La pandèmia i el confinament ens ha portat a fer una reflexió a la societat en molts aspectes, però sobretot en el de ser més respectuosos amb el medi ambient: ens hem aturat i ens qüestionem si el model de vida que portem és positiu, tant per la nostra salut, com pel nostre entorn. Quelcom que pot ajudar-nos en ambdós aspectes és la bioconstrucció, un concepte amb el qual treballa l'entitat BioArquitectura Mediterrània.

Parlem amb el Bernat Brell, arquitecte de l'entitat i vocal de la junta del BAM, sobre la bioconstrucció, la seva implantació, els beneficis i els nous projectes relacionats amb una manera de construir més sostenible amb el medi ambient.

Primer de tot, què és BioArquitectura Mediterrània?

Som un grup de gent que volem fer la màxima difusió de la bioconstrucció i les seves tècniques constructives. L'any 2014 ens vam presentar a un concurs, que es diu Pla de buits, amb el qual es dóna ús a diferents solars de l'Ajuntament que en aquell moment estan sense ús. Vam guanyar amb la idea de crear un espai on es difongués la bioconstrucció, i vam començar un procés molt bonic de construcció de la nostra seu amb un disseny obert amb tota la gent del barri i mitjançant la bioconstrucció com a eina constructiva.

Vam poder assolir el primer objectiu de fer difusió de la bioconstrucció de manera molt pràctica, que era construint la nostra seu al Raval. La construcció va ser molt bonica, ja que podíem explicar la teòrica i fer la pràctica de les diverses tècniques constructives amb materials naturals. Vam comptar amb grans especialistes de cadascuna d'aquestes tècniques, vam construir un espai amb diferents murs, era com un petit 'showroom' de diferents tècniques constructives amb diferents materials.

Havia de ser un projecte que a més fos positiu pel barri.

Vam acabar creant la nostra seu a través de la nostra divulgació amb entitats properes, gent del barri, escoles, casals d'avis, diferents voluntariats. Un cop construïda, tota aquesta gent que ens havia ajudat van poder disposar de l'espai com una zona de treball o per poder-se reunir. Un cop acabada la seu, nosaltres seguíem fent tallers de bioconstrucció en petit format i més teòric. Buscàvem que l'espai estigues obert i sempre hi hagués activitat amb relació a un nou coneixement de materials naturals.

Vam continuar mantenint viu aquest esperit de difusió de la bioconstrucció, que ve a ser la nostra missió.

Feu tallers també.

Sobretot focalitzats a reconstruir la nostra seu. Però tenim dos o tres camins oberts en el nostre futur més proper. El bo de BAM és que, en estar a Barcelona, i ser d'alguna manera exclusiu, ens arriben bastants encàrrecs.

A banda de fer tallers i compartir la seu amb altres entitats amigues, ens arriben molts projectes de fora de Barcelona. Intentem treballar en l'àmbit local, però si ens surt alguna cosa intentem donar un cop de mà. Ara comencen a sortir coses a Barcelona, sobretot d'entitats que volen comença reformar els seus espais a partir d'aquesta manera més sostenible de construcció.

De què parlem quan ens referim a bioconstrucció?

La bioconstrucció és la construcció amb materials naturals. Però s'hi poden aplicar noves tecnologies i poden tenir acabats de disseny i competents, Quan la gent pensa en bioconstrucció, els ve a la ment aquests murs corbs, amb formes més naturals i ergonòmiques de fang i palla. Però la bioconstrucció, avui dia, també està molt vinculada a la tecnologia. La bioconstrucció va molt de la mà de la naturalesa, però no vol dir que estigui desfasada. De fet s'està començant a portar al món de la reforma interior.

Bioconstrucció i tecnologia són compatibles?

És el que s'ha de fer per potenciar-la. Perquè actualment hi ha gent que fa bioconstrucció, però ho fa amb tècniques antigues. El punt que li falta, i que li intenten donar des de BAM, és intentar fusionar les dues coses: bioconstrucció i tecnologia en el mateix espai.

Quins beneficis té la bioconstrucció?

Tots aquests materials i aquestes maneres de construir ens acaba portant quelcom positiu a la nostra salut. És a dir, amb tècniques com el fang podem reduir les humitats. O amb altres materials naturals evitar la irradiació, de les xarxes invisibles.

També hi ha un benefici ambiental.

Sobretot en la petjada de CO2. D'on venen els materials, quant es triga a fabricar-los, la manera de produir-los, l'estalvi d'aigua per no construir amb formigó o la petjada ecològica que deixen. Són materials de proximitat, que et dóna la mateixa naturalesa. L'accessibilitat i l'economia, són dos dels grans punts a favor que té la bioconstrucció.

Parleu de reutilització també.

La nostra filosofia és que el material doni el màxim de si. Volem construcció d'una manera que es pugui desconstruir. Vam estar cinc anys a la nostra seu quan ens van dir que anaven a construir el CAP del Raval nord. A partir d'aquí, vam començar un projecte que es deia 'La estratègia del Caracol', basada en una pel·lícula colombiana, la síntesi de la qual és mudar-se d'un lloc a un altre sense deixar rastre. Tot el que havíem construït havia estat pensat per poder desconstruir-se, i poder portar-se a un altre lloc perquè tingués més durabilitat.

Vam buscar diferents solars per col·locar els materials de nou i continuar amb la nostra activitat perquè estava funcionant molt bé. Ens hem annexionat amb una altra associació que va guanyar el concurs el mateix any que nosaltres, però que tenen una cessió d'ús molt més llarga i que està al Poblenou. Fa un any i mig vam començar amb aquest trasllat amb tot el desmuntatge de la nau que teníem muntada, el transport i el muntatge. Tornem a tenir la possibilitat d'oferir la teòrica i la pràctica en el mateix lloc de treball.

A l'arquitectura moderna s'estan implantant aspectes de la bioconstrucció?

A poc a poc. Fa un parell d'anys està prenent importància i s'està tenint més consciència en la sostenibilitat i el reciclatge. I això ho podem veure en el dia a dia. Tot el que està passant amb el canvi climàtic també ens fa agafar un punt de vista molt més sostenible i fixar-nos en coses que abans no ens fixàvem. Intentar cada vegada estimar encara més l'entorn en el qual vivim. I això acaba influenciant en la construcció moderna. A poquet a poquet la bioconstrucció va guanyant una mica de terreny.

Un gran exemple és la fàbrica Ricola d'Herzog & de Meuron. Hi ha arquitectes que comencen a veure que poden comptar amb aquests materials i que hi ha una evolució, que són èpoques de canvi i que és un canvi que anem fent tots des de dins sense adonar-nos pràcticament.

Creus que la pandèmia i les crisis que estem patint pot ajudar a la implantació de la bioconstrucció?

A nosaltres, darrerament, ens arriba molta més gent. Sigui perquè són preus més econòmics o perquè han estat a casa i han reflexionat sobre el seu model de vida. Tenim la tendència d'anar molt accelerades. Una de les poques coses positives del confinament ha estat poder trobar aquesta reflexió. I arran d'això, hem tingut més volum de gent interessada, i cada cop més voluntàries. Després d'estar molt de temps tancada, la gent necessitava més contacte amb la natura, i sembla que s'ha despertat una mica més aquesta curiositat.

La Bioconstrucció pot tenir cabuda a nivell més paisatgístic, parcs i jardins o només es limita als habitatges?

Jo crec que sí, crec que la clau de l'èxit és treballar en petit grau i fer que aquest grau sigui extrapolable a qualsevol cosa.

Falta consciència de les administracions?

Les institucions comencen també a qüestionar-se coses i donar empoderament a petits col·lectius com el nostre perquè comenci a bullir una mica aquesta idea i fer més efervescència. M'encantaria que fos molt més ràpid aquest procediment, però sabem que no és tan fàcil. Crec que sí, que a poc a poc es va despertant més. Respon a la demanda de la població, s'està activant molt.