Les reserves d'aigua es troben al 19% de la seva capacitat, una xifra altament alarmant. Catalunya arrossega una important situació de sequera des de fa mesos. La manca de pluges és palpable arreu del territori i ja es parla d'una condició d'extrema gravetat. De fet, trenta-sis municipis es troben en situació d'emergència i quatre-cents quaranta-nou, en estat d'excepcionalitat.

Tant és així que el govern estudia iniciar la fase de 'preemergència' per sequera a l'àrea de Barcelona durant els dies entrants. En aquest context, són crucials les accions que lluiten per sensibilitzar la població sobre la realitat del territori, però també que ajuden a reduir el mal ús del recurs, com és el cas d'Aigua és Vida.

Dins la campanya 'D'on no n'hi ha, no en raja', amb la qual volen evidenciar els problemes de la sequera, posant especial èmfasi en el paper dels negocis, l'especulació immobiliària i la urbanització turística, denuncien la situació del riu Ter al seu pas per les terres gironines, on l'entitat afirma que s'està produint una sobreexplotació del recurs hídric.

Davant la problemàtica, Aigua és Vida Girona ha decidit encarar la via judicial presentant un recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Girona i el Consorci d'Aigües Costa Brava (CCB). Concretament, l'acció s'encara amb el conveni que les dues institucions van renovar el passat mes d'abril amb relació a l'aigua del riu Ter, un curs important a la geografia catalana que cada vegada compta amb menys cabal.

Un pacte que incompleix la normativa vigent

La situació es remunta al 2008, quan s'amplia l'Estació de Tractament d'Aigua Potable (ETAP) de Montfullà, al Gironès. Aquest tipus d'instal·lacions són espais on es tracta l'aigua per fer-la potable per als éssers humans. En aquell any, s'aprova un transvasament major del riu Ter cap a la Costa Brava, concretament d'uns cinc-cents quaranta litres/segon.

El 2012, l'Agència Catalana de l'Aigua, a petició de l'Ajuntament de Girona, fa una ampliació dels drets d'aigua dels que disposaven Girona i la Costa Brava, passant dels mil litres/segon als mil tres-cents vuitanta. A ulls de la legislació, es tractaria d'una ampliació inviable, atès que el màxim es troba en els mil, segons la Llei del Ter 1958, pel que fa a la concessió dels municipis de la conca del Ter.

Segons apunta Pau Masramon, portaveu d'Aigua és Vida Girona, es tractaria d'una mesura poc precisa si es té en compte que el màxim que es destinava a Girona i la Costa Brava "no s'havia consumit en cap moment". De fet, creu que l'autorització va respondre a "una idea creixentista, perquè si tenim més aigua hi haurà més pobles que es podran endollar a la xarxa, tot això contemplant que el riu sigui el riu, perquè amb el pas del temps s'ha anat aprimant".

Segons estudis de la Universitat de Girona, en els últims seixanta anys, el Ter ha perdut al voltant del 45% del seu cabal per causes naturals. Per aquest motiu, davant el panorama actual, afirmen que "formular una ampliació de drets d'aigua és una contradicció", especialment si mai s'han arribat a consumir els litres legals.

Des de l'entitat, i juntament amb SOS Costa Brava, constaten que el conveni no té en compte la situació d'escassetat i sequera que viu el territori, sinó que es tracta d'un pacte motivat especialment pels "interessos urbanístics i especulatius de la Costa Brava", ja que des de l'última modificació, s'allibera un 40% d'aigua del que permet la llei per beneficiar aquest sector.

El futur incert del riu Ter

"La justícia té processos llargs, i en aquest període de temps, els plans d'ordenació urbanística dels pobles de la Costa Brava s'hauran anat modificant i suposarà continuar concedint més drets d'aigua", destaca el portaveu. Actualment, la mitjana d'habitatges d'ús turístic existents a les comarques gironines és ja del 60%, especialment a la Costa Brava, un dels destins preferits del turisme estiuenc.

Caldrà esperar a la resolució judicial amb pensament positiu, atès que la situació del cabal del riu Ter no és satisfactòria. Des d'Aigua és Vida, argumenten que som davant una situació d'escassetat hídrica i hem d'evitar costi el que costi que el Ter "pateixi més estrès hídric". A tot això se suma que la ratificació del conveni no només és paradoxal, sinó que tampoc s'han resolt les irregularitats que s'arrosseguen des de l'última actualització i no s'ha garantit la transparència en la publicació dels documents.

"No sabem si el jutge ens donarà la raó, però estant dins aquest procediment podrem obtenir informació que, per la via de participació ciutadana, no hem aconseguit. Sobretot, ens permetrà tenir més documentació i sensibilitzar la ciutadania", conclou Masramon.

La Directiva Marc d'Aigües i la Llei d'Aigües estableix que els cabals ecològics són una restricció prèvia a qualsevol classe d'ús, un concepte que descriu el cabal necessari per preservar els hàbitats naturals. Per aquest motiu, creuen que en la situació del Ter s'ha de posar al centre les necessitats del riu i executar "un debat públic per decidir quin cabal es pot concedir a la Costa Brava, especialment en temps de sequera i escassetat".