Com a professionals d’intervenció directa amb usuaris d’edat, en un gran nombre d’ocasions atenem persones que experimenten un procés de dol i que tenen unes necessitats específiques. És fonamental considerar que si no som capaços de respondre aquestes necessitats, podem generar un major patiment a les persones ateses.

La vellesa és l’etapa del cicle vital en la qual més pèrdues es viuen en un breu període de temps provocant un augment de símptomes depressius a llarg termini. A més, s’evidencia una significativa dificultat per a elaborar les pèrdues i la consciència de la pròpia mort. És fonamental parar un moment i especificar, que el dol és la resposta natural de les persones davant alguna cosa que genera dolor. Per tant, les persones grans tenen una acumulació de pèrdues que són font de dolor, a més de les pèrdues per mort de persones significatives, la pèrdua de l’autonomia, la reestructuració de rols, canvi de residència, pèrdues per malaltia, canvis en la dimensió sexual i consciència de la pròpia mort. El dol en les persones grans és un procés que pot estendre’s significativament en el temps arribant, habitualment, a ser una experiència que és viscuda fins a la pròpia mort. Si aquesta experiència no és acompanyada, pot promoure el procés d’evitació de les interaccions socials en un context en el qual el dol és una experiència present en gairebé totes les persones.