5 projectes per a la conservació d’espècies amenaçades impulsats per entitats catalanes
Comparteix
Un recull de cinc iniciatives que treballen sobre el terreny per recuperar espècies amenaçades i els hàbitats que les fan possibles.
De la reintroducció d’espècies que havien desaparegut del territori a la recuperació d’hàbitats clau, les entitats ambientals catalanes fa anys que treballen sobre el terreny per evitar l’extinció d’espècies amenaçades. Molt sovint lluny del focus mediàtic i amb mirada llarga, aquests projectes combinen coneixement científic, custòdia del territori, voluntariat i treball en xarxa per donar una segona oportunitat a espècies fràgils i als ecosistemes que les sostenen. A continuació, recollim cinc iniciatives impulsades des d’entitats catalanes per a la conservació d’espècies amenaçades.
La Trenca és un petit ocell discret però emblemàtic, que fa dècades que lluita per sobreviure a la península Ibèrica. A finals dels anys vuitanta encara hi havia prop de noranta parelles reproductores, però la seva població va caure ràpidament per qüestions com la intensificació agrícola, la transformació del paisatge, la sequera a les zones on hivernen, la caça il·legal i els efectes del canvi climàtic, entre altres. Avui, la seva situació continua sent crítica.
Per evitar-ne l’extinció, la Fundació Trenca impulsa des de fa més de quinze anys el ‘Projecte de Conservació de la Trenca’, en col·laboració amb administracions i altres entitats ambientals. L’objectiu és assegurar-ne la supervivència a mitjà i llarg termini, protegir-ne el patrimoni genètic i recuperar antics nuclis reproductors, combinant conservació en captivitat i el reforç de poblacions salvatges, així com promovent pràctiques agràries compatibles amb la biodiversitat.
El projecte inclou la cria en captivitat al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, a Lleida, des d’on es duen a terme programes d’alliberament i seguiment. Des del 2009 s’han reintroduït centenars d’exemplars en hàbitats naturals, alguns dels quals han tornat a criar amb èxit. A partir del 2019, les accions s’han estès també al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, amb la voluntat de recuperar espais on la trenca havia desaparegut i consolidar noves poblacions.
Més enllà de la trenca, la Fundació treballa per la conservació de la biodiversitat local. Nascuda el 1998 com a Associació d’Amics del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent i convertida en fundació el 2018, l’entitat ha passat de coordinar el voluntariat del centre a impulsar projectes de conservació i agricultura sostenible. Actualment, la seva tasca s’estén també a la protecció d’altres espècies amenaçades com el voltor negre, la tortuga mediterrània, el turó o la cigonya blanca.
L’Àguila Cuabarrada és una de les grans àguiles del Mediterrani i, alhora, el rapinyaire més amenaçat d’Europa. Tot i estar protegida, l’espècie continua retrocedint perquè en neixen menys de les que caldrien. L’augment d’activitats a la natura, la persecució humana, el cablejat elèctric i la pèrdua d’hàbitat són obstacles per a la seva supervivència.
En aquest escenari, el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp-Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) impulsa un projecte de conservació basat en la idea que protegir el territori és també protegir l’espècie. L’entitat ha tancat tretze acords de custòdia que blinden unes 4.000 hectàrees d’espais on l’àguila cria i s’alimenta, amb plans de gestió adaptats a cada zona. La feina es fa amb propietàries de finques i amb administracions per garantir les condicions que l’àguila necessita.
Amb tot, des de l’entitat expliquen que la recuperació de l’àguila cuabarrada implica canvis rellevant, des de l’agricultura i ramaderia ecològiques fins a un oci a la natura respectuós i un model energètic menys agressiu amb el paisatge.
- ‘Projecte Przewalski’, de la Fundació Miranda
Amb el ‘Projecte Przewalski’, la Fundació Miranda treballa per retornar a la natura el cavall de Przewalski, la varietat de cavall més antiga que existeix avui. Considerat en perill d’extinció a escala global, es calcula que la seva població ronda els 2.000 exemplars, repartits entre centres de cria i uns pocs indrets on viuen en llibertat o semillibertat.
El projecte es remunta al 2017, quan la fundació va acollir quatre cavalls procedents del zoo —ja clausurat— d’Almuñécar, a Granada, gràcies a la intermediació de la FAADA. A partir d’un acord amb la Reserva Nacional de Caça de Boumort, els animals passen a viure en llibertat supervisada en unes 3.000 hectàrees de la reserva, dins d’un projecte incipient de reproducció, reintroducció, observació i divulgació anomenat ‘Catalonia Wild Horses’.
En aquesta primera fase, l’esforç se centra a garantir el benestar dels cavalls i la seva adaptació a l’entorn. A mitjà termini, el projecte preveu afavorir la seva reproducció i ampliar progressivament l’espai ocupat dins d’un territori molt més extens, de fins a 13.000 hectàrees. Això converteix Boumort en un escenari singular a Europa i encaixa amb la filosofia de la Fundació Miranda, que consisteix a promoure la vida en llibertat dels cavalls i la custòdia del territori a través de grans herbívors.
El projecte també té un vessant científic i social. En aquest sentit, inclou estudis sobre el comportament dels cavalls i el seu impacte en la vegetació, amb la col·laboració de la Universitat de Lleida i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. A més, proposa accions educatives i visites guiades per acostar aquest projecte de conservació a la ciutadania.
- ‘Projecte Ibis Ermità’, de la Fundació Alive
El Projecte de recuperació de l’ibis ermità és una de les apostes més ambicioses de la Fundació Alive per contribuir a la conservació d’una au que havia desaparegut de bona part d’Europa. El projecte es desenvolupa al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, un espai clau per a la biodiversitat mediterrània, i forma part d’una estratègia internacional que busca reconnectar diferents poblacions d’aquesta espècie, avui encara amenaçada.
Tal com explica Bernat Garrigós en una entrevista recent a Xarxanet, el projecte català tot just comença: “Ens hem incorporat recentment al procés per establir una població d’ibis ermità a Catalunya”. Actualment, l’equip gestiona una cinquantena d’exemplars provinents de projectes de reintroducció de Jerez i dels Alps, que viuen en un aviari d’aclimatació. Són ocells criats a mà, fet que permet preparar-los per a una alliberació progressiva, amb alimentació de suport, perquè identifiquin l’espai com a propi.
La mirada és a llarg termini. Segons Garrigós, “el març del 2026 alliberarem els primers ocells de l’aviari, i esperem que al cap de tres o quatre anys comencin a criar les primeres parelles”. L’objectiu és combinar individus sedentaris i migradors i avançar, a poc a poc, cap a una població estable i autosuficient, un procés que es pot allargar més d’una dècada. Igualment, el projecte aborda les principals amenaces associades a l’activitat humana, com l’electrocució o els xocs amb línies elèctriques, de bracet d’empreses, administracions i el sector agrari.
El xoriguer petit havia desaparegut de Catalunya a principis dels anys vuitanta, víctima de la pèrdua d’hàbitats i de l’ús intensiu d’insecticides. A l’Alt Empordà, però, aquesta tendència s’ha començat a revertir. Des de fa anys, l’associació Paisatges Vius impulsa un projecte de reintroducció que gira entorn de la custòdia del territori, l’arquitectura ecològica i la millora d’hàbitats agraris, amb l’objectiu de fixar colònies reproductores d’aquest falcó mediterrani.
El projecte ha desplegat actuacions molt concretes sobre el terreny, com la construcció de noves torres de nidificació amb tècniques de bioconstrucció i materials del mateix lloc; la reparació i el manteniment de torres malmeses pel vandalisme o els temporals; i la protecció de les colònies amb tanques per evitar molèsties durant l’època de cria. També s’ha treballat per fer més favorable l’entorn a través de diferents accions.
Una altra peça fonamental del projecte és l’alliberament de polls mitjançant la tècnica del ‘hacking’, que aprofita la fidelitat de l’espècie al lloc on fa les primeres volades. El 2024 se’n van alliberar una quarantena a l’edifici del Parc Natural del Cap de Creus, amb seguiment i alimentació diària fins que van ser autosuficients. Els resultats comencen a arribar i, per primer cop des del 1987, s’ha detectat una parella nidificant a l’Alt Empordà. Un primer pas que confirma que és possible recuperar el xoriguer petit.
Afegeix un nou comentari