Quatre idees clau per engegar la teva entitat

Un cop iniciem el mecanisme per a constituir una entitat sense ànim de lucre hem de tenir clar, com dèiem, quina seria la millor forma jurídica per tal de dur-lo a terme.

En aquest sentit, hem de conèixer les diferents formes jurídiques existents.

Si la nostra voluntat parteix de l’ànim de lucre, és  a dir, la possibilitat de poder repartir beneficis entre els socis, la forma jurídica més adient seria una empresa.

Si tenim clar el no ànim de lucre, és a dir el treball en comú on els beneficis o guanys de la nostra activitat mai es repartiran entre els socis, sinó que sempre es destinaran a aconseguir o fins i tot ampliar el nostre objecte o finalitats fundacionals podem triar entre:

• Una associació, on la part important són les persones i no cal un patrimoni inicial.
• Una fundació, on es conserva el control de l’entitat però cal una aportació inicial de 30.000€ que s’anomena dotació.
• O bé, una cooperativa d’iniciativa social, on els socis posen en comú el seu treball i una aportació mínima inicial de 3.000€.

Un cop hem valorat que la forma jurídica més adient és l’associativa, hem de tenir clar que per tal de constituir una associació cal un mínim de tres persones físiques o jurídiques que posen en comú el seu treball per aconseguir una finalitat d’interès comú.

A partir d’aquí ens hem de fer les següents preguntes:

Què vull fer?

Per tal de donar resposta a aquesta pregunta hem de tenir molt clares quines seran les finalitats de la nostra associació, el seu objecte social.

Com ho vull fer?

En aquest moment, hem de plantejar-nos què és el que farem per tal d’aconseguir el compliment del nostre objecte social. És a dir, quines activitats volem dur a terme per complir les nostres finalitats.

Amb qui ho vull fer?

Cal tenir molt clar amb quines persones volem comptar per tal d’aconseguir el nostre projecte en comú. És a dir, quines persones formaran la base social de la nostra entitat, qui pot ser soci/a de la nostra associació i quin serà el procediment perquè una persona que tingui interès en el nostre projecte fundacional es pugui fer sòcia de la nostra entitat.

Per a qui ho vull fer? 

És cabdal tenir clar quins seran els destinataris de les nostres activitats i per a qui treballem per aconseguir les nostres finalitats. Podem buscar un interès general, és a dir, beneficiar la societat en general o bé tenir  interès concret o més individual que beneficiï un col·lectiu concret de persones. Aquestes seran els nostres beneficiaris.

Amb quins mitjans compto?

En aquest darrer moment, he de valorar amb quins mitjans comptem per aconseguir les nostres finalitats o objecte social.

Els mitjans els dividim en personals (socis, voluntaris, equip directiu, treballadors, etc.)  i materials (béns mobles, immobles, recursos econòmics derivats d’activitats pròpies, recursos econòmics provinents d’ajuts públics o privats, etc.).

Un cop tenim la nostra entitat definida i el nostre projecte de viabilitat clar, els socis fundadors -que hauran de ser un mínim de tres persones físiques o jurídiques- han de reunir-se en la primera reunió d’assemblea general d’on sortirà l’acta de constitució.

L’acta de constitució o acta fundacional és un resum per escrit d'allò que hagi succeït en aquesta primera reunió fundacional.

Cal en tot cas que consti el dia, l’hora i el lloc en què s’ha fet aquesta primera reunió fundacional i quins han estat els assistents. No podrà assistir cap persona que no sigui considerada sòcia de l’entitat. Aquests primers socis s’anomenen socis fundadors.

Els principals acords que s’han de prendre en aquesta reunió fundacional són:

• L’acord de constituir una associació.
• El nom de l’associació.
• La lectura i aprovació dels nostres estatuts.
• I la designació de la nostre primera Junta Directiva.

La Junta Directiva de la nostra entitat ha d’estar formada per un mínim de tres persones, ja que es tracta d’un òrgan col·legiat. Ningú podrà ser membre de la nostra Junta Directiva si abans no és soci/a de la nostra entitat.

Els estatuts de tota associació són l’eina bàsica de cada entitat: diuen quin tipus d’entitat és, quines són les coses que ens fan diferents d’altres associacions, quines persones en podran ser membres i organitzen el funcionament intern dels principals òrgans de l’associació, l’Assembla General i la Junta Directiva.

És per això que tot i que existeix un model genèric d’estatuts que podem consultar a la web de la Direcció General de Drets i Entitats, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, el més aconsellable és que coneguem i treballem molt bé els estatuts de la nostra associació, ja que ens donaran les eines per gestionar el dia a dia de la nostre entitat.

Dit això, i tenint clar que els estatuts són una eina dinàmica de la nostra entitat, és a dir que es poden modificar sempre que sigui necessari, bé per preveure noves actuacions, bé per a millorar les ja existents i adaptar-les a la nostra realitat social i a la nostra base social.

Caldrà que els estatuts respectin un contingut mínim regulat en la pròpia Llei 4/2008, de 24 d’abril.

L’article 321-4 estableix que els estatuts han d’incloure com a mínim les dades següents:

• Denominació.
• Domicili.
• Durada de l’entitat si no es constitueix per temps indefinit.
• Les finalitats i les activitats, així com l’àmbit d’actuació.
• Els tipus d’associats i els requisits que s’han de complir per a adquirir la condició de soci, les causes de pèrdua d’aquesta condició i els procediments d’admissió i baixa, incloent-hi la baixa disciplinària.
• Drets i deures dels associats i el règim disciplinari.
• En el cas de les associacions en què col·laboren persones en règim de voluntariat, els seus mecanismes de participació.
• Les regles sobre la convocatòria i la constitució de l’assemblea general ordinària i l’extraordinària. Com a mínim hi haurà una convocatòria d’assemblea general, que s’haurà de celebrar en el sis mesos següents al tancament de l’exercici econòmic. La seva convocatòria haurà de contenir com a mínim dia, hora, lloc i ordre del dia. La convocatòria ha de poder arribar a tots i cadascun dels socis i es farà de la manera que s’hagi previst en estatuts. També es podrà fer ús dels mitjans telemàtics.

Un cop vistes les quatre idees clau per constituir una associació, hem de saber que tot i que en les associacions els acords són vàlids des que es prenen, la seva inscripció a registre és la que dóna la publicitat registral front a tercers.

En el cas de les associacions, és el Registre d’Associacions de la Direcció General de Dret i Entitats per a les associacions d’interès general i la Secretaria General de l’Esport per a les associacions esportives, els registres que donen aquesta publicitat registral.

Tot i així a quins altres registres cal que estigui inscrit? Depenent de les nostres finalitats fundacionals i de l’àmbit d’actuació de la nostra entitat, també podrem optar al registres que segueixen:

• Entitats de Voluntariat (al cens del Departament de Benestar i Família, o bé tal i com preveu la nova llei catalàna del voluntariat i el foment de l’associacionisme, al registre d’entitats de voluntariat, un cop les normes que han de desenvolupar aquesta llei prevegin la seva creació i regulació)
• Registre de l’AGCC  i AECID per a ONGD o entitats de cooperació al desenvolupament.
• Cens General de la Secretaria de Joventut, per aquelles que treballen per a la defensa i promoció de la infància i joventut.
• Registre d’Entitats de Medi Ambient i Sostenibilitat, per aquelles entitats que preveuen dins les seves finalitats la defensa del medi.
• Registres d’entitats municipals.
• Cens de la Secretaria de Política Lingüística, per a les associacions que treballen per la defensa i promoció de la llengua, cultura i tradicions catalanes.