migracions

Aquest document és el resultat d'una enquesta realitzada a més de mil cent persones de Catalunya. L'estudi tenia la finalitat de descobrir el posicionament que la societat catalana té davant els processos d'acollida de les persones que arriben al país en la cerca d'una vida millor o diferent. Els resultats, en resum, han exposat que la majoria de les persones enquestades dona suport i solidaritat a les persones nouvingudes. A més, en relació amb la guerra d'Ucraïna, un 70% de les participants de l'estudi opina que el conflicte té uns efectes considerables a la seva vida.

Aquest informe aporta les dades de víctimes de la necropolítica aplicada en el control fronterer durant l’any 2022 a la Frontera Occidental Euroafricana. Xifres que han estat confirmades pel Col·lectiu Ca-minando Fronteras en el nostre Observatori de Drets Humans, on es registren les víctimes de les rutes marítimes del Mediterrani Occidental en les rutes de l’Estret, Alboran i Algèria i de l’Atlàntic en la ruta canària; així com les terrestres de les tanques de Ceuta i Melilla.

Una de cada 150 persones al món són víctimes de l'esclavitud moderna, és a dir, del treball o del matrimoni forçats. Aquestes xifres suposen un augment de 10 milions de persones respecte a les de fa cinc anys.

L'informe és fruit d’una recerca basada en una sèrie d’entrevistes en profunditat a professionals de l’àmbit de les organitzacions socials i de l’àmbit sanitari, que atenen dones en situació d’asil o refugi. Ofereix un llistat amb algunes de les barreres amb les que es troben les dones refugiades en l’atenció a la seva salut sexual i reproductiva.

Es presenten les xifres sobre les 4.404 morts i desaparicions de les persones migrants durant el 2021 a la Frontera Occidental Euroafricana. Una informació necessària tant per a donar visibilitat i veritat a aquest fenomen com per a fer incidència sobre les polítiques de justícia i de no repetició.

En l’última dècada els desplaçaments forçats de població s’han incrementat de manera exponencial. La crisi de la COVID-19 i les restriccions de moviment per contenir l’expansió de la malaltia van impactar en aquesta realitat, incidint especialment en els moviments transfronterers. La pandèmia ha accentuat la vulnerabilitat de les persones desplaçades i refugiades -i també migrants-, que han hagut de fer front a conseqüències desproporcionades en el marc d’una crisi múltiple: de protecció, de salut i socioeconòmica.

L'estudi aprofundeix en la vivència de la pobresa del temps en les dones que viuen el procés de les cadenes globals de cures, fent especial ènfasis a l'experiència de les dones migrants treballadores de la llar i les cures que viuen a Catalunya.

El document centra el focus en la major vulnerabilitat que pateixen les persones migrants que viuen a casa nostra. Una realitat que fa palesa una de les conclusions principals de l’informe, que afirma que les persones procedents de països extracomunitaris pateixen tres vegades més risc d'exclusió que les d'origen espanyol, una situació que s’ha agreujat arran de la pandèmia de la Covid-19.

En general, els programes analitzats en aquesta recerca (Rossinyol, enTàndem, Referents i Programa Català de Refugi) afavoreixen la inclusió social de les persones immigrants i refugiades.

Aquesta guia vol ser una eina útil per a aquelles persones implicades en processos de selecció de personal o en la gestió de persones, compromeses amb els drets humans i la igualtat, i que vulguin crear empreses inclusives, així com contribuir a eliminar situacions de desigualtat i discriminació en la selecció de la futura plantilla de l'empresa.