans de millora per entitats.

  • Fundació Pere Tarrés: La Fundació ofereix serveis de consultoria i gestió d’entitats a fi de millorar el seu funcionament intern i el seu impacte social. També s’ofereix un ampli ventall de formació en els àmbits del lleure, l’acció social i la gestió a fi de proporcionar eines i recursos útils a les entitats a l’hora de desenvolupar la seva activitat.

  • Observatori del Tercer Sector: L’Observatori té l’objectiu d’aprofundir en el coneixement del tercer sector i treballar per la millora del funcionament de les organitzacions no lucratives. Les accions principals són processos d’acompanyament a entitats i publicacions, jornades i ponències amb recursos útils per a les associacions.

  • Avalon: Aquesta entitat ofereix serveis d’assessorament, formació i reflexió per a les entitats del Tercer Sector a fi d’acompanyar i optimitzar la tasca de les entitats.

Altres recursos als que es poden adreçar les entitats són els següents: l’Institut de Govern i Polítiques Públiques, l’Institut d’Innovació Social ESADE o el Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona, entre d’altres.

Avui en dia, la informàtica està present a totes les entitats i usualment necessitem eines per poder optimitzar al màxim els nostres recursos. Al mateix temps, també és convenient disposar d’un servei de manteniment i assessorament.

A continuació detallem dues propostes:

  • Associació de Joves TEB: L'Associació treballa per la transformació social a través de la participació, l'aprenentatge i la socialització de les TIC i els principals serveis que ofereixen són els següents:
    • Projectes socioeducatius.
    • Projectes TIC.
    • Formacions i generació de continguts en noves tecnologies.

  • Iwith: La Fundació iWith.org ajuda a aprofitar les oportunitats que ofereix Internet, connectant el món associatiu i el tecnològic.
    Ofereix formació, tecnologia i acompanyament en els àmbits de Consultoria Internet, Web, gestió de beques Google, eMail Màrqueting, treball en xarxa, captació de fons, Xarxes socials i Formació.
    Les ONG, associacions i emprenedors socials poden demanar una beca d'assessorament per fer el plantejament estratègic previ a qualsevol actuació a Internet.
  • Suport Associatiu: El departament informàtic ofereix serveis d’assessorament informàtic aplicable a les entitats, el manteniment dels PC’s, supervisió i gestió de servidors, desenvolupament d’eines web i programes de gestió informatitzada, entre d’altres serveis d’utilitat.

Hi ha altres alternatives com Fundació Equilibri o Teso (Telecomunicaciones Solidarias)

Sovint les entitats del Tercer Sector celebren esdeveniments pels quals necessiten productes alimentaris o serveis de restauració que siguin socialment responsables. A continuació fem esment d’algunes opcions: des d’un servei de càtering a productes ecològics i de comerç just.

  • Tasta’m. Servei de Catering: Tasta’m és una entitat sense afany de lucre que funciona com a restaurant i com a servei de càtering. Els criteris sota els quals funciona l’entitat en els seus serveis són els següents: qualitat dels aliments i productes de comerç just, compromís ambiental, eficiència energètica i gestió de residus, entre d’altres.

  • Alternativa 3: Aquesta cooperativa ofereix productes ecològics i de comerç just que han estat produïts respectant els Drets Humans, el Medi Ambient i la Justícia Social. Entre d’altres productes podem trobar: cafè, cacau, té i xocolata.

  • Hortec: Aquesta cooperativa de productes ecològics ofereix fruites i hortalisses fresques cultivades de forma ecològica, així com ous, llegums, oli, etc. amb criteris de proximitat.

Amb relació als productes ecològics i de comerç just podem trobar una àmplia varietat, per exemple: Intermon-Oxfam i La Rufa, entre d’altres.

En moltes ocasions, les entitats necessiten espais on desenvolupar tallers, activitats, per celebrar assemblees generals, congressos, esdeveniments, etc.

Algunes possibilitats a tenir en compte són les següents: la Fundació CIEMEN, el Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona, les Cases de Colònies d’arreu de Catalunya gestionades per entitats no lucratives.

En aquest recull només ens hem centrat en algunes possibilitats que les entitats tenen al seu abast per obtenir certs productes o serveis però n’hi ha moltes altres, com per exemple: serveis d’assegurances, d’energia, artesania, tèxtil... on també poden acudir per contractar serveis o consumir amb criteris de responsabilitat social.

Com els serveis són molts i molt variats, si heu trobat a faltar algun en concret, us convidem a fer-nos-ho saber a l’adreça de correu electrònic: jurídic@suport.org i l’incorporarem!

field_vote: 

6 preguntes amb resposta relacionades amb les inspeccions de treball als clubs esportius catalans

Imatge principal a portada: 
Jornada organitzada des del Consell esportiu del Baix Lobregat
Autor/a: 
Víctor García
Resum: 

En aquest recurs tractarem de donar resposta a algunes de les consultes plantejades per les entitats esportives catalanes amb motiu de la campanya d’actuacions que s’està portant a terme des de la Inspecció de Treball.

Imatges secundàries: 
Jornada a Rubí per a clubs esportius
Subtitols: 
Quan s’acaba la moratòria de la Inspecció de Treball a les associacions i clubs esportius?
Què significa aquesta moratòria per als clubs esportius catalans?
Què han de fer els clubs per a regularitzar la seva situació?
Quines són les principals obligacions per al club derivades de la contractació de personal?
Quines són les principals obligacions per al club derivades de la gestió del voluntariat?
Quines actuacions i iniciatives polítiques s’estan fent des del sector esportiu?
Continguts: 

La moratòria s'ha prorrogat fins a l'1 de gener de 2014. Els clubs esportius catalans disposaran de més temps del què s’havia previst inicialment (30 de setembre) per complir amb els requeriments de la Inspecció de Treball.

Aquesta moratòria el que significa és que s’ha obert un període de regularització voluntària, és a dir, que no és una amnistia sinó que els clubs sí que han de regularitzar la seva situació. Entre les principals conseqüències pràctiques per als club esportius es poden destacar les següents:

  • Que la Inspecció de Treball no iniciarà d’ofici cap altra inspecció fins a l’1 de gener de 2014
  • Que totes les inspeccions que actualment estiguin en marxa queden aturades, de moment, fins la data de l’1 de gener de 2014

Amb independència d’aquests compromisos, la Inspecció de Treball sí que actuarà quan les actuacions derivin d’una denúncia interposada per part d’un treballador o en cas d’un accident laboral.

En Ramon Bonastre, com a Secretari d’Ocupació i Relacions Laborals del Departament d’Empresa i Ocupació va oferir durant les diferents jornades l’ajuda i la col·laboració de la Secretaria a totes les entitats esportives que es trobin dins d’un procés d’inspecció laboral per fer d’intermediari davant la Inspecció de Treball.

En primer lloc, el que cal fer dins del club és diferenciar quines són aquelles persones que estan col·laborant amb l’entitat i determinar si aquestes són voluntaris o treballadors. A partir d’aquest moment, el que cal és complir amb les obligacions pròpies de cadascuna d’aquestes figures abans del 31 de desembre de 2013.

Des de la Inspecció de Treball es fan servir diferents criteris per a determinar si es tracta o no d’una relació laboral. A continuació s’enumeren alguns d’aquest criteris:

  1. La qualificació que es doni des del club a la relació és irrellevant. Les obligacions assumides són les que determinen la naturalesa de la prestació. Com exemple podem dir que el fet de que des d’un club es qualifiqui una relació com de voluntariat no exclou que davant una inspecció laboral s’acabi qualificant com relació laboral si es donen totes les característiques d’una relació contractual laboral.
  2. Per poder ser considerada des de la Inspecció de Treball com una relació laboral no cal que hi hagi una dedicació exclusiva ni que sigui el mitjà de vida fonamental de la persona.
  3. És decisiva l’existència d’una retribució a canvi de la prestació d’uns serveis. La resta de característiques són iguals entre una relació laboral i de voluntariat (dependència, voluntarietat i compte aliè). Si hi ha un pagament a canvi d’una realització d’un servei, el club es trobarà davant d’una relació laboral. Per poder diferenciar si es tracta d’una remuneració o d’un reemborsament de despeses podem atendre als següents criteris:
  • La periodicitat i la uniformitat dels pagaments acostumen a ser un indici de que es tracta d’una retribució per uns serveis. Per contra la irregularitat (es reemborsen les despeses quan el voluntaris presenta la justificació) i la variabilitat (acostumen a ser sempre quantitats diferents) ajuden a demostrar que es tracta efectivament d’un reemborsament de despeses propi d’una relació de voluntariat.
  • Que les quantitats pagades coincideixin amb les despeses reals que se l’han generat a la persona voluntària i per tant, sempre han d’estar justificades tant la seva realitat com la quantitat reemborsada.
  • Resulta indiferent la quantitat que hagi pogut rebre la persona. No és un criteri el fet de que la persona hagi cobrat 40€ o 400€ o el fet de que superi o no el salari mínim interprofessional.

Si el club es troba davant una relació laboral que ha de regularitzar, haurà de complir amb tot un seguit d’obligacions formals que se’n deriven però especialment s’han de tenir en compte dues consideracions:

  1. Les altes s’han de realitzar a partir d’ara i abans del 31 de desembre i no caldrà regularitzar els darrers quatre anys. Desprès de l’acord amb la Inspecció de Treball, aquesta regularització no comportarà sanció.
  2. Cal comunicar la regularització a la Inspecció de Treball per tal que es puguin considerar com altes induïdes. Realitzada la consulta al Consell Català de l’Esport, la comunicació s’ha de fer a través de la bústia de contacte que la Secretaria disposa al seu web. Cal indicar en el tema la paraula “esports”, en subtema “esports i treball”, en assumpte “altes SS” i s’ha d’indicar la quantitat de treballadors que el club ha donat d’alta.

Entre les principals obligacions formals amb les què haurà de complir el club esportiu en cas de contractar laboralment, cal destacar les següents:

  • Tramitar l’alta com empresa i demanar un número de compte de cotització
  • Donar d’alta els treballadors i les treballadores del club
  • Preparar els contractes laborals
  • Preparar els Fulls de salari (les nòmines) i fer el pagament de la nòmina
  • Preparar els butlletins de cotització (els TC) i cotitzar
  • Preparar les declaracions tributàries de retenció d’IRPF de les persones contractades i fer l’ingrés (també caldrà preparar el certificat de retenció per a la declaració de la renda)
  • Disposar d’un Pla de prevenció de riscos laborals
  • Disposar d’un Pla d’igualtat, si cal

Un club esportiu que disposi de voluntaris i voluntàries per portar a terme les seves activitats haurà de complir com a mínim amb les següents obligacions derivades tant de la normativa de voluntariat com de l’esportiva:

  • Signar un acord o document de compromís entre el club esportiu i el voluntari/ària
  • Disposar d’un llibre o registre dels voluntaris/àries del club. Aquest registre s’ha de portar de manera interna sense necessitat de presentar-lo ni diligenciar-lo enlloc
  • Contractació d’una assegurança d’accidents i de responsabilitat civil que cobreixi al voluntari/ària
  • Disposar d’un projecte de voluntariat a l’entitat

En relació amb el reemborsament de les despeses, la Carta del Voluntariat de Catalunya reconeix com un dret del voluntari el poder rescabalar-se, si ho vol, de les despeses que li pugui ocasionar l’activitat voluntària. Per contra, reconeix també que és un deure del voluntari rebutjar qualsevol contraprestació econòmica o material que li pugui ser oferta pel beneficiari o per tercers en virtut de la seva actuació.

La Llei 3/2008 de l’exercici de professions de l’esport reconeix al seu preàmbul el paper transcendental que té el voluntariat en el camp de l’esport a Catalunya, especialment per mitjà dels entrenadors i els monitors i estableix al seu article 1er que per poder ser considerada com una relació de voluntariat aquestes persones només poden percebre la compensació de les despeses que es derivin de la seva activitat.

La mobilització del sector esportiu català s’està traduint en diferents iniciatives i propostes polítiques:

  • Aconseguir que s’aturin les inspeccions, incorporant una moratòria

En relació amb aquesta proposta s’ha aconseguit, almenys de moment, una moratòria fins el dia 1 de gener de 2014.

  • Sol·licitud d’exempció de les cotitzacions

Buscar una nova figura contractual que inclogui la situació actual als clubs sembla que és molt complicat i els esforços polítics s’estan centrant en una opció més viable com seria el fet de disposar d’una exempció que redueixi les despeses d’haver de contractar una persona al club.

Igualment el club haurà de regularitzar la situació d’aquesta persona i declarar-lo com una relació laboral però el cost de contractar-la seria sensiblement inferior per als clubs. Com ja s’ha tractat en un apartat anterior, l’acord aconseguit obliga a regularitzar les altes a partir d’aquest moment i, per tant, no implica haver de regularitzar els darrers quatre anys.

Aquests canvis s’estan intentant introduir durant la tramitació al Congrés de la Llei de suport als emprenedors i la seva internacionalització. Es poden consultar les esmenes presentades en aquest enllaç (veure les pàgines 87, 138, 139, 253 i 287).

  • Nova regulació del voluntariat esportiu

Des d’alguns àmbits del sector esportiu s’està reclamant que es reguli de manera específica la figura del voluntariat esportiu amb la finalitat d’aclarir algunes situacions dubtoses que es puguin produir als clubs, les seves obligacions, el reemborsament de despeses, etc. Tot i que actualment des del Departament de Benestar i Família s’està treballant en la preparació d'una llei catalana de voluntariat, una part del sector esportiu reclama una regulació específica del voluntariat en aquest àmbit.

  • Declaració en defensa de l’esport català

Des de la Secretaria General de l’Esport, amb motiu de les actuacions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social realitzades en els últims mesos a les entitats esportives catalanes, s'ha realitzat una Declaració en defensa de l’esport amateur català que ha penjat al seu web.

field_vote: 

10 temes clau de l'informe legal de les associacions (II)

Imatge principal a portada: 
Persones treballant Font:
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

Tal i com ja hem tractat al primer recurs sobre els 10 temes clau de l’informe legal de les associacions, existeixen unes disposicions legals que hem de complir com a organització i que seguim recollint en aquest segon recurs.

A continuació seguim tractant les 10 qüestions que hem de tenir en compte a la nostra entitat per complir amb la regulació vigent en matèria d’associacions.

(Consulta els altres 5 temes clau)

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Contractació de personal laboral
Protocol de prevenció de riscos laborals
Gestió del Voluntariat
Compliment de la Llei de Protecció de Dades
Assegurances de l'entitat
Continguts: 

L’entitat pot fer activitat econòmica, sempre i quan sigui sense afany de lucre, i per tant, pot disposar de personal remunerat per poder dur a terme aquesta activitat.

La relació laboral que establim amb les persones que treballen per l’entitat ha de contemplar els drets i obligacions establerts a l’Estatut dels treballadors, així com les disposicions recollides al Conveni corresponent a cada entitat.

Existeixen diferents formes de relació laboral que podem establir amb els treballadors de l’entitat, entre les quals, destaquen les següents:

  • Contractació laboral en règim general.
  • Règim d’autònoms.

En ambdós casos, l’entitat ha de preveure els tràmits corresponents així com disposar tota la documentació formal necessària.

En el cas de les persones assalariades en el règim general, s’han d’observar els següents tràmits:

  • Donar d’alta el treballador/a a la Seguretat Social.
  • Fer el pagament corresponent a la Seguretat Social i a Hisenda
  • Fer el document de nòmina i pagar la retribució corresponent a la persona treballadora

Quan es tracta de persones en règim d’autònoms s’ha de tenir en compte:

  • Fer un contracte de serveis entre l’associació i la persona física
  • Pagar la factura corresponent pel servei contractat.

La prevenció de riscos laborals està regulada a la llei 31/1995, i els objectius principals de la mateixa són els següents:

  • Combatre la sinistralitat laboral.
  • Fomentar una autèntica cultura de la prevenció dels riscos en la feina que asseguri el compliment efectiu i real de les obligacions preventives.
  • Promoure l'efectivitat del principi d’igualtat entre dones i homes.

Les principals mesures que s’han de tenir en compte respecte a la prevenció dels riscos laborals són les següents:

  • Assumpció de la tasca preventiva per part de l’entitat
  • Designar als treballadors que gestionaran la prevenció dins l’entitat
  • En les entitats de més de 500 treballadors s’ha de crear un òrgan intern de l’entitat que assumeixi la gestió de la prevenció de riscos, malgrat que l’opció més utilitzada és contractar l’activitat preventiva amb un servei de prevenció aliè.

Les principals qüestions que s’han de preveure en el protocol de prevenció de riscos laborals són les següents:

  • Seguretat en la feina per prevenir accidents de treball.
  • Higiene o medi ambient laboral.
  • Ergonomia i psico-sociologia aplicada.
  • Vigilància de la salut.

En ocasions, les associacions han de certificar la gestió de la prevenció al centre de treball, per accedir poder accedir a algunes subvencions.

L’associació també estableix relacions amb voluntariat i aquestes estan regulades per la llei estatal 6/1996, de 15 de gener.

A nivell de Catalunya també disposem de la Carta del Voluntariat de Catalunya, de l’any 1996, en la qual es garanteix els drets i deures del voluntariat dins l’organització.

Respecte a les obligacions que ha d’observar l’associació respecte a les persones voluntàries és la signatura del Compromís del Voluntariat, en el qual, es regula la relació que té la persona voluntària amb l’entitat i on es recullen els seus drets i deures, a més de totes les particularitats que es cregui convenient incloure en el document.

Al tractar-se d’una relació no laboral, una altra obligació de l’entitat per donar cobertura als possibles accidents que el voluntari pugui patir al llarg del desenvolupament de l’activitat, és la contractació d’una assegurança del voluntariat.

Una altra qüestió recomanable per l’entitat és la redacció d’un Pla de Voluntariat. Aquest document és molt útil per poder encabir la figura de la persona voluntària dins l’entitat. El Pla pot regular diferents aspectes, per exemple: el significat del voluntariat dins l’entitat, el pla d’acollida, com es regula la seva participació i organització dins l’associació, la formació dels voluntaris, la seva responsabilitat, i totes les qüestions que es considerin importants respecte als aspectes que afectin a les persones voluntàries.

Totes les entitats que treballin amb persones voluntàries poden censar-se al Cens d’entitats de Voluntariat.

Una qüestió rellevant que han de complir les entitats és la normativa que fa referència a la protecció de dades, concretament el que disposa la llei 15/1999 de 13 de desembre i el Real Decret 1720/2007, de 21 de desembre.

Respecte a les mesures de seguretat que s’han de complir, destaquem les següents:

  • Identificar els fitxers de dades que l’associació fa servir, a fi de determinar quin és el nivell de seguretat aplicable. Aquests nivells depenen de la tipologia d’informació que consti a la base de dades de l’entitat i es divideixen en els següents: nivell bàsic, mig i alt.

  • Redactar un document de seguretat en el que es recullin les mesures adoptades en funció del nivell corresponent.

  • Redactar i aplicar les llegendes, clàusules i contractes que siguin necessaris en el cas d’haver de recavar el consentiment dels afectats o en el cas que existeixi tractament de dades per tercers.

Complir la llei de protecció de dades és important per l’entitat, a més, les infraccions en la matèria duen associades sancions que poden anar dels 900€ als 600.000€.

Una altra obligació per les entitats és disposar de les assegurances necessàries en funció de la seva situació i activitat. Les més freqüents són les següents: assegurança de responsabilitat civil i l’assegurança de voluntariat.

Respecte a l’assegurança de responsabilitat civil té l'objectiu de cobrir qualsevol dany material o personal que pugui patir un tercer en el desenvolupament de l'activitat. Aquesta assegurança és important a fi de poder respondre d’una possible responsabilitat davant de tercers, per tant, ha de tenir unes cobertures suficients, pel que fa als capitals assegurats, en funció de l’activitat concreta que realitzi l’entitat.

En relació a l’assegurança de voluntariat, es contracta per cobrir els accidents que puguin patir els voluntaris i voluntàries, així com la responsabilitat civil que puguin originar. Aquesta assegurança està prevista a la Carta de Drets i Deures del Voluntariat, així com al Compromís del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya.

Una altra assegurança que s’ha de contemplar és l’assegurança del local, la qual cobreix els sinistres que es puguin produir. Aquest tipus d’assegurances cobreixen tant el continent com el contingut del mateix.

(Consulta els altres 5 temes clau)

field_vote: 

10 temes clau de l'informe legal de les associacions (I)

Imatge principal a portada: 
Persona treballant amb un ordinador Font:
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

Pel bon funcionament de la nostra entitat és molt important tenir en compte quines disposicions legals hem de complir, així com tenir al dia la documentació obligatòria de l’entitat. A continuació, en un senzill recurs recollim les principals qüestions a tenir en compte a l’hora de fer un informe legal de l’entitat.

Les entitats han de complir unes obligacions legals que regulen diferents aspectes de la mateixa, per tant, és important conèixer quines són les obligacions a complir i la regulació a la que estan sotmeses.

A continuació, farem un recull de les principals qüestions que haurem de considerar si volem complir disposar d’un informe legal de l’entitat o bé passar una auditoria legal.

(Consulta els altres 5 temes clau)

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Els Estatuts de l'entitat
Renovació de la Junta Directiva
Llibres de l'entitat
Funcionament intern dels òrgans de l'entitat
El Reglament intern
Continguts: 

Els estatuts és el document més important de l’entitat, la seva redacció i inscripció és absolutament necessària per constituir l’associació.

Els estatuts de l’entitat és el document que defineix l’entitat i regula el seu funcionament. Aquest document és molt important perquè recull la missió de l’entitat i l’activitat que duu a terme, així com totes les disposicions legals que s’han de tenir en compte respecte al funcionament de l’entitat i la regulació dels seus dos principals òrgans: l’Assemblea General i l’òrgan de govern.

També conté disposicions respecte a l’accés i requisits per ser soci de l’entitat i altres qüestions importants per l’entitat com són les següents: domicili social, obligació del sosteniment econòmic de l’entitat, figures i funcions de Presidència, Vicepresidència i Tresorer, duració del mandat de la Junta directiva, dissolució de l’entitat, etc.

Una qüestió cabdal respecte als estatuts de l’entitat és que s’adeqüin a la legislació vigent. Al mateix article primer consta la legislació sota l’empara de la qual estan redactats els estatuts. En el cas de Catalunya, hem de tenir en compte que disposem d’una regulació que va entrar en vigor a l’any 2008 (llei 4/2008, de 23 d’abril) i és la que actualment regula les associacions catalanes.

Els estatuts s’han d’inscriure al Registre de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de Catalunya.

Una altra qüestió important a tenir en compte és disposar de la Junta directiva actualitzada i inscrita al Registre de Dret i Entitats Jurídiques.

Cada entitat estableix un termini de venciment del mandat dels càrrecs dels membres de la Junta Directiva, el qual, pot anar d’un a cinc anys com a màxim. Dins d’aquest termini, cada entitat estableix el termini que considera més adient per la seva entitat.

En el moment del venciment, l’òrgan de govern ha de convocar assemblea general a fi de procedir a la renovació dels càrrecs de junta. Aquesta renovació es farà tal i com estigui regulat el procediment electoral de l’entitat, bé estigui regulat als estatuts o en un reglament intern.

Una de les principals qüestions a tenir en compte és si l’elecció de Junta es dur a terme mitjançant candidatures individuals o en bloc. En l’últim cas, es presenta una llista amb tots els membres que formen part d’una candidatura i es voten tots alhora.

Tant en un cas com en l’altre, és indispensable presentar la candidatura a la Junta directiva en el termini establert per la seva presentació i previ a l’assemblea.

El dia de l’assemblea de socis i sòcies s’ha de procedir a la votació dels nous membres de Junta. Una vegada escollida, s’ha de presentar al Registre de Dret i Entitats Jurídiques per a la seva inscripció.

En cas que hi hagués alguna variació abans d’acabar el mandat, també s’ha de comunicar al Registre, bé sigui mitjançant una carta de renúncia o el document adient per a cada cas.

Una associació ha de disposar de quatre llibres fonamentals:

  • Llibre de socis: Aquest llibre ha de contenir les dades personals i de contacte de totes les persones sòcies de l’entitat, a fi de tenir-les identificades i poder posar-se en contacte amb elles. Actualment, a Catalunya, aquest registre també es pot dur a terme mitjançant un suport informàtic.

  • Llibre de voluntaris: Ha de recollir la relació de persones voluntàries de l’entitat i hi ha de constar les dades personals i de contacte de les mateixes. En el cas dels voluntaris i voluntàries, també ha d’haver-hi el compromís del voluntariat signat tant per la persona que ha de dur a terme la tasca voluntària com per la persona representant de l’associació.

  • Llibre d’actes d’assemblea: Aquest llibre ha de contenir totes les actes d’assemblea general, ordenades i signades. Actualment, les entitats catalanes no han de diligenciar els llibres i poden aixecar acta mitjançant un suport informàtic però aquestes s’hauran d’imprimir i guardar els plecs de forma ordenada cronològicament i signades per Presidència i Secretari/a.

  • Llibre d’actes de junta: Es tracta d’un recull de les Actes de Junta directiva. Igual que les actes d’assemblea, es poden prendre en qualsevol suport, sempre i quan després constin signades i ordenades de manera cronològica.

Dues qüestions fonamentals a tenir en compte respecte al funcionament intern de l’entitat són el funcionament de l’assemblea general i de l’òrgan de govern, a nivell formal.

Tant un com altre òrgan tenen unes facultats dins l’entitat, les quals, estan establertes a les disposicions legals vigents i als estatuts de cada entitat.

En el cas de l’Assemblea General, s’han d’observar una sèrie de requisits, dels quals en destaquen els següents:

  • L’Assemblea General Ordinària de l’entitat s’ha de celebrar dins dels 6 mesos després del tancament.

  • S’ha d’enviar la convocatòria amb l’ordre del dia establert a tota la base social amb l’antelació que es disposi als estatuts de l’entitat. Aquesta convocatòria s’ha de fer mitjançant el canal que consti als estatuts, poden ser també a través de mitjans telemàtics.

  • S’ha d’aixecar acta de l’Assemblea i aquesta l’ha de signar el president/a i secretari/a de l’entitat.

  • En relació a l’Assemblea General Extraordinària la pot convocar el President o bé es pot demanar, segons la regulació actual, per un 10% dels socis i sòcies quan ho considerin convenient.

En relació a les reunions de Junta, les principals qüestions a tenir en compte són les següents:

  • L’entitat pot establir els terminis per celebrar les reunions de Junta, sempre i quan l’interval no superi els tres mesos.

  • De cada reunió s’ha d’aixecar acta, la qual es signarà pel president i Secretari de l’entitat.

El reglament de règim intern, malgrat que no és obligatori, és un document molt recomanable per les entitats i la seva principal funció és desenvolupar matèries ja recollides als estatuts.

Els estatuts i el reglament de règim intern es complementen i és el reglament el que s’adapta a allò que ja està prèviament regulat tant pels estatuts com per la llei vigent.

El reglament de règim intern és un document propi de l’entitat que recull les especificitats de cada associació i són els seus membres els que poden decidir quines matèries s’hi regulen.

Aquest document, entre d’altres qüestions, pot regular temes tant diversos com els que exposem a continuació:

  • Categories de socis i sòcies dins l’entitat
  • Comissions de treball
  • Règim electoral.
  • Funcionament de les delegacions
  • Règim disciplinari

Habitualment, qui entoma la iniciativa de la redacció del Reglament de Règim Intern és la Junta directiva o un grup de treball designat per la mateixa. S’elabora un primer esborrany que es sol compartir amb d’altres persones de l’entitat i així realitzar un text definitiu.

Aquest text s’ha de presentar en Assemblea General per a la seva aprovació.

(Consulta els altres 5 temes clau)

field_vote: 

Donació: tipus i característiques

Imatge principal a portada: 
Guardiola porquet - Imatge de kennysarmy a Flickr Font:
Autor/a: 
Mireya Ponce Sastre
Resum: 

Moltes vegades sentim parlar de les donacions però, veritablement coneixem quins requisits exigeix la llei perquè una donació tingui validesa? En aquest recurs analitzem els trets jurídics distintius de la donació.

Les donacions són un recurs econòmic important per a les entitats sense ànim de lucre a l’hora de captar fons per tal de finançar els seus projectes i objectius.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què és una donació?
Qui pot donar? I qui pot ser donatari?
Què es pot donar? I quins requisits formals exigeix la llei?
Efectes generals i especials de la donació
Continguts: 

La donació és l'acte pel qual els donants disposen de manera lliure i gratuïtament d'un bé a favor dels donataris, els quals l'adquireixen si l'accepten.

La donació és irrevocable des del moment en què els donants coneixen l'acceptació dels donataris. En el cas de donació de cosa moble es podrà fer verbalment o per escrit.

La verbal, però, per ser vàlida, requereix l’entrega simultània de la cosa per tal de ser vàlida.

En conseqüència, per poder parlar de donació han de concórrer aquests requisits:

1.- Empobriment del donant.

2.- Enriquiment del donatari.

3.- "Animus donandi", és a dir, intenció per part del donant de beneficiar el donatari.

4.- Gratuïtat de l'acte, és a dir, que no hi hagi cap contraprestació per part del donatari ni d’un tercer.

Existeixen diferents tipus de donacions:

  • Donació condicional i a termini: aquella que es fa vinculada a algun fet que hagi de succeir o a algun termini.
  • Donació remuneratòria: aquella que es fa com a premi o reconeixement per una servei prestat pel donant.
  • Donació amb càrrega o modal: aquella que es fa amb algun gravamen o càrrega necessària que el donant ha de satisfer per tal que la donació sigui vàlida.
  • Donació amb clàusula de reversió: el donant pot fer una donació per un termini amb la condició que el bé torni a ell mateix o a un familiar o tercer.
  • Donació amb reserva de la facultat de disposar: aquella en què el donant es reserva la facultat de disposar de l’objecte de la donació.

Respecte de la capacitat per ser donant i tractant-se de persones físiques, la llei exigeix una capacitat superior que per a altres contractes. Això és degut, per un costat, a la falta de contraprestació per part del donatari, és a dir que es tracta d’un acte gratuït. I d'altre, a l'intent per part de la llei de protegir tercers com ara creditors i legitimaris del donant, que podrien veure perjudicats els seus drets si el donant distribueix gratuïtament tots els seus béns.

En el cas de les persones jurídiques, com serien les societats mercantils o les entitats sense ànim de lucre, actualment se’ls reconeix capacitat per fer donacions, ja que tenen capacitat jurídica pròpia.

En tot cas, la llei exigeix que poden ser donants tots aquells que tenen capacitat suficient per contractar i poden disposar dels seus béns.

Pel que fa a la capacitat per ser donatari, la llei estableix que podran acceptar una dotació totes aquelles persones que no estiguin especialment incapacitats per llei.

Per tant, les persones físiques han de tenir un mínim de discerniment, és a dir, capacitat per entendre l’acte d’atorgament. En el cas de els persones jurídiques, hem de destacar que no poden acceptar donacions les associacions no permeses per la llei, com ara les que persegueixen fins il·lícits o paramilitars.

Es pot donar un bé cert i determinat o més d’un.

El donant pot donar tots els seus béns presents o bé una part però en cap cas es permet la donació de béns futurs, que són aquells que es preveuen o es poden preveure però encara no es tenen, i dels quals, per tant, el donant no pot disposar.

Les donacions poden ser dos tipus, de béns mobles o de béns immobles:

  • Les donacions de béns immobles seran vàlides si els donants les fan i els donataris les accepten en escriptura pública.
  • Les donacions de bens mobles s’han de fer per escrit. Si la donació és fes verbalment només seria considera vàlida si en el mateix moment s’entregués el bé objecte de donació. Com a excepció estaria el cas de les donacions fetes amb motiu d’una captació pública de caràcter benèfic, en les quals el lliurament de l’objecte donat es pot fer en un moment posterior.

El donant ha de fer la donació lliure de tota càrrega o vici ocult. En el cas que, un cop feta la donació, es manifesti una càrrega o vici ocult el donant no respondrà del seu sanejament, excepte si ha fet la donació coneixent aquest defecte o vici de manera expressa. En aquest darrer supòsit el donant estarà obligat a la indemnització al donatari que de bona fe va acceptar el bé donat, pels perjudicis soferts.

Finalment s’ha de tenir en compte que en el cas d’una donació feta a una pluralitat de donataris, s’entén feta a parts iguals si el donant no estableix una altra cosa.

Els efectes principals que la donació comporta és un empobriment del donant i un enriquiment del donatari.

S’ha de tenir en compte que per tal que la donació sigui vàlida, cal l’acceptació expressa del donatari.

En el cas del donant, un cop manifesta la seva voluntat de donar i coneguda l’acceptació per part del donatari, esdevé un acte irrevocable.

Tot i així, la llei preveu unes causes enumerades de revocació d’una donació feta i acceptada, que són les que segueixen:

· La sobrevinença de fills dels donants.

· La supervivència dels fills dels donants que aquests creien morts.

· L'incompliment de les càrregues imposades pels donants als donataris.

· La ingratitud dels donataris.

· La pobresa dels donants.

En el cas de les donacions oneroses únicament són revocables per incompliment de càrregues.

Aquesta acció de revocació de la donació feta, caduca al cap d'un any comptat des del moment en què es produeix el fet que la motiva o des que el donant coneix aquest fet.

Quan la causa revocatòria constitueix una infracció penal -per exemple, el fet que el donatari hagi atemptat contra la visa del donant- l'any es comença a comptar des de la fermesa de la sentència que la declara.

En el cas de les associacions i fundacions, els efectes que suposa rebre una donació per part d’una persona física o jurídica constitueixen una important via de captació de recursos econòmics per què l’entitat pugui dur a terme i finançar el seu objecte fundacional.

A més, pels donants també suposa un incentiu fiscal important. Si una persona física fa una donació a una associació declarada d’utilitat pública o a una fundació que hagi optat per l’acolliment a la llei 49/2002 de 31 de desembre del règim fiscal de les fundacions o del mecenatge, es pot desgravar fins un 25% de la quantitat donada en la seva declaració de la renda i si és persona jurídica fins un 35%.

En els dos supòsits anteriors, si l’entitat no està acollida a la llei del mecenatge les persones jurídiques no es podrien desgravar res però les físiques sí podrien desgravar-se el 10% de la quantitat donada.

field_vote: 

Com constituir una associació empresarial, sindical o del treball autònom

Imatge principal a portada: 
Logo Departament d'Empresa i Ocupació Font:
Autor/a: 
Víctor García
Resum: 

Les organitzacions empresarials, sindicals i del treball autònom són associacions per a la defensa dels interessos econòmics, professionals, socials i laborals dels seus associats. El Departament d'Empresa i Ocupació té la competència d’organitzar i gestionar el funcionament del Registre d'aquest tipus d'organitzacions.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Concepte d'una associació empresarial, sindical o del treball autònom
Informació sobre el tràmit de dipòsit i inscripció dels estatuts
Acord de constitució de l’associació
Contingut mínim dels estatuts
Les finalitats socials
Inscripció de federacions i confederacions
Continguts: 

Les associacions són persones jurídiques privades constituïdes per tres o més persones que s'uneixen de manera voluntària, lliure i solidària per aconseguir, sense afany de lucre, una finalitat comuna d'interès general o particular i es comprometen a posar en comú llurs coneixements, activitats o recursos econòmics amb caràcter temporal o indefinit.

La Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques porta el registre de les associacions de règim general. En queden excloses, perquè tenen registres específics, les associacions polítiques, les religioses, les esportives de competició oficial i les professionals que regulen drets laborals (sindicats i patronals).

L’objecte d’aquest recurs es centra en les organitzacions empresarials, sindicals i del treball autònom que són associacions per la defensa dels interessos econòmics, professionals, socials i laborals dels seus associats.

El Departament d'Empresa i Ocupació té la competència d’organitzar i gestionar el funcionament del registre dels estatuts de les associacions empresarials i sindicats de treballadors, i de les associacions del treball autònom, en concret, el dipòsit, el registre i la publicació dels estatuts de les esmentades associacions, així com la d’emetre certificacions de les associacions que tenen els seus estatuts dipositats.

La inscripció dels estatuts de l'associació al registre, és en aquest tipus d'organitzacions un tràmit de naturalesa constitutiva, necessari perquè l’associació adquireixi personalitat jurídica i capacitat d’obrar, a més de donar publicitat del dipòsit.

La documentació que s’ha d’aportar al registre per a la seva inscripció és la següent:

  1. Acord fundacional o de constitució de l’organització (s'han d'aportar dos originals).
  2. Estatuts de l’organització (s'han d'aportar dos originals).
  3. NIF de les persones signants de l’acta de constitució, tant si es tracta d’una persona física fundadora, com d’una persona física que representa la persona jurídica fundadora, o el document acreditatiu de la personalitat i la nacionalitat si els socis i les sòcies fundadors són persones físiques o jurídiques estrangeres, i el CIF de les persones jurídiques fundadores.
  4. Acreditació de la condició d'empresari/ària de les persones fundadores mitjançant els models TC1, TC2 de cotització de la Seguretat Social, etc. En el cas de tractar-se d’una organització sindical s’ha d’acreditar la condició de treballador/a per compte aliè dels seu promotors mitjançant l'aportació de documentació que ho justifiqui: nòmines, etc.
  5. Còpia de les escriptures de poder dels representants en el cas que es tracti de persones jurídiques.

L’acord de constitució o fundacional es pot fer constar en una acta pública o privada i ha d’estar signat en tots els fulls, per totes les persones assistents.

El contingut mínim del acord fundacional ha d’esser el següent:

  • El lloc i la data en què s’ha estès el document.
  • La identificació dels socis i les sòcies fundadors o promotors. El nombre de promotors ha de ser com a mínim de tres. Si són persones físiques ha de constar el seu nom, els cognoms i el número d'identificació fiscal (NIF) i si són majors d’edat o no. En el cas de persones jurídiques ha de constar la seva denominació social i el seu codi d’identificació fiscal (CIF).
  • El document acreditatiu de la personalitat i la nacionalitat, si són persones físiques o jurídiques estrangeres.
  • El domicili de totes les persones sòcies fundadores, siguin físiques o jurídiques.
  • La voluntat de les persones sòcies fundadores de constituir associació. Les persones físiques han d’acreditar aquesta voluntat amb la signatura de l’acta. Les persones jurídiques l’han d’acreditar mitjançant la inclusió d’una còpia de l’acord de formar part de l’associació, adoptat vàlidament per l’òrgan competent. Aquest acord ha de contenir també la designació de la persona física que la representa, que ha d’ésser qui signi l’acta.
  • L’aprovació del text dels estatuts pels quals s’ha de regir l’associació.
  • La designació dels primers membres de l’òrgan de govern.
  • La designació de la persona autoritzada per presentar la documentació preceptiva davant l’oficina pública competent, si no es tracta d’algun dels fundadors.

Model d'acord de constitució o fundacional

Els estatuts han d’estar datats i han de dur la signatura de tots els socis i les sòcies fundadors a totes les pàgines.

A continuació s'indica el contingut mínim dels estatuts:

  • La denominació de l’organització, que no podrà coincidir ni induir a confusió amb cap altra registrada legalment.
  • El domicili
  • L’àmbit territorial i funcional d’actuació de l’entitat, determinats per a les associacions pel sector o branca d’actuació econòmica, la professió o qualsevol altre concepte anàleg que els treballadors/ores o els empresaris/àries determinin lliurement en els estatuts.
  • Els òrgans de representació, govern i administració i el seu funcionament, que s’han d’ajustar als principis democràtics.
  • El règim electoral, que garanteixi la provisió electiva dels seus càrrecs directius mitjançant sufragi lliure, directe i secret.
  • Els requisits i els procediments per a l’adquisició i pèrdua de la condició d’afiliats/ades i sistema de constància dels associats/ades components, en garantia d’aquests.
  • El règim de modificació d’estatuts
  • El règim de dissolució de l’entitat (es considera convenient incloure-hi també el règim de fusió).
  • El règim econòmic de l’organització que estableixi el caràcter, la procedència, l’administració i la destinació dels seus recursos, així com els mitjans que permetin a les persones afiliades conèixer la situació econòmica de l’entitat.

Models d'estatus d'una associació empresarial
Models d'estatuts duna associació sindical

Les finalitats més habituals d’aquestes organitzacions són les de representació dels seus afiliats, la intervenció en les relacions laborals i contribuir a la defensa i a la promoció dels interessos professionals, laborals, econòmics, socials i culturals, tant individuals com col·lectius.

Altres finalitats habituals d’aquest tipus d’organització són les següents:

  • El foment de la solidaritat dels afiliats promocionant.
  • La creació de serveis comuns de naturalesa assistencial.
  • La programació d’accions per aconseguir millores socials i econòmiques per als afiliats.
  • La negociació col·lectiva laboral.
  • L'adopció de mesures de conflictes col·lectius i individuals de treball.
  • El diàleg social i la participació institucional en els organismes públics de les administracions públiques laborals.

Les federacions i confederacions es poden inscriure, previ el compliment dels requisits exigits per a la constitució d’associacions, i amb l’acord exprés dels seus òrgans competents, de tres o més associacions empresarials o sindicats que han de constar degudament inscrits.

L’establert respecte a la inscripció de la constitució de les associacions és d’aplicació a la inscripció de la constitució de federacions o confederacions d’associacions però cal tenir en compte que juntament amb la sol·licitud d’inscripció, és necessari aportar els següents documents:

  1. En l’acta fundacional han de constar, a més de la denominació, els números d’inscripció i domicili de cadascuna de les associacions fundadores, les dades d’identificació dels representants de cadascuna d’aquestes.
  2. Per a cadascuna de les associacions que s’integrin en la federació o confederació d’associacions, un certificat emès per les persones o càrrecs amb facultat per certificar, de l’acord adoptat per a la seva integració i la designació de la persona o persones que representin l’entitat associativa en l’acte constitutiu d’aquesta.
  3. Els estatuts han d’anar signats per totes les persones representants de totes les associacions fundadores.

Aquest recurs ha estat elaborat a partir de la informació facilitada a la pàgina web del Departament d'Empresa i Ocupació

field_vote: 

La meva entitat necessita un Reglament de Règim Intern?

Imatge principal a portada: 
Document Font:
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

Les entitats es regeixen per la llei aplicable, els seus estatuts i el seu reglament de règim intern, en cas que en tinguin. El reglament de règim intern és un document molt útil per l’entitat, ja que desenvolupa tot allò que fa referència al funcionament propi de l’associació i que no està recollit als estatuts.

El reglament de règim intern és un document molt recomanable per les entitats i la seva principal funció és desenvolupar matèries ja recollides als estatuts.

Els estatuts i el reglament de règim intern es complementen i és el reglament el que s’adapta a allò que ja està prèviament regulat tant pels estatuts com per la llei vigent.

El reglament de règim intern és un document propi de l’entitat que recull les especificitats de cada associació i són els seus membres els que poden decidir quines matèries s’hi regulen.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Categories de socis i sòcies dins l'entitat
Comissions de treball
Règim electoral
Funcionament de les delegacions
Règim disciplinari
Procés a seguir per l'elaboració del reglament de règim intern
Continguts: 

Una de les qüestions que la llei permet i que es pot regular al reglament de règim intern és l’establiment de diferents categories de socis i sòcies dins l’entitat, així com recollir els seus drets i deures respecte a l’associació.

La Llei 4/2008 del Llibre III del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, regula en el seu articles 323, les qüestions bàsiques respecte a l’adquisició de la condició d’associat, així com la possibilitat de participació que poden tenir dins l’entitat i els seus drets i deures, però no regula ni possibles categories de socis i sòcies ni la els diferents drets que poden tenir.

Les entitats que tenen diferents categories de persones sòcies, habitualment, en fan esment als seus respectius estatuts, on també poden recollir si disposen de dret de veu i vot a l’assemblea, però molt sovint, en fan una regulació més amplia al reglament de règim intern.

El motiu és que el reglament de règim intern és un document on es recullen les especificitats del funcionament de l’entitat i que el seu procés de modificació és més senzill, ja que no cal inscriure aquestes modificacions en cap Registre.

Normalment, al reglament es detalla les categories de socis, la forma d’accedir a aquesta condició (ex: socis fundadors, honorífics..), els drets i deures que els assisteixen respecte a l’entitat, tant el dret de veu i vot a l’assemblea general, com el desenvolupament de qualsevol altre que sigui propi de la categoria a la que corresponen.

En cas que s’estableixin diferents quotes en funció de la categoria de soci a la que es pertany, també es podria regular en aquest apartat.

A les associacions poden existir diferents grups de treball en els diferents àmbits d’actuació de l’entitat. Aquests grups de treball normalment s’organitzen en comissions i reporten la seva activitat a l’òrgan de govern de l’associació.

L’existència d’aquestes comissions es recull als estatuts però habitualment el seu desenvolupament normatiu en quan a accés a les mateixes, funcionament i relació amb l’òrgan de govern s’estableix al reglament de règim intern.

Les principals qüestions a regular és qui pot formar part d’aquestes comissions, la forma de presentar el projecte que es vol dur a terme a la junta directiva, així com el funcionament de les mateixes i el sistema d’informació contínua a l’òrgan de govern.

En aquest últim punt és important establir si s’han de presentar informes i amb quina regularitat, si s’estableixen reunions conjuntes amb la junta directiva per tal de fer seguiment dels assumptes que s’estan tractant.. etc.

Aquestes comissions són importants per el bon funcionament intern de l’entitat, ja que donen l’oportunitat de que les persones sòcies es puguin implicar molt més en aquells àmbits que els interessa especialment de l’entitat i fa que el sentiment de pertinença i de contribuir a la pressa de decisions respecte al futur de l’entitat s’enforteixi.

L’article 322 de la Llei 4/2008 tracta sobre l’elecció i nomenament dels membres que conformen l’òrgan de govern de l’entitat. Aquest article regula els drets mínims que ha de preveure el procediment d’elecció.

Aquest contingut mínim conté el dret que tenen totes les candidatures a ser conegudes per la totalitat dels associats abans de la data d’elecció i la necessitat de que siguin escollits en assemblea general. També es contempla que en cas d’haver-hi una vacant, aquesta pot ser coberta eventualment per una persona substituta que ocupi el càrrec fins a la propera reunió d’assemblea general on hauria de ser ratificada en el càrrec o s’hauria d’escollir una altra.

La llei no preveu res més en quan al procediment electoral i es remet al que estigui regulat als estatuts de l’entitat o al reglament de règim intern corresponent.

Moltes vegades, les entitats desenvolupen aquesta qüestió en el seu reglament on preveuen el procediment a seguir per a dur a terme l’elecció dels membres de junta i com procedir en cas que no hi hagi ningú per a fer un possible relleu.

Aquesta última situació, és important tenir-la en compte, ja que, sovint, les entitats es troben en una circumstància en la que no disposen de candidats per al relleu de l’òrgan de govern i això crea una situació d’incertesa i no se sap com actuar.

Per aquest motiu, és important tenir establert un procediment electoral on es fixin uns terminis per poder enviar candidatures i tornar a convocar assemblea per procedir a les votacions. També es molt útil regular qui conformarà la comissió gestora que es farà càrrec de l’entitat fins que no hi torni a haver una junta ratificada per assemblea general.

Un altre tema del funcionament intern de l’entitat que també es pot regular al Reglament de règim intern és l’existència de delegacions territorials. Es pot regular quines són les condicions per establir una delegació, funcionament de les mateixes i la relació que s’estableix amb la entitat mare.

La normativa, en el seu article 311.9, regula els requisits necessaris, a nivell formal, per crear una delegació. La llei 4/2008 expressa la documentació necessària per donar d’alta una delegació al Registre de Dret i Entitats jurídiques, que és la següent:

  • Documentació que acrediti que l’associació ha estat vàlidament constituïda, d’acord amb la llei i els seus estatuts.
  • Document acreditatiu de la composició i vigència de l’òrgan de govern.
  • Certifica signat per les persones que exerceixen la representació de l’associació en el qual consti l’acord adoptat d’establir una delegació. En aquest document ha de constar els representants de la delegació i el domicili d’aquesta.

Així doncs, la llei només estableix els continguts mínims a nivell formal per procedir a la inscripció de la delegació però no regula ni el funcionament ni la relació que s’ha d’establir entre la seu de l’entitat i la seva delegació, ja que es tracta d’una qüestió interna d’entitat i que cada associació pot regular lliurament en funció de les seves necessitats.

Una de les qüestions que les entitats mai volen pensar és l’establiment d’un règim disciplinari, malgrat que és molt útil.

La llei 4/2008 del Llibre III del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, al seu article 323.7, recull la possibilitat que té l’entitat per adoptar mesures disciplinàries contra els associats per l’incompliment de llurs deures socials i estableix un procediment mínim per dur a terme aquesta sanció disciplinària però aquest ha de ser desenvolupat als estatuts o al reglament de règim intern en funció del que estableixi cada entitat.

La llei només estableix la necessitat de que les sancions s’imposin d’acord amb el procediment que defineixi els estatuts i que sigui l’òrgan competent qui les imposi. També preveu la obligatorietat d’informar a la persona de les causes per les que s’ha imposat aquesta sanció i diu que se li ha de donar dret d’audiència.

A banda d’aquest mínim recull, la llei deixa llibertat a les entitats per establir la tipificació de les infraccions així com les sancions que corresponen a cada infracció. Al reglament també es poden regular els terminis del procediment, així com el nomenament de qui conformarà l’òrgan instructor que segueixi tot el procés.

També es dona la possibilitat de que la persona afectada, si no està d’acord amb la resolució pressa per l’òrgan competent, pugui demanar la seva ratificació a l’assemblea.

El règim disciplinari també es podria regular als estatuts, però la majoria d’entitats opten per desenvolupar-lo en el reglament de règim intern.

Si l’entitat decideix disposar de reglament de règim intern, ha de tenir en compte el seu procés d’elaboració.

Habitualment és la Junta Directiva qui entoma la seva elaboració. L’òrgan de govern pot designar un grup de treball que s’encarregui de redactar un primer esborrany com a proposta.

Una vegada finalitzada aquesta primera redacció, es presenta a totes les persones que formen part de la Junta Directiva a fi de poder socialitzar el text i fer les modificacions i incorporacions que es considerin adients.

Si es considera oportú, també es pot compartir amb algunes persones implicades a l’entitat (normalment socis actius) amb l’objectiu de recollir les seves propostes.

Una vegada es disposa de les diferents aportacions, es defineix el contingut final i es redacta el text que recull tot el treballat fins el moment.

Aquesta redacció s’hauria d’enviar a totes les persones sòcies perquè puguin opinar al respecte i es recullen les seves propostes.

A continuació s’ha de convocar assemblea general per la seva aprovació. Una vegada aprovat, el reglament ha d’estar a disposició de totes les persones de l’entitat per a la seva consulta.

El reglament és un document intern de l’entitat, no necessita publicitat formal, no s’ha d’inscriure en cap registre.

Una vegada aprovat, totes les persones de l’entitat han de conèixer o tenir la possibilitat de consultar aquest reglament però no cal inscriure’l en cap Registre. Si es vol modificar, es pot fer sempre que es consideri convenient o les circumstàncies ho requereixin. Només caldrà l’aprovació de l’assemblea general de socis i sòcies.

Un dels avantatges de disposar d’un reglament de règim intern és que ens estalvia conflictes, ja que si tenim perfectament desenvolupat el funcionament de l’entitat respecte a diferents aspectes, quan succeeix la situació concreta només hi ha que acudir al que ja està regulat, estalviant-nos les discussions internes fruït de l’existència de diferents punts de vista i que són molt difícils de valorar i debatre en moments de crisi.

field_vote: 

La declaració responsable a les fundacions catalanes (part II)

Imatge principal a portada: 
Arxivador jurídic
Autor/a: 
Víctor García
Resum: 

L’objectiu d’aquest segon recurs relatiu a la declaració responsable regulada a la normativa de fundacions, es tractar els diferents supòsits i situacions en què és necessària l’adopció i formalització d’aquesta declaració: aquelles operacions en que hi ha un conflicte d’interessos, quan s’estableix un contracte laboral o professional amb un patró i per a determinats actes de disposició.

Imatges secundàries: 
Transparència a la gestió de les fundacions
Subtitols: 
Quan es produeix una situació de conflicte d’interessos?
Declaració responsable i conflicte d’interessos
Declaració responsable i contractació d’un patró
Declaració responsable i actes de disposició
Quan s’ha d’aportar informe independent?
Continguts: 

La regla general és que cap membre del patronat pot intervenir en la presa de decisions o l'adopció d'acords en els assumptes en què tingui un conflicte d'interessos amb la fundació, és a dir aquells acords en els quals hi pugui haver un conflicte entre l’interès personal del patró i l'interès de la fundació.

El llibre tercer del CCC equipara a l'interès personal, a l'efecte d'apreciar l'existència d'un conflicte d'interessos, l'interès de les persones següents:

  • En cas que es tracti d’una persona física, el del cònjuge, el d’altres persones amb qui hom estigui especialment vinculat per lligams d’afectivitat, el dels seus parents en línia recta i, en línia col·lateral, fins al tercer grau de consanguinitat o afinitat; i el de les persones jurídiques en les quals hom exerceixi funcions d’administració o amb les quals hom constitueixi, directament o per mitjà d’una persona interposada, una unitat de decisió, d’acord amb la legislació mercantil.
  • En cas que es tracti d'una persona jurídica, el dels seus administradors o apoderats, el dels socis de control i el de les entitats que hi formin una unitat de decisió, d'acord amb la legislació mercantil.

Els patrons i les persones que s’hi equiparen, només poden realitzar operacions amb la fundació quan concorren els següents requisits:

  • En primer lloc, ha de estar suficientment acreditada la necessitat i la prevalença dels interessos de la fundació sobre els particulars del patró o persona equiparada
  • En segon lloc, el membre del patronat afectat per la situació de conflicte ho ha de comunicar al patronat abans que l’òrgan adopti l’acord
  • També haurà de facilitar al patronat tota la informació rellevant
  • Per últim, el membre del patronat afectat s’haurà d’abstenir d’intervenir en la votació i també en la deliberació

Abans de dur a terme l’operació, el patronat ha d’adoptar una declaració responsable i l’ha de presentar al protectorat juntament amb la documentació justificativa pertinent.

Com ja s’ha explicat anteriorment, l’adopció de declaracions responsables pel patronat ha d’ésser acordada amb el vot favorable de dos terços del nombre total de patrons, sense computar els que no puguin votar per raó de conflicte d’interessos amb la fundació.

Veure model normalitzat de declaració responsable

Tot i que els patrons exerceixen llurs càrrecs gratuïtament, els patrons sí que poden establir una relació laboral o professional retribuïda amb la fundació sempre que el nombre de patrons contractats sigui inferior al nombre de patrons previst perquè el patronat es consideri vàlidament constituït. El patronat, abans de la formalització del contracte del patró amb la fundació, ha de presentar al protectorat la declaració responsable.

Aquesta relació s’ha d’articular mitjançant un contracte que determini clarament les tasques laborals o professionals que es retribueixen i a més, aquestes tasques retribuïdes han d’ésser diferents de les tasques i funcions que són pròpies del càrrec de patró.

Si l’import dels contractes formalitzats amb un patró és superior a 100.000 euros anuals o al 10% dels ingressos meritats en el darrer exercici econòmic tancat i aprovat pel patronat, s’ha d’acompanyar la declaració responsable amb un informe validat per tècnics independents que justifiqui que la contractació és beneficiosa per a la fundació i respon a criteris del mercat laboral o professional.

També es requereix aquest informe si el cost anual dels contractes formalitzats amb patrons, més el cost del nou contracte que es vol formalitzar, és superior al dit 10%.

Veure model normalitzat de declaració responsable

Cal presentar una declaració responsable al Protectorat per tots aquells actes d’alienació o gravamen de béns immobles, establiments mercantils o béns mobles, amb un valor de mercat superior a 100.000 euros o al 20% de l’actiu de la fundació que resulti del darrer balanç aprovat.

En aquests supòsits, a la declaració responsable s’haurà de fer constar que l’operació és beneficiosa per a la fundació i caldrà aportar un informe subscrit per tècnics independents que acrediti que l’operació respon a criteris economicofinancers i de mercat. Se n’exceptuen els actes d’alienació de béns negociats en mercats oficials si l’alienació es fa almenys pel preu de cotització.

Les alteracions patrimonials derivades dels actes d’alienació o gravamen han de quedar reflectides en l’inventari de la fundació i en la memòria dels comptes anuals. Aquests actes també s’han d’inscriure en el Registre de la Propietat o en el registre que escaigui per raó de l’objecte.

Quan els actes d’alienació o gravamen afecten a béns que integren la dotació i als destinats directament al compliment de les finalitats fundacionals i no és pot complir totalment o parcialment amb el deure de reinversió que estableix la normativa, el patronat, abans de dur a terme l’acte de disposició, haurà de presentar una declaració responsable al Protectorat en què faci constar que es donen aquestes circumstàncies i ha d’aportar un informe subscrit per tècnics independents que acrediti la necessitat de l’acte de disposició i les raons que justifiquen la no-reinversió. També ha de justificar la destinació que es doni al producte que no es reinverteixi, que ha d’estar sempre dins de les finalitats de la fundació.

Veure model normalitzat de declaració responsable

Tot i que s’ha anant comentant a cadascú dels apartats corresponent, s’ha preparat aquest resum amb els supòsits en que cal aportar un informe elaborat per un tècnic independent a la declaració responsable:

En el cas de contractació de patrons:

  • Si l’import dels contractes formalitzats amb un patró és superior a 100.000 euros anuals o al 10% dels ingressos meritats en el darrer exercici econòmic tancat i aprovat pel patronat, s’ha d’acompanyar la declaració responsable amb un informe validat per tècnics independents que justifiqui que la contractació és beneficiosa per a la fundació i respon a criteris del mercat laboral o professional.
  • També es requereix aquest informe si el cost anual dels contractes formalitzats amb patrons, més el cost del nou contracte que es vol formalitzar, és superior al dit 10%.

En els actes de disposició següent:

  • Quan es tracti d'actes de disposició i es donin circumstàncies excepcionals que impedeixin complir total o parcialment el deure de reinversió; en aquest supòsit, l’informe haurà d’acreditar la necessitat de l’acte de disposició i les raons que justifiquen la no reinversió.
  • També caldrà aportar un informe d’un tècnic independent quan es tracti d’actes d’alienació o gravamen de béns immobles, establiments mercantils, béns mobles amb un valor de mercat superior a 100.000 euros, o del 20 % de l’actiu de la fundació que resulti del darrer balanç aprovat pel patronat. L’informe subscrit per un tècnic independent s’haurà de pronunciar sobre el fet que l’operació respon efectivament a criteris economicofinancers i de mercat.
field_vote: 

La declaració responsable a les fundacions catalanes (part I)

Imatge principal a portada: 
Jornada del departament de Justícia
Autor/a: 
Víctor García
Resum: 

La Llei 7/2012 publicada el mes de juny de 2012 va modificar la normativa relativa a les fundacions catalanes i va introduir la figura de la declaració responsable com una de les novetats més importants. L’objectiu d’aquest recurs és explicar quins són les seves formalitats i requisits i en quins supòsits les fundacions estan obligades a formalitzar aquesta declaració responsable.

Imatges secundàries: 
Reunió d'un patronat (dibuix)
Subtitols: 
Introducció
Justificació de la figura de la declaració responsable
Què és la declaració responsable?
Quins són els requisits que ha de reunir la declaració responsable?
Obligacions prèvies i posteriors a l’adopció de la declaració responsable
Responsabilitat dels patrons derivada de les declaracions responsables
Continguts: 

La Llei 7/2012, del 15 de juny, va introduir importants modificacions de la normativa de fundacions recollida al llibre tercer del Codi civil de Catalunya (CCC). Des de la seva entrada en vigor, s’ha constatat que el llibre tercer CCC era una norma excessivament intervencionista que en ocasions ha suposat un obstacle per al correcte desenvolupament i funcionament de les fundacions.

Entre d’altres novetats, aquesta llei incorpora diverses mesures de simplificació administrativa tal i com estableix la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, que ha estès l’aplicació d’aquestes mesures de simplificació a què obliga la directiva de serveis a tota l’actuació administrativa.

En la mateixa línia de simplificació i foment del sector, les modificacions s’orienten a incentivar la constitució de fundacions reduint la dotació inicial, a incrementar l’autonomia de gestió de les fundacions permetent compatibilitzar la condició de patró i la prestació de serveis a la fundació sota determinades condicions, a flexibilitzar el règim d’autoritzacions per a determinades operacions del patronat substituint l’autorització per la declaració responsable i a possibilitar que una persona que no tingui la condició de patró pugui exercir el càrrec de secretari, entre altres mesures.

La figura de la declaració responsable és una conseqüència de la mesura de simplificació administrativa que incorpora la llei 7/2012.

La declaració responsable és una figura adreçada a garantir un exercici responsable del càrrec de patró a l’hora de prendre decisions i de justificar que les operacions que es vulguin dur a terme convenen a l’interès de la fundació. La nova regulació pretén que els patrons s’impliquin més i que coneguin més i millor les activitats i el funcionament de la fundació de la que en formen part.

La regulació de la declaració responsable vol aconseguir un funcionament més àgil de les fundacions però preservant les garanties d’inspecció i supervisió del Protectorat de la Generalitat respecte del correcte exercici del dret de fundació. Determinats actes i operacions que amb la normativa anterior necessitaven d’autorització prèvia del Protectorat de la Generalitat amb la nova regulació ja no la necessiten, ja que aquesta autorització prèvia s’ha vist substituïda per la declaració responsable del patronat.

La declaració responsable regulada a la normativa de fundacions és un document subscrit pels patrons d’una fundació on declaren sota la seva responsabilitat que els acords adoptats reuneixen els requisits legals establerts, que disposen dels informes i documents que així ho acrediten i que són beneficiosos per a la fundació.

Les declaracions responsables s’han de formular amb els corresponents models normalitzats que es faciliten des del Protectorat de la Generalitat. Actualment el Protectorat disposa de tres models normalitzats de declaració responsable.

L’adopció i la formalització de les declaracions responsables és un dels actes que expressament estan recollits a la normativa com a indelegables per part del patronat.

Els principals requisits que ha complir la declaració responsable són els següents:

  • Cal una majoria qualificada. L’adopció de declaracions responsables pel patronat ha d’ésser acordada amb el vot favorable de dos terços del nombre total de patrons, sense computar els que no puguin votar per raó de conflicte d’interessos amb la fundació.
  • Cal fer constar el sentit del vot dels patrons i les seves objeccions. En l’acta de la reunió i en els certificats que deixin constància d’aquests acords s’ha de fer constar el sentit del vot dels patrons. També s’han d’adjuntar a la declaració responsable les objeccions a la contractació que hagi formulat qualsevol dels membres del patronat competent en la mateixa acta o en un escrit separat.
  • S’han de fer en un model normalitzat. Les declaracions responsables s’han de formular d’acord amb un model normalitzat i acreditar mitjançant un certificat signat pel secretari amb el vistiplau del president.
  • S’han de signar per tots els patrons que han adoptat els acords.
  • S’han de presentar al Protectorat un mes abans d’executar l’acte o contracte. Els models normalitzats de les declaracions responsables del patronat s’han de presentar al protectorat, juntament amb una còpia dels informes que escaiguin abans d’executar l’acte o atorgar el contracte que és objecte de la declaració responsable. La presentació de la declaració responsable davant del protectorat ha de tenir lloc en el termini d’un mes a comptar de la data en què el patronat l’hagi acordada.

Prèviament a l’adopció de l’acord sobre la declaració responsable, els patrons han de disposar tota la informació rellevant així com de tots aquells informes exigits per la llei.

Amb posterioritat a la comunicació de la declaració responsable al Protectorat de la Generalitat cal tenir en compte les següents obligacions:

  • La realització de l’acte o contracte objecte de la declaració responsable s’ha d’acreditar davant del Protectorat, amb la presentació del document que el formalitzi, en el termini de dos mesos a comptar des de la data en què s’ha presentat la declaració responsable al protectorat.
  • Si l’acte o contracte es formalitza per mitjà d’una escriptura pública, s’ha de protocol·litzar la declaració responsable.
  • La informació sobre les declaracions responsables i sobre la perfecció dels actes o contractes que en són objecte ha de formar part del contingut mínim de la memòria dels comptes anuals.
  • Les alteracions patrimonials derivades dels actes d’alienació o gravamen han de quedar reflectides en l’inventari de la fundació i a la memòria dels comptes anuals.

Amb relació a la imputació de responsabilitat dels patrons, la regla general és que la fundació respon pels danys que el patronat, els membres d'aquest o altres representants causin a terceres persones, per acció o omissió, en el compliment de les funcions que tenen encomanades.

Aquesta responsabilitat de la fundació no impedeix la responsabilitat directa i solidària, per fet propi, que pugui ser imputable a la persona o les persones causants del dany. En aquest sentit la normativa de fundacions estableix que “els patrons responen dels danys que causin a la fundació per incompliment de la llei o dels estatuts o per actes o omissions negligents en l'exercici de llurs funcions”.

La regulació de la declaració responsable no suposa un canvi a la regulació de la responsabilitat dels patrons però la llei 7/2012 sí que regula de forma expressa que "la inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, en qualsevol manifestació, dada o document que consti en una declaració responsable o que l’acompanyi comporten la denegació de la facultat d’atorgar l’acte o contracte i que es poden iniciar les actuacions que corresponguin per a exigir les responsabilitats que estableix la legislació". Els patrons que facin constar en acta llur vot contrari resten exempts de la responsabilitat que en pugui derivar.

Per últim, dins de les funcions del protectorat, cal indicar que el fet de realitzar operacions subjectes a declaració responsable, sense haver-la adoptada i presentada prèviament, és un dels supòsits d’inspecció regulats a la normativa de fundacions.

field_vote: