joves

Estudi sociològic quantitatiu i qualitatiu, que té com a objectiu principal esbrinar com afecta el fenomen de la violència al col·lectiu de joves de la societat catalana. Es planteja què entenem pel fenomen de violència i quins tipus de violències es donen. Tot seguit, s'analitza les violències que afecten les persones joves, tant com a practicants de les diferents violències detectades, com també com a víctimes d’aquestes violències.

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya publica aquesta Guia, on posa a l’abast de les entitats del Tercer Sector Social, les orientacions bàsiques que els han de permetre participar amb èxit en un projecte de servei a la comunitat. L'objectiu d'aquesta publicació és el de contribuir a incrementar la participació de les entitats socials en aquest tipus de projectes, i esdevenir així un agent més actiu i compromès en l’educació en valors solidaris i comunitaris dels adolescents i joves.

Aquesta publicació recull i sintetitza el marc teòric i un model d’intervenció local en l’àmbit de les violències que afecten les persones joves, amb la pretensió de visualitzar un exemple de bona pràctica per als i les professionals que vulguin intervenir en la prevenció de les violències d’àmbit local: generar un model de treball integral extrapolable a les diferents realitats locals.

ECAS, la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social, presenta el darrer informe d'Indicadors Socials a Catalunya (INSOCAT), dedicat al col·lectiu dels Joves. El monogràfic es divideix en 5 grans seccions: l'educació, el món laboral, l'habitatge, la salut i la cohesió social.

El departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, a partir de l'experiència recollida en el disseny del protocol de qualitat InserQual i de la metodologia de desenvolupament de competències especialitzada en joves InserJove, ha elaborat aquest diccionari que recull 10 competències que es consideren clau i transversals en l’itinerari cap a la inserció laboral.

El Pla Nacional de la Joventut de Catalunya (PNJCat) és el resultat d'un treball col·lectiu de debat i reflexió entre agents socials, institucionals i polítics. Un instrument de consens, al voltant del qual s'articula l'estructura de les polítiques de joventut per als propers deu anys (2010-2020).

L’associació Minyons Escoltes i Guies de Catalunya publica aquest manual, amb l'objectiu d'oferir a caps i educadors una eina que els apropi a la pedagogia del servei, des de la reflexió teòrica i l'experiència pràctica.

Jordi Feu tanca amb aquest llibre una qüestió oberta en la proposta pedagògica de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Un treball de reflexió participatiu, que completa la revisió dels mètodes educatius recollida per a la resta de branques de l’escoltisme i el guiatge en el llibre "Codi obert. Programari lliure per a caps", editat el febrer del 2008.

L'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat de Barcelona, elabora aquest estudi com a eina per a conèixer les percepcions, les actituds i els comportaments de la joventut catalana en relació amb la participació, amb la finalitat de ser útil a l'hora de planificar les polítiques de joventut arreu del territori català. Combinant la metodologia quantitativa i qualitativa, l'estudi dedica una gran part a analitzar la participació dels joves en diferents sectors de l’associacionisme.

L'Observatori del Tercer Sector (OTS) i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) han elaborat aquest estudi quantitatiu amb l'objectiu de sistematitzar el conjunt de dades relatives al moviment associatiu juvenil de Catalunya. Es fa una aproximació a la situació actual de les entitats juvenils catalanes, mitjançant l'elaboració d'un mapa de l'associacionisme juvenil al territori.