Jurídic

En termes generals, els principals motius pels quals una entitat religiosa pot ser dissolta són els següents:

• Perquè així ho convinguin els seus/les seves membres, essent necessari el vot favorable del percentatge de membres de l’òrgan de govern que disposi els estatuts de l’entitat.
• Per decisió de l’Església, confessió o comunitat que l’ha creada, d’acord amb el que estableixin els estatuts.
• Per absència o pèrdua dels seus/les seves membres i incapacitat de trobar relleu per formar part de l’òrgan de govern de l’entitat.
• Per impossibilitat de poder complir amb les seves finalitats religioses.
• Per disposició legal o decisió judicial.

En tot cas, quan es doni un supòsit suficientment justificat per procedir a la dissolució de l’entitat religiosa, aquesta només es podrà tramitar registralment quan se sol·liciti:

• A petició dels/les representants legals, sempre que estiguin facultats per fer-ho.
• Per donar compliment a una sentència judicial ferma.

Per poder sol·licitar la inscripció de la dissolució d’una entitat religiosa, només es podrà fer:

• A petició dels seus/les seves representants legals sempre que estiguin facultats/facultades per fer-ho d'acord a un acord de dissolució de l’entitat aprovat segons les disposicions estatutàries.
• Per donar compliment a una sentència judicial ferma.

La documentació necessària per poder procedir a la inscripció és la següent:

• La sol·licitud de la cancel·lació de la inscripció de l’entitat religiosa: haurà de constar el número de Registre de l’entitat.
• Acta de la reunió o certificat dels/de les membres de l’òrgan de govern en el qual constin les següents dades:
  • Data en la qual s’ha adoptat l’acord.
  • Quòrum d’assistència.
  • Resultat de la votació

• Testimoni de la resolució judicial per la qual es dicta la dissolució de l’entitat: quan la dissolució es produeix fruit d’una sentència judicial ferma.

En el cas que la dissolució sigui una decisió acordada per l’òrgan competent de l’entitat d’acord amb els seus estatuts, caldrà elevar a escriptura pública notarial l’acta o certificat corresponent.

El termini de presentació de la documentació corresponent per fer efectiva la dissolució és de tres mesos des que s’hagi produït el fet que ha causat la dissolució.

Una vegada resolt el tràmit d’inscripció de la dissolució, aquesta tindrà efectes des de la data de la seva resolució i aquest fet provocarà el trasllat de l’entitat a la Secció Històrica del Registre d’Entitats Religioses.

El termini de resolució per a la inscripció de la dissolució és de tres mesos des del registre d’entrada de la sol·licitud. En cas de no disposar de resposta en aquest termini, s’entendrà que la sol·licitud ha estat estimada, d’acord amb el que es disposa a la Llei 39/2015.

En el cas de les entitats dependents de l’Església catòlica, a més de la documentació ja esmentada anteriorment, també caldrà aportar la següent:

• Decret expedit per l’Autoritat eclesiàstica competent, acreditatiu de la dissolució, en el qual ha de constar la data en la qual ha tingut lloc.

Una modificació d’estatuts es pot produir per dues qüestions bàsiques:

• Canvi de la legislació vigent: en el cas que es produeixi una modificació de la normativa aplicable, és absolutament necessari que les entitats adaptin el seu text estatutari a la norma que li és d’aplicació a fi de donar compliment a les obligacions legals que li són pròpies.

En aquest cas, la normativa aplicable a les entitats religioses és la següent:

• Llei Orgànica 5/1980, de Llibertat Religiosa
• Reial Decret 594/2015, pel qual es regula el Registre d’Entitats Religioses
• Reial Decret 589/1984, de Fundacions Religioses de l’Església Catòlica
• Els Convenis de Cooperació signats entre l’Estat i les diferents religions

• Modificació d’alguna qüestió de funcionament intern: es produeix quan es decideix que s’ha de modificar quelcom important relatiu a la manera d’organitzar-se dins de l’entitat. Entre altres, destaquen les següents qüestions:
• Canvi de denominació.
• Modificació de les finalitats religioses.
• Canvi de domicili.
• Modificació dels criteris per formar part de la comunitat religiosa, drets i deures, i causes per donar de baixa.
• Incorporacions en relació a la manera de celebrar l’assemblea general o òrgan de govern.
• Modificació relativa a la composició de l’òrgan de representació de l’entitat.
• Canvis en el règim econòmic pel que fa a la disposició de béns, signatura de persones apoderades, etc.
• Disposicions relatives al procediment disciplinari i règim sancionador.

L’òrgan de representació d’una entitat religiosa tindrà la composició en quant a nombre de persones i càrrecs que estigui definida en els seus estatuts.

La renovació dels o de les membres de l’òrgan de representació d’una entitat religiosa es produeix per dos possibles motius:

• Quan s’exhaureix el mandat pel qual han estat escollits/escollides: en el moment en el qual el mandat de l’òrgan de representació arriba al seu termini, és obligatori renovar-lo, substituint els seus/seves membres o, si ho permeten els estatuts, renovant-los/les per a un nou mandat

Arribat aquest moment, poden succeir dues situacions:

• Que els/les membres de l’òrgan de representació vulguin continuar a l’òrgan i es renovi la confiança per part de l’assemblea o l’òrgan competent. En aquest cas, continuaran les mateixes persones al capdavant de l’entitat.
• Que es presentin noves candidatures i aquestes siguin escollides per al nou mandat. En aquest cas, els/les membres que ocupen els diferents càrrecs de l’òrgan de representació canviaran.

• Quan es produeix una baixa o cessament d’una o més persones membres de l’òrgan de representació (per renúncia, defunció, etc.): els càrrecs han de ser renovats d’acord al que es disposi en els estatuts de l’entitat.

En el cas de renúncia, abans d’exhaurir el mandat, és necessària la presentació d’una carta de baixa voluntària, la qual s’haurà d’adjuntar juntament amb la resta de la documentació obligatòria per procedir a la inscripció registral de la modificació de càrrecs.

En ambdós casos, tant pel que fa a la inscripció de la modificació dels estatuts al Registre d’Entitats Religioses, com en relació a la renovació de l’òrgan de representació; el procediment s’haurà de realitzar pel representant legal de l’entitat o persona autoritzada.

Aquesta sol·licitud s’haurà de tramitar via telemàtica mitjançant la seu electrònica a través dels següents mitjans: el certificat digital, el DNI electrònic, la Cl@u permanent o Cl@u PIN. Al final del formulari de sol·licitud s’ha de signar i donar consentiment.

D’acord amb la Llei 39/2015, tota la documentació que es presenta al Registre per a la seva inscripció ha d’estar redactada en castellà.

En primer lloc, s’ha d’incorporar la possibilitat de celebrar les reunions de l’òrgan de govern per via telemàtica.

En el cas de les associacions i fundacions inscrites al Registre d’Associacions de Catalunya, les reunions es podran dur a terme mitjançant videoconferència o qualsevol altre mitjà telemàtic.

En el cas de les entitats estatals inscrites al Registro Nacional de Asociaciones, únicament es podrà fer a través de videoconferència o conferència telefònica múltiple.

En ambdós casos, es requereix que el sistema utilitzat permeti identificar les persones assistents, continuar amb la comunicació, intervenir en la deliberació i emetre el vot corresponent.

Quan es celebra una reunió de junta o patronat per mitjans telemàtics, s’entén que aquesta s’ha celebrat al lloc on s’ubica la persona que la presideix.

Aquesta modificació caldrà incorporar-la al capítol destinat a l’òrgan de govern dels estatuts de l’entitat.

Una altra qüestió que és important regular als estatuts és la possibilitat de prendre acords sense reunió, tant pel que fa a les reunions de l’òrgan de govern com de les assemblees.

En aquest cas, pel que fa a les reunions de junta o patronat, la normativa contempla aquesta possibilitat de manera excepcional, a instància de la presidència de l’entitat o de dos terços dels i les membres de la junta directiva.

Pel que fa a l’assemblea general, es poden adoptar acords sense reunió de manera excepcional també si ho decideix un 20% de les persones associades.

En ambdós casos, es considerarà vàlida l'emissió del vot per correspondència postal, comunicació telemàtica o qualsevol altre mitjà, sempre i quan quedi garantit el dret d’informació i vot, quedi constància de la recepció del mateix i se’n garanteixi l’autenticitat.

Es considerarà que l’acord s’ha adoptat al domicili social de l’entitat. Pel que fa a la data, s’agafarà la de la recepció del darrer vot emès.

Així doncs, totes aquelles entitats que vulguin incorporar aquesta possibilitat en els seus estatuts, hauran de procedir a una modificació dels mateixos.

Per poder dur a terme qualsevol de les modificacions esmentades, caldrà fer una proposta i incorporar-la com a punt de l’ordre del dia perquè sigui aprovada en assemblea. La votació s’haurà de prendre per la majoria qualificada que disposi els estatuts de l’entitat, ja que en tractar-se d’una modificació d’estatuts, cal una majoria reforçada.

A continuació, s’haurà d’emetre un certificat per part de la secretaria de l’entitat amb el vistiplau de presidència, el qual s’haurà de presentar al Registre d’Entitats Jurídiques corresponent, bé sigui d’Associacions o de Fundacions, per a la seva inscripció.

Els plans de formació de voluntariat, així com els plans de voluntariat, serveixen perquè les persones voluntàries coneguin bé quin serà el seu paper a l’entitat, però també per tenir cura de la relació entre ambdues parts.

El procés que es realitza pot tenir més visibilitat gràcies a la redacció d’aquest pla, on s'exposen les necessitats de totes les parts. Per exemple, l’aprenentatge de nous coneixements i competències per part del voluntariat en cada moment.

La guia també assenyala que el pla de formació “ha de ser una eina flexible”, però que sempre ha de garantir el compliment dels drets i els deures tant de l’entitat com de la persona voluntària, així com l’èxit de la tasca.

Aquesta guia també exposa els passos que s’haurien de seguir per tal de redactar el pla de formació òptimament:

• En primer lloc, caldria recollir del catàleg d’acció voluntària “tot el què ha de saber i saber fer” el voluntari o voluntària. En cas de no tenir aquest catàleg, és recomanable redactar-lo.
• En segon lloc, és interessant fixar un sistema que permeti detectar les necessitats i capacitats del voluntariat per decidir més fàcilment quin tipus de formació es necessita.
• A continuació es pot escollir quan i com serà la formació (inicial o permanent; presencial, semipresencial o en línia; interna o externa). És essencial tenir en compte la dimensió de l’entitat i dels projectes, el número de voluntaris i els recursos de què disposem.
• Per últim, es decideix quin mecanisme d’avaluació s’utilitzarà per detectar noves necessitats i millorar el pla de formació, com podria ser un qüestionari on els voluntaris i voluntàries deixessin les seves valoracions.

Per acabar es proposen algunes recomanacions, mitjançant les quals es recorda que no tota la formació s’ha de fer i impartir des de la mateixa entitat; que aquesta, a més de respondre i adaptar-se a la realitat, s’hauria d’avaluar cada any i, finalment, que el pla cal compartir-lo amb totes les persones implicades.

Encara que de vegades es parli específicament de sòcies, les disposicions del RRI poden aplicar també a la resta de treballadores. En aquest sentit es fa necessari tenir cura dels processos d’entrada i sortida de qualsevol persona, però també deixar de banda els criteris etnocèntrics que impedeixen l’admissió de persones no comunitàries a l’entitat.

A l’hora de decidir la tipologia del règim de la Seguretat Social de l’organització, és fonamental pensar en com aquesta afectarà la conciliació i al sosteniment de la vida, però també a les persones afectades per la normativa d’estrangeria. A l’Eina proposada per Almena Cooperativa Feminista es recomana el règim general, ja que és el que més drets socials garanteix.

En relació amb l’aportació econòmica obligatòria per fer-se sòcia és important ser conscients que existeix la possibilitat d’establir una quantia i un sistema de lliurament del capital que no siguin excloents.

D’altra banda, per evitar que la classificació professional reprodueixi desigualtats, és adient reflexionar sobre el valor que tenen a l’entitat les tasques reproductives, així com aquelles que desenvolupen les persones migrades i/o racialitzades. A més a més, cal detectar quines àrees de treball impliquen més riscos laborals, ja que normalment són les que s’acaben d’assenyalar.

Si bé és cert que no existeix un sol model organitzatiu vàlid, seria adequat que tots es basessin en la sostenibilitat, les cures i el consens. Reflexionar sobre quines persones són més conscients de les tasques reproductives que s’han de realitzar a l’entitat pot donar algunes claus per millorar aquest model.

Moltes organitzacions han començat a facilitar espais, persones i recursos per a la promoció de les cures. Com sempre, cal tenir en compte que les experiències vitals no són iguals per a tothom. Un procés migratori requerirà segurament unes cures específiques.

Almena Cooperativa Feminista recorda que els RRI només “poden recollir el que diuen els estatuts i tipificar les faltes lleus”, però també que es pot canviar l’òptica d’aquestes normes.

En qualsevol cas és fonamental tenir protocols per abordar situacions d’assetjaments i discriminacions (ja siguin sexistes, racistes o LGTBIfòbiques), fins i tot quan no és una obligació normativa pel fet de tenir menys de 50 persones treballadores a l’entitat.

El certificat o signatura digital és un mitjà d'identificació electrònica que permet que, tant qui emet un missatge com qui ho rep, pugui identificar-se mútuament i així garantir qui està fent la comunicació. Alhora, evita que cap tercera persona intercepti el contingut del missatge i que aquest pugui ser alterat.

Té un valor legal equivalent al de la signatura manuscrita. El certificat digital l'ha d'emetre i validar una entitat autoritzada, que s’anomena entitat certificadora. Cada certificat està identificat amb un número de sèrie únic i té un període de validesa que està inclòs al mateix document.

Els certificats digitals poden identificar persones físiques o jurídiques (societats, fundacions, associacions, entitats religioses...). En aquest sentit, les entitats religioses han de disposar del certificat digital de persona física en representació de persona jurídica, d’acord amb el que regula el Reglament de la Unió Europea, el qual anirà a nom de la persona que ostenta la representació legal de l’entitat o que estigui apoderada a l’efecte.

La validesa d’aquest certificat és de 2 anys, passats els quals s’haurà de procedir a la seva renovació. També existeix la possibilitat de renovació anticipada en cas que hi hagi un canvi en la persona representant legal de l’entitat, habitualment, per finiment del mandat de l’òrgan de govern.

A continuació, s’explica pas a pas com obtenir el certificat digital que emet l’entitat certificadora Certificación Española (CERES), que és un organisme públic vinculat a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT). Aquest certificat digital, en termes generals, serveix per a tots els tràmits amb l’administració pública.

En primer lloc, cal tenir en compte alguns aspectes imprescindibles que poden afectar el procés d'obtenció i instal·lació del certificat:

• No es pot formatar l'ordinador entre l'inici del procés de sol·licitud del certificat i la seva descàrrega.
• El procés complet s'ha de realitzar des del mateix ordinador, usuari i navegador, i no es podran realitzar actualitzacions a l'equip mentre aquest no finalitzi.
• És possible que, durant el procés, s'hagi de desactivar l'antivirus.
• Prèviament a la sol·licitud del certificat, cal llegir i acceptar la declaració de pràctiques de certificació, on s'explica sota quines condicions el CERES presta aquest servei.

Tot i que abans només es podia fer amb els navegadors Internet Explorer i Mozilla Firefox, ara ja es pot fer el tràmit des de qualsevol plataforma (Safari, Google Chrome...).

A continuació, caldrà configurar l'ordinador en funció del sistema operatiu que es tingui. Aquest pas s'ha de fer descarregant el configurador automàtic de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. Depenent de si el sistema operatiu de l'ordinador amb el qual es vol obtenir el certificat digital és Windows, Mac o Linux, caldrà descarregar un configurador o altre.

Un cop es té l'ordinador i la documentació preparats, ja es pot fer la sol·licitud del certificat. Cal entrar a l'apartat 'Sol·licitar certificat' del menú. S'ha d'omplir el formulari de sol·licitud amb el NIF de l'entitat i un correu electrònic de contacte, que s'haurà d'escriure dos cops per confirmar que sigui correcte.

En aquesta pantalla apareix el primer avís del cost del certificat, actualment, 14 euros més l’IVA, que s'hauran d'abonar mitjançant una targeta Visa o Mastercard. No és necessari que aquesta tingui com a titular l'entitat, pot ser de qualsevol persona particular.

La factura d'aquest servei serà enviada posteriorment al correu electrònic indicat a la sol·licitud en un termini de 24 o 48 hores. El pagament es fa en el moment de la descàrrega del certificat, al final del procés.

Finalment, caldrà clicar l'enllaç a la consulta i a l’acceptació de condicions d'expedició del certificat, marcar la casella de verificació que hi ha al final de l'escrit, i prémer a 'enviar petició'. El sistema generarà un codi de sol·licitud que s'haurà de guardar.

Un cop completat el procés d'acreditació de la identitat de la persona representant, el darrer pas serà la descàrrega del certificat.

Caldrà indicar en el formulari el NIF de l'entitat i el codi de sol·licitud, desplegar i acceptar les condicions d'ús del certificat. És en aquest pas on caldrà fer efectiu, mitjançant la targeta de crèdit Visa o Mastercard, el pagament de la taxa associada al tràmit.

Finalment, cal prémer a la casella 'descarregar certificat' i es generarà un fitxer que es podrà descarregar i instal·lar a l'ordinador. Es completarà així el procés. A partir d'aquest moment, el certificat ja estarà disponible per al seu ús.

Algunes entitats, indiferentment de la seva forma jurídica de creació o constitució, han de subministrar informació a l’administració pública, quan compleixen els següents requisits:

• Entitats que exerceixen funcions públiques o potestats administratives. Seria el cas, per exemple, dels col·legis professionals, que exerceixen algunes potestats de naturalesa pública.
• Entitats que prestin serveis públics titularitat de les administracions públiques, prestats mitjançant formes contractuals o no contractuals de finançament.
• Entitats que prestin serveis d’interès general o universal, entesos com a serveis d’interès econòmic general de caràcter bàsic, d’accés a tota la ciutadania i subjectes a obligacions específiques de servei públic.
• Entitats que perceben fons públics per funcionar o desenvolupar les seves activitats i que compleixen unes condicions establertes a la normativa.

Aquestes entitats han de transmetre informació a les administracions de les tasques que desenvolupen. A més, han d’informar de les retribucions percebudes pels seus càrrecs directius quan el volum de negoci de l’entitat vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions supera el 25% del volum general de l’entitat o si l’import de les subvencions i ajuts públics és superior als 10.000 euros.

La informació s’haurà de proporcionar a l’administració pública o entitat del sector públic relacionada o vinculada amb l’activitat de l’entitat.

En principi, la forma i condicions de traspàs d’informació es concreten al contracte o altre títol jurídic que estableix la relació entre l’entitat del sector públic i l’entitat privada. Subsidiàriament, es farà mitjançant una declaració responsable. El termini, excepte que es fixi el contrari, serà de 10 dies des de la recepció del requeriment d’informació.

Part d’aquesta informació proporcionada s’haurà de publicar per part de l’administració pública. L’incompliment de l’obligació de transmetre informació pot suposar una infracció molt greu.

Aquelles entitats que perceben subvencions o ajuts públics d’import superior a 100.000 euros o 5.000 euros si aquests ingressos representen, com a mínim, el 40% dels ingressos anuals de l’entitat, han de publicar certa informació obligatòriament, de les següents matèries:

• Contractació pública. S’ha de determinar l’òrgan responsable en matèria de contractació de l’entitat, facilitar la relació dels contractes subscrits amb administracions públiques els darrers 5 anys i publicar instruccions aprovades en matèria de contractació.
• Convenis. Cal donar a conèixer la relació de convenis subscrits amb les administracions públiques els darrers 5 anys i la informació relativa al compliment i execució d’aquests convenis.
• Subvencions. Cal publicar la relació de subvencions i ajuts públics rebuts de les administracions públiques en els darrers 5 anys.

Aquesta publicitat activa s’ha de fer a la pàgina web o portal web de transparència de l’entitat; a aquest espai de transparència s’hi ha de poder accedir des del Portal de Transparència Catalunya.

La informació s’ha de publicar en el moment que calgui presentar els comptes generals corresponent a l’exercici que se superen els llindars d’imports percebuts i cal mantenir publicada aquesta informació, com a mínim, 5 anys des de l’inici de la difusió.

L’incompliment de l’obligació de prestar informació pot comportar una infracció molt greu, d’acord amb la Llei de Transparència de Catalunya.

La guia respon diverses qüestions en referència a la modificació de la capacitat de les persones. Les causes de la modificació de capacitat són les “malalties o deficiències físiques o psíquiques que impedeixin a la persona governar-se per si mateixa”, és a dir, que afecten la seva capacitat de prendre decisions. També cal una causa o desprotecció per iniciar el procediment.

Per modificar la capacitació d’una persona cal fer l’exploració judicial, una entrevista reservada a la persona amb discapacitat. La sentència de modificació de capacitat és el document que ha de determinar quins suports ha de rebre.

La guia també determina la possibilitat de la persona amb capacitat modificada de poder treballar, votar, casar-se (amb la valoració del/la jutge del Registre Civil) i tenir fills/es (sempre que pugui exercir els drets i deures derivats de la pàtria potestat).

• Procediment de modificació de la capacitat

La mateixa persona afectada o un/a familiar pot iniciar el procediment de modificació de la capacitat amb una demanda. També ho pot fer qualsevol altra persona prèvia comunicació a la fiscalia, que pot actuar com a demandant/part interessada o com a defensa dels interessos de la persona amb discapacitat.

Un cop presentada la demanda, es fa el judici amb diverses proves, tant a la persona amb discapacitat com al seu entorn, per determinar els límits de la modificació de la capacitat. Aquesta modificació pot ser total o parcial, si té certa autonomia.

En aquest punt, també es pot constituir una tutela, especificant els actes concrets en què el tutor/a ha de representar; o una curatela, determinant els actes en què necessitarà l’assistència del curador/a.

Un cop declarada la incapacitat, aquesta es pot modificar si varien les circumstàncies de la persona.

• La tutela

La tutela és una forma de representació de persones que no poden actuar per si soles. “Implica la substitució de l’exercici dels poders” de la persona tutelada, llevat dels actes que pugui fer per si sola. Actualment, aquesta figura es tracta com a subsidiària, per darrere de la curatela.

El/la jutge determina la persona més idònia (o institució) per ser tutor/a, sempre buscant l’interès de la persona amb discapacitat.

El tutor/a té unes obligacions i també hi ha una sèrie d’actes que no pot fer amb o sense la vigilància judicial. El/la jutge pot cessar la persona que té el càrrec de tutora i, per tant, designar una de nova. Per exemple, si incompleix els seus deures o no pot exercir aquesta responsabilitat de manera eficaç.

• La curatela

“La curatela és la institució de guarda que s’estableix quan es modifica de manera parcial la capacitat d’una persona”. És a dir, el curador/a dona suport a la persona amb discapacitat, que conserva certa autonomia, en els actes que no pot fer per si mateixa. La persona amb discapacitat també dona la seva opinió.

El curador/a es limita a completar la capacitat de la persona amb discapacitat, per exemple, per fer despeses extraordinàries, per donar i agafar diners en préstec o per seguir un tractament mèdic.

• Defensor/a judicial

El defensor/a judicial representa o, si escau, assisteix la persona amb discapacitat provisionalment: quan no ho pot fer o no hi ha progenitor/a, tutor/a o curador/a. És una persona nomenada pel lletrat/lletrada de l’administració de justícia i pot representar la persona amb discapacitat en el judici.

• L’assistència

A Catalunya existeix la figura d’assistència, que és la “persona que presta mesures de suport a una altra que considera que ho necessita, per la disminució [no incapacitat] de les seves facultats físiques o psíquiques”.

Les seves funcions són vetllar pel benestar de la persona assistida i prestar suport i consentiment en determinats actes.

• La guarda de fet

Es produeix quan una persona dona el suport necessari en la presa diària de decisions o en la cura d’una persona amb discapacitat, sense que hi hagi una modificació judicial, encara que es pot acreditar amb una resolució judicial o una acta notarial.

Normalment, aquesta figura són familiars que actuen en nom de la persona amb discapacitat.

• Les entitats tutelars

Les entitats sense ànim de lucre, com les fundacions, poden encarregar-se de la protecció i el suport a menors o persones amb la capacitat modificada judicialment. Això, tenint present els desitjos de la persona tutelada, en la mesura del possible.

​A través del testament es pot determinar deixar el patrimoni familiar a la persona amb discapacitat (qui segurament té menys possibilitats de guanyar diners) i també establir un sistema d’administració a favor seu.

D’altra banda, per fer un testament cal tenir la capacitat d’entendre el contingut, per això, les persones amb discapacitat intel·lectual, poden veure impossibilitada aquesta opció. Per tant, en cas que no hi hagi testament se seguirà l’ordre de proximitat en el parentiu, com en qualsevol altre cas.

Les persones amb discapacitat com a beneficiàries de la llegítima tenen el benefici de la substitució fideïcomissària, “la possibilitat de deixar l’herència a una persona i, a la seva defunció, a una altra”.

​A Espanya la llei vigent sobre dependència, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD), estableix els “drets a serveis i prestacions de les persones que poden ser-ne beneficiàries amb la finalitat d’aconseguir una millor qualitat de vida i autonomia personal”.

En línies generals, els serveis que s’atorguen tenen caràcter prioritari i han de ser prestats per la Xarxa de Serveis Socials i, si no és possible l’atenció mitjançant algun d’aquests serveis, s’incorporarà la prestació econòmica vinculada.

També es dona una prestació econòmica d’assistència personal, per promocionar l’autonomia de les persones en situació de dependència. Aquesta normativa indica com es valora la dependència i en quins graus o quines ajudes atorgar, entre altres aspectes.

“La responsabilitat penal és una conseqüència jurídica de la comissió d’una infracció criminal”. Algunes persones amb discapacitat, però, poden no ser conscients de la il·legalitat de la infracció. En aquest cas, el/la jutge determina si aquesta persona té o no aquesta capacitat i, per tant, la responsabilitat penal o no.

En cas que una persona inimputable tingui comportaments antijurídics es poden aplicar mesures de seguretat privatives de llibertat (per exemple, l’internament) o no privatives (com el tractament mèdic o la prohibició d’anar a determinats llocs).

En aquest tipus de contracte es pacta una relació laboral per fer tasques concretes durant un temps definit, això suposa que no hi ha una relació de dependència entre la persona autònoma i l’entitat. A més, no s’acostuma a especificar l’horari de feina (tot i que sí s’han d’establir les dates), el lloc ni l’entitat dona els recursos, encara que al contracte es poden establir certes especificitats.

Això permet a l’entitat establir contractes mercantils de forma intermitent i segons les necessitats. Per exemple, una entitat pot necessitar puntualment els serveis d’un programador/a o dissenyador/a per crear el seu lloc web.

En aquest cas, l’entitat no cotitza pel treballador/a a la Seguretat Social ni paga la liquidació de final de contracte, vacances ni baixes.

El contracte mercantil, com a norma general, resulta més senzill per a l’entitat (encara que no sempre ho serà per a la persona contractada). No obstant això, cal tenir en compte si l’entitat rep subvencions, perquè, en aquest cas, potser serà més complicat aportar tota la justificació necessària amb un contracte mercantil que no laboral.

Existeixen diferents tipus de contractes mercantils, encara que no tots es refereixen a la relació laboral. El més habitual en aquestes situacions és el contracte de prestació de serveis, quan s’estableix entre l’entitat o empresa i el treballador/a per a la realització d’una feina determinada. Cal tenir en compte que aquesta contractació es pot fer amb un/a professional independent o amb una empresa.

En aquest cas, es contracten els serveis (tenint en compte la seva experiència, coneixements, formació...). És important tenir present que en aquest cas no es contracten els resultats de la feina perquè, de fet, aquests no es poden garantir i, en tot cas, aquest tipus de relació s’estableix a través d’un contracte d’arrendament d’obra.

Amb un contracte de prestació de serveis es poden regular prestacions respecte de béns materials (servei de neteja, càtering o jardineria), prestacions no materials o intel·lectuals (assessorament, educació, comunicació...) i serveis a la persona, és a dir, que es fan a favor d’altres (guia de turisme, monitor/a de lleure...).

Segons l’article 314-3 del Codi Civil de Catalunya, “les persones jurídiques es poden transformar, conservant la personalitat, si llurs normes reguladores ho permeten i les del tipus de persona jurídica que pretenen assumir no ho prohibeixen”.

Així mateix, l’acord de transformació, que ha d’estar adoptat per l’òrgan sobirà de l’entitat, “ha de determinar el nou tipus que la persona jurídica assumirà i ha de contenir les mencions exigides per a la constitució d’una entitat d’aquest tipus, incloent-hi les modificacions estatutàries pertinents”.

Aquest acord de transformació l'ha d'adoptar l’Assemblea General de l’associació amb els quòrums d’assistència i d’adopció d’aquest tipus d’acord exigits als estatuts o, si els estatuts no els estableixen, amb els quòrums fixats a l’article 324-1 del Codi Civil. Ha de contenir les mencions exigides per a la constitució d’una fundació, incloent-hi la dotació inicial, el nomenament del patronat i les modificacions estatutàries pertinents.

A més, és important destacar que, segons l’article 324-3.2 del Codi civil, les associacions es poden transformar només en una altra persona no lucrativa i, tal com queda recollit a l’article 314-3, “la persona jurídica que es transforma ha de complir els requisits formals del tipus de persona jurídica adoptat i s’ha d’inscriure en el registre corresponent”.

A l’hora de transformar una associació en una fundació és important tenir en compte una sèrie de consideracions, com ara les modalitats amb què es pot constituir (per actes entre vius o per causa de mort); o bé que és possible constituir una fundació amb una única persona fundadora, no com a les associacions on cal un mínim de tres persones sòcies.

Un altre aspecte a destacar és la quantia de diners inicials que són necessaris i que cal aportar íntegrament abans de sol·licitar la inscripció de la fundació al Registre de Fundacions, i que poden oscil·lar entre els 15.000 i els 30.000 euros.