A l'acte, es presenta la primera làmina del conjunt previst per a la divulgació de vocabulari bàsic, que conté 18 paraules i expressions representatives de la LSC corresponents a les principals fórmules de presentació i de salutació. Amb aquest material, la Direcció General de Política Lingüística vol facilitar el primer contacte entre els serveis d’atenció ciutadana i les persones signants en LSC. Per a l’elaboració d’aquesta làmina, s’ha comptat amb l’assessorament de FESOCA en la revisió de les imatges gràfiques i la configuració dels signes.

També es presenta el nou projecte de vocabulari bàsic de la LSC en línia, iniciat amb la col·laboració de la FESOCA, que consisteix en seqüències filmades i fotogràfiques d’entre 1.000 i 1.200 paraules i expressions bàsiques en forma signada. Serà el primer recull lèxic en LSC accessible en línia, que vol ser una referència bàsica per a signants i usuaris de la LSC i una eina didàctica per als cursos d’aprenentatge de LSC, a més de fer més accessible a la ciutadania les principals paraules i expressions de la LSC. Aquest material facilitarà el desenvolupament d’aplicacions i eines digitals de divulgació de la LSC i contribuirà a fer més present aquesta llengua en entorns digitals.

Aquestes actuacions s’emmarquen dins les funcions que té la Direcció General de difondre la llengua de signes catalana a la ciutadania, com preveu la mateixa Llei 17/2010, de 3 de juny, de la llengua de signes catalana (article 2.d), llengua pròpia de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya.

Corpus de la LSC

A l’acte es presentarà l’estat dels treballs d’elaboració del corpus de la LSC que duu a terme la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística. El corpus consisteix en la recollida exhaustiva, l’enregistrament i el tractament de les paraules i expressions en la llengua de signes catalana, i de les seves variants. La constitució d’un corpus és un estadi previ i necessari per a la codificació de la llengua, i és la base lingüística de què cal disposar per poder establir la codificació de la llengua i poder confeccionar els instruments bàsics de referència com la gramàtica i el diccionari normatius de la LSC. L’Institut d’Estudis Catalans, com a entitat acadèmica, té encomanada l’autoritat normativa de la LSC, d’acord amb l’article 10 de la Llei 17/2010, de 3 de juny, de la llengua de signes catalana.