Les entitats religioses i les seves tipologies

Suport Tercer Sector - Jurídic
Les entitats religioses es poden constituir de diverses maneres segons la legislació vigent a l’Estat espanyol. Font: Freepik.
Les entitats religioses es poden constituir de diverses maneres segons la legislació vigent a l’Estat espanyol. Font: Freepik.
L’Estat garanteix el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte. Font: Freepik.
L’Estat garanteix el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte. Font: Freepik.

Les entitats religioses i les seves tipologies

Suport Tercer Sector - Jurídic
Resum: 

L’Estat garanteix el dret fonamental de llibertat de creença i culte. La normativa també inclou, entre altres, el dret de les esglésies, confessions i comunitats confessionals a constituir-se com a persones jurídiques.

L’Estat garanteix el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte, reconeguda a la Constitució espanyola de 1978, així com a la Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de Llibertat Religiosa, la qual també recull expressament que les diferents creences religioses “no constitueixen un motiu de desigualtat o discriminació davant la llei”.

Per aquest motiu, a la pròpia Llei Orgànica es reconeix la possibilitat que les esglésies, confessions i comunitats religioses gaudeixin de personalitat jurídica prèvia inscripció al Registre d’entitats religioses.

En el Registre d’entitats religioses es poden inscriure aquests tipus d’entitats:

Esglésies, confessions i comunitats religioses

Un dels àmbits en el qual es manifesta la diversitat cultural i social és en el fet religiós. La Constitució espanyola estableix que Espanya és un Estat aconfessional, és a dir, que està desvinculat d’una religió determinada i manté relacions de cooperació amb les diferents confessions religioses.

Entre les finalitats principals d’una església, confessió o comunitat religiosa es troba la divulgació, el foment, la pràctica i la celebració d’actes de culte d’algun tipus de tradició o creença religiosa. D’acord amb el que estableix la normativa, existeixen confessions amb les quals l’Estat manté pactes o acords de cooperació aprovats per les Corts Generals, que són els següents:

Per gaudir de personalitat jurídica, les esglésies, confessions i comunitats religioses s’han d’inscriure al Registre d’entitats religioses, adscrit a la Secretaria General de Llibertat religiosa del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica del Govern d’Espanya.

Les que tenen conveni o acord de cooperació amb l’Estat espanyol s’inclouen a la secció especial del Registre i, la resta, s’inscriuen a la secció general.

Les esglésies, confessions i comunitats religioses inscrites tenen plena autonomia i poden establir les seves pròpies normes d’organització, règim intern i règim del seu personal. En aquestes normes, hi poden incloure clàusules de salvaguarda de la seva identitat religiosa i caràcter propi, així com del respecte degut a les seves creences, sens perjudici del respecte dels drets i llibertats reconeguts per la Constitució, i en especial dels de llibertat, igualtat i no-discriminació.

En el cas que les esglésies, confessions i comunitats es plantegin l’obertura d’un centre de culte, és molt convenient que es consulti amb l’Administració local la regulació urbanística vigent en el municipi i els solars que es preveu usar.

Federacions d’esglésies, confessions o comunitats

Les federacions d’esglésies, confessions o comunitats habitualment assumeixen la representació d’un determinat col·lectiu d’entitats religioses que pertanyen a una mateixa tradició religiosa. Aquesta figura ajuda a defensar els drets comuns i és una fórmula que afavoreix la interlocució, fonamentalment, amb l’administració pública, a la qual li és més fàcil tenir com a referent una figura que representi un nombre determinat d’entitats i que disposi de més representació, que haver d’establir comunicació amb cadascuna d’elles.

Per gaudir de personalitat jurídica, les federacions s’han d’inscriure igualment al Registre d’entitats religioses.

Entitats creades o erigides per les esglésies, confessions, comunitats o federacions inscrites

Les esglésies, confessions, comunitats o federacions inscrites al Registre d’entitats religioses poden crear diferents tipus d’entitats.

Per tal que aquestes entitats gaudeixin de personalitat jurídica han d’inscriure’s al Registre d’entitats religioses quan es tracti de:

  1. les seves demarcacions territorials
  2. les seves congregacions, seccions o comunitats locals
  3. les entitats institucionals de la seva estructura
  4. associacions de finalitats religioses i les seves federacions
  5. seminaris o centres de formació de ministres de culte
  6. centres superiors d’ensenyament teològics o religiosos
  7. comunitats monàstiques o religioses i ordes o federacions on s’integren
  8. instituts de vida consagrada i societats de vida apostòlica, les seves províncies i cases i les seves federacions
  9. qualssevol altres entitats susceptibles d’inscripció de conformitat amb els acords entre l’Estat espanyol i les confessions religioses.

La Llei de Llibertat Religiosa estableix expressament que les esglésies, confessions i comunitats religioses també poden constituir altres tipus d’entitats, com ara associacions o fundacions, que es regiran pels seus propis estatuts i pel règim propi de la personalitat jurídica que els correspongui.

En el cas de les fundacions creades per l’Església catòlica, el Reial Decret 589/1984, de 8 de febrer va regular la possibilitat d’inscriure-les al Registre d’entitats religioses.

Les fundacions creades per altres confessions religioses s’han de constituir i inscriure com fundacions de caràcter civil d’acord amb l’ordenament jurídic general, o si tenen exclusivament finalitats religioses, són inscriptibles també en el Registre d’entitats religioses.

Per conèixer com cal constituir una entitat religiosa es pot consultar aquest recurs.