Jurídic

El passat 19 de juny es va publicar la Llei 7/2012, de 15 de juny de modificació del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

Aquesta llei modifica la part relativa a fundacions que fins ara havia regulat la Llei 4/2008, restablint en alguns casos fins i tot la regulació de la normativa anterior a la llei del 2008 com és en el cas del secretari patró o no patró, i de l’import mínim de la dotació que torna a baixar a 30.000€.

Denominació de Fundació pública o privada:S’estableix que no cal fer constar en la denominació de la fundació si aquesta és pública o privada.

Dotació inicial i successiva:Tal i com explicàvem la dotació inicial per tal de constituir una fundació era de 60.000€. Si la dotació consistia en diners es podia fer una aportació successiva de 30.000€ inicial si la resta en els 4 anys següents.

Amb la Llei 7/20012 es rebaixa aquest dotació mínima inicial tal i com es regulava amb anterioritat ala llei del 2008 i s’estableix una dotació de 30.000€. Si l’aportació és en diners es pot fer successivament amb una xifra inicial del 25 % d’aquest 30.000€ i la resta en els cinc anys següents.

Durada en el cas de Fundacions temporals:La llei 7/20012 també regula la duració màxima prevista en el cas de fundacions de caràcter temporal. S’estableix que podrà tenir una dura inicial màxima de cinc anys i una única pròrroga de com a molt la meitat de la durada que es va establir al constituir-la.

Càrrec secretari:En aquest cas la regulació torna a ser la mateixa que la que es regulava en la llei anterior al 2008 ja que es torna a permetre la figura del secretari patró o no patró.

En el cas del secretari no patró caldrà que el càrrec es faci per un professional en dret, ja que es fa responsable de les decisions efectuades en el exercici del seu càrrec. S’entén que en aquets cas assisteix a les reunions de patronat amb veu però no amb vot.

Gratuïtat dels càrrecs:es manté l’obligatorietat de la gratuïtat de càrrecs amb l’opció de poder rebre el rescabalament de les despeses justificades derivades del càrrec.

Tot i això la llei 7/2012, permet la remuneració dels patrons sempre i quan existeixi una relació laboral sense diferenciar entre entitats grans o petites, però condicionat sempre a que el patronat emeti una declaració de responsable al protectorat abans de las contractació que compti amb l’acord de les 2/3 parts del total del patronat.

Dins aquest canvi es permet doncs, que totes les fundacions puguin contractar a un patró com a Director general o gerent de la Fundació.

Conflicte d’interessos: es modifica el llistat de persones amb les que pot existir un conflicte d’interessos, equiparant els familiar en línia recta amb els colaterals però establint un límit que serà fidn el tercer grau en tots dos casos.

Declaració de responsable: es modifica la regulació relativa als actes on cal comunicació o autorització prèvia del protectorat ampliant la responsabilitat dels patronats al introduir la declaració de responsable.

Caldrà doncs acord de les 2/3 parts del total del patronat per acords relatius a operacions mercantils entre un patró i la fundació, la contractació laboral d’un patró o actuacions relatives a actes de disposició. Aquesta declaració de responsable s’haurà de presentar al protectorat de la Generalitat de Catalunya en un escrit formalitzat.

Apoderaments: tot i que sempre que es produeixi un apoderament sigui general o bé especial cal escriptura pública, amb la nova regulació no cal la inscripció dels apoderaments a registre, només la de les delegacions concretes de facultats.

Règim econòmic: actes de disposició, auditoria de comptes i fons especials

Dins el règim econòmic es regula en relació als actes de disposició que si afecten directament a la dotació s’han de fer a títol onerós i cal la seva reinversió. La novetat radica en el moment en que aquets reinversió no es viable on prèviament caldrà una declaració de responsable del patronat, igual que en el cas dels fons especials.

Pel que fa a la auditoria de comptes serà obligatòria si es produeixen durant dos anys consecutius les circumstancies previstes a l’article 333-11.

La prevenció de riscos laborals està regulada a la llei 31/1995, i els objectius principals de la mateixa són els següents:

• Combatre la sinistralitat laboral.
• Fomentar una autèntica cultura de la prevenció dels riscos en la feina que asseguri el compliment efectiu i real de les obligacions preventives.
• Promoure l'efectivitat del principi d’igualtat entre dones i homes.

Les principals mesures que s’han de tenir en compte respecte a la prevenció dels riscos laborals són les següents:

• Assumpció de la tasca preventiva per part de l’entitat
• Designar als treballadors que gestionaran la prevenció dins l’entitat
• En les entitats de més de 500 treballadors s’ha de crear un òrgan intern de l’entitat que assumeixi la gestió de la prevenció de riscos, malgrat que l’opció més utilitzada és contractar l’activitat preventiva amb un servei de prevenció aliè.

Les principals qüestions que s’han de preveure en el protocol de prevenció de riscos laborals són les següents:

• Seguretat en la feina per prevenir accidents de treball.
• Higiene o medi ambient laboral.
• Ergonomia i psico-sociologia aplicada.
• Vigilància de la salut.

En ocasions, les associacions han de certificar la gestió de la prevenció al centre de treball, per accedir poder accedir a algunes subvencions.

Una qüestió rellevant que han de complir les entitats és la normativa que fa referència a la protecció de dades, concretament el que disposa la llei 15/1999 de 13 de desembre i el Real Decret 1720/2007, de 21 de desembre.

Respecte a les mesures de seguretat que s’han de complir, destaquem les següents:

• Identificar els fitxers de dades que l’associació fa servir, a fi de determinar quin és el nivell de seguretat aplicable. Aquests nivells depenen de la tipologia d’informació que consti a la base de dades de l’entitat i es divideixen en els següents: nivell bàsic, mig i alt.

• Redactar un document de seguretat en el que es recullin les mesures adoptades en funció del nivell corresponent.

• Redactar i aplicar les llegendes, clàusules i contractes que siguin necessaris en el cas d’haver de recavar el consentiment dels afectats o en el cas que existeixi tractament de dades per tercers.

• Notificar a “l’Agència de Protecció de dades” l’existència del fitxer.

Complir la llei de protecció de dades és important per l’entitat, a més, les infraccions en la matèria duen associades sancions que poden anar dels 900€ als 600.000€.

La inscripció dels estatuts de l'associació al registre, és en aquest tipus d'organitzacions un tràmit de naturalesa constitutiva, necessari perquè l’associació adquireixi personalitat jurídica i capacitat d’obrar, a més de donar publicitat del dipòsit.

La documentació que s’ha d’aportar al registre per a la seva inscripció és la següent:

1. Acord fundacional o de constitució de l’organització (s'han d'aportar dos originals).
2. Estatuts de l’organització (s'han d'aportar dos originals).
3. NIF de les persones signants de l’acta de constitució, tant si es tracta d’una persona física fundadora, com d’una persona física que representa la persona jurídica fundadora, o el document acreditatiu de la personalitat i la nacionalitat si els socis i les sòcies fundadors són persones físiques o jurídiques estrangeres, i el CIF de les persones jurídiques fundadores.
4. Acreditació de la condició d'empresari/ària de les persones fundadores mitjançant els models TC1, TC2 de cotització de la Seguretat Social, etc. En el cas de tractar-se d’una organització sindical s’ha d’acreditar la condició de treballador/a per compte aliè dels seu promotors mitjançant l'aportació de documentació que ho justifiqui: nòmines, etc.
5. Còpia de les escriptures de poder dels representants en el cas que es tracti de persones jurídiques.

Els estatuts han d’estar datats i han de dur la signatura de tots els socis i les sòcies fundadors a totes les pàgines.

A continuació s'indica el contingut mínim dels estatuts:

• La denominació de l’organització, que no podrà coincidir ni induir a confusió amb cap altra registrada legalment.
• El domicili
• L’àmbit territorial i funcional d’actuació de l’entitat, determinats per a les associacions pel sector o branca d’actuació econòmica, la professió o qualsevol altre concepte anàleg que els treballadors/ores o els empresaris/àries determinin lliurement en els estatuts.
• Els òrgans de representació, govern i administració i el seu funcionament, que s’han d’ajustar als principis democràtics.
• El règim electoral, que garanteixi la provisió electiva dels seus càrrecs directius mitjançant sufragi lliure, directe i secret.
• Els requisits i els procediments per a l’adquisició i pèrdua de la condició d’afiliats/ades i sistema de constància dels associats/ades components, en garantia d’aquests.
• El règim de modificació d’estatuts
• El règim de dissolució de l’entitat (es considera convenient incloure-hi també el règim de fusió).
• El règim econòmic de l’organització que estableixi el caràcter, la procedència, l’administració i la destinació dels seus recursos, així com els mitjans que permetin a les persones afiliades conèixer la situació econòmica de l’entitat.

Models d'estatus d'una associació empresarial
Models d'estatuts duna associació sindical

Les federacions i confederacions es poden inscriure, previ el compliment dels requisits exigits per a la constitució d’associacions, i amb l’acord exprés dels seus òrgans competents, de tres o més associacions empresarials o sindicats que han de constar degudament inscrits.

L’establert respecte a la inscripció de la constitució de les associacions és d’aplicació a la inscripció de la constitució de federacions o confederacions d’associacions però cal tenir en compte que juntament amb la sol·licitud d’inscripció, és necessari aportar els següents documents:

1. En l’acta fundacional han de constar, a més de la denominació, els números d’inscripció i domicili de cadascuna de les associacions fundadores, les dades d’identificació dels representants de cadascuna d’aquestes.
2. Per a cadascuna de les associacions que s’integrin en la federació o confederació d’associacions, un certificat emès per les persones o càrrecs amb facultat per certificar, de l’acord adoptat per a la seva integració i la designació de la persona o persones que representin l’entitat associativa en l’acte constitutiu d’aquesta.
3. Els estatuts han d’anar signats per totes les persones representants de totes les associacions fundadores.

Aquest recurs ha estat elaborat a partir de la informació facilitada a la pàgina web del Departament d'Empresa i Ocupació

A les associacions poden existir diferents grups de treball en els diferents àmbits d’actuació de l’entitat. Aquests grups de treball normalment s’organitzen en comissions i reporten la seva activitat a l’òrgan de govern de l’associació.

L’existència d’aquestes comissions es recull als estatuts però habitualment el seu desenvolupament normatiu en quan a accés a les mateixes, funcionament i relació amb l’òrgan de govern s’estableix al reglament de règim intern.

Les principals qüestions a regular és qui pot formar part d’aquestes comissions, la forma de presentar el projecte que es vol dur a terme a la junta directiva, així com el funcionament de les mateixes i el sistema d’informació contínua a l’òrgan de govern.

En aquest últim punt és important establir si s’han de presentar informes i amb quina regularitat, si s’estableixen reunions conjuntes amb la junta directiva per tal de fer seguiment dels assumptes que s’estan tractant.. etc.

Aquestes comissions són importants per el bon funcionament intern de l’entitat, ja que donen l’oportunitat de que les persones sòcies es puguin implicar molt més en aquells àmbits que els interessa especialment de l’entitat i fa que el sentiment de pertinença i de contribuir a la pressa de decisions respecte al futur de l’entitat s’enforteixi.

Un altre tema del funcionament intern de l’entitat que també es pot regular al Reglament de règim intern és l’existència de delegacions territorials. Es pot regular quines són les condicions per establir una delegació, funcionament de les mateixes i la relació que s’estableix amb la entitat mare.

La normativa, en el seu article 311.9, regula els requisits necessaris, a nivell formal, per crear una delegació. La llei 4/2008 expressa la documentació necessària per donar d’alta una delegació al Registre de Dret i Entitats jurídiques, que és la següent:

• Documentació que acrediti que l’associació ha estat vàlidament constituïda, d’acord amb la llei i els seus estatuts.
• Document acreditatiu de la composició i vigència de l’òrgan de govern.
• Certifica signat per les persones que exerceixen la representació de l’associació en el qual consti l’acord adoptat d’establir una delegació. En aquest document ha de constar els representants de la delegació i el domicili d’aquesta.

Així doncs, la llei només estableix els continguts mínims a nivell formal per procedir a la inscripció de la delegació però no regula ni el funcionament ni la relació que s’ha d’establir entre la seu de l’entitat i la seva delegació, ja que es tracta d’una qüestió interna d’entitat i que cada associació pot regular lliurament en funció de les seves necessitats.

Si l’entitat decideix disposar de reglament de règim intern, ha de tenir en compte el seu procés d’elaboració.

Habitualment és la Junta Directiva qui entoma la seva elaboració. L’òrgan de govern pot designar un grup de treball que s’encarregui de redactar un primer esborrany com a proposta.

Una vegada finalitzada aquesta primera redacció, es presenta a totes les persones que formen part de la Junta Directiva a fi de poder socialitzar el text i fer les modificacions i incorporacions que es considerin adients.

Si es considera oportú, també es pot compartir amb algunes persones implicades a l’entitat (normalment socis actius) amb l’objectiu de recollir les seves propostes.

Una vegada es disposa de les diferents aportacions, es defineix el contingut final i es redacta el text que recull tot el treballat fins el moment.

Aquesta redacció s’hauria d’enviar a totes les persones sòcies perquè puguin opinar al respecte i es recullen les seves propostes.

A continuació s’ha de convocar assemblea general per la seva aprovació. Una vegada aprovat, el reglament ha d’estar a disposició de totes les persones de l’entitat per a la seva consulta.

El reglament és un document intern de l’entitat, no necessita publicitat formal, no s’ha d’inscriure en cap registre.

Una vegada aprovat, totes les persones de l’entitat han de conèixer o tenir la possibilitat de consultar aquest reglament però no cal inscriure’l en cap Registre. Si es vol modificar, es pot fer sempre que es consideri convenient o les circumstàncies ho requereixin. Només caldrà l’aprovació de l’assemblea general de socis i sòcies.

Un dels avantatges de disposar d’un reglament de règim intern és que ens estalvia conflictes, ja que si tenim perfectament desenvolupat el funcionament de l’entitat respecte a diferents aspectes, quan succeeix la situació concreta només hi ha que acudir al que ja està regulat, estalviant-nos les discussions internes fruït de l’existència de diferents punts de vista i que són molt difícils de valorar i debatre en moments de crisi.

Els patrons i les persones que s’hi equiparen, només poden realitzar operacions amb la fundació quan concorren els següents requisits:

• En primer lloc, ha de estar suficientment acreditada la necessitat i la prevalença dels interessos de la fundació sobre els particulars del patró o persona equiparada
• En segon lloc, el membre del patronat afectat per la situació de conflicte ho ha de comunicar al patronat abans que l’òrgan adopti l’acord
• També haurà de facilitar al patronat tota la informació rellevant
• Per últim, el membre del patronat afectat s’haurà d’abstenir d’intervenir en la votació i també en la deliberació

Abans de dur a terme l’operació, el patronat ha d’adoptar una declaració responsable i l’ha de presentar al protectorat juntament amb la documentació justificativa pertinent.

Com ja s’ha explicat anteriorment, l’adopció de declaracions responsables pel patronat ha d’ésser acordada amb el vot favorable de dos terços del nombre total de patrons, sense computar els que no puguin votar per raó de conflicte d’interessos amb la fundació.

Veure model normalitzat de declaració responsable

Cal presentar una declaració responsable al Protectorat per tots aquells actes d’alienació o gravamen de béns immobles, establiments mercantils o béns mobles, amb un valor de mercat superior a 100.000 euros o al 20% de l’actiu de la fundació que resulti del darrer balanç aprovat.

En aquests supòsits, a la declaració responsable s’haurà de fer constar que l’operació és beneficiosa per a la fundació i caldrà aportar un informe subscrit per tècnics independents que acrediti que l’operació respon a criteris economicofinancers i de mercat. Se n’exceptuen els actes d’alienació de béns negociats en mercats oficials si l’alienació es fa almenys pel preu de cotització.

Les alteracions patrimonials derivades dels actes d’alienació o gravamen han de quedar reflectides en l’inventari de la fundació i en la memòria dels comptes anuals. Aquests actes també s’han d’inscriure en el Registre de la Propietat o en el registre que escaigui per raó de l’objecte.

Quan els actes d’alienació o gravamen afecten a béns que integren la dotació i als destinats directament al compliment de les finalitats fundacionals i no és pot complir totalment o parcialment amb el deure de reinversió que estableix la normativa, el patronat, abans de dur a terme l’acte de disposició, haurà de presentar una declaració responsable al Protectorat en què faci constar que es donen aquestes circumstàncies i ha d’aportar un informe subscrit per tècnics independents que acrediti la necessitat de l’acte de disposició i les raons que justifiquen la no-reinversió. També ha de justificar la destinació que es doni al producte que no es reinverteixi, que ha d’estar sempre dins de les finalitats de la fundació.

Veure model normalitzat de declaració responsable

La figura de la declaració responsable és una conseqüència de la mesura de simplificació administrativa que incorpora la llei 7/2012.

La declaració responsable és una figura adreçada a garantir un exercici responsable del càrrec de patró a l’hora de prendre decisions i de justificar que les operacions que es vulguin dur a terme convenen a l’interès de la fundació. La nova regulació pretén que els patrons s’impliquin més i que coneguin més i millor les activitats i el funcionament de la fundació de la que en formen part.

La regulació de la declaració responsable vol aconseguir un funcionament més àgil de les fundacions però preservant les garanties d’inspecció i supervisió del Protectorat de la Generalitat respecte del correcte exercici del dret de fundació. Determinats actes i operacions que amb la normativa anterior necessitaven d’autorització prèvia del Protectorat de la Generalitat amb la nova regulació ja no la necessiten, ja que aquesta autorització prèvia s’ha vist substituïda per la declaració responsable del patronat.

Els principals requisits que ha complir la declaració responsable són els següents:

• Cal una majoria qualificada. L’adopció de declaracions responsables pel patronat ha d’ésser acordada amb el vot favorable de dos terços del nombre total de patrons, sense computar els que no puguin votar per raó de conflicte d’interessos amb la fundació.
• Cal fer constar el sentit del vot dels patrons i les seves objeccions. En l’acta de la reunió i en els certificats que deixin constància d’aquests acords s’ha de fer constar el sentit del vot dels patrons. També s’han d’adjuntar a la declaració responsable les objeccions a la contractació que hagi formulat qualsevol dels membres del patronat competent en la mateixa acta o en un escrit separat.
• S’han de fer en un model normalitzat. Les declaracions responsables s’han de formular d’acord amb un model normalitzat i acreditar mitjançant un certificat signat pel secretari amb el vistiplau del president.
• S’han de signar per tots els patrons que han adoptat els acords.
• S’han de presentar al Protectorat un mes abans d’executar l’acte o contracte. Els models normalitzats de les declaracions responsables del patronat s’han de presentar al protectorat, juntament amb una còpia dels informes que escaiguin abans d’executar l’acte o atorgar el contracte que és objecte de la declaració responsable. La presentació de la declaració responsable davant del protectorat ha de tenir lloc en el termini d’un mes a comptar de la data en què el patronat l’hagi acordada.

Amb relació a la imputació de responsabilitat dels patrons, la regla general és que la fundació respon pels danys que el patronat, els membres d'aquest o altres representants causin a terceres persones, per acció o omissió, en el compliment de les funcions que tenen encomanades.

Aquesta responsabilitat de la fundació no impedeix la responsabilitat directa i solidària, per fet propi, que pugui ser imputable a la persona o les persones causants del dany. En aquest sentit la normativa de fundacions estableix que “els patrons responen dels danys que causin a la fundació per incompliment de la llei o dels estatuts o per actes o omissions negligents en l'exercici de llurs funcions”.

La regulació de la declaració responsable no suposa un canvi a la regulació de la responsabilitat dels patrons però la llei 7/2012 sí que regula de forma expressa que "la inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, en qualsevol manifestació, dada o document que consti en una declaració responsable o que l’acompanyi comporten la denegació de la facultat d’atorgar l’acte o contracte i que es poden iniciar les actuacions que corresponguin per a exigir les responsabilitats que estableix la legislació". Els patrons que facin constar en acta llur vot contrari resten exempts de la responsabilitat que en pugui derivar.

Per últim, dins de les funcions del protectorat, cal indicar que el fet de realitzar operacions subjectes a declaració responsable, sense haver-la adoptada i presentada prèviament, és un dels supòsits d’inspecció regulats a la normativa de fundacions.