Jurídic

Cal destacar com a funcions pròpies del protectorat front les fundacions i les associacions d’utilitat pública, les regulades en el Capítol II del Projecte de Llei. D’una banda apareixen les funcions d’assessorament i suport, les funcions de registre, i les funcions de supervisió i tutela. De l’altra, la funció inspectora.

És al capítol II on s’estableixen les Funcions del Protectorat respecte de les fundacions. En concret, l’article 3 estableix en matèria d’assessorament i suport que el protectorat tindrà les funcions que segueixen:

• Assessorar les fundacions per al compliment de les finalitats fundacionals i els òrgans de govern per al compliment de les seves obligacions
• Assessorar i informar sobre el procediment de constitució d’una fundació i la possibilitat de constituir fons especials
• Donar a conèixer l’existència i les activitats de les fundacions
• Promoure l’activitat fundacional impulsant la participació social o individual
• Promoure al mediació com eina per a la resolució de conflictes

D’altra banda, en l'article 4 s’estableixen les funcions de registre del Protectorat tot i que aquestes funcions seran objecte de desenvolupament reglamentari. Destaquem però, la resolució de les sol·licituds d’inscripció la publicitat dels estatuts, de les seves modificacions i de les composicions dels diferents patronats, anàlisi de la viabilitat econòmica, entre d’altres.

Finalment, l’article 5 regula les diferents accions de supervisió i tutela, que no són altres que aquelles que s’exerceixen amb la voluntat de control del compliment tant de la voluntat fundacional, com del correcte compliment del projecte fundacional i de la deguda destinació dels recursos econòmics que puguin obtenir les fundacions i associacions d’utilitat pública.

Són entitats vinculades qualsevol entitat regulada pel Llibre tercer del codi civil de Catalunya, que es trobi en alguna de les circumstàncies següents:

• Que les persones que formin part dels respectius òrgans de govern siguin les mateixes en més del 50%
• Quan les operacions amb transcendència econòmica entre aquestes entitats superi el 20% del total de despeses de l’exercici econòmic de qualsevol d’elles.
• Quan l’immobilitzat d’una de les entitats provingui o hagi estat finançat en més d’un 30% per una altra entitat.

En tot cas, són les persones que formen part dels òrgans de govern les encarregades de comunicar aquesta vinculació al protectorat i ho han de fer en el termini d’un mes des de que es produeix l’acumulació de càrrecs.

Una de les conseqüències més importants per a les entitat vinculades a fundacions i associacions d’utilitat pública és que aquestes entitats vinculades hauran de presentar els seus propis comptes juntament amb els de les fundacions o associacions públiques amb les quals existeixi la vinculació.

Cal doncs, que cada entitat tingui en els seus Estatuts uns mínims pel que fa a la regulació d’un règim disciplinari, sens perjudici que quan l’associació ho consideri necessari, es pugui desenvolupar aquesta qüestió en un Reglament de Règim Intern. Per tant és feina de l’associació dur a terme a priori la regulació disciplinaria, establint una graduació de la gravetat de les faltes i de les sancions que correspongui imposar.

De tota manera i per tenir un exemple de referència, ens podem fixar en el model estàndard d’estatuts que proporciona el Departament de Justícia.

Aquest model, en la part final té un capítol dedicat al règim disciplinari i parteix del fet que és l’òrgan de govern el que sanciona les infraccions comeses pels socis que incompleixen les seves obligacions.

D’entrada ens aclareix que el procediment sancionador es pot iniciar per part de la junta (d’ofici) o bé com a conseqüència d’una denúncia o comunicació. En el termini de 10 dies, la Junta Directiva nomena un instructor, que tramita l’expedient sancionador i proposa la resolució en el termini de 15 dies, amb audiència prèvia del presumpte infractor. La resolució final, que ha de ser motivada i aprovada per dues terceres parts dels membres de la Junta Directiva, l’adopta aquest òrgan de govern també dins d’un període de 15 dies.

Finalment determina que contra les sancions per faltes greus i molt greus acordades per la Junta Directiva, les persones interessades hi poden recórrer, si el reglament intern estableix el procediment per fer-ho, davant la primera assemblea general que tingui lloc.

En qualsevol cas, tornem a remarcar el fet que les fases i terminis que contenen aquests models, són orientatius i l’associació les pot crear lliurement i desenvolupar mitjançant un reglament intern.

Si esdevenir membre d’una associació és la creació voluntària d’un vincle jurídic privat entre un soci i l’associació, sembla lògic que les dues parts pugin trencar aquest vincle civil, també de forma lliure. Ara bé, cal dir que les dues parts no poden decidir la separació de la mateixa manera, ja que el soci ho podrà fer de forma unilateral i sense la necessitat jurídica que existeixi una justa causa, que motivi aquesta decisió.

En canvi, en el cas que la decisió sigui presa per l’associació, aquí si que serà necessari unes certes garanties, com l’existència d’unes causes tipificades, un procediment disciplinari previ i una decisió motivada que compti amb un reforçat consens social, ja que estem parlant que la persona jurídica, ha decidit expulsar a un dels seus membres.

Per tant el primer que podem constatar, és que en l’expedient de separació, que té per objecte declarar exclòs de l’associació a un membre, tant si es produeix voluntàriament o per motiu de l’aplicació de sanció, aquesta decisió s’haurà de materialitzar formalment d’alguna manera i fer-se d’acord amb les previsions contingudes en les normes internes de l’entitat i no oposar-se a la legislació vigent.

La separació de l’associació d’un soci, ja sigui amb caràcter voluntari, o com a conseqüència de sanció, haurà d’anotar-se en el llibre de socis. Al mateix temps, en el moment de comunicar a un soci la seva separació de l’entitat per la raó que sigui, se li requerirà perquè compleixi amb les obligacions que restin pendents amb l’associació, i si s’escau també, se li demanarà que torni les credencials o el carnet que se li va donar, advertint que no podrà fer-ne ús.

Aquesta mesura només s’haurà de prendre quan o bé l’actuació del soci és constitutiva d’una falta molt greu, o bé perquè es produeix una reiteració intolerable de faltes greus i fins i tot lleus.

Aquesta reiteració pot consistir, per exemple, en no atendre a les obligacions econòmiques periòdiques imprescindibles perquè es produeixi un funcionament normal de l’associació (com no pagar les quotes corresponents sense al·legar cap tipus de justificació...etc).

Generalment és una situació que es dóna quan el soci en qüestió, ha comès una falta molt greu de les que estan determinades en els estatuts o en el reglament de règim intern que les que fan indignes de seguir pertanyent a l’entitat, o bé quan a parer dels membres dels òrgans de govern, el soci ha actuat, o bé actua, amb manifesta mala fe, obstaculitzant conscientment el bon funcionament de l’associació.

En principi quan un soci no comparteix la visió del projecte i del que ha de ser l’entitat, que tenen la majoria dels socis, aquestes diferències s’han de poder debatre en assemblea i en aquest sentit l’associació ha de ser capaç d’integrar la dissidència i convertir-la en un valor per el creixement.

A mode d’exemple, podem diferenciar les següents fases en l’expedient de separació forçosa:

1. Ordre d’iniciació per part de la presidència. En aquest cas, el president ordena l’inici de les actuacions, començant amb una informació sobre els presumptes fets sancionables. Posteriorment caldrà valorar si aquests són prou greus, com per justificar la separació d’un soci:

- Si es troben indicis, es prosseguirà l’expedient sancionador previst en les normes internes de l’associació.

- Quan els fets no siguin suficientment greus, la presidència ordenarà arxivar les actuacions.

2. Acord de la junta directiva. Un cop realitzades les informacions que corresponguin, el president presentarà les actuacions a la junta directiva, perquè aquesta decideixi si existeixen motius suficients per que es dugui a terme plec de càrrecs a l’inculpat.

Si n’hi haguessin, la Junta Directiva nomenarà un instructor, que tramitarà l’expedient sancionador consistent en la comprovació dels fets.

Acord de la Presidència:

“Vist el resultat de la informació practicada per la Secretària de l’Associació, relacionada amb la conducta del soci Sr.___________, aquesta Presidència arriba a l’acord (que s’iniciï expedient de separació) / (que s’arxivin les actuacions), previst en l’article_____dels Estatuts.

Lloc, data i signatura del president."

3. Plec de càrrecs a l’inculpat. Si la junta directiva creu oportú prosseguir l’expedient de separació, el secretari, sota les instruccions de la junta, li donarà un plec de càrrecs a l’interessa’t en el que, de forma clara i concisa, se li manifesten els fets que se li imputen.

4. Escrit de descàrrec de l’interessat. Un cop hagi rebut aquest escrit, l’inculpat al·legarà el que estimi oportú per a defensar el seu dret, dirigint l’escrit a la junta directiva.

5. Acord de la junta directiva. Practicades les comprovacions oportunes, si les proposa l’inculpat, la junta directiva acordarà el que procedeixi, decidint la separació del soci o no.

L’acord es notificarà a l’interessa’t, manifestant-li que contra el mateix pot fer un escrit de reclamació davant l’assemblea general. Mentrestant, la Presidència podrà acordar que a l’inculpat li siguin suspesos els seus drets com a soci i, si formés part de la Junta Directiva s’haurà de decretar la suspensió en l’exercici del càrrec.

6. Recurs davant de l’assemblea general. És l’escrit del soci que ha estat separat de l’associació a través del qual posa en coneixement de l’assemblea general l’acord de la junta directiva, a fi efecte que es torni a examinar. Amb aquest objectiu, prèviament, l’escrit de reclamació ha de dirigir-se al president de la junta directiva, amb l’objectiu que sigui tractat com un punt de l’ordre del dia de la propera assemblea.

7. Acord de l’assemblea general. Reunida l’assemblea general, el president de l’associació exposa el contingut de l’acord pres per la junta directiva de la separació del soci, i proposa a l’assemblea que s’adopti l’acord oportú.

En aquest registre es poden inscriure totes les entitats definides com a Organitzacions No Governamental pel Desenvolupament (ONGD) que tinguin seu social o delegació permanent a Catalunya.

Per tenir la consideració d’ONGD cal tenir unes determinades finalitats que descriu l’article 4 de la llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament de la següent manera:

a) L’eradicació de la pobresa i, en especial, la facilitació de l’accés efectiu a tots els béns i els serveis necessaris per a la satisfacció de les necessitats humanes bàsiques.

b) El reconeixement i la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals individuals i col·lectius reconeguts internacionalment.

c) L’impuls d’un desenvolupament humà sostenible integrador de les seves dimensions democràtica, econòmica, social i mediambiental.

d) L’impuls de la igualtat d’oportunitats entre sexes en l’accés efectiu als recursos, als serveis, a l’educació i a la formació i, en especial, la potenciació de la plenitud dels drets humans i les llibertats fonamentals de les dones i dels infants.

e) La defensa i la promoció de les identitats culturals dels pobles, inclosos el patrimoni lingüístic universal i el respecte a la pluralitat cultural.

f) La promoció de l’educació i la formació, especialment en els nivells bàsics i professionals, a fi d’afavorir la ciutadania, el bon govern, el desenvolupament de les capacitats productives i la instrucció de la població en general en qüestions relacionades amb la salut reproductiva.

g) El foment del treball i de la capacitat emprenedora i l’accés al coneixement científic, tecnològic i de gestió, com a motors del desenvolupament econòmic i social, i en especial la promoció de les empreses petites en els països en desenvolupament.

h) La contribució a eradicar les tensions i els conflictes socials i les seves causes, i també la promoció de la cultura de la pau i el diàleg intercultural i interreligiós.

i) La contribució a prevenir i solucionar les situacions d’emergència.

j) El suport als processos de democratització, assegurant el reforçament de les institucions i les capacitats d’acció col·lectiva necessàries per al bon govern i la durabilitat del desenvolupament humà.

k) El suport a una participació equitativa de tots els països en el comerç internacional i el desenvolupament d’instruments i de condicions que afavoreixin amb justícia el comerç dels països amb economies estructuralment més febles.

Cal tenir en compte la importància de l’àmbit d’actuació geogràfica de les ONGD: en aquest sentit són prioritaris els països i els pobles de la Mediterrània, especialment els del Magreb, els de l’Amèrica Llatina, els de l’Àfrica subsahariana i els altres amb els quals Catalunya ha tingut o té estretes relacions de caràcter històric, social, econòmic, cultural i migratori.

Els avantatges de la inscripció són:

a) És requisit indispensable per rebre ajuts i subvencions de la Generalitat, tal i com preveu el Decret 109/2003.

b) L’entitat degudament inscrita pot beneficiar-se d’incentius fiscals descrits en l’article 35 de la Llei de cooperació internacional per al desenvolupament (Llei 23/1998, BOE número 162, de 8.07.1998).

c) Simplificació dels requeriments d'informació per part de l’Administració pública.

Actualment, la documentació requerida per tramitar la inscripció és la següent:

- Formulari normalitzat de sol·licitud d’inscripció, degudament emplenat.

- Relació de les subvencions rebudes durant els darrers cinc anys per part de les Administracions públiques.

- Document que acrediti que no ha recaigut sanció administrativa ferma sobre l’entitat sol·licitant.

- Document, si escau, que acrediti la inscripció en els diferents registres d’ONG i ONGD (Departament de Justícia, AECID, Ministeri de l'Interior).

- Estatuts de l’entitat.

- Documentació acreditativa del nom i cognoms de les persones promotores o fundadores, si són persones físiques, i de la raó social, si són persones jurídiques, i, en tots dos casos, de la nacionalitat i del domicili.

- Documentació acreditativa de la data d'aprovació dels estatuts.

- Documentació acreditativa de la identificació de les persones que integren l'òrgan de govern de l’entitat.

- Memòria d'activitats de l’entitat que contingui la descripció dels projectes que realitza.

- Document notarial que autoritza l’escriptura constitutiva.

- Acta fundacional de l’entitat.

- Document informatiu del patrimoni i de les fonts de finançament de l’entitat.

En aquest Registre són susceptibles d’inscripció aquelles entitats i associacions de caràcter voluntari sense ànim de lucre que desenvolupen activitats de tota mena en l'àmbit de l'ecologia i, en general, en relació amb la protecció i millora del medi ambient.

El procediment a través del qual aquestes entitats poden rebre informació i participar en la preparació dels plans i programes que elabori el Departament de Medi Ambient i Habitatge està regulat al Decret 401/2004, de 5 d’octubre.

L’avantatge més significatiu per a les entitats inscrites al Registre radica en la possibilitat que tenen les persones que hagin fet algun donatiu de deduir-se’l en l’IRPF.

D’altra banda, les entitats inscrites al Registre resten obligades a presentar anualment a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat una memòria d'activitats.

Les entitats interessades a inscriure’s en el Registre d’Entitats de Medi Ambient i Sostenibilitat han de presentar la següent documentació:

1. Sol·licitud d’inscripció adreçada a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat on s’incloguin les següents dades:

- Nom de l’entitat.

- NIF.

- Dades de la persona que en sigui representant legal.

- Domicili.

- Data de constitució i d’inscripció en el registre administratiu que correspongui.

- Dades, telèfon i adreça de correu electrònic de la persona o unitat a través de la qual ha d'establir la comunicació amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge.

- Àmbit sectorial o territorial on desenvolupa preferentment les seves activitats.

- Altres dades voluntàries que l’entitat consideri d'interès.

2. Documentació annexa:

a) Estatuts de l'entitat o organització degudament inscrits als registres administratius corresponents. No s'ha de presentar aquest document en cas que l'entitat o organització estigui inscrita en un registre administratiu de la Generalitat de Catalunya, i s'hi hagin comunicat les modificacions d'estatuts, si s’escau.

b) Acord de l'òrgan rector de l’entitat que aprovi la sol·licitud d’inscripció al Registre.

c) Documentació acreditativa de la representació de la persona que presenta la sol·licitud en nom de l’entitat.

d) Memòria de les actuacions realitzades per l’entitat en l’àmbit del medi ambient i de la sostenibilitat ambiental en el darrer exercici.

e) Dades de la persona o unitat i telèfon i adreça electrònica designada per l’entitat en les seves relacions amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge.

La dissolució d’una associació obre el període de liquidació, fins a la fi de la qual l’associació conserva la seva personalitat jurídica. Cal destacar que durant tot el procés de liquidació l’entitat s’ha d’identificar en les seves relacions de tràfic com a “entitat en liquidació”.

Només a la fi del procediment de liquidació l’associació deixa de tenir personalitat jurídica. És en aquest moment en què es suspèn la publicitat registral de la mateixa.

L’entitat es pot liquidar:

• per mitjà de la realització de béns o,
• per la cessió global d’actius i passius.

La liquidació s’ha de portar a terme en el termini fixat per la llei o per l’acord de dissolució, però la seva durada màxima serà de tres anys, excepte causa justificada de força major.

Un cop passat aquest termini qualsevol membre de l’entitat o de l’òrgan de govern, pot demanar davant l’autoritat judicial que separi del càrrec els liquidadors i en nomeni uns altres -es pot presentar una proposta de nomenaments.

Òrgans de liquidació

Les funcions de liquidació poden ser assumides pel mateix òrgan de govern, llevat els casos següents:

• Que s’estableixi en estatuts que s’encarregarà un altre òrgan de liquidació.
• Si l’òrgan deliberant acorda designar altres persones com a liquidadors.
• Si la dissolució s’acorda per resolució judicial que designa els liquidadors.
• Si la dissolució s’acorda en procediment concursal caldrà respectar la normativa específica. Cal aclarir que el terme concurs substitueix als denominats procediments de fallida i suspensió de pagaments.

S’apliquen a l’òrgan de govern o als liquidadors les normes generals aplicables a aquest òrgan excepte que els estatuts o l’acord de dissolució estableixin altres regles.

Funcions

L’òrgan de liquidació, abans d’iniciar les operacions de liquidació, ha de subscriure juntament amb l’òrgan de govern -si la liquidació no correspon a aquest- una acta de l’estat en què es troba l’associació en el moment en què s’assumeixen les facultats de liquidació. Comprendrà un inventari i un balanç referits al dia de començament de la liquidació.

L’òrgan de liquidació cal que executi l’acord de liquidació. No obstant, la llei estableix un llistat de tasques mínimes, com són:

• Vetllar per la integritat del patrimoni de l’entitat, administrar-lo durant el període de liquidació i portar i custodiar els llibres de l’entitat.
• Concloure les operacions pendents i fer les que calguin per a la liquidació, incloent-hi les de realització de béns.
• Reclamar i percebre els crèdits pendents de l’entitat i pagar-ne els deutes.
• Formular els comptes anuals, si la liquidació es perllonga més d’un any, i els comptes finals de liquidació. Cal presentar-los a l’òrgan deliberant de l’entitat –o al que correspongui d’acord amb la llei- perquè, si escau, els aprovi.
• Adjudicar o destinar el patrimoni romanent a les persones o finalitats que estableixin els estatuts o la llei.
• Sol·licitar la cancel·lació dels assentaments en el registre corresponent i conservar els llibres i la documentació de l’entitat durant el termini legalment establert.

L’article 324-6 de la llei estableix que els béns sobrants s’han d’adjudicar a les entitats públiques o privades sense ànim de lucre o destinar a les finalitats que estableixen els estatuts. En cap cas no es poden adjudicar als associats o a altres persones físiques determinades, ni a entitats amb ànim de lucre.

Quan les disposicions estatutàries respecte als béns sobrants no es poden complir, caldrà que es destinin a altres entitats sense ànim de lucre que tinguin finalitats anàlogues a les de l’associació dissolta, amb preferència de les que tenen domicili en el mateix municipi i, si no n’hi ha, a les de la mateixa comarca.

Quan es tracti d’una associació declarada d’utilitat pública acollida als beneficis fiscals de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense afany de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge cal que el destinatari també sigui una entitat acollida a aquesta mateixa normativa, per tal de conservar els beneficis que s’han obtingut per aplicació de la mencionada llei.

L’últim tràmit que queda arribat a aquest punt és comunicar la dissolució de l’associació al Registre d’ Entitats a efectes de publicitat.

Cal aportar la següent documentació:

• Sol·licitud, que està exempta de pagament de taxes.
• Certificat on consti els acords de l'assemblea general relatius a:
  1. la dissolució de l'associació,
  2. la destinació del patrimoni.

Cal no oblidar que una vegada ens vingui la resolució del registre conforme s’ha procedit a inscriure la dissolució de l’associació, cal donar de baixa el NIF a hisenda mitjançant un model 036 i comunicar la dissolució a la resta de registres i organismes en els quals l’entitat pot estar inscrita.

Existeixen dos tipus d’escissió la total i la parcial, la diferència entre elles consisteix en el fet que a la total cal el traspàs en bloc de cadascuna de les parts a altres persones jurídiques. A la parcial és suficient amb el traspàs d’alguna de les parts a una o més persones jurídiques beneficiaries amb el manteniment de la persona jurídica escindida.

Per tal de dur a terme l’escissió, l’òrgan de govern de l’entitat que es vol escindir ha de redactar el projecte d’escissió, que contindrà com a mínim dades de les entitats participants, text íntegre dels estatuts i la designació dels elements del actiu i el passiu que s’han de transmetre. A més caldrà acompanyar-ho d’un balanç i d’un informe de l’òrgan de govern. En aquest cas, també cal que l’acord l’adopti l’òrgan de govern de l’entitat que es vol escindir i si és necessari també de l’entitat absorbent. És necessari la publicació de l’escissió i els creditors de les entitats que fan aquesta operació poden fer constar la seva oposició.

Cas de entitats amb règim simplificat, no serà necessari ni el projecte d’escissió, ni el balanç, ni l’acord de l’òrgan de govern. Per les que estiguin obligades, destacar que en el cas de les associacions, l’acord d’escissió ha de ser adoptat per l’assemblea general de l’associació que s’escindeix i, en el cas de les fundacions, l’acord ha d’esser motivat, adoptat per el patronat i aprovat pel protectorat, s’ha de formalitzar en escriptura pública i s’ha d’inscriure en el Registre de Fundacions.

L’article 324-4 de la llei preveu les següents causes de dissolució:

• Acord de l’assemblea general.
• Finiment del termini que estableixen els estatuts, llevat que l’assemblea general n’acordi la pròrroga.
• Compliment de la finalitat per a la qual es va constituir l’associació o impossibilitat d’assolir-la, llevat que l’assemblea general n’acordi la modificació.
• Baixa dels associats, si es redueixen a menys de tres.
• Il·licitud civil o penal de les activitats o les finalitats de l’associació, declarada per sentència ferma.
• Obertura de la fase de liquidació en el concurs.
• Les altres que estableixin la llei o els estatuts.

La junta directiva de l’associació té el deure de convocar l’assemblea general quan conegui que s’ha produït una causa de dissolució. Qualsevol associat li pot sol·licitar que ho faci si estima fonamentadament que s’ha produït una d’aquestes causes.

Si l’assemblea no és convocada, no es reuneix o no adopta cap acord que remogui la causa de dissolució, qualsevol persona interessada pot sol·licitar a l’autoritat judicial que dissolgui l’associació.

Destinació dels béns sobrants

Una vegada dissolta l’entitat els béns sobrants s’han d’adjudicar a les entitats o destinar a les finalitats que estableixin els estatuts. En cap cas no es poden adjudicar als associats o a altres persones físiques determinades, ni a entitats amb ànim de lucre.

Si les disposicions estatutàries sobre llur destinació no es poden complir, els béns sobrants s’han d’adjudicar a altres entitats sense afany de lucre que tinguin finalitats anàlogues a les de l’associació dissolta, amb preferència per les que tinguin el domicili en el mateix municipi o, si no n’hi ha, per les que el tinguin a la mateixa comarca.

Més informació sobre aquest tràmit en el següent enllaç

Des del Servei laboral de Suport Associatiu s'ha preparat aquest quadre comparatiu intentant que resulti una eina útil per a la gestió del dia a dia d'aquelles entitats no lucratives que disposen de personal contractat.

El quadre està estructurat en tres blocs informatius:

• Principals canvis que ha introduït la reforma laboral
• Resum de la normativa anterior
• Com afecten aquests canvis a les nostres entitats

A l'hora de fer la comparativa, el quadre s'ha ordenat en cinc grans grups:

• Contractes temporals
• Extincions i reduccions
• Contractes indefinits
• Flexibilitat interna
• Contractes formatius

El quadre resum es pot descarregar en el següent enllaç