Els grups d’interès (o lobbies) són aquells grups que realitzen activitats amb l’objectiu d’influir sobre la formulació de les polítiques i en la presa de decisions de les institucions europees.

Com a exercici de transparència, la Comissió Europea i el Parlament Europeu mantenen registres amb informació sobre els grups d’interès que volen influir sobre les polítiques europees. La inscripció d’aquests grups als registres permet alhora que els ciutadans i les entitats puguin consultar-los i posar-s’hi en contacte, si s’escau.

Malgrat que està previst unificar en un sol registre els grups d’interès, de moment coexisteixen el registre de la Comissió i el del Parlament. Mentre aquesta unificació no sigui efectiva, s’ha creat un web conjunt que enllaça amb tots dos registres.

Pel que fa a la Comissió, podem accedir al registre per fer la inscripció -que és voluntària i gratuïta- o consultar les organitzacions inscrites des del web dedicat als Grups d’Interès. A l’hora d’inscriure’s, els grups d’interès accepten complir les condicions del Codi de conducta.

Per a més informació, la Comissió posa a l’abast del públic un document amb les preguntes més freqüents sobre el registre.

D’altra banda, aquelles persones que representin grups d’interès i que vulguin accedir als edificis del Parlament Europeu de forma assídua, han de sol·licitar una acreditació i subscriure, igualment, el codi de conducta.

Una de les formes de participació que podem endegar és posar-nos en contacte amb algun d’aquests representants d’interessos mitjançant les dades aportades al registre.

En l’àmbit del Tercer Sector, un exemple de grup d’interès és el Lobby Europeu de Dones, que des de fa 15 anys agrupa entitats dedicades a la igualtat de gènere i defensa dels drets de les dones.

El Tractat de Lisboa preveu la iniciativa ciutadana europea com una forma de participació pública en l’elaboració de polítiques de la Unió, entenent que un milió de ciutadans d’un “nombre significatiu d’estats membre” podrien adreçar-se a la Comissió per tal de plantejar una iniciativa legislativa que els interessi dins dels àmbits de competència de la UE.

No obstant això, el reglament que ha de regular la iniciativa ciutadana europea està encara en debat al si de la Unió Europea.

Entre l’11 de novembre de 2009 i el 31 de gener de 2010, la Comissió va recollir les opinions dels ciutadans mitjançant consulta pública al voltant del Llibre verd sobre una iniciativa ciudadana europea.

Després de la consulta, el 31 de març de 2010, la Comissió va adoptar una proposta de Reglament regulador de la iniciativa ciutadana.

El passat 30 de novembre, els eurodiputats de la Comissió d’Assumptes Constitucionals van aprovar un projecte d’informe sobre la iniciativa ciutadana europea en què es busquen mecanismes per fer-la més fàcil d’usar per part dels ciutadans.

Entre d’altres, el projecte proposa que la iniciativa provingui d’un mínim de 6 estats de la Unió i que el termini per a la recollida de signatures sigui de 12 mesos. Alhora, també es mostra partidari de no haver de presentar un carnet d’identitat per tal d’adherir-se a una iniciativa.

L’objectiu del projecte és proposar mecanismes que simplifiquin el futur procés de presentació d’iniciatives. En aquest sentit, Avazz - comunitat global de mobilització online- ha posat en marxa una campanya de recolzament a la Iniciativa Ciutadana per evitar que s’imposin requisits massa rigorosos que la converteixin un mecanisme inaccessible i poc eficaç.

En tot cas, la Comissió d'Assumptes Constitucionals votarà el text acordat el dilluns 13 de desembre, i el vot en el ple tindrà lloc dimecres. Un cop aprovat, els Estats tindran un any per adaptar la seva legislació a la nova norma. Per tant, la iniciativa ciutadana hauria d'entrar en funcionament a finals de 2011.