Quins punts forts consideres que té El País Basc pel que fa a la gestió del tercer sector?

Una fita transcendental és l'aprovació de la Llei del Tercer Sector Social d'Euskadi, el 12 de maig de 2016, al parlament Basc. Anteriorment, es constitueix la Taula de Diàleg Civil d'Euskadi, màxim òrgan amb caràcter consultiu i de participació institucional del tercer sector social a l'administració del País Basc, que es regeix per un decret de 2012 amb col·laboració entre el Govern Basc i el sector social. Són dos elements que han estat imprescindibles i que s’han vist reforçats jurídicament amb la llei.

Què ha representat la llei del tercer sector?

D'arrencada, suposa un reconeixement institucional a la contribució històrica a la societat basca. També ha ajudat a canalitzar un important capital social, relacional i humà i configurar el sistema basc de serveis socials. Més enllà d'aquesta justa declaració, l'essencial és que estableix una definició jurídicament reconeguda que engloba totes les organitzacions del sector, independentment de la seva figura jurídica (associació, fundació, cooperativa...), que ens ajuda a reforçar la nostra identitat i a comunicar qui som, quants som i què aportem.

La llei recull un cens del sector, consolida i estén el diàleg civil, reconeix i impulsa el model mixt de col·laboració públic-social i el dret de les organitzacions, de les persones, famílies, col·lectius i comunitats destinatàries a participar en les polítiques públiques que els afecten en totes les seves fases, inclosa la fase d'execució. També consolida i s'estén a tota la intervenció social els instruments de cooperació públic-privada aliens al marc de la contractació pública amb convenis i acords marc de col·laboració.

Quines són les claus?

Un aspecte clau és l'elaboració d'una estratègia de promoció que ja està aprovada i funcionant, i que inclou una àmplia gamma d'accions i mesures de foment del sector social que el Govern Basc està portant a terme des dels seus diferents departaments. L’objectiu és el desenvolupament de la base social, l’enfortiment organitzatiu, la col·laboració entre organitzacions, la sostenibilitat i la fiscalitat i el reconeixement de la llei entre d’altres qüestions. També és clau la previsió de l'extensió del diàleg civil i del disseny d'estratègies als àmbits locals.

D’altra banda, s'estableix la creació de l'Observatori Basc del Tercer Sector Social, ja constituït a inicis d'aquest any, com un instrument tècnic de l'administració general del País Basc, encarregat del recull, sistematització, actualització i generació d'informació i coneixement sobre la llei, així com de la seva difusió. En el desenvolupament de les seves atribucions, l'observatori ha de col·laborar estretament amb les organitzacions i xarxes del sector social.

De quin punt parteix Catalunya per elaborar la nova llei del tercer sector?

En la jornada organitzada per la Taula del Tercer Sector el passat 10 de desembre, es va poder constatar que hi ha diferents lleis, adaptades a la idiosincràsia de cada lloc i a les circumstàncies que incideixen en la societat, en el marc institucional de què s'ha proveït i de les organitzacions que va a regular.

A partir d'aquí, el sector a Catalunya gaudeix d'una dilatada experiència de treball en comú internament, entre els diferents àmbits i federacions. Aquesta cohesió és fonamental per acordar amb el Govern un text articulat, un projecte de llei que requerirà també molt diàleg amb els grups parlamentaris.

Què hauria d'aplicar Catalunya de la metodologia del País Basc per millorar la seva pròpia llei?

Crec que tenim una bona definició del tercer sector social i de la seva caracterització com a tal. Comptem amb la consolidació del diàleg civil i dels instruments per regular i una garantia de la presència del sector en espais com el consell econòmic i social. També hem reconegut i impulsat la col·laboració i cooperació entre el sector públic i el tercer sector social en la gestió dels sistemes i espais d'interacció entre sistemes d'intervenció social i la provisió (disseny, prestació, avaluació i millora) de serveis.

D’altra banda, pot tenir present incloure una estratègia de promoció del sector social; comptar amb suports per a impulsar la relació amb altres agents socials i intentar garantir, en la mesura del possible, instruments de finançament sostenibles que assegurin que les xarxes i entitats del sector estan en disposició d'abordar tots aquests reptes amb garanties. Tots aquests són fils suficients per teixir una llei amb possibilitats.