Anàlisis de les bases del pacte per a la lluita contra la pobresa (II)

Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el risc a la pobresa a Catalunya a l’any 2010, afectava el 29´9% de la població i el col·lectiu més vulnerable eren els menors de 16 anys.

Per mesurar aquest risc, l’Idescat estableix un llindar per sota del qual una llar o persona entraria en aquest risc d’exclusió social o pobresa.

A Catalunya, el risc a la pobresa té més incidència en dones que en homes. I per edats, el col·lectiu més vulnerable és el dels menors de 16 anys. Si s’analitza el tipus de família o llar, les que pateixen un major grau de risc serien les monoparentals.

La disminució de la renda ha suposat un augment de llars catalanes on s’ingressen menys de 19.000€ anuals i una disminució de les que superen aquesta xifra.

De  les xifres i el grau de risc s’arriba a la conclusió que les famílies que més estan patint la disminució d’ingressos són aquelles llars on les rendes eren dels 25.000€ als 35.000€

Així doncs l’increment del risc de caure en situacions de pobresa de persones i famílies que fins ara havien viscut en una situació normalitzada és evident. És el que es coneix com a nova pobresa, cada cop més vinculada a la normalitat en comptes de l’exclusió social.

És per tot això, que el Pacte per la lluita contra la pobresa ha de permetre identificar els àmbits on cal actuar i que són els que donaran les pautes per definir els reptes principals i per dissenyar les línies estratègiques.

El document de bases del Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya, estableix d’una banda el fonaments del Pacte i de l’altre els principis que són els que segueixen:

• La proximitat: la lluita contra la pobresa i l’exclusió social es fa des de les situacions més properes. Les administracions locals han de garantir el benestar dels seus ciutadans.
• La transversalitat: l’origen de la pobresa i de l’exclusió social és divers, intervenen molts factors, per això és necessari donar als professionals uns espais de treball transversals.
• La coresponsabilitat, participació i el treball en xarxa: les administracions han de garantir a la població uns espais de participació, per tal de definir de manera conjunta les accions que afectaran a les polítiques socials, la ciutadania i el benestar de les persones.
• La dignitat al llarg de la vida i l’autonomia personal:Cal establir unes polítiques de protecció social justes i reals. S’han de garantir unes prestacions que permetin que les persones afectades puguin disposar d’uns ingressos mínims per tal de tenir garantida una subsistència digna.
• L’empoderament: cal activar les capacitats de les persones, per tal de generar oportunitats d’èxit.
• La inversió social: Es parteix del tercer sector social, com amitja per fomentar ocupació i dinamitzar el treball a partir de l’economia social i solidària.
• La innovació social: és necessari la creació de projectes innovadors, posant en comú experiències, necessitats i recursos afavorint el treball en xarxa.

El document de bases també estableix els eixos per a la lluita contra la pobresa, al mateix temps que defineix quines han de ser les línies estratègiques que s'han de seguir. En total, el document fixa 8 eixos principals:

• Cobertura de necessitats bàsiques d'alimentació
• Salut
• Habitatge
• Formació
• Ocupació
• Econòmic
• Relacional
• Pobresa infantil

Un dels eixos de treball per a la lluita contra la pobresa és la Cobertura de necessitats bàsiques d’alimentació. Cada vegada són més les famílies que no poden permetre aliments frescos com fruites, verdures, peix o carns i per tant han augment les dietes poc equilibrades.

La Fundació banc dels aliments ha detectat un augment notable de la demanda d’aliments per part d’entitats, on queda palès el canvi del perfil de les persones que necessiten d’aquest ajusts.

Dins d’aquesta línia existeixen diferents tipus d’ajuts, com els d’urgència social, que consisteix en prestacions econòmiques de caràcter puntual adreçades a persones o famílies que per causa sobrevinguda es troben en situació de necessitat urgent o risc social greu.

Destaquen les actuacions següents:

• Incloure la cobertura de necessitats bàsiques a la cartera de serveis socials.
• Donar suport als serveis socials bàsics per garantir la cobertura de les necessitats bàsiques de els persones usuàries d’aquests serveis.
• Millorar i potenciar els servies de distribució d’aliments.
• Adaptar les estructures actuals al Programa  europeu d’ajuda alimentària.

El segon eix d’actuació seria la salut, la relació entre pobresa i salut és un fet conegut, el desenvolupament econòmic i social era fonamental per tenir un alt grau de salut, reafirmant la importància de l’atenció primària.

Unes condicions desfavorable acaben tenir repercussions en l’àmbit de la salut, en un estil de vida saludable o en la compra de medicaments

Així es pot destacar:

• Les accions adreçades a les persones amb diversitat funcional, per tal de garantir una xarxa d’atenció que ajudi al seu desenvolupament i inclusió social.
• Major suport i seguiment de les persones que pateixen addiccions, la situació actual potencia d’una banda un major consum  d’alcohol i drogues, però a la vegada fa més difícil la reinserció laboral de les persones amb addiccions.
• En el Programa de prevenció i atenció a la cronicitat (PPAC), es vol revisar els models assistencials per donar una resposta adequada a la situació actual.

Dins les actuacions referents a l’habitatge, es destaca d’una banda la dificultat per accedirà un habitatge ja que suposa un grau d’endeutament elevat que comporta un risc permanent per a les famílies. I de l’altre la dificultat de moltes llars per a mantenir el seu habitatge.

Dins aquests marc, les propostes més destacades son:

• La creació d’una borsa d’habitatge de lloguer assequible.
• Mesures per impulsar l’accés i manteniment de l’habitatge.
• Potenciar l’habitatge protegit.
• Reduir el nombre de pisos públics protegits que estan  buits.
• Accions preventives per evitar la pèrdua de l’habitatge per desnonament.

En un segon nivell també estrien els eixos d’actuació que giren en torn de la formació, l’ocupació, l’economia, les relacions i la pobresa infantil.

Queda clar dins el document de bases del Pacte per la lluita contra la pobresa a Catalunya que la població amb més risc d’exclusió social i que més pateix la pobresa actual són la infància i la joventut.

En base a això es marquen com a línies estratègiques dins l’educació i la formació les següents:

• Establir protocols per l’absentisme i l’abandonament escolar.
• Innovacióa les aules.
• Autonomia dels centres i professionalitzacions de la direcció.
• Promoure acords per a la millora de les relacions entre comunitat educativa i l’entorn.

En relació amb l’ocupació, cal destacar que segueix sent l’eina més important per lluitar contra la pobresa. Dins aquestes línies estratègiques es senyalen com a  col·lectius prioritaris:

• Joves menors de 30 anys.
• Persones de més de 45 anys.
• Persones amb baix nivell  de qualificació assolida.
• Persones en situació d’atur de llarga durada.
• Persones en risc d’exclusió social, on calen itineraris personalitzats d’inserció.
• Persones amb diversitat funcional, on cal innovar en les polítiques d’ocupació amb l’especial ajut del tercer sector.
• Persones en atur de sectors especialment afectats per la crisis, on cal una reorientació i recol·locació professional.

Des del punt de vista econòmic, es  fonamental tenir en compte que la crisis econòmica dels darrers anys ha canviat el perfil de les persones beneficiàries dels ajuts. Són necessàries polítiques estratègiques que se centrin en les veritables causes de l’exclusió.

En l’àmbit relacional, és bàsic que al persona mantingui la seva xarxa de relacions familiars i d’amistat per tal de no caure en l’exclusió social. Per això es parteixen de accions encaminades a:

• Potenciar el suport de les famíliesmés vulnerables, tenint en compte la perspectiva de gènere, així com els infants i la gent gran.
• Potenciar el paper de les entitats socials i del voluntariat, com a  eina d’inclusió social.

Finalment en el cas de les actuacions encaminades a lluitar contra la pobresa infantil, es destaca el fet que cal una igualtat d’oportunitats que es generen des dels àmbits familiars i escolars. Per atacar aquesta pobresa infantil cal una visió global i una actuació integral amb accions:

• De millora dels instruments de detecció i valoració de situacions de risc i desemparament.
• Desenvolupament de mesures d’atenció social i educativa davant situacions de risc.
• Accions adreçades especialment a nens entre 0 i 6 anys d’entorns familiars desfavorits.
• Acompanyaments a les famílies.
• Optimitzar espais públics per destinar-los als infants i joves.