cooperació al desenvolupament

Als països de la regió euromediterrània estudiats en aquest informe, podem observar una perillosa tendència que degrada la vida cívica de les seves societats: l’ús de falses acusacions de terrorisme contra moviments pacífics, dissidents, partits polítics o organitzacions de la societat civil amb l’objectiu de canviar radicalment per desmantellar-los o criminalitzar les seves ideologies. De vegades, les víctimes de la repressió no són membres d’organitzacions polítiques, sinó crítics oberts de les polítiques governamentals, com ara persones defensores de drets humans o periodistes, i el seu processament busca sufocar la dissidència.

Aquest document és el resultat d'una enquesta realitzada a més de mil cent persones de Catalunya. L'estudi tenia la finalitat de descobrir el posicionament que la societat catalana té davant els processos d'acollida de les persones que arriben al país en la cerca d'una vida millor o diferent. Els resultats, en resum, han exposat que la majoria de les persones enquestades dona suport i solidaritat a les persones nouvingudes. A més, en relació amb la guerra d'Ucraïna, un 70% de les participants de l'estudi opina que el conflicte té uns efectes considerables a la seva vida.

Aquest informe busca aprofundir en les diferents maneres que utilitzen l’Estat i la indústria israeliana, en permanent sinergia i complicitat, per a fer negocis que permetin, d’una banda, el manteniment d’un model securitari cada vegada més costós, a Israel, als Territoris Ocupats de Palestina i a les respectives fronteres; de l’altra, l’expansió global de la marca que, a més de permetre aquest manteniment, proporciona ingressos, poder i complicitats.

Aquest estudi persegueix un doble objectiu: d’una banda, permetre la comparativa entre les convocatòries de les administracions finançadores estudiades; i de l’altra, sistematitzar i posar sobre la taula un conjunt de propostes concretes per avançar en la simplificació i convergència dels procediments. Aquest darrer aspecte pren encara més rellevància si es considera que un gran nombre de sol·licituds de subvenció presentades per les entitats contemplen el co-finançament del conjunt d’institucions objecte de l’estudi. Val a dir que existeixen més d’una setentena de convocatòries anuals impulsades per ajuntaments catalans per donar suport a projectes de cooperació i educació per al desenvolupament, el que multiplica, no només la dispersió de recursos, sinó també la complexitat per adaptar-se a les especificitats de cada convocatòria. La diagnosi realitzada constitueix la primera fase d’un treball de més recorregut que, en etapes posteriors, planteja treballar en les tres esferes abans esmentades: la política, la dels serveis generals i la de les unitats gestores de les convocatòries.

Al setembre de 2015, els estats membres de la Organització de les Nacions Unides (ONU) van acordar una agenda de desenvolupament internacional a 15 anys. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són una part clau de l'agenda i parteixen del coneixement que, per a aconseguir un desenvolupament vertader, cal començar a centrar-se en aquells que han estat deixats enrere. A més, els ODS reconeixen que les inversions estratègiques en infància són fonamentals per a promoure la pau, posar fi a la pobresa al món i garantir que tots els éssers humans assoleixin tot el seu potencial. Aquest document es planteja una reflexió sobre com els ODS podrien incloure als nens i nenes que han perdut l'atenció familiar.

Un tractat nascut gràcies a la pressió de la societat civil internacional i el lideratge d’alguns països i adoptat el 2017 a les Nacions Unides, un fet històric que hauria de marcar un abans i un després en l’inici del final de l’era nuclear. Fins ara, el TPAN ha estat ratificat per una seixantena de països i va entrar en vigor el gener d’aquest any.

L'informe té l’objectiu d’analitzar el context actual que viu Europa, i plasma detalladament les conseqüències i afectacions de la crisi energètica a la població europea.

El document recopila una sèrie de recomanacions generals i pràctiques sobre donacions humanitàries, les quals poden representar un repte gegantí d’organització i gestió i una càrrega addicional difícil d’administrar per part dl país receptor.

Els Principis Rectors, fruit de consultes amb els Estats i altres parts interessades, incloses les persones que viuen en la pobresa, tenen l'objectiu d'oferir orientació sobre el disseny de polítiques de reducció i eradicació de la pobresa. Esdevenen una guia per a garantir la protecció dels drets humans en tots els àmbits de la política pública.

La Fundació Autònoma Solidària (FAS) i l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) han publicat aquest informe que presenta un estat de la qüestió sobre l’Educació pel Desenvolupament (EpD) en l’àmbit universitari, tant local com internacional, i mostra les oportunitats i reptes que ofereix aquest context per continuar avançant en la introducció de perspectives d’EpD en Educació superior.