infància i joventut i família

Al no existir un informe en l'àmbit nacional sobre la realitat dels joves amb leucèmia, limfomes o altres malalties malignes de la sang, la Fundació Josep Carreras planteja la necessitat de realitzar aquest estudi. L'organització proposa una col·laboració a l'associació Projecte Idún, enfocada precisament als joves amb càncer i, específicament, a aquells que sofreixen càncers de la sang, atès que diversos dels seus fundadors són supervivents d'aquestes malalties.

L'aprovació de la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència (d'ara endavant, LOPIVI) suposa una gran fita en matèria de protecció als nens, nenes i adolescents a Espanya, que es converteix així en un dels primers països del món amb una legislació d'aquesta índole. Aquesta llei es planteja com a objectiu principal garantir els drets fonamentals dels nens, nenes i adolescents (d'ara endavant NNA) enfront de qualsevol tipus de violència. Tot això, a través d'una sèrie de mesures de protecció integral que abasten des de la sensibilització, la prevenció i la detecció precoç fins a la reparació de danys en tots els àmbits del seu esdevenir diari.

Aquest document explica la recerca qualitativa que sustenta la guia, tracta l'abordatge de la violència a Espanya, posa el focus en els conceptes clau i el canvi de paradigma que comporta la LOPIVI, recull un conjunt d'orientacions per a facilitar als centres d'oci educatiu la creació dels protocols, exposa la figura de la persona delegada de protecció, el seu perfil, designació, dependència jeràrquica i funcions, i se centra en la formació dels monitors, les monitores, els directors i les directores de temps lliure educatiu, així com en la formació específica de la persona delegada de protecció.

Aquest document recull els resultats de l'enquesta de satisfacció i consum que l'Associació de Famílies Nombroses de Catalunya realitza cada any.

Un estudi en profunditat sobre la realitat del sector agrari i dels diferents perfils de persones joves que s’hi incorporen. L'objectiu del document és analitzar la informació estadística de les dades oficials i al mateix temps treballar-les amb metodologies qualitatives ha de permetre dibuixar la realitat del relleu generacional al camp català. L'esperit és que aquestata informació actualitzada faciliti als agents i les institucions que donen suport a les persones joves que accedeixen al sector agrari tenir eines per poder prendre decisions en el moment d’incorporar noves polítiques i programes d’actuació.

La guia orienta sobre com cal actuar de forma coordinada entre els agents educatius i de salut en els següents casos: una verbalització d’intencionalitat suïcida, una temptativa, un suïcidi pròpiament dit. També hi ha orientacions sobre com actuar davant les autolesions no suïcides. El document busca que el docent, en el cas que detecti qualsevol de les circumstàncies descrites, sàpiga com acompanyar l’alumne afectat i conegui quin és el circuit d’actuació i comunicació que li cal seguir.

Aquest document pretén ser una breu guia metodològica dels tallers que s’han impartit amb nens i nenes de 6 i 7 anys al Casal d’Infants del Raval en el marc del projecte 'Drets energètics en mans de la infància', recolzat pel Projecte Lliures de Desigualtat, Pobresa i Exclusió Social. Aquest projecte sorgeix del treball conjunt d’Enginyeria sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica en la lluita contra la precarietat energètica des d’una perspectiva de drets i d’apoderament, defensant l’accés universal per a totes les persones a uns serveis bàsics de qualitat, imprescindibles per tenir una vida digna. Parteix també de la constatació de que la pobresa energètica no ens impacta a totes per igual, sinó que té impactes diferenciats en col·lectius que pateixen discriminacions per raó de gènere, d’edat, de diversitat funcional, d’origen, de situació administrativa, i demés interseccionalitats.

És un text molt recomanable per a les escoles, entitats de lleure educatiu i altres ens que treballen amb nenes i nens, però també necessari en aquesta feina de sensibilització dels individus, les famílies i la societat en general. És el resultat de l’acumulació d’anys de peticions d’assessorament que les famílies feien al Programa LGTB de Madrid sobre el gènere i l’expressió d’identitat dels infants.

Aquest estudi analitza l'ús del català entre el jovent. A Catalunya, vuit de cada deu catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. A l'escola, només el 21,4% dels alumnes catalans afirmen interactuar sempre o quasi sempre en català. A la capital catalana, només el 28,4% de la ciutadania d'entre 15 i 34 anys utilitzen el català com a llengua habitual.

Aquest informe té l'objectiu de fer una radiografia d'aquest sector per detectar els punts forts i aquells aspectes que calen millorar. L'estudi es va desenvolupar entre el desembre de 2020 i el juliol de 2021, per tant, també permet veure els neguits de les entitats esportives d'estiu en el context de post pandèmia.