Conservar i potenciar la biodiversitat, enfortir un model socioeconòmic sostenible, la bona gestió dels recursos naturals, reduir la generació de residus i emissions, fomentar la sobirania alimentària, prioritzar un urbanisme i mobilitat sostenible, augmentar espais que beneficiïn la salut i impulsar les organitzacions socioambientals, així com reconèixer la seva tasca. Aquests són els grans temes en els quals les entitats socioambientals consideren que ha de treballar el món polític per afrontar els reptes socioambientals als quals ens enfrontem.

Per tal de fer palesa la necessitat de prendre accions estratègiques en línia amb els aspectes que hem esmentat, diverses entitats socioambientals han elaborat un decàleg amb vint propostes polítiques per fer efectiva una transició ecosocial justa a Catalunya, i que segueixi un nou model socioeconòmic i territorial sostenible, quelcom que, amb la situació d'emergència ecològica, climàtica i social que estem vivint, aguditzada per la crisi sanitària de la Covid-19, ha esdevingut urgent.

El decàleg, juntament amb un manifest, ha estat definit i consensuat per les entitats organitzadores i participants del Congrés Socioambiental de Catalunya, celebrat al novembre de 2020, en el qual 113 organitzacions vinculades amb la defensa de la natura i el territori van participar en diferents grups de treball, amb l'objectiu d'elaborar una diagnosi, establir fites i debatre sobre accions estratègiques en els diferents àmbits temàtics del Congrés.

Ecologistes de Catalunya (EdC), Ecologistes en Acció (EeA), la Societat Catalana d'Educació Ambiental (SCEA), la Xarxa d'Economia Solidària (XES) i la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), van ser les impulsores del Congrés Socioambiental del qual neix el manifest i el decàleg. Aquestes són les vint propostes polítiques urgents que fan les entitats socioambientals de Catalunya per fer efectiva una transició ecosocial justa.

1. Llei de patrimoni natural i biodiversitat de Catalunya

Les entitats consideren necessària l'aprovació d'una llei de patrimoni natural i biodiversitat que contempli mecanismes de governança democràtica que promoguin la col·laboració intersectorial, així com mecanismes per afavorir la biodiversitat des de la política fiscal. Proposen que també s'incloguin mecanismes per promoure la participació i implicació ciutadana en la corresponsabilitat de la gestió del patrimoni natural.

2. Agència de la Natura de Catalunya

Una de les demandes històriques de les entitats ambientals és la posada en marxa de l'Agència de la Natura de Catalunya. Des de les organitzacions socioambientals demanen que es dugui a terme amb les capacitats, estructura i recursos que li atribueix la Llei 7/2020 i poder vetllar així per l'assoliment efectiu dels objectius establerts a l'Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya 2030.

3. Economia Social i Solidària

Una de les accions estratègiques que des de les entitats proposen al voltant de l'enfortiment del model socioeconòmic, és l'aposta per l'Economia Social i Solidària. Es recomana dotar-la dels recursos necessaris per transformar l'estructura productiva a mitjà termini.

4. Fiscalitat ambiental progressiva

El model econòmic actual, que s'alimenta del creixement constant, i que es basa en la sobreexplotació i destrucció dels recursos naturals, no és sostenible. Desincentivar aquest model econòmic passa pel disseny d'una fiscalitat ambiental progressiva, que incentivi les alternatives regeneradores i sostenibles d'una nova economia circular.

5. Dotar de mitjans a la fiscalia de medi ambient

Amb l'objectiu de poder perseguir d'ofici els delictes ambientals que es cometen, les entitats proposen dotar de mitjans la fiscalia de medi ambient. En aquest sentit, també suggereixen concedir el benefici de justícia gratuïta a totes aquelles entitats del tercer sector socioambiental i grups de defensa i estendre'l també en l'àmbit penal.

6. Xarxa de reserves forestals

A través d'aquest decàleg, el moviment socioambiental català recomana implementar una xarxa de reserves forestals destinades a lliure dinàmica natural, centrada en boscos madurs i d'alt valor natural i remodelar la normativa, que inclogui el nou Pla General de Política Forestal, i l'administració forestal perquè integrin com a propis els propòsits de conservació de la biodiversitat i contemplin la no intervenció com una forma de gestió vàlida.

7. Gestió forestal i hídrica resilient

L'adopció d'una gestió forestal i hídrica resilient i adaptada al canvi climàtic que permeti millorar la connectivitat ecològica, l'estat de conservació dels hàbitats i la funcionalitat dels processos ecosistèmics.

8. Reducció de la demanada energètica

En línia amb una de les demandes en la qual més insisteixen des de les entitats socioambientals, el decàleg suggereix promoure la reducció de la demanda energètica i potenciar l'aprofitament de les energies renovables de manera democràtica, descentralitzada i compatible amb la restauració i conservació d'hàbitats i espècies protegides. Així mateix, aquesta acció estratègica ha de vetllar per la sobirania energètica.

9. Reduir la generació de residus i emissions

Des de les organitzacions consideren que s'han d'impulsar les accions equitatives que permetin prevenir, reduir, minimitzar o eliminar la generació de tota mena de residus, així com les emissions contaminants de gasos d'efecte hivernacle.

10. Sobirania alimentària

El model alimentari que proposen des de les organitzacions que estigui en conjunció amb una transició ecosocial justa és aquell que fomenti la sobirania alimentària amb models agroecològics. Consideren que aquest model ha de protegir i dinamitzar els espais periurbans amb suport, col·laboració i participació ciutadana, que posi a disposició terres agrícoles públiques i de qualitat i que s'hi desenvolupin activitats agrícoles amb beneficis ambiental i social, i que incentivi fiscalment els models de consum de productes de proximitat i ecològics.

11. Política agrària comuna

En el marc de la nova política agrària comuna (PAC), dissenyar les intervencions regionals d'una manera coherent i ambiciosa pel que fa a la transició agroecològica, descartant les mesures amb impacte ambiental incert i prioritzant les mesures agroambientals, eco-esquemes i d'altres mecanismes orientats a la millora i conservació de la biodiversitat i l'adaptació al canvi climàtic.

12. Costos ambientals negatius

Les entitats proposen internalitzar els costos ambientals negatius dels processos de producció i distribució d'aliments, que es gravin fiscalment els productes que no són sans, derivats de models intensius i els que impliquin un elevat ús d'insums, així com altres aspectes que s'allunyen d'un model sostenible, com ara el sobreempaquetament, el malbaratament d'aliments o les llargues cadenes comercials.

13. Ordenació territorial

Per un urbanisme i mobilitat sostenibles, les organitzacions socioambientals proposen revisar els principis de l'ordenació territorial per tal que sigui transversal. Així mateix, consideren adequat un model que prioritzi la sostenibilitat i resiliència ecològica i ambiental, de la qual depèn la sostenibilitat social i econòmica.

14. Plans urbanístics sostenibles

Aquest punt del decàleg suggereix impulsar plans directors urbanístics que revisin a la baixa els sòls urbans o urbanitzables no sostenibles, en especial els que es troben en entorns naturals. En aquesta revisió s'haurien de considerar els impactes acumulatius a la salut i el medi ambient, per promoure desclassificacions, reduir l'espai de mobilitat motoritzada privada, i guanyar espais per horts urbans, parcs i espais verds. Així mateix, cal fomentar el transport públic, i els desplaçaments a peu o bicicleta.

15. Habitatge social

Com no podria ser d'una altra manera, des de les entitats demanen accions que promoguin habitatges socials dignes, suficients i saludables per a qui ho necessiti. Així mateix, que es prioritzi la mobilització cap al lloguer social dels habitatges buits en mans de grans propietaris i la rehabilitació d'habitatges existents en nuclis urbans decrèpits i pobles i veïnats abandonats per destinar-los a primera residència.

16. Espais que beneficiïn en la salut

Per tal d'afavorir la salut de la ciutadania, les organitzacions demanen, a través del decàleg, l'augment i millora dels espais i infraestructures verda i blava urbana i periurbana, promovent i facilitant la implicació ciutadana en la seva planificació, gestió i gaudi alhora que afavorint l'accés equitatiu a la natura.

17. Prescripció de natura

Les entitats demanen que es desplegui la prescripció social de natura, tant a escala individual com comunitària, davant l'evidència del potencial de la natura en la millora de la qualitat de vida de les persones.

18. Suport a la tasca de les entitats

Per tal de donar impuls a la tasca de les entitats socioambientals, aquestes proposen millorar els sistemes de subvencions i suport al desenvolupament de projectes de restauració i conservació de la natura i projectes d'educació ambiental.

19. Treball conjunt

La lluita per la justícia social i climàtica han de convergir, motiu pel qual el treball conjunt entre les diverses entitats socioambientals és més important que mai. Així, les organitzacions proposen establir espais d'intercanvi i contactes permanents entre les entitats del tercer sector socioambiental que portin a construir capacitat conjuntament i compartir estratègies que permetin millorar els nivells d'influència en la societat.

20. Impuls de l'educació ambiental

Per tal d'assolir la transició socioecològica de manera justa, cal impulsar l'educació ambiental com eina transformadora. Així, és necessari desenvolupar polítiques de cogestió entre les entitats socioambientals i el govern en els programes d'educació ambiental per tal que aquests siguin més eficients i adaptats territorialment. En aquest sentit, les entitats demanen potenciar programes d'educació ambiental ja existents, com el programa Escoles Verdes, i desplegar i dotar de recursos les estratègies d'educació ambiental dels espais naturals protegits.