infància

La Fundació Pere Tarrés ha elaborat un informe amb la participació dels equips de coordinadors i monitors de les colònies i casals, en el qual fa un balanç dels principals encerts i dificultats en la gestió de la campanya d'estiu durant la crisi sanitària de la covid-19.

L'aprenentatge de vida que defineix el lleure ha quedat totalment alterat amb l’arribada d'aquest virus. Però malgrat la complexitat de la conjuntura, la Fundació Pere Tarrés ha prioritzat, en tot moment, continuar amb les activitats d’estiu amb l’objectiu de propiciar una experiència educativa, inclusiva i de reconnexió i socialització per als infants, adolescents i joves després d’un confinament llarg.

El lleure era més necessari que mai i amb un esforç col·lectiu per poder organitzar les activitats ha estat possible. La coordinació entre els agents implicats, doncs, ha estat clau per poder preservar i cuidar el lleure com un dret per als infants i les seves famílies.

El suïcidi, la infelicitat, l'obesitat i la manca d'habilitats socials i acadèmiques s'han convertit en característiques comuns de la infància als països d'ingressos alts, segons el darrer Report Card de l'Oficina de Investigaciones de UNICEF - Innocenti.

Recomanacions que volen ser una guia per fomentar un tractament mediàtic que respecti l’interès superior dels infants i adolescents, en especial el dels més vulnerables, amb l’objectiu que cap acció comunicativa pugui contravenir els seus drets universals.

Informe estructurat en tres parts que analitza el benestar infantil a 29 de les economies més avançades del món, així com la satisfacció que tenen els infants amb la seva vida. I finalment, examina el progrés de cada país en èxits educatius, taxes d'embarassos en adolescents, nivells d'obesitat infantil, abús escolar i consum de tabac, alcohol i drogues.

Les taxes de pobresa infantil a Espanya són molt superiors a les de la població general. El percentatge de menors que viuen en habitatges en males condicions d’habitabilitat és més baix a Espanya que a dos terços dels països de la UE. El percentatge de menors que pateixen endarreriments en l’assistència sanitària quan la necessiten també és més baix que la mitjana de la UE.

És i serà complicat tenir dades i saber exactament quants infants han patit maltractament durant el confinament provocat pel coronavirus. No obstant això, des del primer minut en què s’ha oficialitzat el confinament, milers d’infants, adolescents i dones han estat preses pel pànic d’haver de conviure 24 hores, els set dies de la setmana amb el seu agressor. Una altra conseqüència oculta de la crisi sanitària provocada per la Covid-19.

L’estudi aborda l’assetjament escolar per orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, un fenomen complex que representa el principal motiu d’insult, burla o rebuig als centres educatius.

El 15% de les llars amb infants de la ciutat no poden mantenir una temperatura adequada a l’hivern i aquest percentatge augmenta al 35% a districtes com Nou Barris. Les conclusions de l'informe indiquen també els efectes en la salut física i mental, el rendiment educatiu o la seguretat.

En aquesta publicació trobareu recomanacions i normatives facilitades per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, que us seran d’utilitat a l’hora d’organitzar activitats d’associacionisme educatiu amb menors de 18 anys.

En un moment en el que 1 de cada 3 infants no rep la nutrició que necessita per a créixer bé, aquest informe examina la situació de la malnutrició infantil a l'actualitat.