Cicle comptable, les diferents fases

Imatge principal a portada: 
Full de comptabilitat.
Autor/a: 
Fudació Catalana de l'Esplai
Resum: 

Anomenem cicle comptable a les diferents passes que hem de seguir per tal d'elaborar de forma sistemàtica els comptes anuals de final d'exercici -balanç de situació, compte de pèrdues i guanys i memòria econòmica- partint del balanç de situació d'inici d'exercici.

Imatges secundàries: 
Full de comptabilitat.
Subtitols: 
Fase 1: L'assentament d'obertura Fase
Fase 2: Registre en el llibre Diari Fase
Fase 3: Regularització de comptes
Fase 4: Regularització de Pèrdues i Guanys Fase
Fase 5: Assentament de tancament
Continguts: 

Partint d'un balanç de situació inicial:

ACTIU PASSIU
Maquinària.........12020,24 Fons Social...........30050,61
Clients...............42070,85 Proveïdors............30050,61
Bancs..................6010,13
TOTAL...............60101,22 TOTAL..................60101,22


Iniciem el Llibre Diari amb l'assentament inicial altrament anomenat assentament d'obertura. Consisteix en reflexar els saldos inicials de tots els comptes que formen el Balanç de Situació inicial.

_________________________ 01/01/0x ___________________________
Comptes d'actiu a Comptes de Passiu
_________________________ ___________________________


En el nostre exemple, l'assentament d'obertura seria el següent:

___________________________ 01/01/0x ____________________________
12020,24 (223) Maquinària
42070,85 (430) Clients
6010,13 (572) Bancs a Fons Social (101) 30050,61
Proveïdors (400) 30050,61
___________________________ _____________________________

Registrarem en el llibre Diari les operacions realitzades durant l'exercici considerat.

Imaginem que en el transcurs del 200x s'han realitzat les següents operacions:

1. Vendes a crèdit que sumen un total de 18.030,36.
2. Hem cobrat de clients 15.025,30 que s'ingressem al banc.
3. Compres a crèdit de material per l'activitat que pugen 4.808,10.
4. Hem pagat als proveïdors factures per valor de 12.020,24 per banc.

En el nostre exemple, tindríem els següents assentaments:

__________________________ xx/xx/0x ____________________________
18030,36 (430) Clients a Vendes (700) 18030,36
__________________________ ____________________________

__________________________ xx/xx/0x ____________________________
15025,30 (572) Bancs a Clients (430) 15025,30
__________________________ ____________________________

__________________________ xx/xx/0x ____________________________
4808,10 (600) Compra a Proveïdors (400) 4808,10
__________________________ ____________________________

__________________________ xx/xx/0x ____________________________
12020,24 (400) Proveïdors a Bancs (572) 12020,24
__________________________ _____________________________

En aquesta fase, analitzarem el saldo de cada un dels comptes patrimonials i ens preguntarem si la informació comptable que reflexen coincideix amb la realitat.

Per contestar aquesta pregunta farem una seguit de comprovacions.

Així, per exemple:
a) en el cas de caixa efectiva faríem un arqueig.
b) en el cas de bancs efectuaríem les conciliacions bancàries.
c) en el cas d'Efectes Comercials a Cobrar faríem un arqueig de la cartera dels efectes.
d) i així amb els altres comptes patrimonials.

En cas de trobar diferències hauríem d'introduir les corresponents correccions mitjançant assentaments de regularització.

També hem de repassar i analitzar el saldo i els moviments dels comptes d'ingressos i despeses. En aquesta fase també farem els ajustos corresponents a amortitzacions, provisions i ajustos per periodificació.

L'assentament de Regularització de Pèrdues i Guanys és un assentament en què tots els comptes d'ingressos i despeses que han aparegut en el transcurs de l'exercici es salden, traspassant els seus imports al compte de Pèrdues i Guanys.

A partir d'aquest moment, el saldo del compte de Pèrdues i Guanys (129) reflexarà el RESULTAT obtingut per l'entitat durant l¿exercici.

En el nostre exemple, els assentaments de regularització serien els següents:

_______________________ 31/12/0x _______________________________
18030,36 (700) Vendes a Pèrdues i Guanys (129) 18030.36
_______________________ _______________________________

______________________________ 31/12/0x ________________________
4808,10 (129) Pèrdues i Guanys a Compres (600) 4808.10
______________________________ _________________________

En el primer assentament, saldem tots els comptes amb saldo del grup 7 (vendes, ingressos i beneficis)

En el segon assentament, tots els comptes amb saldo del grup 6 (compres, despeses i pèrdues).

Si un compte Patrimonial (d'actiu o de passiu) té saldo creditor (l'haver més gran que el deure) l¿import del compte es posarà en el Deure de l¿assentament de tancament.

Si un compte Patrimonial (d'actiu o de passiu) té saldo deutor (el deure més gran que l'haver) l'import del compte es posarà en l'haver de l'assentament de tancament.

________________________ 31/12/0x _____________________________
Comptes Passiu
Pèrdues i Guanys (129)
(si hi ha benefici) a Comptes Actiu
a Pèrdues i Guanys (129)
(si hi ha pèrdua)
__________________________ ______________________________


En el nostre exemple, l'assentament de tancament seria el següent:

__________________________ 31/12/0x ____________________________
30050,61 (101) Fons Social
22838,47 (400) Proveïdors
13222,26 (129) Pèrdues i Guanys a Maquinària (223) 12020,24
Clients (430) 45075,91
Bancs (572) 9015,19

field_vote: 

La Unió Europea. Podem influir en les decisions que ens afecten?

Imatge principal a portada: 
Mapa de la UE Font:
Autor/a: 
Suport Associatiu
Resum: 

El 85% de les decisions que provenen de la UE afecten les nostres vides quotidianes. Per tant, com a ciutadans i com a sector, és convenient conèixer els mecanismes que ens permeten participar-hi i influir, en la mesura de les nostres possibilitats, en les polítiques europees.

Les Directives, per exemple, són normes comunitàries que han de ser transposades a l’ordenament jurídic dels Estats membre i que, per tant, afecten la vida dels seus ciutadans.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
La teva veu a Europa
El registre de representants d’interessos de la Comissió Europea i el Parlament Europeu
Peticions al Parlament Europeu
La iniciativa ciutadana europea
Altres formes de participació: la UE a les xarxes socials
Continguts: 

La Comissió Europea sol obrir consultes públiques quan treballa sobre una nova iniciativa política o quan vol revisar una normativa ja en vigor.

Les consultes públiques s’adrecen a la ciutadania, entitats i empreses que poden fer arribar la seva opinió mitjançant els canals que s’estableixin per a la consulta al portal La teva veu a Europa.

La teva veu a Europa és l’espai web dedicat a aquestes consultes públiques que la Comissió Europea empra per recollir les opinions de la ciutadania abans de remetre una proposta al Consell i al Parlament Europeu per debatre-la.

Al mateix web, podem accedir al llistat de consultes obertes i tancades. Si les revisem, veurem sovint els conceptes de Llibre verd i Llibre blanc. El llibre verd és un document que s’empra per reflexionar al voltant d’un determinat tema d’àmbit europeu i iniciar la fase de consulta als grups d’interès. Pot convertir-se en un llibre blanc, que és el document usat per recollir les propostes legislatives en un determinat àmbit.

A Xarxanet podem llegir dues notícies recents sobre consultes públiques europees que partien de la reflexió al voltant d’un llibre verd i que afectaven àmbits d’interès per a les entitats del Tercer Sector.

Igualment, podem veure el llistat de consultes actualment obertes.

Els grups d’interès (o lobbies) són aquells grups que realitzen activitats amb l’objectiu d’influir sobre la formulació de les polítiques i en la presa de decisions de les institucions europees.

Com a exercici de transparència, la Comissió Europea i el Parlament Europeu mantenen registres amb informació sobre els grups d’interès que volen influir sobre les polítiques europees. La inscripció d’aquests grups als registres permet alhora que els ciutadans i les entitats puguin consultar-los i posar-s’hi en contacte, si s’escau.

Malgrat que està previst unificar en un sol registre els grups d’interès, de moment coexisteixen el registre de la Comissió i el del Parlament. Mentre aquesta unificació no sigui efectiva, s’ha creat un web conjunt que enllaça amb tots dos registres.

Pel que fa a la Comissió, podem accedir al registre per fer la inscripció -que és voluntària i gratuïta- o consultar les organitzacions inscrites des del web dedicat als Grups d’Interès. A l’hora d’inscriure’s, els grups d’interès accepten complir les condicions del Codi de conducta.

Per a més informació, la Comissió posa a l’abast del públic un document amb les preguntes més freqüents sobre el registre.

D’altra banda, aquelles persones que representin grups d’interès i que vulguin accedir als edificis del Parlament Europeu de forma assídua, han de sol·licitar una acreditació i subscriure, igualment, el codi de conducta.

Una de les formes de participació que podem endegar és posar-nos en contacte amb algun d’aquests representants d’interessos mitjançant les dades aportades al registre.

En l’àmbit del Tercer Sector, un exemple de grup d’interès és el Lobby Europeu de Dones, que des de fa 15 anys agrupa entitats dedicades a la igualtat de gènere i defensa dels drets de les dones.

Qualsevol ciutadà de la Unió o resident en qualsevol estat membre pot presentar una petició al Parlament, de forma individual o associat amb altres, sobre un tema que pertanyi a un dels àmbits d’actuació de la Unió i que l’afecti directament.

Igualment, empreses i entitats amb seu social a la Unió poden exercir aquest mateix dret. S’entén per petició una queixa o sol·licitud que pot anar relacionada amb assumptes d’interès públic o privat, referida a temes que siguin competència de la Unió o d’interès per a ella; per exemple, temes que tinguin a veure amb:

  • Els drets del ciutadà europeu.
  • El medi ambient.
  • La protecció del consumidor.
  • La lliure circulació de persones, béns i serveis.
  • Ocupació i política social.
  • Reconeixement de qualificacions professionals.
  • Altres problemes relacionats amb l’aplicació de la legislació de la UE.

La Comissió de peticions del Parlament es reuneix habitualment un cop al mes (excepte el mes d’agost) i pot decidir admetre o no a tràmit les peticions. Val a dir que la Comissió de peticions no és cap autoritat judicial i, per tant, no pot dictar sentències ni revocar decisions preses pels tribunals de justícia dels estats membre.

Les peticions es poden enviar per correu postal o bé mitjançant un formulari web específic.

Mapa de la UEEl Tractat de Lisboa preveu la iniciativa ciutadana europea com una forma de participació pública en l’elaboració de polítiques de la Unió, entenent que un milió de ciutadans d’un “nombre significatiu d’estats membre” podrien adreçar-se a la Comissió per tal de plantejar una iniciativa legislativa que els interessi dins dels àmbits de competència de la UE.

No obstant això, el reglament que ha de regular la iniciativa ciutadana europea està encara en debat al si de la Unió Europea.

Entre l’11 de novembre de 2009 i el 31 de gener de 2010, la Comissió va recollir les opinions dels ciutadans mitjançant consulta pública al voltant del Llibre verd sobre una iniciativa ciudadana europea.

Després de la consulta, el 31 de març de 2010, la Comissió va adoptar una proposta de Reglament regulador de la iniciativa ciutadana.

El passat 30 de novembre, els eurodiputats de la Comissió d’Assumptes Constitucionals van aprovar un projecte d’informe sobre la iniciativa ciutadana europea en què es busquen mecanismes per fer-la més fàcil d’usar per part dels ciutadans.

Entre d’altres, el projecte proposa que la iniciativa provingui d’un mínim de 6 estats de la Unió i que el termini per a la recollida de signatures sigui de 12 mesos. Alhora, també es mostra partidari de no haver de presentar un carnet d’identitat per tal d’adherir-se a una iniciativa.

L’objectiu del projecte és proposar mecanismes que simplifiquin el futur procés de presentació d’iniciatives. En aquest sentit, Avazz - comunitat global de mobilització online- ha posat en marxa una campanya de recolzament a la Iniciativa Ciutadana per evitar que s’imposin requisits massa rigorosos que la converteixin un mecanisme inaccessible i poc eficaç.

En tot cas, la Comissió d'Assumptes Constitucionals votarà el text acordat el dilluns 13 de desembre, i el vot en el ple tindrà lloc dimecres. Un cop aprovat, els Estats tindran un any per adaptar la seva legislació a la nova norma. Per tant, la iniciativa ciutadana hauria d'entrar en funcionament a finals de 2011.

Diverses agències i institucions de la UE organitzen, cada cert temps, debats o enquestes en línea i mantenen perfils oficials a xarxes socials com ara Twitter o Facebook i plataformes d’intercanvi de coneixements.

Per facilitar el seguiment de la informació relacionada amb la Unió, podem seguir els twits dels eurodiputats, grups polítics i comissaris mitjançant Europatweets.

A més, el portal de la Unió Europea proposa un recull de perfils, rss, podcasts i blocs de les seves institucions de cara a promoure la participació i la difusió de la informació relativa a la Unió. Entre d’altres, podem seguir el perfil de Facebook de l’Oficina a Barcelona del Parlament Europeu.

D’altra banda, des de La teva veu a Europa, la Comissió anima també la ciutadania a posar-se en contacte directe amb els seus eurodiputats o representants en el Comitè de les Regions o el Comitè Econòmic i Social.

Finalment, també podem incorporar-nos a comunitats virtuals existents per compartir coneixements i opinions amb altres persones o entitats amb interessos similars als nostres. Una d’elles és Capacity4dev, comunitat creada per l’Oficina de Cooperació EuropeAid per fomentar l’intercanvi de coneixements i pràctiques en temes de cooperació internacional.

field_vote: 

Les activitats formatives que desenvolupen les entitats poden estar reconegudes amb crèdits de lliure elecció?

Imatge principal a portada: 
Imatge extreta de la UPC Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

En aquest recurs trobareu els passos a seguir perquè les activitats formatives que desenvolupeu des de les organitzacions obtinguin aquest reconeixement.

Tots els plans d’estudis dels graus universitaris que es desenvolupen a Catalunya, així com aquells estudis universitaris que no estan adaptats a l’espai europeu d’educació superior, incorporen un cert nombre de crèdits que poden ser triats per l’alumnat. Es tracta dels crèdits de lliure elecció.

L’objectiu principal d’incloure aquests crèdits dins d’aquests plans és oferir als estudiants la possibilitat de cursar una formació més oberta i multidisciplinària que la que inclou el propi pla d’estudi, més especialitzada.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Universitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya
Universitat de Girona
Universitat de Lleida
Continguts: 

Aquest universitat únicament reconeix les propostes formatives d’aquelles organitzacions amb les que té un conveni vigent. En el cas de tenir aquest conveni, les entitats han de fer arribar cada curs les seves peticions.

En concret, la via que tenen aquestes entitats per formalitzar les propostes és fent arribar un informe a la Comissió Acadèmica del Consell de Govern on hi consti les següents dades de cadascú dels cursos o activitats:

  • tipus d’activitat
  • nivell formatiu
  • programa del curs o l’activitat
  • persones que imparteixen el curs o l’activitat
  • tipus d’avaluació
  • durada del curs o l’activitat
  • lloc on es fa el curs o l’activitat
  • una memòria sobre les activitats de l’oferta anterior (cas que l’entitat sol·liciti per segona vegada aquesta acció, amb les dades següents: nombre total d’inscrits a l’activitat, nombre d’estudiants de la UB inscrits a l’activitat, document de valoració de l’activitat - enquestes o altres- i altres dades que l'entitat consideri d’interès).

Més informació

Aquesta universitat també reconeix únicament les activitats que desenvolupen les institucions amb un conveni signat. Aquestes organitzacions, per tal de presentar les seves propostes, han d’emplenar el formulari “Proposta d’ensenyament i activitats que poden ser reconegudes com a crèdits de lliure elecció”. Cadascuna de les activitats a sol·licitar ha d’anar amb el seu corresponent imprès, així com el programa detallat d’aquesta.

Aquest formulari s’ha de lliurar a tots els deganats o direccions dels centre de la UAB als quals s’adreci l’activitat. En el cas que l’activitat s’adreci a tota la comunitat, la proposta s’ha de presentar al Vicerectorat d’Estudis de Grau (Edifici del Rectorat).

En tot dos casos, la UAB publica l’oferta reconeguda en aquesta web.

Finalment, indicar que presentar-ho hi ha dos terminis:

  • Del 1 al 31 de març, per a les activitats que es duguin a terme durant el primer i/ o segon semestre del proper curs acadèmic, i/o durant l’estiu de l’any següent.
  • Del 15 al 31 d’octubre, per a les activitats que es duguin a terme durant el segon semestre del proper curs acadèmic, i/o durant l’estiu de l’any següent.

Més informació

Totes les organitzacions que volen oferir activitats que comptin amb el reconeixement de crèdits de lliure elecció i que aquestes siguin incloses en l’oferta general de la UPC, i d’altres tutelades per la UPC, han de fer arribar les seves propostes al Vicerectorat de Docència i Extensió Universitària.

La proposta ha d’incloure els següents camps:

  • dades identificatives de l’entitat
  • persona de contacte
  • programa de la/les activitats
  • durada
  • mecanismes d’avaluació
  • cost per a l’estudiant

Posteriorment, el Vicerector de Docència i Extensió Universitària, presenta una proposta d’activitats acceptades i rebutjades a la Comissió de Convalidacions, per a la seva validació. Una vegada validada la proposta, es tramita al Consell de Govern per a la seva aprovació.

En cas que la proposta de l’entitat sigui específica per a un o més centres docents, i d’altres tutelades per la UPC, aquesta se li fa arribar a la Direcció de cada centre. Posteriorment, els òrgans de govern del centre docent aproven l’oferta específica d’activitats susceptibles de ser reconegudes com a crèdits de lliure elecció per a cada any acadèmic. Abans de l’ inici de cada període lectiu, els centres docents faciliten una còpia d’aquesta oferta al Vicerectorat de Docència i Extensió Universitària.

Per presentar aquestes propostes, les entitats tenen dos terminis:

  • Fins el 31 de maig per al primer quadrimestre del proper curs acadèmic
  • Fins el 31 de desembre per al segon quadrimestre del curs acadèmic vigent

Més informació

En cas aquest, totes les organitzacions que volen presentar les seves activitats susceptibles de ser reconegudes com a crèdits de lliure elecció a la UdG, han de presentar al Vicerectorat de Docència les seves propostes.

Posteriorment, el Vicerectorat de Docència atorga els crèdits corresponents i envia la proposta a les facultats i escoles, les quals accepten o rebutgen l’activitat proposada. Prèviament, però, els òrgans competents de cada centre han d’aprovar també l’activitat.

Finalment, el degà o director del centre tramita al Vicerectorat abans de l’1 de juny i/o el 10 desembre la relació d’activitats, i el Vicerectorat publica a través de la intranet la llista d’activitats reconegudes amb els crèdits atorgats.

El termini de presentació, tant per a les activitat del primer quadrimestre com per al del segon, és del 1 de març al 31 de març. A més, hi ha un període extraordinari per a les activitats corresponents al segon quadrimestre, del 15 al 31 d’octubre.

Més informació

Una condició sine qua non per tal que les entitats obtinguin el reconeixement de crèdits de lliure a la UdL és que les activitats han de tenir com a responsable a un professor/a a temps complet d’aquesta.

En segon lloc, s’ha de sol·licitar a través d’aquest correu electrònic eees@vd.udl.cat una clau d’accés (codi usuari i password) per tal d’accedir a l’aplicació on es fan arribar les propostes d’activitats formatives. En aquest correu electrònic s’ha de fer constar la següents dades:

  • Nom persona contacte
  • Entitat organitzadora
  • Telèfon
  • Adreça de correu
  • Nom del responsable de l’activitat (professor/ a de la UdL)


Amb aquesta clau d’accés, s’ha d’introduir l’activitat proposada dins aquest aplicatiu. I, una vegada obtinguda la sol·licitud impresa, s’ha de transmetre en paper al cap d’estudis del centre on està adscrit el professor/a responsable del curs.

La Comissió d’Estudis del centre realitza un informe sobre la sol·licitud feta. Només en cas que aquest informe sigui favorable, les entitats poden continuar amb el tràmit i fer les seves peticions a la Unitat de Planificació Docent.

Posteriorment, la Comissió de Caps d'Estudis de la UdL, elabora un informe, no vinculant, on es valora la idoneïtat de les activitats presentades, així com les particularitats que es poden establir en cadascuna de les activitats. Finalment, la Comissió d’Ordenació Acadèmica és l’òrgan competent per aprovar l’oferta presentada per les organitzacions.

Més informació

field_vote: 

Subvencions a les entitats de Salt que realitzen activitats culturals, esportives i socials d'interès local

Imatge principal a portada: 
 Font:
Resum: 

L'Ajuntament de Salt obre convocatòria per a finançar activitats d'utilitat o interès social per al municipi de Salt en els àmbits culturals, esportius, socials i festius.

Convocant: 

Ajuntament de Salt

Data de publicació de la convocatòria: 
Dv, 12/17/2010
Termini convocatòria: 
Dv, 12/17/2010 (Tot el dia) fins Dij, 01/06/2011 (Tot el dia)

Les activitats subvencionables, han de ser desenvolupades en el municipi i s'han d'enmarcar en els àmbits següents:

  • Activitats de caràcter cultural i de lleure
  • Activitats puntuals de caràcter esportiu.
  • Activitats d’atenció social i de promoció de la igualtat.
  • Altres activitats anàlogues d’interès públic local.

Adreçades a: entitats sense ànim de lucre implantades a Salt

Àmbit: 
atencio_social
cultura_i_esports
Tipus: 
subvencio
Tipus de finançament: 
public
Àmbit geogràfic: 
local