Formació

Aquesta formació de la Universitat Autònoma de Barcelona és el resultat d’una col·laboració del Departament de Ciència Política i Dret Públic d’aquesta universitat amb l’Oficina de les Dones i LGTBI de la Diputació de Barcelona. L’alumnat rebrà formació especialitzada en la programació d’intervencions públiques amb perspectiva de gènere i l’assessorament i aplicació a nivell tant públic com privat de plans d’igualtat de gènere.

En l’organització d’aquesta formació col·laboren l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, l’Institut Català de les Dones, la Universitat de Barcelona i l’Institut Interuniversitari d’Estudi de Dones i de Gènere. És fruit de la implementació del Pla Director de Formació en Equitat de Gènere de Catalunya 2017-2020 impulsat per l’Institut Català de les Dones. L’objectiu d’aquest postgrau és oferir a l’alumnat eines per a la introducció de la perspectiva de gènere a la gestió pública en tots els àmbits.

Una de les poques formacions superiors no universitàries dedicades a la igualtat de gènere. L’organitza el centre Joan Maragall i va dedicada a dirigir professionalment les persones assistents cap a l’assessorament en igualtat de gènere en entitats de serveis econòmics o comunitaris. Aquest CFGS ofereix formació sobre com programar intervencions i projectes estratègics en l’àmbit tant públic com privat, preparant l’alumnat per a ser Persona Tècnica Superior en Promoció d’Igualtat de Gènere.

És una plataforma gratuïta que permet crear lliurement tota classe de qüestionaris a l’estil dels concursos de preguntes. L’aplicació funciona en tota mena de dispositius, siguin mòbils o no, i és destacable la seva accessibilitat i simplicitat, amb un sistema de resposta en colors i formes. L’alumnat, de qui la persona docent rebrà retroacció immediata, pot jugar-hi en grup o individualment, i, gràcies a la seva flexibilitat, Kahoot admet varietat de continguts, també fotografies.

Aquest lloc web gratuït ofereix eines per a crear videojocs educatius senzills i compartir-los. L’alumnat pot crear el seu propi joc o jugar als dels seus companys i companyes o a aquells que hagin estat creats per la persona docent o inclús per altres usuàries. Cerebriti és una plataforma molt cooperativa i intuïtiva que inclou continguts de totes les matèries i permet crear jocs amb gran varietat de formats, des de qüestionaris fins a mapes passant per l’aparellament.

És sens dubte la plataforma educativa més propera al videojoc que existeix. És una eina molt visual que permet a l'alumnat crear personatges a l'estil dels jocs de rol que hauran de cooperar per a participar en diverses missions i guanyar punts. Classcraft és freemium, és a dir, gratuïta amb algunes opcions de pagament, i compta amb un sistema de gestió de compromís per ajudar al professorat a calcular l'impacte de les sessions en el rendiment acadèmic, la motivació de l'alumnat i el clima escolar. La persona docent podrà incloure de forma lliure els diferents continguts a la narrativa de les missions que hauran de ser completades pels grups d'alumnes mitjançant el seu coneixement, però sempre d'una forma molt flexible, donat al sistema d'elecció que caracteritza els jocs d'aquest estil.

Aquest decàleg de participació Infantil d’Esplais Catalans (2015), porta per títol 'Dret a participar'. En aquest recurs es poden trobar diversos consells i explicacions agrupats en 10 idees, que resumeixen tant allò que s’entén per participació com la manera d’aconseguir que els infants de l’esplai coneguin aquest dret i en facin ús.

En aquest manual editat per la Diputació de Barcelona i escrit per Joel Martí (2006) recull múltiples tècniques i dinàmiques per al treball grupal classificades segons la seva utilitat: eines de diagnòstic i propostes, eines de presa de decisions i eines de programació.

Aquesta guia ofereix algunes orientacions pràctiques per dur a terme, de forma més o menys planificada i organitzada, l’avaluació dels processos de participació ciutadana que s’impulsen des de les diverses administracions públiques. La guia, creada per Marc Parés i Hug March, forma part de la col·lecció guies breus de participació ciutadana editada per la Generalitat de Catalunya.

Aquest estudi respon a un encàrrec de la Taula del Tercer Sector, dut a term el febrer de 2021 i se centra en recerca se centra en la participació política dels col·lectius en situació de vulnerabilitat. En concret, s’han contemplat els següents col·lectius:

• Persones estrangeres de fora de la Unió Europea.
• Gent gran.
• Infància.
• Persones amb discapacitat.
• Persones privades de llibertat.
• Persones sense llar.

Aquesta guia pràctica per ser una entitat més sostenible s’endinsa en el compromís ambiental democràtic per tal de promoure entitats més compromeses amb el planeta i les generacions futures. Analitzem el dia a dia de la nostra entitat per introduir i posar en pràctica tota una sèrie de criteris que contribueixin a ser més respectuosos amb el medi ambient en totes i cadascuna de les accions que realitzem. Podem posar consciència en els nostres hàbits i consums per minimitzar els impactes ambientals impulsant accions en diferents àmbits.

Es tracta d’una guia pràctica per ser una entitat més inclusiva que posa de manifesta la necessitat de la inclusió laboral de persones amb discapacitat per tal de promoure entitats més inclusives on la diversitat és un motor de creixement personal i social. Tracta el motiu i les raons per les quals entitats hem d’apostar per la inclusió laboral, els missatges que s’han de transmetre i com la contractació inclusiva aporta una major diversitat i riquesa a les entitats i comporta nombrosos avantatges per als diferents actors involucrats.

Guia pràctica per ser una entitat més transparent en aquest document ens endinsem en la transparència per tal de promoure entitats més transparents, més confiables i transformadores. Compta amb diversos apartats que donen resposta a:

• Com podem ser més transparents?
• Què pot aportar la transparència a la meva entitat?
• Com donem compliment de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern?

El model Català de voluntariat definit a la Llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme vincula necessàriament les persones voluntàries a les entitats privades sense ànim de lucre (associacions, fundacions o cooperatives d’iniciativa social) que actuen a Catalunya. En aquest sentit, el model català de voluntariat no admet que el voluntariat estigui vinculat ni a les administracions públiques ni a les organitzacions lucratives.

Són, per tant, les entitats les que acullen els projectes de voluntariat i on s’ha d’adreçar la persona voluntària. Més enllà de la diferent forma jurídica i del volum que poden tenir aquestes entitats, hi ha diferents àmbits temàtics on aquestes poden operar.

Des de l’aprovació, el 2015, de la Llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme, hi ha una nova proposta que amplia fins a 17 els àmbits d’interès general on hi cap l’acció voluntària, visualitzant d’aquesta manera millor els àmbits concrets on les entitats estan fent la seva acció voluntària. Aquests àmbits són:

1. Serveis socials

2. Serveis sanitaris

3. Atenció i suport a les famílies

4. Associacionisme educatiu

5. Oci i lleure

6. Cultura

7. Esport

8. Justícia global

9. Defensa dels drets humans, foment de la pau i la cooperació amb voluntariat internacional

10. Defensa del medi ambient

11. Igualtat de gènere i respecte per la identitat i l’orientació sexuals

12. Joventut

13. Gent gran

14. Millora de les condicions socioeconòmiques i la cohesió social

15. Activitats comunitàries i veïnals

16. Moviments ateneistes

17. La protecció dels animals

Aquesta llista, de fet, és ampliable i s’hi podria afegir qualsevol altre àmbit d’acord amb els principis de l’acció voluntària que són la igualtat, la llibertat, la solidaritat, la transformació social, el compromís, el servei, l’altruisme, la gratuïtat, la responsabilitat, el civisme, la cooperació, la participació, el sentit crític, l’aprenentatge, la generositat, el respecte dels valors inherents al voluntariat, l’acompliment de l’activitat amb competència i l’autonomia respecte als poders públics.

Igualment, són inherents a l’acció voluntària els principis de no-discriminació, pluralisme, inclusió, integració i sostenibilitat i, en general, tots els que inspirin la convivència i l’avenç social en una societat democràtica, participativa i justa.

Aquesta guia té com a finalitat contribuir a la millora de la participació a l’entitat de la qual formem part, aportant un enfocament positiu i realista. Els diferents capítols ens aportaran eines i idees per conèixer millor el nostre dia a dia a través de la diagnosi sobre el funcionament democràtic del nostre projecte. La guia (2018) ha estat editada pel Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya en el marc de la col·lecció Guies breus de participació ciutadana i la redacció ha anat a càrrec de la Fundació Pere Tarrés.

1. Introducció. Per què participar?

2. Com es pot participar?

3. La Diagnosi

4. Àmbits de millora

5. Conclusions

En aquest tercer volum de les guies d’assessorament de Torre Jussana de l'any 2015, es recopilen diferents idees per fer més participatives, àgils i efectives les assemblees, com a espais de participació i decisió primordials per a qualsevol associació. S'ofereixen recomanacions sobre com preparar-les, convocar-les i celebrar-les, així com les seves oportunitats i els seus riscos.

En aquest informe que va editar l'Oficina de Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona (2006) es plantegen 5 tipus de mecanismes amb l'objectiu de millorar la participació interna d'una entitat: canvis a nivell organitzatiu, normatiu, comunicatiu, d'avaluació i de transparència. El document va ser elaborat per la Fundació Pere Tarrés.

Kahoot! és una plataforma gratuïta per crear jocs educatius, dissenyats per qualsevol entorn. S’hi pot accedir des de qualsevol dispositiu mòbil, tauleta tàctil, ordinador d’escriptori o portàtil. Només cal tenir un navegador web i no es fa necessari l’ús d’una aplicació. En finalitzar, cada alumne pot conèixer la seva puntuació, i hi apareix un rànquing. L’aplicació permet exportar els resultats a Excel o incloure’ls a Google Drive. Es pot fer servir per:

• Avaluacions formatives.
• Seguiments.
• Processos d’aprenentatge social.

Ahaslides és una eina que pot ser una alternativa real, efectiva i econòmica a la coneguda plataforma Mentimeter. Permet crear enquestes, núvols de paraules, preguntes obertes i també realitzar jocs de preguntes, de forma senzilla i en pocs passos. L’objectiu també és el d’incrementar la participació d’un públic, sigui una classe d’alumnes o bé una reunió de treball. Igual que Mentimeter, els resultats es mostren en temps real mitjançant gràfics animats.

Wooclap és una plataforma senzilla i ràpida d'utilitzar que serveix per interactuar en temps real amb l’audiència mentre es fa una presentació o conferència. Es tracta de mostrar preguntes que projecte una pantalla i les persones participants responen mitjançant els seus telèfons mòbils, tauletes o ordinadors. És semblant al Mentimeter però només compta amb versió gratuïta per a docents. Permet la integració de la presentació en Power Point i altres programes.

Salut Mental Catalunya amb la col·laboració de Probitas ha publicat aquest document que es descriu com una guia de navegació per a mares, pares i altres figures que acompanyen a infants, adolescents i joves amb una problemàtica de salut mental. Els continguts estan dissenyats per transmetre pautes d’orientació i cura, i mostren elements que són significatius a l’hora de donar sentit a la situació d’infants, adolescents i joves, així com alguns elements necessaris per poder traçar una relació amb ells i elles.

Aquesta guia, elaborada per ActivaMent Catalunya Associació, està destinada a ser profitosa per a tots els col·lectius, des de persones usuàries de serveis de salut mental, a persones amb un diagnòstic psiquiàtric específic. S’exposen idees, recursos i recomanacions per constituir i moderar un Grup d’Ajuda Mútua, formar a persones moderadores, treure profit de l’experiència acumulada, fer un seguiment del funcionament dels grups, i créixer fins a desenvolupar un equip de persones moderadores.

Aquesta guia conté un recull d'eines pràctiques que van més enllà del coneixement especialitzat. Té l’objectiu de servir en el desenvolupament d'estratègies col·lectives per fer front a la realitat del patiment psíquic. Aquestes pàgines busquen, des d’una perspectiva no individualista, aportar instruments que puguin servir en situacions complexes i, a vegades, devastadores.

Aquesta guia, publicada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el març de 2021, està destinada a les administracions públiques, els mitjans de comunicació i tots els agents socials. L’objectiu és fer un tractament de la discapacitat amb un llenguatge adequat, lliure d’estereotips i que utilitzi la terminologia amb què les persones amb discapacitat se senten més identificades, per contribuir a donar-ne una imatge objectiva i a afavorir-ne la inclusió social.

Elaborada per un grup d’alumnes de l’Institut Gaudí de Reus l’any 2017, aquesta guia proporciona eines a la comunitat educativa per ajudar en la millora de l’ús del llenguatge dins i fora de les aules. El document és fruit de l’observació del material que utilitza el centre educatiu i l’anàlisi d’enquestes contestades pel professorat i per l’alumnat, en què es van detectar diverses mancances a l’hora d’utilitzar un llenguatge inclusiu. Exposa la coeducació com un mètode educatiu que es fonamenta en el principi de la igualtat entre sexes i la no discriminació.

Amb aquesta guia, publicada l’any 2011, es vol desemmascarar i aportar solucions a alguns usos androcèntrics del llenguatge, com aquells que invisibilitzen o fan difícil imaginar en un àmbit determinat la presència o l’actuació de les dones. S’entén per usos sexistes els que menystenen o desvaloren un dels dos sexes. El document també descriu diverses estratègies lingüístiques que la llengua mateixa ens forneix per tenir alternatives a l’ús del masculí com a genèric.

Es tracta d’una eina, publicada per la Generalitat de Catalunya el 2011, que vol facilitar la consulta i resolució de dubtes pel que fa a l’ús d’estratègies i recursos lingüístics en els textos de l’Administració pública. El document insisteix a no abusar de determinats recursos, s’hi indiquen límits i es fan certes apreciacions per evitar que es facin servir solucions concretes d'una manera mecànica. Es normalitza l’ús del masculí com a categoria gramatical no marcada i, al mateix temps, es reivindica l’ús de formes dobles per precisar o emfasitzar la referència a homes i dones.

Organitza: Universitat Oberta de Catalunya i Creu Roja

Data inici docència: 20 d'octubre de 2021

Data fi docència: No s'especifica.

Objectius:

• Oferir una formació tècnica per a treballar en seu o en terreny tant en desenvolupament com en acció humanitària.
• Aprendre a utilitzar les eines i els instruments vigents en desenvolupament i acció humanitària.
• Descobrir un sentit pràctic i operatiu en l'aprenentatge i l'adquisició de coneixements.
• Comprendre el sistema internacional de la cooperació al desenvolupament, potenciant el debat i l'acció en temes d'actualitat d'aquest camp.
• Potenciar la participació, el desenvolupament comunitari i el treball en xarxa, elements clau en la cooperació.

Més informació

Organitza: Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

Data inici docència: Octubre 2021

Data fi docència: Juny 2022

Objectius:

• Analitzar les causes i conseqüències dels principals problemes globals en l’actual context de globalització.
• Servir-se de l’anàlisi geopolítica per comprendre la situació en matèria de desenvolupament i els trets identitaris i culturals de l’Amèrica Llatina, el Magreb, l’Orient Mitjà, l’Àfrica subsahariana i l’Àsia a partir de casos pràctics.
• Fer una aproximació a les bases del desenvolupament i analitzar-ne tant els indicadors per mesurar-lo com les noves dimensions i visions crítiques sobre el desenvolupament.
• Aprofundir en les relacions entre gènere i desenvolupament, així com entre migracions i desenvolupament; saber identificar els reptes de les migracions forçades i les persones refugiades
• Conèixer i identificar les principals característiques de l’acció humanitària.
• ​Analitzar els principals actors, agendes i estratègies de desenvolupament
• Aproximar-se a la cooperació des de l’acció comunitària, en tant que enfocament que parteix de la implicació de les pròpies comunitats en els processos de transformació social.
• ​Abordar els processos de planificació de projectes de cooperació al desenvolupament des d’eines com l’Enfocament del Marc Lògic o la Teoria del Canvi.
• Fer una aproximació a les noves tecnologies com a instrument pel canvi social i poder analitzar les dificultats d’accés a les noves tecnologies i la seva incidència en el desenvolupament, fins a l’impacte dels social media i les xarxes socials en les estratègies de desenvolupament.
• ​Realitzar una introducció als mètodes de recerca especialment vinculats als estudis de desenvolupament i afavorir experiències internacionals en diferents entitats i organitzacions que permetin complementar l’anàlisi teòrica.

Més informació

Organitza: Universitat de Barcelona

Data inici docència: 13 d'octubre de 2021

Data fi docència: Sense concretar

Objectius:

• Aprofundir l'estudi de la societat internacional i comprendre l'estructura institucional i de relacions que configura el món actual.
• Estudiar les organitzacions internacionals i els àmbits materials principals de la cooperació internacional institucionalitzada (manteniment de la pau i la seguretat internacionals, economia i comerç internacionals, cooperació per al desenvolupament, protecció i promoció dels drets humans, medi ambient, etc.), partint d'uns cursos generals sobre història contemporània, economia internacional, dret internacional públic i relacions internacionals.

Més informació