cooperació al desenvolupament

Aquest informe busca aprofundir en les diferents maneres que utilitzen l’Estat i la indústria israeliana, en permanent sinergia i complicitat, per a fer negocis que permetin, d’una banda, el manteniment d’un model securitari cada vegada més costós, a Israel, als Territoris Ocupats de Palestina i a les respectives fronteres; de l’altra, l’expansió global de la marca que, a més de permetre aquest manteniment, proporciona ingressos, poder i complicitats.

Aquest estudi persegueix un doble objectiu: d’una banda, permetre la comparativa entre les convocatòries de les administracions finançadores estudiades; i de l’altra, sistematitzar i posar sobre la taula un conjunt de propostes concretes per avançar en la simplificació i convergència dels procediments. Aquest darrer aspecte pren encara més rellevància si es considera que un gran nombre de sol·licituds de subvenció presentades per les entitats contemplen el co-finançament del conjunt d’institucions objecte de l’estudi. Val a dir que existeixen més d’una setentena de convocatòries anuals impulsades per ajuntaments catalans per donar suport a projectes de cooperació i educació per al desenvolupament, el que multiplica, no només la dispersió de recursos, sinó també la complexitat per adaptar-se a les especificitats de cada convocatòria. La diagnosi realitzada constitueix la primera fase d’un treball de més recorregut que, en etapes posteriors, planteja treballar en les tres esferes abans esmentades: la política, la dels serveis generals i la de les unitats gestores de les convocatòries.

Al setembre de 2015, els estats membres de la Organització de les Nacions Unides (ONU) van acordar una agenda de desenvolupament internacional a 15 anys. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són una part clau de l'agenda i parteixen del coneixement que, per a aconseguir un desenvolupament vertader, cal començar a centrar-se en aquells que han estat deixats enrere. A més, els ODS reconeixen que les inversions estratègiques en infància són fonamentals per a promoure la pau, posar fi a la pobresa al món i garantir que tots els éssers humans assoleixin tot el seu potencial. Aquest document es planteja una reflexió sobre com els ODS podrien incloure als nens i nenes que han perdut l'atenció familiar.

Un tractat nascut gràcies a la pressió de la societat civil internacional i el lideratge d’alguns països i adoptat el 2017 a les Nacions Unides, un fet històric que hauria de marcar un abans i un després en l’inici del final de l’era nuclear. Fins ara, el TPAN ha estat ratificat per una seixantena de països i va entrar en vigor el gener d’aquest any.

L'informe té l’objectiu d’analitzar el context actual que viu Europa, i plasma detalladament les conseqüències i afectacions de la crisi energètica a la població europea.

El document recopila una sèrie de recomanacions generals i pràctiques sobre donacions humanitàries, les quals poden representar un repte gegantí d’organització i gestió i una càrrega addicional difícil d’administrar per part dl país receptor.

Els Principis Rectors, fruit de consultes amb els Estats i altres parts interessades, incloses les persones que viuen en la pobresa, tenen l'objectiu d'oferir orientació sobre el disseny de polítiques de reducció i eradicació de la pobresa. Esdevenen una guia per a garantir la protecció dels drets humans en tots els àmbits de la política pública.

La Fundació Autònoma Solidària (FAS) i l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) han publicat aquest informe que presenta un estat de la qüestió sobre l’Educació pel Desenvolupament (EpD) en l’àmbit universitari, tant local com internacional, i mostra les oportunitats i reptes que ofereix aquest context per continuar avançant en la introducció de perspectives d’EpD en Educació superior.

Document que posa de relleu els esforços i les actuacions d'UNICEF en el camp de la infància. Reflecteix els resultats obtinguts el 2016 a favor dels infants que necessiten assistència humanitària i els projectes que treballaran al llarg del 2017.

Tercer informe anual del Consultative Forum on Fundamental Rights. Fa una revisió de les activitats principals dutes a terme l’any 2015 i una breu previsió d’aquelles que es realitzaran l’any 2016. Tot això amb l’objectiu de contribuir, tant al debat sobre les operacions de Frontex, com al respecte i la promoció dels drets fonamentals fora de les fronteres de la UE.