Joan Sales i Vallès (Barcelona, 1912-1983)

Escriptor, poeta, traductor i editor català. Després de llicenciar-se en dret, ingressa a l'Escola Popular de Guerra de la Generalitat, des d'on va ser destinat al front de Madrid i al d'Aragó. L'exili el va dur a França el 1939, i el 1942, a Mèxic, on va aprendre l'ofici de linotipista i on va fundar els Quaderns de l'Exili amb Raimon Galí, Josep Maria Ametlla i Ferran de Pol. A Mèxic va desenvolupar una rica tasca editorial, que va continuar després de tornar a Catalunya, el 1948. El 1959 va fundar amb Xavier Benguerel el Club Editor, una editorial que va treure a la llum textos fonamentals de les lletres catalanes, entre els quals hi havia una de les seves obres més conegudes, "Incerta glòria", l'edició definitiva de la qual va aparèixer el 1971.

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 1912-1994)

Escriptor i dibuixant català. Va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts. La Guerra Civil començà el mateix any en què publicava el seu primer recull de contes, El primer arlequí, i es donava a conèixer des de les pàgines de L'Esquella de la Torratxa, que va dirigir amb Avel·lí Artís Gener. Militant del PSUC, es va exiliar a França i, posteriorment, a Mèxic, on va viure fins al 1962 i on va fundar la revista Lletres, a més de col·laborar en diverses publicacions. A Catalunya, va continuar amb tasques editorials i periodístiques i va publicar una obra que el va fer mereixedor del premi Sant Jordi el 1963: L'ombra de l'atzavara. El reconeixement li va arribar a partir del 1979 amb l'obra teatral Antaviana, de Dagoll Dagom, basada en els seus textos. El 1986 va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i el 1992 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. Un any més tard se li va concedir el Premi Nacional de Periodisme.

Avel·lí Artís i Gener (Barcelona, 1912-2000) Periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat i corrector català. Es va formar en belles arts i va arribar a treballar en un taller dedicat a fer escenografies. El nom de ploma amb què se'l va conèixer, Tísner, era de fet un pseudònim que va utilitzar per signar les seves il·lustracions i caricatures en un seguit de publicacions com El Be Negre, L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. Exiliat a Mèxic Tísner es va mantenir en actiu dirigint publicacions catalanes de l'exili i col·laborant-hi. Va ser en aquesta època quan va publicar 556 Brigada Mixta, editada el 1945. En tornar al nostre país, va continuar publicant novel·les i dibuixant per a mitjans de comunicació. Tísner va fer també traduccions al català d'obres de Borges, García Márquez i Truman Capote, entre altres, i va signar durant anys uns mots encreuats que es publicaven a la premsa i que van tenir una gran popularitat.