El contracte mercantil en les entitats socials
Comparteix
Aquesta forma de relació laboral és possible en feines puntuals que donen flexibilitat al treballador/a autònom/a.
Existeixen diferents formes de relació contractual que es poden establir entre treballadors/es i entitats. Es pot, per exemple, establir una contractació laboral en règim general o, d’altra banda, un contracte mercantil.
En el primer cas, s’estableix un acord entre un treballador/a i un ocupador/a, part que té més poder. En la segona opció, la relació es pot establir entre l’empresa o entitat i el treballador/a per compte propi (o entre dues empreses o dues persones autònomes), per tant, hi ha una relació al mateix nivell.
Dintre dels contractes mercantils hi ha moltes opcions, però en aquest recurs es tracta la relació entre l’entitat (o empresa) i la persona que treballa com a autònoma.
Característiques d’un contracte mercantil
En aquest tipus de contracte es pacta una relació laboral per fer tasques concretes durant un temps definit, això suposa que no hi ha una relació de dependència entre la persona autònoma i l’entitat. A més, no s’acostuma a especificar l’horari de feina (tot i que sí s’han d’establir les dates), el lloc ni l’entitat dona els recursos, encara que al contracte es poden establir certes especificitats.
Això permet a l’entitat establir contractes mercantils de forma intermitent i segons les necessitats. Per exemple, una entitat pot necessitar puntualment els serveis d’un programador/a o dissenyador/a per crear el seu lloc web.
En aquest cas, l’entitat no cotitza pel treballador/a a la Seguretat Social ni paga la liquidació de final de contracte, vacances ni baixes.
El contracte mercantil, com a norma general, resulta més senzill per a l’entitat (encara que no sempre ho serà per a la persona contractada). No obstant això, cal tenir en compte si l’entitat rep subvencions, perquè, en aquest cas, potser serà més complicat aportar tota la justificació necessària amb un contracte mercantil que no laboral.
Obligacions de l’entitat en contractar un autònom/a
L’entitat gairebé només ha de pagar el sou a la persona autònoma, però ha de garantir que es tracta d’una feina amb suficient autonomia i flexibilitat per a la persona contractada. En cas contrari, s’hauria d’establir un contracte laboral en alguna de les seves modalitats.
Tot i que es pot formalitzar el contracte verbalment, és recomanable fer-ho per escrit. Aquest ha d’incloure les dades d’identificació de l’empresa i de l’autònom/a, raó social, NIF i domicili. Cal també descriure els serveis que contracta l’entitat i la durada del contracte.
D’altra banda, s’ha d’establir la retribució que es dona pels serveis indicats i les comissions, i la forma com es realitzarà el pagament, si és pertinent.
La situació i les obligacions de taxes de la persona que treballa com a autònoma varien segons la feina o sector, els guanys, la temporalitat, l’edat...
El contracte també ha d’incloure els drets que han de complir ambdues parts, els annexos necessaris i les obligacions respecte del contracte.
Amb un contracte mercantil, l’entitat no ha de donar d’alta el treballador/a, sinó que l’autònom/a és la persona responsable de donar-se d’alta en el Règim Especial d’Autònoms i ha de pagar les quotes i impostos que li corresponguin.
El contracte de prestació de serveis
Existeixen diferents tipus de contractes mercantils, encara que no tots es refereixen a la relació laboral. El més habitual en aquestes situacions és el contracte de prestació de serveis, quan s’estableix entre l’entitat o empresa i el treballador/a per a la realització d’una feina determinada. Cal tenir en compte que aquesta contractació es pot fer amb un/a professional independent o amb una empresa.
En aquest cas, es contracten els serveis (tenint en compte la seva experiència, coneixements, formació...). És important tenir present que en aquest cas no es contracten els resultats de la feina perquè, de fet, aquests no es poden garantir i, en tot cas, aquest tipus de relació s’estableix a través d’un contracte d’arrendament d’obra.
Amb un contracte de prestació de serveis es poden regular prestacions respecte de béns materials (servei de neteja, càtering o jardineria), prestacions no materials o intel·lectuals (assessorament, educació, comunicació...) i serveis a la persona, és a dir, que es fan a favor d’altres (guia de turisme, monitor/a de lleure...).
Què ha d’incloure la factura?
Amb un contracte mercantil l’entitat no ha d’emetre una nòmina mensual, sinó que és el treballador/a qui ha de passar una factura perquè l’entitat la pagui.
La factura, a més de les dades d’identificació de l’entitat i del treballador/a, ha d’incloure la descripció dels serveis i l’import desglossat. Aquí s’ha d’incloure l’IVA, que pot ser del 21% (és el general), però també pot ser reduït o, fins i tot, que no calgui segons els serveis.
També s’ha de descomptar l’IRPF i, en aquest cas, l’entitat contractant entregarà un certificat de retencions per a tramitar a la declaració de la renda.
Per tant, establir una relació mercantil per la prestació de serveis pot comportar uns beneficis i drets per a l’entitat, però també els ha de tenir la persona contractada. Les entitats del tercer sector, a més, han de ser exemple en la mesura del possible de bones pràctiques cap als treballadors/es, per tant, no s’ha d’utilitzar aquest tipus de contracte com a benefici només per a l’entitat quan les condicions són les pròpies d’un treballador/a per compte d'altri.
