Jurídic

La Llei 7/2012, del 15 de juny, va introduir importants modificacions de la normativa de fundacions recollida al llibre tercer del Codi civil de Catalunya (CCC). Des de la seva entrada en vigor, s’ha constatat que el llibre tercer CCC era una norma excessivament intervencionista que en ocasions ha suposat un obstacle per al correcte desenvolupament i funcionament de les fundacions.

Entre d’altres novetats, aquesta llei incorpora diverses mesures de simplificació administrativa tal i com estableix la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, que ha estès l’aplicació d’aquestes mesures de simplificació a què obliga la directiva de serveis a tota l’actuació administrativa.

En la mateixa línia de simplificació i foment del sector, les modificacions s’orienten a incentivar la constitució de fundacions reduint la dotació inicial, a incrementar l’autonomia de gestió de les fundacions permetent compatibilitzar la condició de patró i la prestació de serveis a la fundació sota determinades condicions, a flexibilitzar el règim d’autoritzacions per a determinades operacions del patronat substituint l’autorització per la declaració responsable i a possibilitar que una persona que no tingui la condició de patró pugui exercir el càrrec de secretari, entre altres mesures.

La declaració responsable regulada a la normativa de fundacions és un document subscrit pels patrons d’una fundació on declaren sota la seva responsabilitat que els acords adoptats reuneixen els requisits legals establerts, que disposen dels informes i documents que així ho acrediten i que són beneficiosos per a la fundació.

Les declaracions responsables s’han de formular amb els corresponents models normalitzats que es faciliten des del Protectorat de la Generalitat. Actualment el Protectorat disposa de tres models normalitzats de declaració responsable.

L’adopció i la formalització de les declaracions responsables és un dels actes que expressament estan recollits a la normativa com a indelegables per part del patronat.

Prèviament a l’adopció de l’acord sobre la declaració responsable, els patrons han de disposar tota la informació rellevant així com de tots aquells informes exigits per la llei.

Amb posterioritat a la comunicació de la declaració responsable al Protectorat de la Generalitat cal tenir en compte les següents obligacions:

• La realització de l’acte o contracte objecte de la declaració responsable s’ha d’acreditar davant del Protectorat, amb la presentació del document que el formalitzi, en el termini de dos mesos a comptar des de la data en què s’ha presentat la declaració responsable al protectorat.
• Si l’acte o contracte es formalitza per mitjà d’una escriptura pública, s’ha de protocol·litzar la declaració responsable.
• La informació sobre les declaracions responsables i sobre la perfecció dels actes o contractes que en són objecte ha de formar part del contingut mínim de la memòria dels comptes anuals.
• Les alteracions patrimonials derivades dels actes d’alienació o gravamen han de quedar reflectides en l’inventari de la fundació i a la memòria dels comptes anuals.

Un Expedient de Regulació d’Ocupació és un procediment administratiu-laboral que es presenta a l’Autoritat Laboral per informar la suspensió i/o extinció de les relacions laborals entre empresa o entitat i treballador, garantint els drets d’aquest últim. L’Autoritat Laboral vetllarà per la transparència i veracitat del procés.

Cada Comunitat autònoma determina qui actuarà com a Autoritat Laboral. En el cas de Catalunya ens hem d’adreçar al Departament de Treball. Tot i això, en processos que afectin a més d’una Comunitat autònoma -és a dir, empreses o entitats que tinguin centres de treball en diferents comunitats autònomes- se’n farà càrrec la Dirección General de Empleo del Ministeriode Empleo y Seguridad Social.

Tot i que cadascuna d’aquestes situacions té les seves pròpies peculiaritat, el procediment és el mateix en tots els casos:

1.- Obertura del període de consultes amb els treballadors. Si els treballadors tenen representant legal, l’escrit anirà dirigit al representant. En canvi, si els treballadors no tenen representació legal, a l’escrit s’indicarà que poden assignar un representant per seguir i concloure el procés.

2.- Presentació de la sol·licitud d’autorització a l’Autoritat Laboral, en model oficial normalitzat. Aquest procediment ha de coincidir amb l’inici del període de consultes.

3.- L’Autoritat Laboral traslladarà l’Expedient al Servei Públic d’Ocupació i sol·licitarà un informe a la Inspecció de Treball.

4.- La Inspecció de Treball citarà a les parts i vetllarà perquè el període de consultes es realitzi amb transparència. En cap cas podrà paralitzar el procés.

5.- La Inspecció de Treball emetrà un informe que traslladarà a l’Autoritat Laboral. En aquest informe poden constar advertiments i/o recomanacions a les parts.

6.- Finalitzat el període de consultes, en el termini màxim de 5 dies, l’empresa o entitat haurà de presentar la sol·licitud final per indicar el resultat final del procés.

8.- La Direcció de l’entitat comunicarà a cada treballador individualment la resolució de l’expedient i les mesures que s’han acordat.

7.- L’Autoritat Laboral remetrà l’acord al SPOE i l’informe de la Inspecció de Treball i informarà a les parts (entitat i treballadors) el dia en què s’ha efectuat la notificació.

Les indemnitzacions d’acomiadament per motiu d’un expedient de Regulació d’Ocupació seran de 20 dies per any de servei, amb un màxim de 12 mensualitats. En entitats o empreses de menys de 25 treballadors el FOGASA rescabalarà una part de la indemnització equivalent a 8 dies de salari per any treballat.

Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el risc a la pobresa a Catalunya a l’any 2010, afectava el 29´9% de la població i el col·lectiu més vulnerable eren els menors de 16 anys.

Per mesurar aquest risc, l’Idescat estableix un llindar per sota del qual una llar o persona entraria en aquest risc d’exclusió social o pobresa.

A Catalunya, el risc a la pobresa té més incidència en dones que en homes. I per edats, el col·lectiu més vulnerable és el dels menors de 16 anys. Si s’analitza el tipus de família o llar, les que pateixen un major grau de risc serien les monoparentals.

La disminució de la renda ha suposat un augment de llars catalanes on s’ingressen menys de 19.000€ anuals i una disminució de les que superen aquesta xifra.

De les xifres i el grau de risc s’arriba a la conclusió que les famílies que més estan patint la disminució d’ingressos són aquelles llars on les rendes eren dels 25.000€ als 35.000€

Així doncs l’increment del risc de caure en situacions de pobresa de persones i famílies que fins ara havien viscut en una situació normalitzada és evident. És el que es coneix com a nova pobresa, cada cop més vinculada a la normalitat en comptes de l’exclusió social.

És per tot això, que el Pacte per la lluita contra la pobresa ha de permetre identificar els àmbits on cal actuar i que són els que donaran les pautes per definir els reptes principals i per dissenyar les línies estratègiques.

Un dels eixos de treball per a la lluita contra la pobresa és la Cobertura de necessitats bàsiques d’alimentació. Cada vegada són més les famílies que no poden permetre aliments frescos com fruites, verdures, peix o carns i per tant han augment les dietes poc equilibrades.

La Fundació banc dels aliments ha detectat un augment notable de la demanda d’aliments per part d’entitats, on queda palès el canvi del perfil de les persones que necessiten d’aquest ajusts.

Dins d’aquesta línia existeixen diferents tipus d’ajuts, com els d’urgència social, que consisteix en prestacions econòmiques de caràcter puntual adreçades a persones o famílies que per causa sobrevinguda es troben en situació de necessitat urgent o risc social greu.

Destaquen les actuacions següents:

• Incloure la cobertura de necessitats bàsiques a la cartera de serveis socials.
• Donar suport als serveis socials bàsics per garantir la cobertura de les necessitats bàsiques de els persones usuàries d’aquests serveis.
• Millorar i potenciar els servies de distribució d’aliments.
• Adaptar les estructures actuals al Programa europeu d’ajuda alimentària.

El segon eix d’actuació seria la salut, la relació entre pobresa i salut és un fet conegut, el desenvolupament econòmic i social era fonamental per tenir un alt grau de salut, reafirmant la importància de l’atenció primària.

Unes condicions desfavorable acaben tenir repercussions en l’àmbit de la salut, en un estil de vida saludable o en la compra de medicaments

Així es pot destacar:

• Les accions adreçades a les persones amb diversitat funcional, per tal de garantir una xarxa d’atenció que ajudi al seu desenvolupament i inclusió social.
• Major suport i seguiment de les persones que pateixen addiccions, la situació actual potencia d’una banda un major consum d’alcohol i drogues, però a la vegada fa més difícil la reinserció laboral de les persones amb addiccions.
• En el Programa de prevenció i atenció a la cronicitat (PPAC), es vol revisar els models assistencials per donar una resposta adequada a la situació actual.

Dins les actuacions referents a l’habitatge, es destaca d’una banda la dificultat per accedirà un habitatge ja que suposa un grau d’endeutament elevat que comporta un risc permanent per a les famílies. I de l’altre la dificultat de moltes llars per a mantenir el seu habitatge.

Dins aquests marc, les propostes més destacades son:

• La creació d’una borsa d’habitatge de lloguer assequible.
• Mesures per impulsar l’accés i manteniment de l’habitatge.
• Potenciar l’habitatge protegit.
• Reduir el nombre de pisos públics protegits que estan buits.
• Accions preventives per evitar la pèrdua de l’habitatge per desnonament.

L’estudi per establir les bases del document pel Pacte per a la lluita contra la pobresa afirma que la nostra societat actual és més rica però existeixen més desigualtats.

Els motius principals d’aquestes desigualtats són els processos profunds de canvi social i de la crisi econòmica actual. Aquest dos factors han estat els detonants perquè tant els perfils socials, com els límits de la vulnerabilitat i l’exclusió social, canviïn.

Tot i així la pobresa no es pot entendre o mesurar exclusivament des d'un punt de vista econòmic o material. Pobresa social engloba molt més són: les desigualtats en la distribució d’oportunitats i recursos.

Actualment Pobresa és la manca d’oportunitats, l’aïllament social, i la dificultat per gaudir de béns immaterials com ara el benestar personal.

La lluita contra la pobresa ha estat, doncs, una prioritat per a la Generalitat. Per això des del Departament de Benestar i Famíliar es vol refermar el comprimís del Govern en la lluita contra la pobresa amb mecanismes de prevenció i d’actuació immediata en els casos de risc d’exclusió social.

Des del Govern de la Generalitat es considera necessària un actuació immediata, fixar les accions a emprendre, però sobretot cal garantir i harmonitzar els serveis i prestacions existents, així com agilitzar-ne i facilitar-ne l’accés .

Per això és prioritari garantir una actuació conjunta de les administracions, grups parlamentaris, societat civil, tercer sector social i tots aquells agents socials implicats, per tal de crear estratègies preventives que promoguin la dignitat de la persona i la seva autonomiaa mig i llarg termini.

Amb l’objectiu de combatre els efectes que la crisi econòmica actual està tenint en el benestar de les persones i de lluitar contra l’augment de la pobresa a la societat catalana, el Govern de la Generalitat es vol impulsar el Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya.

El Pacte ha de ser el resultat d’un estudi rigorós de la situació i de les necessitats socials actuals i futures. Per arribar a les conclusions definitives es pren com a punt de partida el Document de propostes per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya.

Aquest Document de bases per al Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya ha estat elaborat per un grup de treball integrat per entitats del tercer sector social, entitat municipals, col·legis professionals i personal tècnic de la Generalitat.

En el Document de bases s’estableixen doncs les propostes d’actuació que aborden les problemàtiques actuals d’exclusió social, es detecten les causes que afavoreixen les desigualtats i la pobresa i es fixen les línies per tal de combatre-la.

A més a més, el Document de bases del Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya, serveix per establir unes definicions unitàries de conceptes tant amplis com:

• Pobresa:és la manca de recursos per satisfer necessitats bàsiques que influeixen en la vida de els persones. És una valoració econòmica i material però també d’implicacions socials.
• Exclusió social:No es tractat d’una definició econòmica sinó en funció del tipus de participació que una persona pot tenir en la societat. L’exclusió social és una manca d’integració o participació de la persona en els diversos àmbits de la societat, tenint en compte si es tenen les mateixes possibilitats d’exercir els drets socials de la majoria.
• Vulnerabilitat: Es tracta d’un concepte a cavall entre el que és integració i exclusió social. Una persona socialment vulnerable, es aquella que es troba en una situació de risc que pot desencadenar en una situació d’exclusió social.
• Inclusió social: és el procés que assegura que totes les persones tenen les oportunitats i els recursos necessaris per participar plenament en la vida econòmica i social i per gaudir de unes condicions de vida normals.

Internet i les noves tecnologies cada dia ens donen noves eines per poder compartir continguts. Aquest fet crea un enfrontament entre l’evolució tecnològica d’una banda, i els drets de propietat intel·lectual, de protecció de les dades de caràcter personal i el dret a la pròpia imatge, de l’altra.

Aquest conflicte sol ser de complexa resolució, i dificulta l’aplicació de la normativa legal existent al nostre ordenament.

Les xarxes socials han suscitat un gran debat respecte aquesta col·lisió entre la protecció de drets inherents a la persona i el progrés tecnològic i l’accés a la informació a l’instant.

A més, aquestes xarxes tenen el seu principal valor en la informació que disposen dels usuaris i que guarden en els seus discs durs encara que es doni de baixa el perfil.

Però què passa quan esborreu el contingut? Segons el punt 2.2 el contingut s'esborra, però durant uns mesos queda guardat a les còpies de seguretat de la base de dades, sent disponible per a l'empresa però no per a les vostres amistats, o per a tothom en cas que no tingueu configurada la vostra privacitat.

"Cuando eliminas contenido de PI, éste es borrado de forma similar a cuando vacías la papelera o papelera de reciclaje de tu computador. No obstante, entiendes que es posible que el contenido eliminado permanezca en copias de seguridad durante un plazo de tiempo razonable (si bien no estará disponible para terceros)".

En el cas que esborreu una fotografia vostra, aquesta al llarg del temps serà esborrada. Però, i si algú l'ha compartit? Aquesta fotografia quedarà guardada a la base de dades del vostre amic que l’ha compartit. El mateix passa amb les aplicacions. Moltes aplicacions de Facebook demanen autorització per “Accedir a les teves dades en qualsevol moment”, això significa que tot el vostre contingut pot ser utilitzat per les aplicacions que heu instal·lat. Així queda especificat en el punt 2.3

"Cuando utilizas una aplicación, esta puede solicitarte permiso para acceder a tu contenido e información y al contenido y la información que otros han compartido contigo. Exigimos que las aplicaciones respeten tu privacidad, y tu acuerdo con esa aplicación controlará el modo en el que la aplicación use, almacene y transfiera dicho contenido e información".

En una altra pàgina, Facebook ofereix un resum sobre com utilitzen la informació que reben. En aquest resum, s'ndica que utilitzen la informació sobretot per a fins publicitaris. Segons el que publiqueu, ells mostren la publicitat ideal, sobre els llocs més propers a la vostra residència, allò que més us agrada, etc.

Segons la definició que realitza la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), es considera dada de caràcter personal qualsevol informació numèrica, alfabètica, gràfica, fotogràfica, acústica o de qualsevol altre tipus que fa referència a persones físiques identificades o identificables.

Respecte a les dades de caràcter personal, la primera controvèrsia que ens trobem amb Facebook és el destí de les dades, fotografies i comentaris que els usuaris esborren dels seus perfils però que segueixen gravades als discs durs de la companyia.

En relació amb això, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha obert una investigació contra la xarxa social, a qui acusa de retenir informació dels usuaris sense el seu consentiment. Per aquest motiu, Facebook està exposat a multes de fins a 60.000€, per apropiació de dades sensibles contra la voluntat dels seus titulars.

No és el primer cop que Facebook és investigada per l’ús que fa de les dades personals. En el seu dia, ja va haver de donar explicacions al Congrés dels Estats Units, ja que es va arribar a publicar que la companyia havia tramès dades sobre la identitat dels usuaris a d’altres empreses.

Davant la preocupació dels usuaris per la seva privacitat i tenint en compte que la llei de protecció de dades obliga a les empreses a facilitar a la persona que ho sol·liciti quines dades guarda, Facebook proporciona a l’usuari un canal mitjançant el qual es pot obtenir tota la informació personal que la xarxa social emmagatzema respecte a aquest usuari.

La xarxa també dóna la possibilitat de configurar nivells de privacitat per tal de controlar la informació del perfil propi que poden veure la resta d’usuaris però que alguns contactes no vegin alguna informació no significa que no estigui emmagatzemada en el disc dur de la companyia i per tant, a la seva disposició.

El mateix passa quan ens donem de baixa de la xarxa: les dades no s’esborren, sinó que no apareixen visibles. Un exemple és que encara que es desactivi el compte, els contactes poden seguir convidant a actes, etiquetant fotografies i enviar sol·licituds de grups a la persona donada de baixa.

Finalment, una altra qüestió que provoca controvèrsia és l’ús de la Xarxa i el dret a la pròpia imatge. Segons una Sentència del Tribunal Suprem de data 23 de febrer de 2010, es defineix la imatge de la persona com la representació gràfica de la figura humana visible i que es pugui reconèixer, mitjançant un procediment mecànic o tècnic de reproducció.

La sentència també destaca la facultat exclusiva de l’interessat de difondre la imatge o publicar-la i d’evitar la seva reproducció sense el seu consentiment, llevat de casos establerts per la llei.

El reconeixement de la pròpia imatge comprèn dues dimensions jurídiques: la que protegeix la intimitat i la que protegeix el dret d’una persona a explotar comercialment la seva imatge.

Davant d’aquest dret, ens trobem la mateixa problemàtica que amb la resta de continguts.

Respecte a aquesta qüestió, la xarxa té l’inconvenient que no només tothom pot pujar una fotografia en la qual aparegui qualsevol persona, sinó que a més, se’l pot identificar amb nom i cognoms amb les etiquetes.

Per intentar donar més seguretat respecte a les etiquetes i preservar la privacitat, Facebook ha habilitat una funció mitjançant la qual quan algú pengi una foto no es pugui suggerir el nom de l’usuari per etiquetar-lo. Aquesta opció s’ha d’activar expressament.

Quan la Mesa del Parlament ha examinat la documentació presentada, pot no admetre a tràmit la ILP. Les causes de no-admissió poden ser:

• Que tingui per objecte alguna matèria sobre la qual la Generalitat no té atribuïda la competència.
• Que la proposició de llei i la documentació presentades no compleixin els requisits establerts per la llei.
• Que reprodueixi una altra ILP de contingut igual o substancialment equivalent presentada durant la mateixa legislatura.
• Que faci referència a una matèria exclosa expressament per la llei.

També podria passar que la ILP tracti sobre una matèria que s’estigui tramitant en algun projecte o proposició de llei. En aquest cas, la Mesa ho ha de comunicar a la Comissió Promotora perquè decideixi si manté la proposta o la retira.

A més, la Mesa té l’obligació de comunicar a la Comissió Promotora l'existència de qualsevol irregularitat, a fi de que en el termini de quinze dies hàbils es puguin fer les correccions necessàries.

En cas que la resolució sigui de no-admissió, la Comissió Promotora pot interposar un recurs d’empara.

Una vegada resolt el recurs, si la sentència considera que la irregularitat només afecta a determinats preceptes de la proposició de llei, es dóna a la Comissió Promotora trenta dies a partir de la publicació de la sentència per decidir si retira la iniciativa o la manté amb les modificacions corresponents.

La tramitació parlamentària s’ha de fer d’acord amb el que estableixen els preceptes del Reglament del Parlament.

Si s’aprova la tramitació de la ILP, la Comissió parlamentària pot escoltar les persones que representen la Comissió Promotora per a les compareixences de les organitzacions i els grups socials, abans d'obrir el període de presentació d'esmenes a l'articulat.

Al mateix temps, la Comissió promotora pot fer arribar a la Mesa del Parlament propostes o queixes relatives a la tramitació de la iniciativa.

Una qüestió important a tenir en compte és que si mentre s’està tramitant la ILP es dissol el Parlament, la seva tramitació continua a la nova legislatura. En cap cas es pot exigir que es torni a acreditar el compliment dels requisits que estableix aquesta llei ni que es tornin a presentar les signatures.

A continuació fem esment d’algunes Iniciatives legislatives populars que s’han impulsat recentment i de les quals ens hem fet un ampli ressò a Xarxanet:

• ILP presentada per la Fapac en defensa de la sisena hora
• ILP presentada impulsada per la Taula del Tercer Sector per l’aprovació de la dació en pagament
• ILP contra les corrides de toros

La iniciativa legislativa popular té el seu fonament normatiu a l’article 87.3 de la Constitució Espanyola i a l’article 32.6 de l’Estatut d’autonomia. Ambdós preveuen que l’impuls de l’activitat legislativa també la puguin dur a terme els ciutadans, no únicament el Govern o el Parlament.

A casa nostra, aquesta iniciativa s’exerceix per mitjà de la presentació a la Mesa del Parlament d’una proposició de llei, amb el suport de, com a mínim, 50.000 signatures degudament autenticades.

Les matèries que poden ésser objecte de la iniciativa legislativa popular són aquelles sobre les quals la Generalitat té reconeguda la seva competència i el Parlament pot legislar, d'acord amb la Constitució i l'Estatut d'autonomia, llevat de les matèries que l'Estatut reserva a la iniciativa legislativa exclusiva dels diputats, els grups parlamentaris o el Govern, i llevat també dels pressupostos de la Generalitat i de les matèries tributàries.

La Comissió Promotora és aquella que exerceix la representació de les persones que signen la iniciativa legislativa popular. Aquesta ha d’estar representada per un mínim de tres membres i a més dels requisits que se’ls exigeix a totes les persones que duen a terme la ILP, també han de reunir les següents característiques:

- Ésser majors d'edat.

- No ésser diputats al Parlament de Catalunya.

- No ésser membres de corporacions locals.

- No ésser membres de les Corts Generals.

- No ésser membres del Parlament Europeu.

- No incórrer en cap de les causes d'inelegibilitat o d'incompatibilitat que la legislació vigent estableix per als diputats al Parlament de Catalunya.

A continuació fem esment d’alguns enllaços d’interès en els quals podem obtenir més informació sobre la Iniciativa Legislativa Popular a Catalunya.

- Llei 1/2006 de 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular

- Guia d’us de la Iniciativa legislativa popular publicada per la Generalitat

A la segona part d’aquest recurs que publicarem en breu, tractarem amb profunditat les possibles causes d’inadmissibilitat de la ILP, i el procediment de recollida de signatures i de tramitació parlamentària, respectivament.

L’article 2n de la Llei 49/2002 de mecenatge i incentius fiscals, considera com a entitats sense finalitats lucratives a efectes de l’aplicació de la llei, entre d’altres, a:

a) Les fundacions.

b) Les associacions declarades d'utilitat pública.

c) Les organitzacions no governamentals de desenvolupament a què es refereix la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de cooperació internacional per al desenvolupament, sempre que tinguin alguna de les formes jurídiques a què es refereixen els paràgrafs anteriors, és a dir, la forma jurídica d’associació o de fundació.

Cal tenir en compte, per últim, que per poder aplicar el règim fiscal especial de la Llei 49/2002, l’associació ha de complir també, els següents requisits regulats al seu article 3r:

1.- Que persegueixin finalitats d'interès general, com poden ser, entre altres, les de cooperació per al desenvolupament.

2.- Que destinin a la realització d'aquestes finalitats almenys el 70 per 100 de les rendes i ingressos següents:

a) Les rendes de les explotacions econòmiques que desenvolupin.

b) Les rendes derivades de la transmissió de béns o drets de la seva titularitat.

c) Els ingressos que obtinguin per qualsevol altre concepte, deduïdes les despeses realitzades per a l'obtenció d'aquests ingressos. Les entitats sense finalitats lucratives han de destinar la resta de les rendes i ingressos a incrementar la dotació patrimonial o les reserves.

3.- Que l'activitat realitzada no consisteixi en el desenvolupament d'explotacions econòmiques alienes al seu objecte o finalitat estatutària. S'entén complert aquest requisit si l'import net de la xifra de negocis de l'exercici corresponent al conjunt de les explotacions econòmiques no exemptes alienes al seu objecte o finalitat estatutària no excedeix el 40 per 100 dels ingressos totals de l'entitat, sempre que el desenvolupament d'aquestes explotacions econòmiques no exemptes no vulneri les normes reguladores de defensa de la competència en relació amb empreses que portin a terme la mateixa activitat. L'arrendament del patrimoni immobiliari de l'entitat no constitueix, a aquests efectes, explotació econòmica.

4.- Que els fundadors, associats, patrons, representants estatutaris, membres dels òrgans de govern i els cònjuges o parents fins al quart grau inclusivament de qualsevol d'ells no siguin els destinataris principals de les activitats que es realitzin per les entitats, ni es beneficiïn de condicions especials per utilitzar els seus serveis.

5.- Que els càrrecs de l'òrgan de govern siguin gratuïts.

6.- Que, en cas de dissolució, el seu patrimoni es destini en la seva totalitat a alguna de les entitats considerades com a entitats beneficiàries del mecenatge

7.- Que estiguin inscrites en el registre corresponent.

8.- Que compleixin les obligacions comptables que preveuen les normes per les quals es regeixen.

9.- Que compleixin les obligacions de rendició de comptes que estableixi la seva legislació específica. Si no hi ha previsió legal específica, han de retre comptes abans que hagin transcorregut sis mesos des del tancament del seu exercici davant de l'organisme públic encarregat del registre corresponent.

10.- Que elaborin anualment una memòria econòmica en la qual s'especifiquin els ingressos i les despeses de l'exercici, de manera que es puguin identificar per categories i per projectes, així com el percentatge de participació que mantinguin en entitats mercantils.

Per poder ampliar aquest recurs, a continuació adjuntem l’enllaç a dues consultes vinculants de l’Agència Tributària que tracten sobre aquesta qüestió:

- Consulta V0071-08

- Consulta V0098-06