El pròxim 4 de juliol se celebra a Sabadell l'edició d'enguany de l'Escola d'Estiu del Voluntariat. La programació inclou diversos espais de coneixença, a més de tallers per formar i informar a les entitats sobre diverses temàtiques.

Un dels talleristes de l’Escola d’aquest any és Juan Antonio Gómez, enginyer de telecomunicacions i coordinador de voluntariat de l’Associació ADAMA durant deu anys. Actualment, Gómez treballa en la seva pròpia consultora, Originn, on tracta temes d’innovació, recursos humans i intel·ligència artificial.

Com definiries el taller en només una frase o titular?

Doncs si només l'hagués de definir en un concepte, seria... molt de pensament crític. I l'objectiu seria trobar un equilibri entre allò que realment pot aportar la intel·ligència artificial a una entitat social d'una forma realista i d'una manera on es prioritzi la justícia social.

Per què és important incorporar el pensament crític en la digitalització i l’ús de la intel·ligència artificial a les entitats?

Per poder contestar a aquesta pregunta, primer hem de diferenciar clarament què vol dir 'digitalitzar', què vol dir 'automatitzar', què vol dir utilitzar la intel·ligència artificial i, per tant, quins avantatges i perills té cadascuna d'aquestes coses.

La digitalització per definició és només convertir en format digital, a ordinador, és a dir posar en uns i zeros, que dic jo, és a dir, convertir la informació de la qual podem disposar en una organització al format digital. Per exemple, si, fins ara, estem treballant amb carnets de voluntaris en paper, quan digitalitzem aquesta informació, ja no tenim només carnets digitals del voluntariat, sinó que tenim tota la gestió del voluntariat digitalitzada.

Com entenem, llavors, l’automatització?

L'automatització ja és el fet de poder començar a tindre tasques que les fa un sistema que ja no és una persona. Per exemple, arriba una persona que es vol fer voluntària de la nostra entitat. En aquest cas, automatitzar el procés consistiria a què la persona, per exemple, ompli un formulari i tota la informació d'aquell formulari es bolqui automàticament dins d'un programari.

Tot això és l’automatització, que, al final, vol dir que no hi ha una interacció humana, ni una validació humana, sinó que senzillament tot això es fa de forma automàtica. Que hi hagi automatització no vol dir que hi hagi intel·ligència artificial.

"L’equilibri per fer una bona aproximació cap a la intel·ligència artificial és la gestió de la por."

En quin punt entra en joc la intel·ligència artificial, doncs?

La intel·ligència artificial té diferents nivells i és molt important entendre que aquesta tecnologia, avui en dia, el que està fent és automatitzar dades cognitives. I aquí ja hem de començar a mirar si comença a tenir impacte en les persones. De fet, si tu tens una persona contractada a la teva organització, a la teva entitat social, i aquesta persona és la que s'està encarregant de fer tota la documentació, generar l'assegurança del voluntari, el seu carnet, etc. i tot això passa a fer-se automàticament, potser estàs posant en perill el treball d'una persona.

I després hem d’entendre que hi ha tota una campanya de comunicació que el que pretén és que no veiem que la intel·ligència artificial no és una eina neutra, és una eina que, en funció de qui paga el seu desenvolupament, tindrà implícits. I aquí és on entra en joc el criteri personal i organitzatiu com a organització social i el pensament crític que té cada organització per veure quines conseqüències té el seu ús de la tecnologia.

Per acabar d’entendre aquestes implicacions, posa’ns un exemple.

Per exemple, l'ús d'una eina ChatGPT ens pot ser útil per poder fer-li algunes preguntes que em donin informació com a coordinador de voluntariat. Per exemple, si vull fer una campanya de crida de voluntariat, potser sí que puc fer aquesta pregunta al ChatGPT i rebre una resposta, revisar-la, treballar-la, però partint d’un document base que m'ha entregat una intel·ligència artificial i que m'estalvia haver de començar des de zero.

Ara, una cosa molt diferent és que utilitzéssim sistemes basats en intel·ligència artificial per fer aquest procés de reclutament de voluntaris, és a dir, que en comptes de fer jo les entrevistes als voluntaris, les faci una màquina. Aquesta precisament és la mirada de la xerrada que farem a l'Escola d'Estiu del Voluntariat, és a dir, posarem tota la informació sobre la taula.

Quines reaccions tenen les entitats quan els hi parles d’intel·ligència artificial a les xerrades i els tallers?

Doncs la primera reacció sol ser tenir por, però aquesta por no l'he identificat només en entitats del tercer sector, sinó que és quelcom que també passa a empreses o a particulars. L'equilibri per fer una bona aproximació cap a la intel·ligència artificial és la gestió de la por. No és negar-la, perquè és normal que la tinguem, ni que tampoc generi un punt d'aversió a la intel·ligència artificial, perquè tampoc seria bo.

Com afrontem aquestes pors?

Per respondre aquesta pregunta ens hem de preguntar qui paga, ara per ara, la intel·ligència artificial. Ara ho fan grans empreses que acumulen dades i poder, però si altres organitzacions, entitats, que es dediquen al programari lliure comencem a desenvolupar intel·ligències artificials, aquestes tecnologies cuidaran els seus biaixos cognitius i cuidaran que les dades estiguin basades en la justícia social.

Al final, hem de veure la intel·ligència artificial com una oportunitat. L'únic que està passant és que el 80% dels recursos i de la comunicació ve per part d'un sistema que prioritza la part econòmica sobre de qualsevol altra cosa i només el 20% dels que es dediquen a la intel·ligència artificial s'estan dedicant a la part social. Hem d’activar les nostres ganes de trobar allò bo de la intel·ligència artificial, no de negar-lo, perquè seria com negar el futur o com negar les oportunitats.

Amb quines dinàmiques es traslladarà tota aquesta reflexió al taller de l’Escola d'Estiu del Voluntariat?

N'hi ha unes que a mi m'agraden molt que són les estructures alliberadores. L'estructura alliberadora bàsica es diu '1, 2, 4, tots' i consisteix que una persona pensa durant un minut sobre una pregunta o tema que jo hagi plantejat al taller. Després, ens posem en parella i expliquen a una altra persona què han pensat durant dos minuts. I, per acabar, es fan grups de quatre persones i, durant quatre minuts, s'intercanvia la informació. De cada grup de quatre persones, s'elegeix un representant que presenta a la resta els resultats del grup.

D'aquesta manera, es genera un sistema on tothom ha pogut pensar en individual, ha debatut en parella, de manera que s'ha sentit escoltat, i han pogut sentir la seva opinió expressada a través del seu grup de treball. Al final el que busquem amb la coneixença d'aquestes tecnologies és que no neguem el que hi ha, transformem-ho perquè agafi la forma que necessitem.