Les claus de la nova llei de transparència al nou cicle de webinars de Xarxanet

Què és la transparència?

La definició de transparència, segons la Llei 19/2014, fa referència a l’acció proactiva de donar a conèixer la informació relativa als àmbits d’actuació i obligacions amb caràcter permanent i actualitzat, de la manera que resulti més comprensible per a les persones i per mitjà d’instruments que permetin un accés ampli i fàcil a les dades.

Montse Agudo, responsable de l’àrea jurídica de Suport Tercer Sector, afegeix que la llei de transparència ha d’aportar claredat en tot allò que l’organització duu a terme, així com permetre a tothom que es relacioni amb l’organització conèixer i descobrir el funcionament i identitat de l’entitat.

En cas de no complir amb la llei, existeix un règim sancionador amb amonestacions i declaracions d’incompliment amb publicitat. Les multes per incompliment poden anar del 600 € als 12.000€ i les entitats que no compleixin poden ser inhabilitades per rebre ajuts públics d’1 a 5 anys. D’altra banda, el règim sancionador pot suspendre per poder contractar amb l’administració pública amb un màxim de fins a 6 mesos.

Pel que fa als tipus d’obligacions, la llei de transparència les divideix en dos: la publicitat activa i la publicitat passiva.

Publicitat activa

Pel que fa a la publicitat activa, es refereix a l’obligació de publicar la informació i documentació requerida per la llei a través del seu web corporatiu o del portal de transparència de l’AAPP amb la qual està vinculada.

Les organitzacions que estaran obligades a complir amb aquest tipus de publicitat seran les entitats que exerceixen funcions públiques o potestats administratives titularitat de l’AAPP (fundacions del sector públic), universitats públiques de Catalunya, col·legis professionals i cambres de comerç.

També estaran obligades les persones jurídiques que perceben fons públics per a funcionar o per a dur a terme llurs activitats (prestadores de serveis públics), entitats privades que reben ajuts o subvencions per més de 100.000€ anuals i entitats privades que rebin ajuts o subvencions per més de 5.000€ anuals i que almenys el 40% dels seus ingressos anuals procedeixi de subvencions o ajuts públics.

“Les entitats adjudicatàries de contractes del sector públic, partits polítics, associacions o fundacions vinculades a partits polítics, organitzacions sindicals i empresarials i totes les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública també estan obligades encara que no rebin fons públics”, afegeix Agudo.

Pel que fa a les seves obligacions, la informació s’haurà de publicar al web corporatiu o portal de transparència propi, al qual s’ha de poder accedir des del portal de transparència de Catalunya. En cas de no tenir web o portal, s’ha de publicar al portal de transparència de l’AAPP amb qui es relacionen, sent l’entitat la responsable d’aquesta publicitat

D’altra banda, la informació ha de ser gratuïta i de fàcil accés, en format electrònic i reutilitzable, amb una actualització permanent, amb una periodicitat mínima anual, quan no hi hagi altra obligació. També haurà d’estar estructurada i presentar-se de manera clara i el termini mínim de la publicació de la informació serà de 5 anys.

Publicitat passiva

Respecte la publicitat passiva, fa referència a l’obligació de facilitar la informació i documentació a l’AAPP finançadora que li requereix. Aquest tipus d’obligació l’hauran de portar a terme totes les associacions que presten serveis públics o perceben fons públics per a funcionar o per a dur a terme llurs activitats, així com totes les que duen a terme activitats d'interès general o universal.

Entre les seves obligacions estaran informar a l’administració de les activitats directament relacionades, la gestió de serveis públics, la percepció de fons públics i les retribucions dels càrrecs directius (quan el volum per compte a l’administració superi el 25% del volum general de l’associació.

La informació que s’ha de publicar

“En la mesura del possible, hem de donar una qualitat a aquesta informació, que totes aquestes persones o entitats que vulguin treballar amb nosaltres tinguin la informació necessària perquè coneguin l’entitat de veritat, i perquè això passi ho hem de veure com un valor i una oportunitat, una eina que genera confiança i legitimitat i una eina que millora la gestió”, explica Agudo.

Dins de la informació que s’ha de facilitar, es troba la informació institucional i estructural i la informació de rellevància econòmica.

Pel que fa a la informació institucional i estructural es demanarà la identificació de l’entitat i dades de contacte, la normativa en sentit ampli, les funcions i tasques de l’entitat, l’organigrama en sentit ampli amb les entitats vinculades, la identificació de les persones responsables i càrrecs i el perfil i trajectòria de les persones responsables.

En quant a la informació de rellevància econòmica, es requerirà el pressupost, els comptes anuals i auditoria, els contractes amb l’administració (objecte, import, durada, modificacions i pròrrogues), els convenis de col·laboració (data, parts, objecte, durada i modificacions) i les subvencions i ajuts públics, amb l’import, objecte i persones beneficiàries o les retribucions d’òrgans de direcció o administració (per subvencions o ajuts de més de 10.000€).

La responsable del àrea jurídica de Suport Tercer Sector recorda que, tot i que aquesta informació és la mínima, l’entitat pot ampliar aquesta per millorar la confiança en l’organització.

“Aquesta informació haurà de ser veraç, actualitzada, comprensible, accessible, objectiva i ordenada cronològicament”, afegeix Agudo.

Fundacions de dimensió reduïda, mitjana o dimensió gran

Agudo aclareix que les fundacions es divideixen en tres categories: de dimensió reduïda, mitjana o dimensió gran. “Segons la categoria en la que estiguin, hauran de complir amb unes obligacions o unes altres”.

Qualsevol categoria haurà de complir amb dues de les tres condicions que tenen durant dos exercicis tancats consecutius. Les de dimensió reduïda no hauran de fer la publicitat activa mentre no sobrepassin el milió d’euros, mentre que a la dimensió mitjana aquesta xifra puja a 2.850.000 € i les de dimensió gran l’hauran de publicitar si o si.

En quant a volum d’ingressos, les reduïdes no l’hauran de presentar si no excedeix dels 2 milions, les mitjanes tampoc, sempre que no superin els 5.700.000 €, mentre que les grans l’hauran de presentar.

Pel que fa a la mitja de persones treballadores, la reduïda no haurà d’excedir de les 10 persones si no el vol fer, la mitjana de 50 i la gran estarà obligada.

Qüestions a tenir en compte

Agudo aclareix que hi ha diverses normes que estableixen diferents obligacions en matèria de transparència i recorda que aquesta transparència és una obligació a la vegada que una oportunitat.

“Tot i que és una obligació legal, hem d’evitar veure-ho com un tràmit que serà un cost econòmic afegit, amb més burocràcia. Hem de ser conscients que és una oportunitat per generar confiança i donar visibilitat a l’entitat”, assenyala Agudo.

Agudo també aclareix que per poder informar s’ha de disposar de la informació, amb reptes en temes de millora de la gestió, tenint en compte que l’òrgan de govern i l’equip tècnic són un factor clau.

D’altra banda, la cap de l’àrea jurídica recorda que algunes dificultats a l’hora d’interpretar l’abast de la llei poden provocar inseguretat jurídica i que les entitats no es poden quedar en els mínims per complir perquè sinó no generarà tanta confiança.