En el debat ‘Les barreres a la participació política: una qüestió de democràcia i cohesió’ realitzat per la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, s’ha destacat la necessitat de fer efectius els drets polítics dels col·lectius en risc d’exclusió social. És a dir, que, per exemple, les persones amb discapacitat o la gent gran es consideren ciutadans i ciutadanes amb plens drets per exercir el vot en les eleccions; no obstant això, existeixen diverses barreres que l’administració no soluciona, com l’accés per a persones amb poca mobilitat o la manca de paperetes en braille, el que finalment impedeix el seu exercici. Francina Alsina, presidenta de la Taula, considera que “no podem parlar d’una inclusió real, si seguim negant a aquestes persones ser ciutadanes de ple dret. Els i les governants han de tenir la valentia i la voluntat política d’afrontar-ho”.

Jordi Pascual, doctor en sociologia i professor associat de la Facultat de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra, ha realitzat l’estudi ‘El dret a la participació política dels col·lectius en situació de vulnerabilitat’ i considera que “podem observar la participació política de les persones en situació de vulnerabilitat com un senyal de salut democràtica”, i aquesta no seria molt bona segons el seu parer.

Tot i les dificultats per a la participació política, Pascual considera que “s’està desenvolupant gràcies a l’esforç de les entitats que estan exigint que es considerin les persones en risc d’exclusió social subjectes de drets polítics, persones amb capacitat de participació política”. Per a Jordi Pascual això suposa “un canvi de mentalitat social i administrativa”. Per tant: “cal passar de considerar aquests col·lectius com a objectes de protecció, a subjectes de drets”.

En aquesta línia, Jordi Pacheco, degà del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya, explica que en certs casos en què s’intenta la integració de certs col·lectius al final “el missatge que estem enviant és de què aquesta persona és diferent”.

Diversa capacitat organitzativa i de pressió

La capacitat organitzativa i la influència política de cada col·lectiu té les seves particularitats. Segons l’estudi el col·lectiu més participatiu és el de persones amb discapacitat, juntament amb la gent gran: “són [...] els més organitzats, amb més mobilització i es mostren capaços de posar en marxa tot un seguit de recursos tant propis com aliens que afavoreixen, en aquest cas, l’exercici de drets polítics, com ara el vot”.

Segons la Federació ECOM “valora que ha pogut participar el 90% dels seus associats –persones amb discapacitat física-“. Tot i això, les persones amb discapacitat intel·lectual, que ja van poder votar a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, critiquen “les barreres cognitives per poder entendre el mecanisme electoral”, segons reflecteix l’estudi. Sergi Moncunill, membre del consell de participació de persones amb discapacitat de DINCAT diu que “a les persones amb discapacitat intel·lectual ens donen el dret a vot, però no ens donen el suport per votar”. Ell explica que hi ha gent que no entén què és votar (i mai no ho han pogut fer), per això caldria donar més suport.

A nivell mitjà hi ha les persones privades de llibertat i sense llar que aconsegueixen fer pressió a l’administració indirectament en la participació política en els casos que estan vinculades a alguna entitat de suport. Segon l'estudi presentat, “van votar en un percentatge molt baix, de l’ordre del 7,7% els primers i bastant per sota els segons”. En aquest aspecte, Pascual diu que la seva situació comporta “desconnexió a molts nivells i entre ells, el polític”.

La infància i joventut i les persones estrangeres en situació administrativa irregular tenen un baix nivell d’organització, si bé hi ha moltes entitats que treballen amb aquests col·lectius, “els drets polítics hi són poc o gens reconeguts”.

Jackeline Marín, persona usuària del Centre Residencial d'Inclusió La Llavor - Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona, Associació Sant Joan de Déu Catalunya, explica que entre les persones migrades hi ha molta desconeixença dels espais de participació política i “això fa que no ens puguem sentir arrelats”. “Necessitem que s’oficialitzi una institució que ens permeti una participació més protagonista, no a nivell d’ajuts, sinó també d’aportacions”, conclou.

En suma, “els col·lectius que presenten més exclusió social [...] (persones estrangeres en situació irregular, persones privades de llibertat i persones sense llar), que són també els grups que pateixen més estigmatització i segregació social, són els que presenten drets polítics o no reconeguts (cas de les persones estrangeres) o molt poc exercits a la pràctica”.