coronavirus

En el document s’estableixen les pautes que han de permetre que les activitats d’educació en el lleure que es realitzen durant el curs escolar continuïn essent, com ho han estat durant l’estiu, unes activitats segures (i fins i tot protectores) enfront de la pandèmia COVID-19.

La Fundació Pere Tarrés ha elaborat un informe amb la participació dels equips de coordinadors i monitors de les colònies i casals, en el qual fa un balanç dels principals encerts i dificultats en la gestió de la campanya d'estiu durant la crisi sanitària de la covid-19.

L'aprenentatge de vida que defineix el lleure ha quedat totalment alterat amb l’arribada d'aquest virus. Però malgrat la complexitat de la conjuntura, la Fundació Pere Tarrés ha prioritzat, en tot moment, continuar amb les activitats d’estiu amb l’objectiu de propiciar una experiència educativa, inclusiva i de reconnexió i socialització per als infants, adolescents i joves després d’un confinament llarg.

El lleure era més necessari que mai i amb un esforç col·lectiu per poder organitzar les activitats ha estat possible. La coordinació entre els agents implicats, doncs, ha estat clau per poder preservar i cuidar el lleure com un dret per als infants i les seves famílies.

La crisi social provocada per la pandèmia del coronavirus podria abocar a més de 700.000 persones a la pobresa a tot l’Estat. Aquest és el previsible augment de la desigualtat que ha documentat l’entitat Oxfam Intermón en el seu últim informe. Segons les estimacions de l’ONG, a Catalunya hi hauria 93.000 persones més que estarien en situació de pobresa, el que suposaria un augment del 9% respecte a les dades d’abans de l’arribada de la Covid-19.

L’entitat proposa una sèrie de millores de regularització administrativa de les persones migrants. Mitigar l’impacte de la pandèmia sobre la desigualtat i la pobresa, i reconèixer i maximitzar la contribució de totes les persones són algunes de les principals.

L'informe recull i visibilitza els efectes de la COVID-19 sobre les xarxes agroalimentàries locals i els nous reptes que presenta. La situació d'excepcionalitat causada per la crisi sanitària ha visibilitzat el fet que la pagesia i una alimentació local, sana i saludable són essencials per la vida humana.

Proposta que des de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura es planteja com a Pla de represa del sector de la cultura popular de Catalunya. El document vol donar resposta a les necessitats del moment i a les incerteses sobre el desenvolupament de l’activitat en el futur proper. És fruit de la col·laboració amb les federacions que constitueixen el Consell de l’Associacionisme Cultural, òrgan assessor del Departament en la matèria, i de la interlocució amb altres agents culturals com els ens locals.

Primer estudi publicat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) que reflecteix com la pandèmia del coronavirus ha repercutit negativament en les persones joves. Un col·lectiu, que ja es trobava en una situació precària abans del confinament, treballa especialment en el sector del lleure i dels serveis, dos dels àmbits més afectats per les mesures de prevenció sanitària.

El Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya ha fet l’Enquesta sobre l’impacte de la COVID-19 entre la població resident a Catalunya de 16 anys i més. Esdevé interessant fer una lectura en clau jove d’aquests resultats.

Les taxes de pobresa infantil a Espanya són molt superiors a les de la població general. El percentatge de menors que viuen en habitatges en males condicions d’habitabilitat és més baix a Espanya que a dos terços dels països de la UE. El percentatge de menors que pateixen endarreriments en l’assistència sanitària quan la necessiten també és més baix que la mitjana de la UE.

És i serà complicat tenir dades i saber exactament quants infants han patit maltractament durant el confinament provocat pel coronavirus. No obstant això, des del primer minut en què s’ha oficialitzat el confinament, milers d’infants, adolescents i dones han estat preses pel pànic d’haver de conviure 24 hores, els set dies de la setmana amb el seu agressor. Una altra conseqüència oculta de la crisi sanitària provocada per la Covid-19.