Pel que fa als permisos i excedències, aquesta guia convida a “identificar els diferents graus de necessitat de conciliació segons els diversos eixos que travessen a les sòcies”. Algunes entitats, per exemple, donen dies de permisos retribuïts en cas de malaltia o defunció d’una persona important encara que no sigui família; altres, ofereixen “permisos de solteria” amb els mateixos dies de vacances que els que es donen als matrimonis o a les parelles de fet.

En el cas de la jornada laboral, l’horari i les vacances també és vital el que s’ha exposat anteriorment. Mentre que una treballadora no comunitària que ha d’adquirir o renovar el permís de treball pot necessitar una jornada completa, una altra amb persones al seu càrrec pot requerir una reducció de jornada o que es limitin les activitats de les tardes. A l’hora de distribuir les vacances cal tenir en compte, entre altres qüestions, que hi ha persones amb famílies llunyanes.

Quan es fa referència a la retribució salarial no només es parla d'un sou digne, sinó de valorar equitativament les tasques productives i les reproductives. En algunes organitzacions, els sous de cada sòcia varien perquè es tenen en compte factors com les càrregues familiars, la renda, el temps, l’habitatge, etcètera.

Per tancar aquest apartat, l’Eina fa al·lusió a les millores socials i a les formacions. En ambdós casos es recomana garantir una major equitat entre les sòcies treballadores. Per exemple, facilitant el trasllat de la jubilació al país d’origen d’una sòcia no comunitària, o buscant estratègies específiques per pal·liar les desigualtats entre les sòcies en la realització de formacions.