El passat 20 de gener va començar l'operació militar "Branca d'olivera", i des d'aleshores els rebels sirians i el govern de Turquia han estat bombardejant la població kurda d'Afrin, a la frontera entre els estats turc i sirià.

A Afrin conviuen 1.5 milions de persones, entre elles àrabs, kurds i armenis, alguns d'ells i elles refugiats que van fugir de la guerra civil siriana.

Tres mesos enrere, els kurds d'Afrin celebraven haver forçat la retirada de l'Estat Islàmic de Raqqa amb l'ajuda de les forces nordamericanes.

Erdogan ha deixat clar que l'atac no és contra Síria sinó contra els membres de les organitzacions kurdes YPG i del PKK, que el govern de Turquia titlla de terroristes.

Segons fonts internacionals, Erdogan està utilitzant forces jihadistes per acabar amb els kurds d'Afrín i l'emancipació de les seves institucions democràtiques, que en temps de guerra i d'inestabilitat han revifat com una alternativa als règims del dirigent turc i sirià.

Geogràficament situada entre l'amenaça d'Estat Islàmic i la guerra civil siriana, a Afrin s'hi ha produït una emancipació i mobilització social i democràtica comparable a la de Rojava, també al Kurdistan sirià.

Mentre milers de kurds es veuen obligats a marxar d'Afrin empesos pels atacs coordinats entre algunes forces sirianes, l'exèrcit turc i la complicitat russa, els EUA s'han mantingut i es mantenen al marge del conflicte.