Aura Vidal: “Veiem amb preocupació el pla del Govern per no dependre de la pluja"

Aura Vidal és part d’Enginyeria Sense Fronteres i d'Aigua és Vida, col·lectius que lluiten per aportar solucions contra les sequeres i els episodis crítics. L’any 2023 va estar marcat per una sequera molt important, que va limitar la vida de moltes persones, des d’aleshores cal estudiar com s’ha treballat.

El teixit associatiu ja ha arribat a seure a la taula amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), un pas molt important per democratitzar l’accés públic a l’aigua.

Fa un any Catalunya va patir molt per la sequera, com estem actualment?

Malgrat que les pluges recents han alleujat la sequera pluviomètrica, les reserves d’aigua a les conques internes de Catalunya continuen en nivells crítics. Se situen al 31% a inicis de la primavera del 2025, gairebé un 20% per sota de la mitjana dels últims cinc anys. 

Es posa de manifest la situació d’escassetat crònica que viu Catalunya, amb una demanda d’aigua superior a la disponible. Això fa imprescindible contenir el consum i millorar la planificació territorial.

"No imposar sancions a qui incompleix les restriccions debilita els esforços que fem per garantir un ús responsable."

Com penseu que s’ha treballat des d’aleshores? 

Des de les organitzacions que formem la Cimera Social de l'Aigua, veiem amb preocupació el pla del Govern per "no dependre de la pluja", que inclou l'estratègia de produir un 50% més d’aigua de la prevista com a necessària per al 2030. Aquesta visió ignora com és d’important reduir la demanda i opta per una expansió insostenible de l’aigua disponible.

El nou pla del Govern prioritza la construcció de grans infraestructures com les dessaladores per augmentar la disponibilitat d’aigua, sense posar l’accent en mesures fonamentals com l’estalvi i la reutilització. Aquestes haurien de ser la base d’una gestió sostenible de l’aigua.

La construcció de dessaladores és útil, però també una infraestructura costosa. Quina valoració en feu?

El nou pla del Govern s’ha centrat principalment en incrementar la disponibilitat d’aigua mitjançant infraestructures com les dessaladores, en lloc de fomentar polítiques d’estalvi i reducció del consum. 

La preocupació per l’impacte econòmic és evident, ja que no s’ha aclarit com es finançà ni quina conseqüència tindrà en el preu de l’aigua. Altrament, no imposar sancions a qui incompleix les restriccions debilita els esforços que fem per garantir un ús responsable. Sense mesures coercitives, es corre el perill que la crisi hídrica s’agreugi en el futur.

Actualment part de la gestió de l’aigua és privada, com afecta això a la persona consumidora?

Segons dades d’Aigua és Vida, actualment un 80% dels catalans i catalanes paguen l’aigua a una empresa subministradora privada o mixta. Això té un impacte directe en el cost que assumeixen les persones consumidores.

Un informe recent de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) conclou que la gestió privada de l’aigua encareix la factura en un 26% de mitjana. A més, el preu de l’aigua varia significativament segons el municipi: en alguns pobles i ciutats, es paga fins a nou vegades més que en altres, una diferència que pot arribar a superar els 500 euros anuals per habitatge.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Aigua és vida (@aiguaesvida)

I quin és l’estat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona?

L’aigua està gestionada per l’empresa mixta Aigües de Barcelona (AGBAR) i la factura ha pujat per segon any consecutiu un 6%. Aquesta empresa està controlada en un 70% per la multinacional Agbar i en un 15% per Criteria Caixa, que és la branca inversora de CaixaBank. Només en un 15% per l’AMB, és a dir, la part pública té una influència limitada en la seva gestió.

A més, a l’AMB s’utilitza aigua provinent del Ter-Llobregat i es mantenen les dessaladores del Prat i la Tordera funcionant gairebé al 100% des de finals del 2022. Aquestes infraestructures tenen costos molt elevats degut a l’elevat consum energètic, tant en el seu manteniment com en el transport de l’aigua. Fet que repercuteix directament en la tarifa que paguen els consumidors i consumidores.

Com afecta la gestió privada de l’aigua a la ciutadania?

La gestió privada de l’aigua no només encareix la factura per a la ciutadania, sinó que també genera desigualtats territorials en el seu preu i limita el control públic sobre un bé essencial.

En quin estat es troba la municipalització de l’aigua?

En un context d’elevada privatització de l’aigua a Catalunya, la tendència cap a la remunicipalització ha anat guanyant força. Des del 2010, 39 municipis catalans han recuperat la gestió pública de l’aigua, i 26 més estan valorant fer-ho en els pròxims anys. 

A diferència de la privatització, que es pot fer en qualsevol moment, la remunicipalització només és possible quan expira el contracte de concessió amb l’empresa privada. Aquest fet fa que el procés sigui lent, però progressiu i sense marxa enrere.

"Apostar per un model públic permet gestionar l’aigua amb criteris socials i ambientals."

Com es pot impulsar?

El final d’una concessió és una oportunitat clau per als ajuntaments per repensar quin model de gestió volen adoptar. En molts casos, optar per una gestió pública permet garantir un control més directe sobre l’aigua i adaptar-ne la gestió a criteris socials i ambientals en lloc d’interessos econòmics privats.

Durant la sequera, diversos municipis amb gestió pública han demostrat una major capacitat per reduir les pèrdues d’aigua, millorar la gestió de la xarxa i optimitzar els recursos. Això contrasta amb el model privat, on les empreses busquen maximitzar. En un moment de crisi hídrica, confiar la gestió de l’aigua a qui prioritza la facturació per sobre de la gestió sostenible és una contradicció que cal corregir.

Tens cap exemple de fora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona?

Un exemple destacat de municipalització és el cas d’Osona. Al 2022 es va crear Onaigua, la primera empresa pública comarcal de Catalunya dedicada a la gestió de l’aigua. Aquesta iniciativa ofereix als petits municipis una estructura conjunta per garantir el control públic, la transparència i la presa de decisions col·lectiva sobre l’aigua.

En un escenari d’emergència climàtica, recuperar la gestió pública de l’aigua no només és una qüestió d’eficiència i sostenibilitat, sinó també de qualitat democràtica. Apostar per un model públic permet gestionar l’aigua amb criteris socials i ambientals, garantint-ne un ús just i responsable per a les generacions futures.

Com col·laboreu amb altres entitats per fer realitat els vostres reclams?

Des de l’inici de la sequera, diferents organitzacions de Catalunya vam veure la necessitat de coordinar-nos en el marc de la Cimera Social de l’Aigua per treballar conjuntament en propostes que afrontessin la situació d’escassetat crònica d’aigua, sempre tenint en compte criteris de justícia social i ambiental.

A través de la Cimera Social, que ha treballat decàleg de propostes per fer front a l’escassetat hídrica i la sequera a Catalunya, un hem mantingut reunions amb la direcció de l'ACA i el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Aquestes trobades han estat un canal de comunicació estable amb el nou govern, permetent-nos fer seguiment de les seves accions i esclarir dubtes sobre el seu pla per “no dependre de la pluja”.