Jurídic

• La denominació (art. 311-4)

A l’article primer dels estatuts de les associacions s’acostuma a indicar quina és la denominació de l’entitat i la referència a la normativa aplicable. A l’hora de revisar aquest article haurem de tenir en compte el següent:

a) Fer constar el tipus jurídic: dins del nom de l’entitat ha de figurar la paraula "Associació”, “Federació”, “ Confederació” o la seva abreviatura.

b) Que la denominació no pugui induir a error sobre la naturalesa (àmbit d’actuació de l’entitat), finalitats i activitats de l’associació.

c) El nom de l’entitat no pot ésser el d’una altra, ni induir a error o confusió.

d) Incloure referència a la normativa: cal que sempre consti la Llei 4/2008, de 24 d’Abril del Llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

• Les finalitats (art. 321-4)

Segons la normativa anterior –llei d’associacions de l’any 1997-, només era necessari indicar l’objecte o les finalitats de l’associació. La llei actual obliga a incloure les activitats que desenvolupa l’entitat per assolir les seves finalitats.

Per exemple, una finalitat d’una associació juvenil pot ser la prevenció del consum de drogues o de l’anorèxia. Les activitats podrien ser la publicació de llibres o l’organització de reunions formatives.

• Àmbit d’aplicació de la llei (art. 311-1)

La llei assenyala que el seu àmbit d’aplicació són les associacions que exerceixen les seves “funcions majoritàriament a Catalunya”. L’àmbit de l’anterior llei era d’aplicació a les associacions amb domicili a Catalunya i les seves activitats es feien “principalment” a Catalunya.

En la majoria dels casos, només s’haurà de substituir la paraula “principalment” per “majoritàriament”.

• Domicili (art. 311-8)

El domicili s’ha d’establir al lloc de la seu de l’òrgan de govern o el lloc on l’entitat dugui a terme les seves activitats.

Cal que estigui a Catalunya ja que es l’àmbit territorial on s’aplica la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del Llibre tercer del Codi civil de Catalunya.

• Arbitratge i mediació (art. 321-4)

Els estatuts poden regular la resolució extrajudicial de conflictes i establir que les controvèrsies que sorgeixin per raó del funcionament de l’associació se sotmetin a arbitratge o mediació.

La llei anterior establia que les controvèrsies derivades dels acords adoptats en assemblea es podia sotmetre a arbitratge, d’acord amb el que s’hagués establert estatutàriament o sempre que així s’acordés en assemblea general.

• Llibres entitat (art. 313-3)

La nova llei concreta una mica més quin ha de ser el contingut dels llibres de l’associació (per exemple llibres d’actes, d’associats, de voluntaris).

Per exemple l’article 312-8 estableix el contingut mínim de les actes.

Respecte dels llibres de comptabilitat podeu consultar en el següent enllaç.

• Aplicació de les noves tecnologies

La nova llei contempla la possibilitat d’aplicar les noves tecnologies al dret de vot, a la forma de fer la convocatòria o les reunions de l’entitat i fer ús del correu electrònic, sms, videoconferències,... És necessari que aquesta possibilitat estigui regulada als estatuts.

• Els voluntaris (art. 321-4 apartat 1 g)

La llei indica que les associacions en les que col·laboren persones en règim de voluntariat cal que els estatuts ho indiquin així com els mecanismes de participació d’aquests. Llegir més.

No oblideu que podeu assessorar-vos, sobre temes jurídics que afectin a la vostra entitat de manera gratuïta:

• Enviant un correu electrònic a juridic@xarxanet.org
• Omplint el formulari d'assessorament

En un sentit molt ampli, podem entendre que és una liberalitat. En un sentit jurídic hem d¿entendre que és un acte de liberalitat pel qual una persona ¿donant- disposa gratuïtament d¿un bé a favor del donatari que l¿adquireix, si accepta en vida del donant. A Catalunya aquesta matèria està regulada en els articles 531-7 i següents de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals. Aquelles Comunitats Autònomes que no tinguin regulació pròpia se¿ls aplicarà els articles 618 i següents del Codi Civil.

En conseqüència, per poder parlar de donació han de concórrer aquests requisits:

1.- empobriment del donant,

2.- enriquiment del donatari,

3.- "animus donandi", és a dir, intenció per part del donant de beneficiar al donatari,

4.- gratuïtat de l'acte, és a dir, que no hi hagi cap contraprestació per part del donatari ni d¿un tercer. Les donacions poden ser de varius tipus, així per exemple es parla de donacions remuneratòries, quan es fan com a premi o reconeixement dels mèrits contrets o dels serveis prestats pels donataris, sense que siguin exigibles jurídicament.

A) Poden ser objecte de donació un o varis béns sempre que siguin certs i determinats. Per tant, queda exclosa la donació de béns futurs, és a dir, aquells béns que el donant no pot disposar en el moment de fer la donació. Aquesta exigència coordina amb el requisit legal de que el donatari ha d¿acceptar la donació. En el cas de que la donació sigui d¿una universalitat de coses, empreses i altres conjunts unitaris de béns o agregats de béns es fa extensiva a tots els elements que hi són integrats o adscrits.

B) En quant al requisits formals, hem de diferenciar entre:

1) les donacions de béns mobles que s¿han de fer per escrit. Les donacions verbals solament són vàlides si simultàniament es lliura el bé donat. Però aquesta regla té una excepció, concretament les donacions que es fan amb motiu de captacions públiques de caràcter benèfic, en les quals el lliurement del bé es pot diferir.

2) les donacions de béns immobles solament són vàlides si els donants les fan i els donataris les accepten en escriptura pública. L'acceptació feta en una escriptura posterior o per mitjà d'una diligència d'adhesió s'ha de notificar de manera autèntica als donants. La jurisprudència considera que la donació de béns immobles no feta en escriptura pública es nul·la de ple dret.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya al seu article 166, estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l’activitat i la regulació i promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció voluntària que s’executin individualment o per mitjà d’institucions públiques o privades.

Tot i aquesta referència expressa, Catalunya és una de les poques comunitats que no disposa d’una llei de voluntariat pròpia. Actualment al Parlament de Catalunya s’està tramitant un projecte de llei de voluntariat.

En aquest sentit, i pel que fa a les assegurances destacarem dues normatives que resulten d’aplicació a les entitats catalanes. D’una banda la Llei estatal 6/1996, de 15 de gener, del Voluntariat i d’altra, la Carta del Voluntariat de Catalunya (Resolució del Parlament de Catalunya 98/V, de 29 de maig de 1996).

Per acabar aquest apartat, cal fer esment també Decret 333/2002, de 19 de novembre de modificació d’altres decrets en matèria d’obligatorietat de contractació de determinades cobertures d’assegurances.

La Carta del Voluntariat de Catalunya no concreta quines cobertures ni capitals han de contractar les entitats.

D’altra banda, tot i que la normativa estatal fa esment a que els capitals i cobertures es determinaran reglamentàriament, i que ja han transcorregut 18 anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, encara no s’ha desenvolupat el reglament al qual fa referència.

Així les coses, les entitats hauran de valorar si existeix alguna normativa específica que els resulti d’aplicació en funció de la seva activitat. Com a exemple les entitats de lleure, les AMPA, les associacions del voluntariat de protecció civil, les federacions esportives o els grups de foc, tenen regulació específica que estableix obligacions concretes a l’hora de la contractació de les assegurances de l’entitat.

Per contactar aquests tipus d’assegurances les entitats es poden adreçar pràcticament a qualsevol companyia o corredoria d’assegurances.

Les entitats també es poden adreçar a alguna de les entitats del tercer sector que ja ofereixen aquesta assegurança col·lectiva i que prèviament han fet l’esforç i la feina de negociar unes condiciones determinades amb un corredor d’assegurances i amb una companyia concreta.

A continuació, al propers apartats, es presenta una comparativa de tres entitats del tercer sector amb les quals es pot contractar l’assegurança dels voluntaris, Suport Associatiu, la Fundació Pere Tarrés i la Federació Catalana de Voluntariat Social.

• Període de cobertura: de l’1 de febrer al 31 de gener
• Comunicació de dades amb llistat: cal facilitar un llistat dels voluntaris de l’entitat amb el seu nom, cognoms i el seu número de DNI i anar comunicant les actualitzacions
• Edat: fins als 75 anys. A partir d'aquesta edat i fins els 79 anys, amb possibilitat d'ampliar fins els 85 anys, la cobertura serà únicament la de mort per accident.
• Cobertures i capitals d’Accidents
  Mort per accident: 7.500€
  Invalidesa permanent per accident: 15.000€
  Assistència sanitària: 900€
  
  
• Cobertures i capitals de Responsabilitat Civil:
  Límit per sinistre: 1.500.000€
  Límit per anualitat: 3.000.000€
  Límit per víctima: 180.000€
  
  
• Franquícia. Per danys a cultius i vegetacions, la franquícia és de 150,25 €. La franquícia general és de 30,05 € per sinistre.
• Cost de l’assegurança: des de 3,30€ per voluntari i any
• Per ampliar la informació o contractar aquesta assegurança podeu consultar el següent enllaç

Dades actualitzades a 22 de desembre de 2014

És evident que les associacions tenen una personalitat jurídica pròpia diferent de la que puguin tenir els associats o els fundadors, però també ho és que, com a persones jurídiques, necessiten de l’existència de persones físiques que la representin i que actuïn en el seu nom.

La realització d’aquests actes o la seva omissió, quan són necessaris, és l’origen del naixement de les obligacions i en conseqüència també del naixement de les seves possibles responsabilitats legals.

Les associacions, en tant que persones jurídiques, poden ésser titulars de drets i obligacions, sempre i quan aquests siguin compatibles amb llur naturalesa, podent adquirir i posseir béns mobles i immobles, i administrar i alienar béns per qualsevol títol vàlid en dret, d'acord amb el que estableix l'ordenament jurídic.

La problemàtica es planteja a l’hora de determinar i delimitar les seves responsabilitats i en quin moment aquesta responsabilitat afecta l’associació o afecta de manera personal un membre de la junta directiva.

Les juntes directives són òrgans que tenen un caràcter col·legiat. Això vol dir que han d'estar compostes per un mínim de tres persones que han de ser designades en l’acte de constitució de l’entitat o d’acord amb els estatuts.

Aquestes persones que constitueixin la junta directiva han de tenir la condició d’associat i han de tenir capacitat per exercir llurs drets socials.

Dins d’aquest òrgan de caràcter col·legiat, ha d’haver-hi almenys una persona amb el càrrec de president i una altra amb el de secretari. D’altres càrrecs com el del tresorer o el de la vicepresidència són molt habituals a les entitats però no són obligatoris.

Les persones inhabilitades d'acord amb la legislació concursal no poden ésser membres de l'òrgan de govern d’aquelles entitats que duen a terme una activitat econòmica mentre no hagi finit el seu període d'inhabilitació.

Quant a l'adopció dels seus acords, aquests s'adopten per majoria simple dels assistents o representats en la reunió, si bé la llei i els estatuts poden exigir, per a qüestions determinades, un vot favorable més qualificat.

Els membres de la junta directiva que, per raó d'un conflicte d'interessos amb l'associació, no puguin votar un determinat punt de l'ordre del dia no es computen als efectes d'establir la majoria necessària per adoptar l'acord, llevat que aquest tingui per objecte la resolució d'un procediment sancionador, la destitució de la persona afectada com a membre de l’òrgan de govern o l'exercici de l'acció de responsabilitat contra ella.

Els acords de la junta directiva que infringeixin la llei o els estatuts o que lesionin l'interès de l’associació es poden impugnar. Cal dir però, que la ineficàcia dels acords, les decisions o els actes no afecta els drets que terceres persones puguin haver adquirit de bona fe.

Les persones legitimades per impugnar els acords, les decisions i els actes contraris a la llei, són les següents

• Els membres de l'òrgan que els ha adoptat
• Els membres de l'òrgan de govern de la persona jurídica
• Les que hi tinguin un interès legítim

Les persones legitimades per impugnar els acords, les decisions i els actes contraris als estatuts o lesius de l'associació, són les següents:

• Els membres de l'òrgan que els ha adoptat que hagin fet constar en acta llur oposició, estiguessin absents o hagin estat privats il·legítimament del dret de vot.
• Els membres de l'òrgan de govern, respecte als acords adoptats per qualsevol altre òrgan deliberant o executiu de la persona jurídica.
• En les persones jurídiques que tinguin un òrgan deliberant, els membres d'aquest òrgan, respecte als acords adoptats pels òrgans executius. En aquest cas, els estatuts poden establir que la impugnació hagi d'ésser promoguda per un nombre mínim de persones, no superior al 10% del nombre total d'integrants de l'òrgan, o que abans de la impugnació judicial s'hi hagi de pronunciar el mateix òrgan deliberant.

L'acció d'impugnació dels acords, les decisions i els actes contraris a la llei caduca quan han transcorregut sis mesos, i la dels contraris als estatuts o lesius de l'interès de la persona jurídica, quan han transcorregut quaranta dies.

La Comissió Europea sol obrir consultes públiques quan treballa sobre una nova iniciativa política o quan vol revisar una normativa ja en vigor.

Les consultes públiques s’adrecen a la ciutadania, entitats i empreses que poden fer arribar la seva opinió mitjançant els canals que s’estableixin per a la consulta al portal La teva veu a Europa.

La teva veu a Europa és l’espai web dedicat a aquestes consultes públiques que la Comissió Europea empra per recollir les opinions de la ciutadania abans de remetre una proposta al Consell i al Parlament Europeu per debatre-la.

Al mateix web, podem accedir al llistat de consultes obertes i tancades. Si les revisem, veurem sovint els conceptes de Llibre verd i Llibre blanc. El llibre verd és un document que s’empra per reflexionar al voltant d’un determinat tema d’àmbit europeu i iniciar la fase de consulta als grups d’interès. Pot convertir-se en un llibre blanc, que és el document usat per recollir les propostes legislatives en un determinat àmbit.

A Xarxanet podem llegir dues notícies recents sobre consultes públiques europees que partien de la reflexió al voltant d’un llibre verd i que afectaven àmbits d’interès per a les entitats del Tercer Sector.

• Fes sentir la teva veu a Europa: opina sobre els sistemes de pensions europeus.
• La teva veu a Europa: consulta sobre la política de cooperació de la Unió Europea.

Igualment, podem veure el llistat de consultes actualment obertes.

Qualsevol ciutadà de la Unió o resident en qualsevol estat membre pot presentar una petició al Parlament, de forma individual o associat amb altres, sobre un tema que pertanyi a un dels àmbits d’actuació de la Unió i que l’afecti directament.

Igualment, empreses i entitats amb seu social a la Unió poden exercir aquest mateix dret. S’entén per petició una queixa o sol·licitud que pot anar relacionada amb assumptes d’interès públic o privat, referida a temes que siguin competència de la Unió o d’interès per a ella; per exemple, temes que tinguin a veure amb:

• Els drets del ciutadà europeu.
• El medi ambient.
• La protecció del consumidor.
• La lliure circulació de persones, béns i serveis.
• Ocupació i política social.
• Reconeixement de qualificacions professionals.
• Altres problemes relacionats amb l’aplicació de la legislació de la UE.

La Comissió de peticions del Parlament es reuneix habitualment un cop al mes (excepte el mes d’agost) i pot decidir admetre o no a tràmit les peticions. Val a dir que la Comissió de peticions no és cap autoritat judicial i, per tant, no pot dictar sentències ni revocar decisions preses pels tribunals de justícia dels estats membre.

Les peticions es poden enviar per correu postal o bé mitjançant un formulari web específic.

Diverses agències i institucions de la UE organitzen, cada cert temps, debats o enquestes en línea i mantenen perfils oficials a xarxes socials com ara Twitter o Facebook i plataformes d’intercanvi de coneixements.

Per facilitar el seguiment de la informació relacionada amb la Unió, podem seguir els twits dels eurodiputats, grups polítics i comissaris mitjançant Europatweets.

A més, el portal de la Unió Europea proposa un recull de perfils, rss, podcasts i blocs de les seves institucions de cara a promoure la participació i la difusió de la informació relativa a la Unió. Entre d’altres, podem seguir el perfil de Facebook de l’Oficina a Barcelona del Parlament Europeu.

D’altra banda, des de La teva veu a Europa, la Comissió anima també la ciutadania a posar-se en contacte directe amb els seus eurodiputats o representants en el Comitè de les Regions o el Comitè Econòmic i Social.

Finalment, també podem incorporar-nos a comunitats virtuals existents per compartir coneixements i opinions amb altres persones o entitats amb interessos similars als nostres. Una d’elles és Capacity4dev, comunitat creada per l’Oficina de Cooperació EuropeAid per fomentar l’intercanvi de coneixements i pràctiques en temes de cooperació internacional.