Quins aspectes positius trobes en l'estat d'alarma sanitària?

És aviat per mesurar l'impacte que pot tenir en la forma d'organitzar-nos com a societat, tant a nivell urbà com territorial. Els possibles rebrots amb nous períodes de confinament i el temps per aconseguir una vacuna o tractament eficaç són factors que poden dilatar més o menys el període d'afectació i el conseqüent efecte sobre les nostres vides.

Durant aquest període hem pogut reconèixer col·lectivament el valor essencial d'aspectes que havien estat massa menystinguts: el sistema de salut pública, l'accés als productes alimentaris i de primera necessitat, l'accés a un habitatge digne, o la necessitat d'un espai públic que prioritzi les persones per davant del vehicle privat motoritzat. Seria inacceptable no situar-los com a prioritats en la reflexió i les propostes sobre la transformació urbana i del territori a partir d'ara.

Com està incidint en els desplaçaments?

Resulta preocupant la situació en la que es troba el transport públic que, amb la reducció de la seva capacitat veurà compromesa la viabilitat econòmica en els termes actuals. Aquesta pèrdua de capacitat, per una banda, pot comportar un repunt del vehicle privat, sobretot en els desplaçaments interurbans, on hi ha molt poca feina feta perquè la bici pugui ser una alternativa.

D'altra banda, la reducció de la mobilitat obligada que es pugui consolidar gràcies al teletreball pot contribuir a reduir els desplaçaments interurbans i fer més locals les dinàmiques de mobilitat.

Quina incidència creus que tindrà el Covid-19 en els nous models de ciutat?

L'episodi que estem vivint és una oportunitat per qüestionar i plantejar canvis en les lògiques que han estat dominants fins ara a les ciutats, com l'hegemonia del cotxe. Pel que estem veient, només en els casos on hi havia una determinació prèvia de transformació urbana s'està aprofitant aquest context per promoure i accelerar canvis en la línia ja prevista.

En certa manera, pel que fa a la mobilitat, està posant de manifest l'existència o no d'una voluntat real de transformació per part dels dirigents polítics en els seus àmbits de responsabilitat.

Què feu des de l'entitat per donar servei en l'estat actual d'alarma sanitària?

Des de Granollers Pedala, al marge de l'activitat associativa que ens hem vist obligats a congelar, a nivell de serveis, des de l'equip tècnic, s'ha aprofitat tota l'operativa ja existent de distribució de mercaderies amb bicicletes de càrrega, que va quedar aturada a l'inici del confinament, per organitzar un servei de transport a domicili d'aliments i productes de primera necessitat de comerços locals.

L'acord amb una associació de comerciants ens ha permès posar en pràctica un sistema de comandes conjuntes per fer arribar productes de diversos comerços a domicili en un sol trajecte, optimitzant costos i desplaçaments, i oferint una alternativa a les grans cadenes de distribució alimentària, que per altra banda van quedar col·lapsades durant setmanes.

De quina manera heu donat resposta a l'elevat volum de comandes?

Hem pogut llogar un tricicle de càrrega més gran amb l'aportació rebuda pel Fons Cooperatiu de l'Economia Social i Solidària.

També hem pogut aprofitar la nostra operativa de distribució per col·laborar en diverses iniciatives solidàries fent arribar material de protecció elaborat per xarxes ciutadanes a farmàcies, centres de salut i residències.

Què pot aportar la bicicleta en una situació com la que estem vivint?

La bici, que ja és de per si una opció de mobilitat sostenible, saludable i eficient per l'àmbit local, permet mantenir la distància física entre persones i per això és totalment recomanable també en aquest moment de cara a evitar la propagació del virus en cas de rebrots.

Malauradament ha estat criminalitzada i penalitzada per les pròpies administracions durant el període de confinament més estricte, associant-la únicament a l'oci o l'esport, obviant que és un vehicle de transport. Ha calgut la pressió de les entitats per superar aquest relat i aconseguir que pugui arribar a recomanar-se com a opció de mobilitat.

Quin paper juga la bicicleta en el moment que estem vivint?

Ja entrant en el procés de desconfinament, amb limitacions en els desplaçaments, el cotxe ha quedat en la majoria dels casos aparcat, i en canvi la bici ha viscut una emergència per moure's dins les ciutats i pobles, tan per desplaçaments de compra i adquisició de productes, com per passejar, i fer activitat física. A més, això s'ha pogut fer de forma còmode en un espai públic amb molt poc trànsit.

També en la distribució de mercaderies la ciclologística amb bicicletes i tricicles de càrrega s'ha mostrat útil i eficient per resoldre el darrer tram de la cadena de subministrament en àmbits locals, fent arribar els productes de les botigues a domicili.

Quin és el repte a aconseguir darrera aquest ús circumstancial de la bicicleta?

Que la bici pugui consolidar-se en la nova normalitat, amb un increment significatiu en el repartiment modal. El creixement de la bici és imprescindible per superar l'actual hegemonia del cotxe com a opció de mobilitat, que suposa una amenaça greu per l'estabilitat i l'equilibri de la nostra espècie amb el planeta Terra.

Es podria dir que la bici és una de les vacunes més eficients per combatre la problemàtiques de la contaminació i l'emergència climàtica que ens afecten globalment.

Quin model de ciutat t'agradaria que es fes realitat?

Crec que els temps que vindran seran complexes, l'episodi actual pot ser temporal, però la crisi climàtica i energètica tindrà efectes permanents. L'única forma de sortir-nos-en passa per relocalitzar els aspectes claus de la vida, producció alimentaria de proximitat, comerç local, desplaçaments de petita escala, i un enfortiment de la dimensió comunitària, i de les xarxes locals de suport mutu.

No és qüestió de preferències personals, és qüestió de supervivència, i de bastir unes dinàmiques que permetin a totes les persones gaudir d'unes condicions de vida dignes.

Com afectarà a la mobilitat?

En aquest nou marc el paper del cotxe hauria de ser molt residual. Caminar, anar en bici, i sobretot les bicis de càrrega podrien tenir un paper protagonista. El 600 de la propera dècada no serà un cotxe elèctric, sinó una bici. Les bicis de càrrega ens permetran portar infants a l'escola, fer la compra, fins i tot anar de vacances, i deixaran obsolet el cotxe en la nostra mobilitat quotidiana.

Quan acabi aquesta crisi, com creus que canviaran les ciutats? Creus que seran igual que abans?

Hi ha moltes lluites i fronts per avançar però la ciutat sense cotxes, almenys superant la concepció del cotxe com una opció de mobilitat massiva i generalitzada, és un plantejament amb una força i capacitat transformadora difícil d'igualar.

Comportaria canvis a molts nivells en àmbits com el consum, l'alimentació, l'oci, l'organització del treball, l'habitatge, l'autonomia dels infants, l'educació, la seguretat, la concepció de l'espai públic, el comerç, la salut o la lluita contra el canvi climàtic.

Què és necessari per acabar amb l'hegemonia del cotxe com a mitjà de transport?

La reconversió del sector de l'automoció, sobrevalorat i amb una presència publicitària massiva als mitjans que cal limitar o condicionar igual que es va fer amb el tabac. És un sector agonitzant, que ha menystingut la salut de la població amb impunitat, que privatitza el capital de les ajudes públiques i socialitza uns enormes costos, i que es mostra incapaç d'adaptar-se als reptes del món actual.

Com ha de canviar el sector de l'automoció?

Resulten insultants les ajudes estatals que s'estan anunciant. En períodes de crisi o de reconstrucció s'han nacionalitzat i re-orientat sectors estratègics per donar resposta als reptes d'interès general de la societat. El suport públic a l'automoció només s'hauria de permetre condicionat a una reconversió cap a àmbits que ajudin a resoldre problemàtiques com la crisi energètica, climàtica o de qualitat de l'aire.

Les bicis elèctriques, o bicis de càrrega poden convertir-se en vehicles d'ús massiu per la població en la propera dècada. Forçar la transformació, ni que fos parcialment, del sector de l'automoció cap a la fabricació de bicis, podria propiciar i accelerar un canvi de gran escala.

Què cal fer per prioritzar la bicicleta com a mitjà de transport?

Si aspirem a deixar el món un mica millor de com l'hem trobat cal preveure la reconversió de vies interurbanes com espais prioritaris per al transport públic i les bicicletes. L'articulació de xarxes pedalables de caràcter comarcal que permetin connectar les poblacions veïnes amb bicicleta resulta estratègica per fer viable una alternativa al cotxe en poblacions més petites i àmbits menys densos.

Els sistemes actuals de distribució de mercaderies als nuclis urbans són ineficients y tenen costos ambientals, econòmics i de salut elevadíssims. Cal repensar la distribució urbana de mercaderies des de microhubs que puguin gestionar de forma unificada el darrer tram de distribució amb una flota de tricicles i bicicletes de càrrega, evitant l'entrada de vehicles contaminants als nuclis urbans.