La modificació permet que es mantinguin aquestes trobades en les associacions i fundacions, tot i que no ho estableixin els estatuts. És una mesura per fer front a les seves obligacions legals amb motiu de la pandèmia.
És possible que aquestes organitzacions, per diferents motius, puguin arribar a un punt en el qual hagin de finalitzar la seva activitat. Per fer-ho cal seguir els requisits que marquen els seus estatuts i la resta de la normativa aplicable.
Els canvis que duen a terme les organitzacions en aquestes qüestions s'han de notificar al Registre.
Al llarg de l’últim any i mig, les entitats han hagut de canviar la seva forma de treballar, i moltes han optat per celebrar les assemblees per via telemàtica. Per continuar-ho fent més enllà del 2021, hauran d'aplicar els següents canvis.
El 2019, cinc entitats van fixar-se l’objectiu d’acompanyar les entitats en la tasca de repensar les seves necessitats en aquest àmbit.
La redacció d'aquest document pot ser una gran oportunitat per incloure temes que no es troben als estatuts de l’entitat i per identificar les dinàmiques d’exclusió i desigualtat que s’hi donen.
És molt important que, igual que la resta d'organitzacions, disposin d’aquesta identificació per relacionar-se amb l’administració pública i poder dur a terme tots aquells tràmits que puguin necessitar.
La Generalitat ha actualitzat el document, que ara inclou les precisions incorporades pel Decret 8/2021, de 9 de febrer.
La Fundación Aequitas i la Fundació la Caixa han creat un document amb més de 100 preguntes sobre els drets de les persones més vulnerables.
Aquesta forma de relació laboral és possible en feines puntuals que donen flexibilitat al treballador/a autònom/a.
En aquest recurs es desgranen les claus per poder modificar l’estructura jurídica d’una entitat i qüestions importants a tenir en compte.
Aquesta publicació està orientada a resoldre els dubtes més freqüents a l’hora d’escriure l’eina bàsica de tota entitat: per a què serveix? Què ha d’incloure? S’ha de seguir un model establert?
La Llei Orgànica de Llibertat Religiosa reconeix el dret de les esglésies, confessions i comunitats eclesiàstiques a establir-se com a persones jurídiques amb plena autonomia organitzativa.
L’ordenament jurídic garanteix el dret fonamental de llibertat de creença i culte. La normativa també inclou, entre altres, el dret de les esglésies, confessions i comunitats confessionals a constituir-se com a persones jurídiques.
Les entitats han de seguir una sèrie d'obligacions en aquest àmbit, alhora, cada persona també té certs drets.
El febrer de 2021, l’Agència Catalana de Protecció de Dades va presentar un decàleg que pretén solucionar alguns dels principals dubtes que pot plantejar la normativa sobre aquest tema.
