pobresa energètica

La pobresa energètica és aquella situació en la qual les llars no poden permetre's un ús normal de l'energia o bé la despesa que realitzen amb un ús quotidià és molt superior als seus ingressos. En aquest document s'analitza a quants nens i nenes afecta aquest tipus de pobresa.

Aquest document pretén ser una breu guia metodològica dels tallers que s’han impartit amb nens i nenes de 6 i 7 anys al Casal d’Infants del Raval en el marc del projecte 'Drets energètics en mans de la infància', recolzat pel Projecte Lliures de Desigualtat, Pobresa i Exclusió Social. Aquest projecte sorgeix del treball conjunt d’Enginyeria sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica en la lluita contra la precarietat energètica des d’una perspectiva de drets i d’apoderament, defensant l’accés universal per a totes les persones a uns serveis bàsics de qualitat, imprescindibles per tenir una vida digna. Parteix també de la constatació de que la pobresa energètica no ens impacta a totes per igual, sinó que té impactes diferenciats en col·lectius que pateixen discriminacions per raó de gènere, d’edat, de diversitat funcional, d’origen, de situació administrativa, i demés interseccionalitats.

L’estudi busca detectar l’impacte i el risc afegit que viuen les zones rurals de patir pobresa energètica; indagar en la cobertura de les necessitats de la població rural; examinar si l’energia que reben és l’adequada i si hi ha un nivell de protecció suficient davant incidències.

L'informe té l’objectiu d’analitzar el context actual que viu Europa, i plasma detalladament les conseqüències i afectacions de la crisi energètica a la població europea.

L'informe exposa quin ha estat el paper de moviments socials com la PAH i l’APE com a identificadors del problema de l’emergència habitacional i pobresa energètica, així com l’impuls de noves legislacions que hi puguin donar resposta.

A partir de les dades facilitades per 45 ajuntaments i 33 ens supramunicipals, aquest informe vol posar llum sobre l’aplicació de la Llei 24/2015 en matèria de pobresa energètica i analitzar-ne la protecció i l’abast de la llei.

Aquesta primera anàlisi exhaustiva dels riscs climàtics des de la perspectiva dels infants posa de manifest que aquests nens i nenes que pateixen l'impacte de la crisi climàtica viuen en un dels trenta-tres països considerats de molt alt risc de patir els efectes de l'escalfament climàtic. L'estudi destaca que països com la República Centreafricana, el Txad, Nigèria, Guinea i Guinea-Bissau són els més vulnerables a patir els efectes que posen en perill la salut, l'educació, la protecció dels infants, alhora que els exposa a malalties mortals.

Informe elaborat amb l'objectiu d'analitzar una realitat que s'ha vist agreujada amb la pandèmia del Covid-19: les condicions de vida d'infants i famílies en situació de vulnerabilitat i com l’habitatge s'ha convertit en un del indicadors més sensibles a la pobresa i l’exclusió social en la infància.

El COVID-19 ens ha fet canviar la relació amb les nostres llars i usos energètics. Més enllà de l'increment de consum que ha suposat, el que s'ha transformat és la consciència sobre el que representa aquest subministrament a les nostres vides. Calen legislacions vinculants que protegeixin a les persones en situació de vulnerabilitat.

L'informe analitza l’evolució de l’emergència habitacional durant els darrers anys i les seves conseqüències en la salut de les persones.